Anar al contingut

Sátrapa occidentals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els Sátrapa occidentals, o Kshaharatas (35–405) varen ser gobernant traus de la part occidental i central d'Índia (Saurashtra i Malwa: moderns Guyarat, Maharastra, Rajastán i Madhya Pradesh). La paraula Kshatrapa, traduït per sátrapa, prové del persa antic, i significa ‘virrey’ o ‘governador d'una província’.

Eren contemporàneus dels kushán, els qui governaven la partix nort del subcontinent indi i era possiblement els seus senyors, i dels satavahana que governaven en Índia Central. S'apellidar «Occidentals» en contrast en els «del nort», sátrapa indo-escitas que governaven en l'àrea de Mathura, com Rajuvula, i els seus successors baix els kushán, el «Gran Sátrapa» Kharapallana, i el sátrapa Vanaspara.[1] Ells es varen cridar a sí mateixos «sátrapa» en les seues monedes, lo que du a la designació moderna de «Sátrapa Occidentals». Claudio Ptolomeo, en el seu Geografia de el II, encara els cridava «indoescitas".[2] El poder dels governants traus va escomençar a declinar en el II, en acabant de que varen ser derrotats per l'emperador indi del sur Gautamiputra Satakarni de la dinastia Satavahana.[3] Més vesprada el regne trau va ser completament destruït per Chandragupta II del Imperi Gupta en el IV[4]

En total, hi havia 27 sátrapa occidentals independents, que varen governar durant un periodo d'aproximadament 350 anys.

  1. Kharapallana i Vanaspara són coneguts per una inscripció descoberta en Sarnath, i datada en el tercer any de Kanishka, en el que estava rendint vassallage als kusán
  2. Ptolomeo, Geografia VII.
  3. B. V. Bao (2006): World history from early claves to A D 2000. New Dawn Press.
  4. Ramesh Chandra Majumdar: Ancient Índia, p. 234


Referències

[editar | editar còdic]