Partia

Partia (persa antic: 𐎱𐎼𐎰𐎺 Parellθava; part: 𐭐𐭓𐭕𐭅 Parellθaw; persa mig: 𐭯𐭫𐭮𐭥𐭡𐭥 Pahlaw) és una regió històrica situada en el norest d'Iran. Va ser conquistada i subyugada per l'imperi dels medos durant el VII, va ser incorporada al posterior imperi aqueménida baix Ciro el Gran en el VI, i va formar part del Imperi seléucida despuix de les conquistes d'Alejandro Magne en el IV. Més vesprada la regió va servir com a base política i cultural dels parnos i de la dinastia arsácida, governants del imperi partixc (247 a. C.-224 d. C.). l'imperi sasánida, l'últim estat del Iran preislámico, també va dominar la regió i va mantindre als sèt clans parts com a part de la seua aristocràcia feudal.

Denominació

El nom Partia és una continuació del llatí Partia, del antic persa Parthava, que era un terme del idioma partixc que significava «dels parts», un poble iranio. En el context del seu periodo helenístico, Partia també apareix com Parthyaea.

Geografia

Partia es correspon en llínees generals en una regió en el norest d'Iran. Llimitava al nort en el desert de Karakum i al sur en la cordillera de Kopet Dag i en el desert de Kavir. Vorejava a l'oest en Mija, al noroest en Hircania, al norest en Margiana i al surest en Ària.

Durant l'época arsácida, Partia es va unir en Hircania com una sola unitat administrativa, i eixa regió sol considerar-se, segons el context, una part de la pròpia Partia.

Història

Baixe els aqueménidas

Com a regió habitada pels parts, Partia apareix per primera volta com una entitat política en les llistes aqueménidas de satrapías baix el seu domini. Abans d'això, sembla que els pobles de la regió varen estar somesos als medos, i els texts assiris de el VII mencionen un país cridat Partakka o Partukka (encara que pot ser que «no coincidira topográficamente en lo que després va ser Partia»).

Un any en acabant de que Ciro II derrotara al rei medo Astiages, Partia es va convertir en una de les primeres províncies en reconéixer a Ciro com el seu governant, «i esta aliança va assegurar els flancs orientals de Ciro i li va permetre dirigir la primera de les seues campanyes imperials contra Sardes». Segons les fonts gregues, en acabant de que Darío I es fera en el tro aqueménida, els parts es varen unir en el rei medo Fraortes per a rebelar-se contra ell. El governador persa de la província, Histaspes, va conseguir reprimir el tumult, lo que sembla haver ocorregut entorn a l'any 522/521 a. C..

La primera menció indígena irania de Partia es troba en l'inscripció de Darío I en Behistún, a on Partia figura entre les satrapías prop de Drangiana. L'inscripció data d'al voltant de l'any 520 a. C. El centre de l'administració «va poder haver estat en [lo que més tart seria conegut com] Hecatompilos». Els parts també apareixen en la llista d'Heródoto dels pobles somesos als aqueménidas; l'historiador tracta als parts, els corasmios, els sogdianos i els areios com a pobles d'una sola satrapía (la 16.ª), el tribut anual del qual al rei afirma que era de sol 300 talents d'argent. Açò «ha causat en raó inquietut als moderns erudits».

En la batalla de Gaugamela en 331 a. C. entre les forces de Darío III i les d'Alejandro Magne, una de les unitats partixques va ser comandada per Fratafernes, que en eixe moment era el governador aqueménida de Partia. Despuix de la derrota de Darío III, Fratafernes va entregar el seu govern a Alejandro quan el macedonio va aplegar allí en l'estiu de l'any 330 a. C. Fratafernes va ser nomenat novament governador per Alejandro.

Baixe els seléucidas

Despuix de la mort d'Alejandro, en la Partició de Babilonia de l'any 323 a. C., Partia es va convertir en una regió seléucida en Nicanor. Fratafernes, l'anterior governador, es va convertir en governador d'Hircania. En 320 a. C., en el Pacte de Triparadiso, Partia va ser reasignada a Filipo, anterior governador de Sogdiana. Uns pocs anys més tart, la província va ser invadida per Pitón, governador de Mija Major, qui llavors va intentar fer governador al seu germà Eudamo. #Pitó i Eudamo varen ser rebujats, i Partia va permanéixer com a governació per dret propi.

En 316 a. C., Estasander, un vassall de Seleuco I Nicátor i governador de Bactria (i, segons pareix, també d'Ària i Margiana) va ser nomenat governador de Partia. Durant els següents xixanta anys, varis seléucidas serien nomenats governadors de la província.

En 247 a. C., despuix de la mort d'Antíoco II Theos, Ptolomeo III va prendre el control de la capital seléucida en Antioquía, i «d'eixa manera va deixar el futur de la dinastia seléucida per un moment en qüestió». Aprofitant l'incertitut de la situació política, Andrágoras, el governador seléucida de Partia, va proclamar la seua independència i va començar a falcar les seues pròpies monedes.

Mentrestant, «un home cridat Arsaces, d'orige escita o bactriano, [va ser] elegit líder dels parni», un poble iranio oriental de la vall del riu Tajen/Tajend, al surest del mar Caspio. Despuix de la secessió de Partia respecte a l'imperi seléucida i la resultant pèrdua del respal militar seléucida, Andrágoras va tindre dificultat en mantindre les seues fronteres, i al voltant de l'any 247 a. C. —baixe el mando de «Arsaces i el seu germà Tirídates»— els parni varen invadir Partia i varen prendre el control de Astabene (Astawa), la regió septentrional d'eixe territori, la capital administrativa del qual era Kabuchan (Quchan).

Poc temps despuix, els parts es varen apoderar del restant de Partia despuix d'eliminar a Andrágoras. Encara que inicialment una expedició punitiva seleúcida al mando de Seleuco II no va tindre èxit, baix Antíoco III reconquistaron el territori controlat en l'any 209 a. C. pel successor de Arsaces, Arsaces II. Est va demanar la pau i va acceptar l'estatus de vassall, i no va ser fins al net (o nebot net) de Arsaces II, Fraates I, quan els arsácidas començarien de nou a afirmar la seua independència.

Baixe els arsácidas

Artícul principal → Imperi partixc.

Des de la seua base en Partia, els dinasta arsácidas varen estendre el seu domini per a incloure la major part del Gran Iran. També varen establir ràpidament vàries branques en el mateix nom en els trons d'Armènia, Iberia i Albània del Caucas. Inclús quan els arsácidas varen tindre esporàdicament la seua capital en Partia, la base de la seua poder estava allí, entre les famílies feudals partixques, del respal militar de les quals i financer depenien els arsácidas. A canvi del seu respal, estes famílies varen rebre àmplies concessions de terra en els territoris primerament conquistades adjacents a Partia, que la noblea partixca llavors va governar com a governadors provincials. Les més grans d'estes ciutats-estat varen ser Quchan, Semnán, Gorgán, Merv, Zabol i Yazd.

Des d'al voltant de l'any 105 a. C. en avant, el poder i l'influència d'este grapat de famílies nobles partixques era tal que freqüentment es varen opondre al monarca, i en el temps aplegarien a ser un «factor decisiu en la caiguda» de la dinastia.

Des de l'any 130 a. C. en avant, Partia va sofrir numeroses incursions per vàries tribus nómades, incloent als traus, els yuezhi i els masagetas. En cada ocasió, els dinasta arsácidas varen respondre personalment, fent-ho inclús quan hi havia amenaces més severes dels seléucidas o dels romans amenaçant-los en les fronteres occidentals del seu imperi (com va ocórrer en Mitrídates I). Defendre l'imperi front als nómades li va costar la vida a Fraates II i Artabano I.

Al voltant de l'any 32 a. C. va esclatar la guerra civil entre un tal Tirídates que es va rebelar contra Fraates IV, provablement en el respal de la noblea que Fraates havia perseguit prèviament. El tumult va ser inicialment exitosa, pero va fracassar en l'any 25 a. C. En l'any 9/8 a. C., la noblea partixca va conseguir posar en el tro al rei que preferia, pero Vonones va demostrar ser massa estricte controlant el presupost, aixina que va ser usurpat per Artabano II, qui sembla haver segut un noble part no arsácida. Pero quan Artabano va intentar consolidar la seua posició, va fracassar en fer-ho en les regions a on els governants provincials parts varen prevaldre.

Per a el II, les freqüents guerres en la veïna Roma i en els nómades, i les lluites internes entre els nobles parts havien debilitat als arsácidas fins al punt de que ya no podien defendre els seus territoris subyugados. L'imperi es va fracturar a mida que els vassalls reclamaven cada volta més independència o eren subyugados per uns atres, i els arsácidas varen ser finalment derrotats pels perses sasánidas, un antic vassall menor del suroest d'Iran, en abril de 224.

Baixe els sasánidas

Baixe el govern sasánida, Partia va ser incorporada a una província recentment formada, Jorasán, i per lo tant va deixar d'existir com una entitat política. Part de la noblea partixca va seguir resistint-se al domini sasánida durant algun temps, pero la majoria va canviar la seua llealtat als sasánidas molt pronte. Vàries famílies que reclamaven descendir de les famílies nobles partixques es varen convertir en una institució sasánida cridada les «Sèt dinasties», cinc de les quals són «en tota provabilitat» no partixques, pero es varen inventar #genealogia «per a emfatisar l'antiguetat de les seues famílies».

Llengua i lliteratura

Artícul principal → Idioma partixc.

Els parts parlaven part, un idioma iranio nort-occidental. No sobreviu res de la lliteratura partixca anterior al periodo sasánida en la seua forma original, i, de tots modos, sembla que solament una menuda part d'ella es va posar per escrit. Els parts, no obstant, varen tindre una important lliteratura oral, mantinguda per juglares; de fet la seua paraula per a juglar —gosan— sobreviu fins a l'actualitat en molts idiomes iranios aixina com especialment en armeni (gusan), sobre el que va eixercir una forta influència (especialment lèxica i de vocabulari). Estos cantores professionals estaven presents en cada faceta de la vida quotidiana partixca, des del breçol fins a la sepultura, i entretenien lo mateix als reis que al poble, proclamant la riquea dels seus mecenes a través de l'associació en héroes i governants mítics. Estos poemes heròics, «coneguts principalment a través del Khwaday-Namag en persa mig, i notablement a través de l'obra Shāhnāmé de Ferdousí, sense dubte no s'havien oblidat per complet en el Jorasán de l'época de Ferdousí».

En la pròpia Partia, l'us documentat de part escrit està llimitat als casi 3000 óstraca trobats (en lo que sembla un celler de vi) en Nisa, en lo que hui és Turkmenistan. Un grapat d'atres evidències de part escrit s'ha trobat també fòra de Partia; la més important d'estes és part d'un document de venda de terra trobat en Hawraman (en la província iraní de Kermanshah), ademés de més óstraca, grafiti i el fragment d'una carta de negocis trobada en Dura Europos (en lo que hui és Síria).

Els parts arsácidas no semblen haver usat el part fins a relativament vesprada, i el llenguage apareix per volta primera en monedes arsácidas durant el regnat de Vologases I (51-58). Evidència de que l'us del part va ser de tots modos ampli ve dels primers temps sasánidas; les declaracions dels primers reis perses varen ser —ademés del seu persa mig natiu— també inscrites en part.

Societat

Les ciutats estat de «cert tamany considerable» existien ya en Partia en l'I mileni a. C., «i no solament des de l'época dels aqueménidas o els seléucidas». No obstant, en la seua major part, la societat era rural, i estava dominada per grans terratinents en gran número de siervo, esclaus i una atra mà d'obra contractada a la seua disposició. Les comunitats en llauradors lliures també existien.

En l'época arsácida, la societat partixca estava dividida en quatre classes d'hòmens lliures. En lo alt estaven els reis i els membres propencs de la seua família. Els seguien els nobles menors i el sacerdoci general, seguits per la classe mercantil i els funcionaris de ranc menor, i en grangers i ganaders en la base.

Poc se sap de l'economia partixca, pero l'agricultura deu haver jugat el paper més important en ella. Un comerç significatiu va tindre lloc per volta primera en l'establiment de la Ruta de la Seda en l'any 114 a. C., quan Hecatompilos es va convertir en un important creuament de camins.

Ciutats

Nisa (Nissa, Nusay) o Mithridatkirt, situada en una de les principals rutes comercials, va ser una de les primeres capitals de l'imperi Partixc (c. 250 a. C.). La ciutat està situada en les estribaciones septentrionals de les montanyes de Kopetdag, a l'oest de l'actual ciutat d'Asjabad (capital de Turkmenistan). Nisa tenia una «sala de dos pisos en l'estil grec helenístico» i complexos de temples utilisats pels primers arsácidas. Durant el regnat de Mitrídates I (c. 171 a. C.-138 a. C.) va ser rebatejada com Mithradatkirt (fortalea de Mitrídates). Merv, Asaak, Hecatompilos i Gorgán varen ser atres ciutats de Partia.

Vore també

• Dispare part

Bibliografia

• (1983).«Cambridge History of Iran».Cambridge University Press.3.1

3–20..

• (1983).«Cambridge History of Iran».Cambridge UP.3.1

21–99..

• (2003).«Encyclopaedia Iranica».iranica.com.New York:11.
• (1983).«Cambridge History of Iran».Cambridge UP.3.2

1151–1165..

• (1985).«Cambridge History of Iran».Cambridge University Press.2

200–291..

• (1985).«Cambridge History of Iran».Cambridge University Press.2

36–148..

• (1987).«Encyclopaedia Iranica».Routledge & Kegan Paul.New York:2.
• (1983).«Cambridge History of Iran».Cambridge University Press.3.2

681–747..

• (1985).«Cambridge History of Iran».Cambridge University Press.2

392–419..

• (1987).«Encyclopaedia Iranica».Routledge & Kegan Paul.New York:2

525–536..

• (2006).«Encyclopaedia Iranica».iranica.com.New York:13.