Lothal
Lothal va ser una de les ciutats més importants de l'antiga civilisació de la vall del Indo. Situada en el modern estat de Guyarat, data del 2400 a. C., hui és un dels jaciments arqueològics més rellevants de l'Índia. Descoberta en 1954, Lothal va ser excavada entre el 13 de febrer de 1955 i el 19 de maig de 1960 pel ASI (Archaeological Survey of Índia: Servici Arqueològic de l'Índia).
La dàrsena de Lothal és la més antiga del món, conectava la ciutat a un antic curs del riu Sabarmati, integrat en la ruta comercial entre la ciutat d'Harappa en la regió de Sind i la península de Kathiawar a on el desert que ara rodeja la zona de Kachchh, en l'antiguetat va ser una part del mar Aràbiga. Va ser un pròsper i vital centre comercial en l'antiguetat, traficaven en perlas, metalés, pedres precioses i semipreciosas i valiosos adorns que aplegaven als racons més alluntats del Extrem Oriente i Àfrica. Els habitants de Lothal varen fer les primeres representacions artístiques realistes en l'art i en l'escultura, havent creat algunes de les faules més conegudes hui en dia en l'Índia. Varen utilisar la brúixola en una closca, en 8 o 12 divisions de l'horisó, i possiblement varen ser pioners en l'estudi de les estreles i el seu us en la navegació 2000 anys abans que els grecs. Les seues tècniques metalúrgiques els han sobrevixcut i s'han utilisat durant més de 4000 anys.
Lothal està situada prop del llogaret de Saragwala que pertany al Taluka de Dholka en el districte d'Ahmadabad. Es troba a sis quilómetros al surest de l'estació de tren Lothal-Bhurkhi de la llínea de ferrocarril Ahmadabad-Bhavnagar. També està enllaçada per carretera, transitable tot l'any, en les ciutats d'Ahmadabad, a 85 km, Bhavnagar, Rajkot i Dholka. Les ciutats més pròximes són Dholka i Bagodara. Les excavacions es varen recomençar en 1961, els arqueòlecs varen obrir sangues a lo llarc dels flancs nort, est i oest del montícul, traent a la llum els canals d'entrada a la dàrsena i els nullah ("barranc", o "caixer") que conectaven el moll en el riu. Les troballes principals són el propi montícul en restants arqueològics, la ciutadella, la plaça del mercat i el moll. Junt a les zones excavades es troba el Museu Arqueològic, a on alguns dels més importants coleccions d'antiguetats que es troben expostes en l'Índia.
El 15 d'abril de 2014 els «Restants arqueològics d'una ciutat-port harappa, Lothal» varen ser inscrits en la Llista Indicativa de l'Índia —pas previ a ser declarat Patrimoni de la Humanitat—, en la categoria de ben cultural (n.º. ref 5918).[1]
Arqueologia
[editar | editar còdic]En guyaratí, Lothal significa ‘tossal dels morts’. Tal denominació no és inusual, ya que el nom de la ciutat de Mohenyo Daro, en sindhí significa lo mateix. La gent dels pobles veïns a Lothal coneixia des de feya molt l'existència en eixa zona d'una antiga ciutat i de restants humans. En data tan recent com 1850, les embarcacions podien navegar fins al tossal, i en 1942 es transportava fusta en embarcacions pels canals que rodegen el tossal en restants arqueològics, des de Bharuch fins a Saragwala. Una riera cenagoso que conecta el modern Bholad en Lothal i Saragwala és lo que queda d'un antic canal de Lothal. Quan l'Índia es va escindir en 1947, la majoria dels jaciments arqueològics, incloent Mohenjodaro i Harappa, varen quedar en territori de l'estat de Pakistan. El Servici Arqueològic de l'Índia va planificar un nou programa d'exploració i excavació en molts llocs de Guyarat. Entre 1954 i 1958, es va excavar en més de 50 jaciments de les penínsules de Kutch i Saurashtra, lo que va ampliar els llímits de la Cultura de la vall del Indo en 500 quilómetros, descobrint que aplegava fins al riu Kim, a on el jaciment de Bhagatrav guarda l'accés a la vall dels rius Narmada i Tapti. Lothal està a 270 quilómetros de Mohenjodaro, ciutat que es troba en Sind. També s'ha especulat que, per les dimensions relativament chicotetes de la ciutat principal, Lothal no era un gran assentament, i que el seu "moll" pot ser que anara tan sol un gran estany de rec. No obstant, la ASI i atres arqueòlecs contemporàneus afirmen que la ciutat va estar integrada en una gran ruta comercial de tipo fluvial mantinguda pels antics pobles del territori comprés entre Sind i Saurashtra en Guyarat. En els enterrament que s'han trobat d'eixe periodo, hi ha indicis de que eixos pobles era provablement dravídicos, protoaustraloides o mediterràneus. Lothal ha proporcionat la major colecció d'antiguetats de la moderna arqueologia de l'Índia. Es tracta essencialment d'un jaciment pertanyent a una sola cultura, la de Harappa. En la zona s'ha descobert també l'existència d'una atra cultura, esta anterior a la de Harappa, la cridada cultura de la ceràmica roja. En el jaciment de Lothal es diferencien clarament dos sub periodos, els elements descoberts pertanyents al comprés entre el 2400 i el 1900 a. C. coincidixen fidelment en la exuberante cultura de Harappa i Mohenjodaro.
En acabant de que el núcleu central de la civilisació de la vall del Indo en Mohenjodaro i Harappa entraren en decliu, Lothal encara va permanéixer pròspera durant molts anys. No obstant, al final, les inundacions, i les tormentes tropicals li varen causar estralls de tal envergadura que varen originar la seua destrucció i abandó. Certs estudis topogràfics, han trobat indicis de que per la data de l'abandó i destrucció de Lothal, la regió va patir una época de sequia i desertisació per l'escassea de pluges monsóicas. Per lo tant, la causa de l'abandó de la ciutat va poder haver segut deguda als canvis climàtics tant com als desastres naturals. Lothal es va construir sobre un montícul existent en una zona de marismas inundades per les marees. La teledetección i els estudis topogràfics publicats per científics indis en el Diari Oficial de Geofísica de l'Unió Índia en 2004 va posar de manifest un antic meandre pròxim a Lothal, d'uns 30 km de llarc, era una extensió d'un afluent del riu Bhogavo. L'existència de menuts canals de 10 a 300 m d'ample, sugerixen, en comparar-los en els existents en els trams inferiors que són d'1,2 a 1,6 km d'ample, que l'aigua de les marees penetrava en la terra fins a més allà de la ciutat. Este fet va implicar que els habitants de Lothal tingueren que abastir-se d'aigua potable aigües dalt del riu.
Història
[editar | editar còdic]
Ans que es poblara la zona d'Harappa (c. 2400 a. C.), Lothal era un chicotet poble junt al riu que dona accés a la part continental del golf de Khambhat. Els pobles indígenes mantenien una pròspera economia, fet acreditat pel descobriment d'objectes de coure, perles i pedres semi-precioses, i artículs de materials ceràmics fabricats en argila fina i plana, en superfícies de color roig micáceo. Varen descobrir una nova tècnica de horneado de la ceràmica, controlant en part l'oxidació–reducció, que millorava molt el resultat, d'ahí que a la seua cultura li l'haja cridat la de la ceràmica roja. Les gents de Harappa varen ser atretes a Lothal pel seu port ben protegit, el bon arròs i cotó que es produïen en la zona, i la creixent indústria de fabricació de contes i adorns. Els contes i gemas de Lothal tenien una gran demanda en l'oest. Els colon provinents de Harappa vivien pacíficament en el poble de la ceràmica roja, i varen adoptar l'estil de vida dels natius, això els va dur a que el seu comerç florira i el canvi de tècniques de treball va fer que terminaren fabricant productes de ceràmica indígena en les seues mateixes formes.
Planificació de la ciutat
[editar | editar còdic]
Cap al 2350 a. C., una devastadora inundació va destruir molts llogarets i assentaments de la civilisació de la ceràmica roja. Gents de la civilisació harappa que vivien en les proximitats, i atres provinents de Sindh, varen aprofitar l'oportunitat per a ampliar els seus assentaments i construir una ciutat segons el model de les habituals en eixa época en la vall del Indo. Els planificadores de Lothal varen prevore el problema de les inundacions construint sobre elevació. La ciutat es va dividir en seccions, cada una era una plataforma de rajoles secades al sol d'1 o 2 metros d'altura, en cada secció es varen construir de 20 a 30 cases en parets de rajola. La ciutat es va dividir en dos parts, una ciutadella o acrópolis, i la ciutat baixa. Els governants de la ciutat vivien en la acrópolis, que incloïa banys pavimentados, aigüeral subterràneu i de superfície (construït en rajoles endurides al forn) i un pou d'aigua potable. La ciutat baixa es subdividía en dos sectors, al nort i al sur del carrer comercial principal, flanquejada per les tendes dels mercaders rics, els més ordinaris i els artesans. L'àrea residencial es trobava a abdós costats del mercat. La ciutat baixa va ser ampliada periòdicament aprofitant els anys de prosperitat de Lothal.
Els ingeniers que varen dissenyar Lothal, varen donar una alta prioritat a la construcció d'un drassana i un gran almagasén que facilitara el comerç marítim. Si be l'opinió de consens entre els arqueòlecs identifica esta estructura com un "drassana", també s'ha sugerit que, per les seues chicotetes dimensions, esta espècie de dàrsena podria haver segut una bassa de rec en els seus corresponents canals.[2] El dic va ser construït en el flanc oriental de la ciutat, i és considerat pels arqueòlecs com un ardit d'ingenieria del més alt nivell. Es troba fòra de la corrent principal del riu per a evitar la sedimentación, pero sempre permetia l'accés dels barcos inclús en marea alta. L'almagasén va ser construït prop de la acrópolis, tenia 3,5 metros d'alt i es va construir en rajoles de fanc cuit. Donada la seua proximitat a la ciutadella, els governants, d'esta manera podien supervisar simultàneament l'activitat en el moll i en l'almagasén. Per a facilitar el moviment de mercaderies, el moll d'atobó tenia 220 metros de llongitut i estava construït en el costat oest de la dàrsena, disponia d'una rampa que conduïa a l'almagasén. Hi havia un important edifici públic front a l'almagasén l'estructura del qual ha desaparegut completament. A lo llarc de la seua existència, la ciutat va tindre que preparar-se contínuament per a enfrontar-se a les inundacions i a les tormentes. El moll i els murs perifèrics de la ciutat s'han mantingut i aguantat el pas del temps sense problemes. La celosia posada en les llabors de manteniment i reconstrucció de la ciutat els garantisava el creiximent i la prosperitat del comerç. No obstant, en l'aument de la prosperitat, les gents de Lothal varen ser abandonant eixes llabors de manteniment de les seues proteccions i murs i dels servicis portuaris, possiblement com a resultat d'un excés de confiança en els seus sistemes. Una inundació d'intensitat moderada en el 2050 a. C., va deixar al descobert algunes deficiències greus en les infraestructures, i a pesar d'això no varen abordar eixos problemes adequadament.
Economia i cultura urbana
[editar | editar còdic]El model uniforme d'organisació de la ciutat i les seues institucions donen proves de que les gents de la cultura de Harappa eren un poble molt disciplinado. El comerç i les tasques administratives es realisaven segons les normes establides. L'administració municipal era molt estricta, per eixemple, l'esgambi de la majoria dels carrers va seguir sent la mateixa durant un llarc temps, i les construccions que es varen ser fent la respectaven. Cada llar disponia del seu propi sumidero, en una cambra en la que es retenien els residus sòlits, de manera que no obstruïren els desaiguadors de la ciutat. Els drenages, boques d'inspecció i pous negres mantenien neteja la ciutat i els residus es depositaven en el riu, per a que foren arrastrats, quan hi havia marea alta. En Lothal varen ser pioners en un nou estil d'art i pintura, donant nous enfocaments de realisme a les pintures d'animals en el seu entorn natural, incloent la representació de contes i del folclore. Es varen construir altars per al fòc sagrat en llocs públics. Metal, or, joyes i adorns, tot això decorat en bon gust, donen testimoni de la cultura i la prosperitat del poble de Lothal.
La major part del seu equipament, incloent ferramentes de metal, peses, patrons de mides, sagells, ceràmica i adorns va ser l'estàndart, inclús de calitat, en tota la civilisació del Indo. Lothal va ser un important centre comercial, l'importació massiva de matèries primeres com el coure, sílex i pedres semi-precioses de Mohenjo-Daro i Harappa, ler permetia distribuir despuix, i també de forma massiva, els productes terminats que fabricaven, a les ciutats i pobles de l'interior. També produïen grans cantitats de ferramentes i atres objectes de bronze, hams, cinceles, llances i adorns. Lothal exportava també les seues perles, pedres precioses, marfil i closques. Posseïen una puixant indústria de fabricació de ferramentes de pedra per a atendre les necessitats domèstiques, el sílex ho importaven de la vall de Sukkur i de Bijapur, en la moderna Karnataka. Bhagatrav els suministrava pedres semi-precioses, mentres que les closques chank provenien de Dholavira i de Dwarka.[3] Una extensa ret de rutes comercials va proporcionar gran prosperitat als habitants de Lothal, esta ret s'estenia a fins a Egipte, Baréin i Sumer. Una de les proves trobades sobre les activitats comercials de Lothal és el descobriment dels típics sagells de la zona del golf Pèrsic, en concret un d'ells és un sagell en forma de botó circular.[4]
Anys de decadència
[editar | editar còdic]Mentres continua l'ampli debat sobre el final de la Civilisació de la vall del Indo, els indicis arqueològics recollits per el ASI, semblen apuntar a les catàstrofe naturals, especialment les inundacions i les tormentes com la causa que va provocar la desaparició de Lothal. Una gran inundació va sumergir la ciutat i va destruir la majoria de les cases, deixant els murs i les plataformes molt danyats. La acrópolis i la residència del governant varen ser arrasades (2000-1900 a. C.), aixina com les vivendes recentment construïdes pels comerciants. Lo més amolador per a la ciutat va ser el canvi en el curs del riu, que va tallar l'accés dels barcos al moll. A pesar de la fugida del governant de la ciutat, les gents, sense líder, varen construir una nova dàrsena pero menys profunda, varen obrir el canal per a conectar en el nou curs del riu, donant accés de nou als barcos pero solament als de chicotet tamany. Els barcos grans ancoraven en fondeaderos més alluntats. Les cases varen ser reconstruïdes, pero no es varen eliminar els desfets de l'inundació, lo que va significar que les noves construccions anaren de mala calitat i més susceptibles a sofrir danys de nou. El sistema d'aigüeral públic va ser substituït pel de fosses sèptiques. La falta de liderage va supondre que les reparacions per a la recuperació de l'activitat i el manteniment posterior no es feren de forma adequada. El gran almagasén danyat mai va ser reparat correctament, i les mercaderies es guardaven protegides tan sol per marquesines de fusta, lo que les deixava expostes a les inundacions i els incendis. L'economia de la ciutat es va transformar. Es va reduir enormement el volum del comerç, encara que no de forma catastròfica, de manera que els recursos estaven disponibles en menors cantitats. Les empreses independents es varen fer en el control, centralisant tot el procés de manera que es varen organisar centres fabriles a on centenars d'artesans treballaven per al mateix proveïdor i finançador. La fàbrica contava en dèu sales i un gran pati de treball. El taller del coure disponia de cinc forns i l'infraestructura necessària per a que molts artesans treballaren simultàneament.
A la disminució de la prosperitat de la ciutat, l'escassea de recursos i la mala administració, es varen unir les calamitats periòdiques originades per les inundacions i les tormentes. L'aument de la salinitat del sol va fer impossibles els cultius i la vida. Açò s'evidencia també en les ciutats pròximes de Rangpur, Rojdi, Rupar i Harappa (en Panyab), i Mohenjo-Daro i Chanhudaro en Sindh. Cap al 1900 a. C., una inundació massiva va provocar la destrucció total de la ciutat i la seua desaparició d'un colp. Els estudis arqueològics realisats mostren que el curs del riu i el moll varen quedar coberts de sediment i que els edificis varen ser arrasats. L'inundació va afectar a tota la regió de Saurashtra, Sindh, i el sur de Guyarat, aixina com a la part alta del Indo i Sutlej, a on una gran cantitat de llogarets, pobles i ciutats varen quedar arrasades. La població va fugir a les regions de l'interior.
Cultura de Harappa tardana
[editar | editar còdic]
Els restants arqueològics mostren que el lloc va seguir habitat encara que en molts menys habitants i ya sense influència alguna. Les poques persones que varen retornar a Lothal no varen poder reparar i reconstruir la seua ciutat, pero sorprenentment varen seguir vivint allí en barraques de canya pobremente construïdes i mantenint les seues tradicions religioses. Se sap que eren gents pertanyents a la cultura de Harappa pels seus enterrament. Si ben el comerç i els recursos de la ciutat, en la pràctica, havien desaparegut, els supervivents varen continuar utilisant la seua escritura, i construint el mateix tipo d'utensilis i de ceràmica. En eixe periodo, els arqueòlecs de el ASI han detectat un moviment massiu de refugiats procedents del Panyab i Sindh cap a Saurashtra i la vall del Sarasvati, entre els anys 1900 i 1700 a. C. aproximadament. A este poble se li han atribuït centenars d'assentaments mal equipats i se'ls ha denominat com cultura de Harappa tardana, caracterisada per la seua nula urbanisació, l'universalisació de l'analfabetisme, una economia sense diversificar, una administració molt simple i una gran pobrea. Encara que els sagells típics de la civilisació del Indo varen deixar d'utilisar-se, el sistema d'unitats de pes ho varen conservar, la seua unitat bàsica era de 8,573 grams. Entre 1700 i 1600 a. C., va renàixer el comerç de nou. En Lothal va resorgir l'indústria de la ceràmica tipo Harappa, bols, plats i gerros varen ser produïts en massa. Els comerciants utilisaven materials locals com calcedonia en lloc de sílex per a les cuchilles de pedra. Les peses de pedra arenisca varen substituir les clàssiques peses cúbiques de sílex. La sofisticada escritura es va simplificar en deixar d'amprar els símbols pictòrics, i l'estil de la pintura va quedar reduït a llínees ondulades, bucles i frondas.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore en l'entrada «Archaeological remains of a Harappa Port-Town, Lothal» del lloc oficial de l'Unesco en: [1]. Consultat el 12 d'agost de 2016.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaJSTOR - ↑ Les closques anomenades chank eren de l'espècie Turbinella pyrum i estan molt relacionades en la cultura i la religió hindú com a emblema de l'amor i del matrimoni, fins a hui en dia.Juan Castañeira. «Diccionari Enciclopèdic Vaishnava 1º». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2009. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ Bridget Allchin i F. Raymond Allchin: The rise of civilization in Índia and Pakistan, pág. 187
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lothal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.