Dura Europos
Dura Europos (Plantilla:Lang-grc Dura, terme babilònic que fa referència a fortalea i Europos, terme macedónico-grec que significa Europo), va ser una antiga ciutat d'orige macedónico-grec fundada en el 300 a. C., assentada sobre restants d'una localitat semita. Està situada en l'actual Síria, a mig camí entre Alep i Bagdad, a la vora del Éufrates, en un punt estratègic de vàries importants rutes comercials de l'antiguetat. Allí està enclavada l'actual Salihiye.
Junt a Edesa i Nísibis formava part de l'entramat de comunicacions del Imperi seléucida. En el II va ser ocupada pels parts. No obstant, a nivell artístic, va quedar baix l'influència del helenisme grec, lo que pot observar-se en més claritat en el Temple de Artemisa.
Ocupació de Roma
[editar | editar còdic]Despuix de l'ocupació romana, va mantindre la seua condició estratègica com a lloc de trobada de les caravanes pero, junt a Palmira, va constituir una sòrt d'enclavament neutral que li va permetre mantindre un tràfic decorregut de mercaderies i permanéixer alluntada de la majoria dels conflictes de l'época. De la seua bona relació en Palmira donen testimoni els temples de Bel i Arsu, deus d'aquella ciutat. Aixina, es desenrolla una cultura urbana singular amalgama de totes les de l'época, en la que coexistixen temples dedicats a Mitra, temples grecs (Zeus va aplegar a tindre tres temples), romans, deidades locals, sinagogas i, inclús, de la nova religió cristiana, situant-se en esta ciutat l'iglésia més antiga de la que es té notícia.[1] Durant tot este temps, encara que nominalment baix sobirania romana, eren els parts els qui controlaven la llibertat de comerç de les ciutats en una sòrt d'acort entre Roma i els parts.
L'expansió de Trajano, que enfortix els llímits del Imperi, assigna a Dura Europos un nou paper com a ciutat fronteriça, sent conquistada per la Legio III Cirenaica, en l'honor de la qual es va alçar un arc triumfal. Es va establir una poderosa guarnició per al control dels parts. La nova reorganisació la va assignar a la província romana de Mesopotamia, encara que despuix va retornar a la de Síria. Es va reforçar la seua condició militar i els campaments es varen estendre al nort de la ciutat. No obstant, es varen restaurar els vells temples i es varen construir atres nous, sempre mantenint el respecte a les característiques pròpies d'un lloc a on les més variades creències tenien el seu espai. Es va construir un amfiteatre en temps de Septimio Sever. Eixe va ser el moment de major esplendor.
Despuix, en l'arribada dels sasánidas a mitan de el III, la ciutat va entrar en un periodo de decadència, sent completament destruïda, sense saber exactament la data (potser baix el regnat de Sapor I). Estudis arqueològics recents, realisats pel britànic Simon James, postula l'us de gasos venenosos per part dels sasánidas durant la conquista de la ciutat. Les tropes sasánidas varen practicar un túnel baix la muralla en la finalitat de derribar-la, pero al percatarse de que els defensors realisaven el seu propi túnel defensiu, que empalmaría en el que ells construïen, varen decidir incendiar betunés i cristals de sofre que varen inundar en densos gasos la galeria romana, a on es varen trobar amontonats els restants de vint cossos de legionaris.
Jaciment arqueològic
[editar | editar còdic]Les ruïnes varen ser descobertes en 1919 per soldats del Imperi britànic, i són excavades periòdicament per equips internacionals dirigits per l'Universitat de Yale junt a arqueòlecs francesos, en l'acort del govern siri. Es conserven les pintures de les sinagogues i un batisteri cristià, molts restants d'arquitectura d'atres temples, relleus i atres materials arqueològics que informen de la presència d'importants legions romanes. Són també significatius les troballes que han permés conéixer texts en llengua partixca.
Capella paleocristiana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Casa de l'iglésia de Dura Europos.
Unes fresca en temàtiques de religions orientals ya havien segut descoberts en 1919 per una guarnició militar anglesa. En 1933 es va descobrir una capella cristiana en frescas datada en l'any 230,[2] la més antiga coneguda,[1] que el seu batisteri va ser casi immediatament traslladat a l'Universitat de Yale. Ya que la ciutat va ser abandonada despuix de l'any 256, les pintures varen resultar d'especial rellevància per a l'història de l'art paleocristiano. De fet la mala construcció de la mateixa capella, pegada al mur de la ciutat, fa pensar que hauria segut erigida durant l'últim sege, i açò explicaria també l'elecció de les temàtiques de les fresca, especialment dirigides a fomentar l'esperança.
Les escenes representades són les d'Adán i Eva, el Bon Pastor, la curació del paralítico (que du la seua llitera), les santes dònes davant el sepulcro de Crist, David i Goliat i l'història de la samaritana o tal volta la verge María.
Cicle de pintures de la sinagoga bizantina
[editar | editar còdic]Les pintures murals de la sinagoga de Dura Europos varen ser realisades en 244 d. C.[3] Són un cas insòlit, perque la religió judeua prohibix les representacions figurades.[4] Les fresca parietals són preservats i exhibits en el Museu de Damasc, en Síria.
-
Distribució general de les escenes -
Sacrifici d'Isaac -
Moisés és rescatat de les aigües de l'Nilo
-
Moisés davant l'albarzer ardent, incloent la Mà de Deu
-
-
l'Arca de l'Aliança en temps de Saúl: capturada pels filisteos i junt al seu temple (1 Samuel 4). -
-
-
Esdras llegint la Llei -
Elías i la viuda de Zaferet
-
-
Visió de Ezequiel: resurrecció dels morts -
Visió de Ezequiel -
Ezequiel: destrucció i restauració de la vida nacional
![Josué.[5]](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Dura_Europos_fresc_holy_man.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Taranilla de la Varga, Carlos Javier (2022). Breu història de l'art paleocristiano i bizantí, Nowtilus, p. 22. ISBN 978-84-1305-257-1.
- ↑ Gravar, André (1979). Les vies de la creació en l'Iconografia Cristiana, Aliança Editorial. ISBN 84-2067904-6.
- ↑ Segons l'inscripció en llengua aramea que figura en la sinagoga de Dura Europos, 244 d.C. és l'any registrat com l'últim en el que es va portar a terme el cicle narratiu de les fresca; Gabrielle Sigau-Rajna, Abcedaire du Judaïsme, París: Frammarion, 2000, p. 26. Ya que la mencionada inscripció presenta una data establida a partir del calendari hebreu i ella es correspon en els anys 244-245 d. C. en el calendari gregoriano).
- ↑ Taranilla de la Varga, Carlos Javier (2022). Breu història de l'art paleocristiano i bizantí, Nowtilus, p. 38. ISBN 978-84-1305-257-1.
- ↑ Jewish Art, ed. Cecil Roth, Tel Aviv: Massadah Press, 1961, cols. 203-204: "Joshua".
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dura Europos.- Dura Europos. Enclavament comercial sobre el Éufrates [1] archivat en Wayback Machine., José María Blázquez, Universitat d'Alacant. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- Doura-Europos sur l'Euphrate, Pierre Leriche, en clio.fr. (francés)
- Patrimoni de la Humanitat - Unesco. (francés)
- Fondos en l'Universitat de Yale. (anglés)
- Pintures de la Sinagoga
- Pintures de la Casa Cristiana
- José Pijoán, Summa Artis. Història general de l'art, vol. VII: Art cristià primitiu. Art bizantí, fins al saqueig de Constantinopla pels creuats l'any 1204, Espasa Calpe, Madrit 1947.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dura Europos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.