Indoescitas

Els indoescitas o sakas (persa mig: Sakā; persa modern/Plantilla:Lang-ps; sánscrito: शक Śaka; grec: Σάκαι; llatí: Sacæ; en chino, 塞; pinyin, Sāi; chinenc antic: Sək) és un terme usat en pahlavi (persa mig) i sánscrito per a referir-se a pobles escitas, que constituïen un important contingent de pobles iraniosorientales organisats en forma de tribus nómades que poblaven l'estepa euroasiàtica.

El primer rei Saka de l'Índia va ser Maues/Moga (I), que va establir el poder saka en Gandhara, el vall del Indo i atres regions dels actuals Afganistan, Pakistan i el nort de l'Índia. Els indoescitas varen estendre la seua supremacia pel noroest del subcontinent, conquistant als indogriegos i atres regnes locals. Segons pareix, els indoescitas varen ser subyugados pel Imperi kushana, ya fòra per Kujula Kadphises o Kanishka. No obstant, els Saka varen continuar governant com satrapías, formant els Sátrapa del Nort i Sátrapa Occidentals. El poder dels governants Saka va començar a declinar en el II en acabant de que els indoescitas anaren derrotats per l'emperador Satavahana Gautamiputra Satakarni. El domini indoescita en el subcontinent nort-occidental va cessar quan l'últim sátrapa occidental Rudrasimha III va ser derrotat per l'emperador Gupta Chandragupta II en 395 d.C. Rudrasimha III va ser derrotat pel Gupta emperador Chandragupta II en 395 CE.

L'invasió de les regions septentrionals del subcontinent indi per tribus escitas procedents d'Àsia Central, a sovint denominada invasió indoescita, va eixercitar un paper important en la història del subcontinent, aixina com en les regions propenques. De fet, la guerra indoescita no és més que un capítul dels acontenyiments desencadenats per la fugida nómada dels centroasiáticos a causa del conflicte en tribus com els xiongnu en el II de nostra era, que va tindre efectes duradors en Bactria, Kabul i el subcontinent indi, aixina com en la lluntana Roma, a l'oest, i més prop, a l'oest, en Partia.

Antics historiadors romans, entre ells Arriano i Claudio Ptolomeo, han mencionat que els antics sakas ("sakai") eren pobles nómades.

Els primers governants del regne indoescita varen ser Maues, cap a 85-60 a. C., i Vonones, cap a 75-65 a. C.

Història

Classificació segons grecs i perses

Els nómades sakas d'Àsia Central varen emigrar al noroest del subcontinent indi en els sigles II i I a. C. Heródoto (4.1-142) descriu l'extensió, costums i orígens de varis grups de escitas (designació per als śakas en les fonts clàssiques occidentals) que ocupaven grans àrees de les estepas d'Àsia Central en la perifèria nort oriental del món grec. Els śakas són coneguts també per les antigues inscripcions perses del Imperi aqueménida. L'inscripció de Naqs-i-Rustam de Darío I distinguix tres grups de sakas:

1. Saka Tigraxauda: "Sakas que visten capell en punta" que apareixen retratats en una escultura de Behistun i són descrits per Heródoto (7.64) com "vestits en pantalons" i duent "sobre els seus caps alts capells rígits que acaben en punta”, estos sakas vivien entre la mar Caspio i el riu Jaxartes (Syr Daria);
2. Saka Haumavarga: Els sakas "bebedores de hauma" o "preparadors de hauma" (el hauma és un tipo de beguda alcohòlica) identificats en els escitas amyrgian de les fonts gregues, possiblement situats en el suroest de la província iraniana de Drangiana, que més vesprada seria coneguda com Sakastán o Seistán;
3. Saka Paradraya: Sakas "a l'atre costat de la mar" que provablement varen viure en el nort de la mar Negra i en les estepas russes, encara que alguns grups varen aplegar fins a la vall del Danubio en Europa central, Síria i l'alta Mesopotamia.

Fonts chinenques

Els anals històrics chinencs es referixen als moviments dels sai (designació chinenca per als sakas) cap al sur adinsant-se en el noroest de l'Índia, despuix d'un periodo de disturbis en Àsia Central durant el sigle II a. C. Segons la Història dels Han Anteriors (chinenc simplificat: 汉书 o 前汉书 Qián Hànshū), que cobrix el periodo que va del 206 a. C. al 25 d. C.:

"Quan, temps arrere, els Xiōng-nǘ varen conquistar als Yuè-zhī estos últims es varen moure cap a l'oest i es varen establir com a amos de la Dona-xia; va ser en estes circumstàncies que el rei dels Sək es va desplaçar cap al sur i es va establir com a senyor de Ji-bin. Les tribus es varen dividir i varen separar i varen formar diversos estats”

Les migracions cap a l'oest dels yuezhi (vore Imperi kushán) varen provocar l'emigració dels sai o sakas en algun moment anterior al 128 a. C., quan l'embaixador Han Zhang Qian va aplegar a la Sogdiana i la Bactriana per a establir una aliança en els yuezhi. Les migracions saka no varen ser portades a terme per un únic rei, sino que provablement varen ser moviments graduals de grups acéfals cap a Escut, una regió que aparentment es correspon en la de Gandhara o el noroest d'Índia en general.

Conquista de l'Índia

A principis de el I, dos o possiblement tres grups de sakas varen emigrar cap a l'Índia des d'Àsia Central:

1. Els sakas del nort (potser venien de Jotán) varen prendre lruta del Pamir' a través de les montanyes del Karakorum cap a Swat i Gandhara;
2. Els sakas que varen creuar el Hindú Kush baix la pressió dels yuezhi i es varen dirigir cap a les valls montanyoses del noreste d'Afganistan;
3. Els sakas que venien del sur (Sakastán) varen prendre el control del modern Sindh en el sur de Pakistan.

Maues

Maues va ser un dels primers sobirans Indoescitas, en el I El seu nom es preserva en monedes bilingües en alfabet grec (Maues) i karosti (Moa) i en una inscripció en jarosthi de Taxila (Moga). Els orígens de Maues són obscurs: va deure estar conectat en els sakas de Sakastán, o va poder haver pertanygut a una atra branca de sakas que varen emigrar des del nort a través de les montanyes cap a Gandhara i Taxila. En donar-se a sí mateixa el títul de «Rei de Reis» en les llegendes de les monedes bilingües en grec i en jarosthi, Maues imitava els títuls reals parts. Una inscripció en jarosthi en un plat de coure de Taxila, datat en l'any 78 d. C. d'una era no especificada durant el regnat del «maharaja Moga el Gran», registra l'establiment de relíquies budistes per part d'un donant cridat Patika, el fill d'un oficial (Sátrapa) cridat Liaka Kusulaka. L'inscripció demostra que Liaka Kusulaka reconeixia l'autoritat de Maues com el seu senyor. L'administració descentralisada va continuar despuix del periodo de Maues baix oficials vagament afiliats que reconeixies a un líder més poderós.

Azes

Les seqüències numismàtiques i les inscripcions mostren que Azes va seguir a Maues com a sobirà indo-escita més poderós en l'any 58 a. C., data que es correspon en l'era denominada «Vikrama», que encara s'usa en l'Índia. Com a predecessor, Azes va adoptar el títul de «rei de reis» i l'iconografia de deus i deeses grecs i indis de les monedes contemporànees indo-gregues. El poder indo-grec en els territoris del Punjab va disminuir ràpidament durant la segona mitat de el I a causa del predomini indo-escita. Azes i els seus successors, Azilises i Azes II, varen administrar Taxila i atres regions del noroest de Pakistan i l'Índia per mig de sobirans regionals en títuls iranís, grecs i indis.

Sátrapa Occidentals

Una atra branca de indo-escitas cridada els «Sátrapa occidentals» va governar parts de l'oest de l'Índia des de el I fins a finals de el IV d. C. Els Sátrapa Occidentals varen competir en els Satavahanas, una atra dinastia regional en l'oest de l'Índia, pel control de les rutes comercials entre la replanell de Decán i els ports de la costa oest. Esta àrea va florir a causa del lucratiu comerç a llarga distància a través del oceà Índic cap al Mar Rojo i el Mediterràneu (descrit en el Periplus Maris Erythræi). Els Sátrapa Occidentals, i atres famílies gobernant i grups de mercaders, varen finançar les coves-monasteri budistes agrupades a lo llarc de les rutes a través dels Gahts Occidentals (vore l'ensaig sobre Budisme i Comerç). Ujjayini, en l'Índia central, va anar el centre dels Sátrapa Occidentals des de el II fins a principis de el IV, moment en que el sobirà Chandragupta II va derrotar als "sakas" entre ca. 395-400 d. C. (vore Guptas).

Influència cultural en índia

Els sakas, tenint el control dels principals centres comercials de la “Ruta Nort” (Dakshinapatha) (vore l'ensaig Rutes comercials) varen favorir el desenroll de rets comercials i varen recolzar les institucions religioses índies. Les inscripcions que registren l'establiment de relíquies budistes i donacions a monasteris en Gandhara, Taxila, Mathura, i l'oest de l'Índia, mostra que sakas, parts i atres iranianos eren actius seguidors llaics de la comunitat budista. El respal saka al Budisme no va impedir el seu patrocini a atres tradicions religioses ni va implicar que les seues antigues creències anaren abandonades. Es reconeixen fàcilment elements iranianos en l'arquitectura, l'iconografia, el llenguage i moltes atres esferes de la vida índia a principis de la nostra era. Coincidint en el seu impacte en l'Índia, les migracions dels sakas durant els dos últims sigles a. C. i dels Kushan en el I, varen provocar finalment la transmissió del budisme en l'atra direcció, cap a Àsia Central i Oriental.

Assentament en Sakastán

Mapa de Sakastan al voltant de l'any 100 a. C.

Els sakas es varen assentar en Drangiana, una zona del sur d'Afganistan, l'oest de Pakistan i el sur d'Iran, que llavors va rebre el seu nom, com Sakastán o Sistán. Des d'allí, es varen expandir progressivament per l'actual Iran, aixina com pel nort de l'Índia, a on varen establir varis regnes, i a on varen ser coneguts com "Saka". ^{cita requerida}

L'organisació mixta escita hordes que varen emigrar a Drangiana i a les regions circumdants es varen estendre més vesprada pel nort i el suroest de l'Índia a través de la vall inferior del Indo. La seua migració es va estendre pel Sovira, Guyarat, Rajastán i el nort de l'Índia, inclosos els regnes de l'Índia continental.

L'emperador Mitrídates II de Partia (c. 123–88/87 a. C.) de l'Imperi Arsácida va seguir una política militar agressiva en Àsia Central i va afegir moltes províncies a l'Imperi Partixc. ]. Açò incloïa Bactria occidental que Mitrídates va arrebatar als indoescitas.

Despuix de la pressió militar dels Yuezhi (precursors dels Kushana), una part dels indoescitas es va traslladar de Bactriana al llac Helmond (o Hāmūn), i es va assentar en o al voltant de Drangiana (Sigal), una regió que més vesprada va passar a cridar-se "Sakistana dels
Skythian  Sakai Plantilla:Sic", cap a finals de el I La regió encara es coneix com Seistan.

La presència dels sakas en Sakastán en el I és mencionada per Isidoro de Charax en les seues "estacions partixques". Explica que en aquella época llimitaven en ciutats gregues a l'est (Aleixandria del Caucas i Aleixandria dels aracosios), i en el territori controlat pels parts d'Arachosia al sur:

"Més allà està Sacastana dels escitas Sacae, que també és Paraetacena, 63 schoeni. Allí estan la ciutat de Barda i la ciutat de Min i la ciutat de Palacenti i la ciutat de Sigal; en eixe lloc està la residència real dels Sacae; i prop està la ciutat d'Aleixandria (Aleixandria Arachosia), i sis llogarets." Estacions partixques, 18.

Bibliografia

• Bailey, H. W. 1958. "Languages of the Saka." Handbuch der Orientalistik, I. Abt., 4. Bd., I. Absch., Leiden-Köln. 1958.
• Bailey, H. W. (1979). Dictionary of Khotan Saka. Cambridge University Press. 1979. 1st Paperback edition 2010. ISBN 978-0-521-14250-2.
• Davis-Kimball, Jeannine. 2002. Warrior Women: An Archaeologist's Search for History's Hidden Heroines. Warner Books, New York. 1st Trade printing, 2003. ISBN 0-446-67983-6 (pbk).
• Bulletin of the Àsia Institute: The Archaeology and Art of Central Àsia. Studies From the Former Soviet Union. New Séries. Edited by B. A. Litvinskii and Carol Altman Bromberg. Translation directed by Mary Fleming Zirin. Vol. 8, (1994), pp. 37–46.
• Hill, John E. (2009) Through the Jade Gate to Rome: A Study of the Silk Routes during the Later Han Dynasty, 1st to 2nd Centuries CE. John E. Hill. BookSurge, Charleston, South Carolina. ISBN 978-1-4392-2134-1.

• Hill, John E. 2004. The Peoples of the West from the Weilue 魏略 by Yu Huan 魚豢: A Third Century Chinese Account Composed between 239 and 265 CE. Draft annotated English translation.
• Lebedynsky, Iaroslav. (2006). Els Saces: Els <<Scythes>> d'Asie, VIIIⁱ av. J.-C.-IVⁱ siècle apr. J.-C. Editions Errance, Paris. ISBN 2-87772-337-2 (in French).
• Pulleyblank, Edwin G. 1970. "The Wu-sun and Sakas and the Yüeh-chih Migration." Bulletin of the School of Oriental and African Studies 33 (1970), pp. 154–160.
• Puri, B. N. 1994. "The Sakas and Indo-Parthians." In: History of civilizations of Central Àsia, Volume II. The development of sedentary and nomadic civilizations: 700 B.C. to A.D. 250. Harmatta, János, ed., 1994. Paris: UNESCO Publishing, pp. 191–207.
• Thomas, F. W. 1906. "Sakastana." Journal of the Royal Asiatic Society (1906), pp. 181–216.
• Yu, Taishan. 1998. A Study of Saka History. Sino-Platonic Papers No. 80. July, 1998. Dept. of Asian and Middle Eastern Studies, University of Pennsylvania.
• Yu, Taishan. 2000. A Hypothesis about the Source of the Sai Tribes. Sino-Platonic Papers No. 106. September, 2000. Dept. of Asian and Middle Eastern Studies, University of Pennsylvania.
• West, Barbara A. (1 de giner de 2009). Encyclopedia of the Peoples of Àsia and Oceania, Infobase Publishing. ISBN 1438119135.