Anar al contingut

Bon Pastor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore El Bon Pastor.
Representació del «bon pastor» en les catacumbas de sant Calixto.
Crióforo de el V, pertanyent al periodo de la Grècia Antiga, en una image del «bon pastor». Els cristians seguiran estos models per a les seues representacions.

El Bon Pastor és una advocación aplicada en l'Antic Testament a Deu (Yahvéh) com alegoria i en el Nou Testament a Jesucristo com paràbola (vore la paràbola de l'ovella perduda).

l'exégesis interpreta que la funció de Deu o Jesucristo com a Bon Pastor és la salvació de la «ovella descarriada» (el home com pecador).

En les escritures

[editar | editar còdic]

Tanaj / Antic Testament

[editar | editar còdic]

El tema apareix en l'Antic Testament, referit sempre a Yahveh:

En el Salm 23:

El Senyor és el meu pastor.

En el Llibre de Ezequiel (34, 12):

Com un pastor vela per la seua rabera […] aixina velaré yo per les meues ovelles […] l'ovella perduda, la buscaré.

En el Llibre de Isaías (40,11)

Com a pastor pastorea la seua rabera.

Nou Testament

[editar | editar còdic]

Segons els autors dels evangelios, Jesucristo s'apropia de l'alegoria bíblica per a aplicar-li-la a sí mateixa com Fill de Deu:

Llavors Jesús els va dir esta paràbola: «Si algun de vosatres pert una ovella de les cent que té, ¿no deixa les atres noventa y nueve en el desert i es va en busca de la que se li va perdre, fins que la troba? I quan la troba li la carrega molt feliç sobre els muscles, i en aplegar a la seua casa reunix als amics i veïns i els diu: “Alegren-se en mi, perque he trobat l'ovella que se m'havia perdut”. Yo els dic que d'igual modo hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que torna a Deu que per noventa y nueve justs que no tenen necessitat de convertir-se».

Apareix també en l'Evangelio de Juan:

Yo soc la porta; si un entra per mi, estarà fòra de perill; entrarà i eixirà i trobarà pastor. El lladre no ve més que a furtar, matar i destruir. Yo he vingut per a que tinguen vida i la tinguen en abundància. Yo soc el bon pastor. El bon pastor dona la seua vida per les ovelles. Pero l'asalariado, que no és pastor, a qui no pertanyen les ovelles, veu vindre el llop, abandona les ovelles i fuig, i el llop fa assut en elles i les dispersa,perque és assalariat i no li importen res les ovelles. Yo soc el bon pastor; i conec les meues ovelles i les meues em coneixen a mi, com em coneix el Pare i yo conec al meu Pare i done la meua vida per les ovelles. També tinc atres ovelles, que no són d'este redil; també a eixes les tinc que conduir i escoltaran la meua veu; i hi haurà una sola rabera, un sol pastor.
Evangelio de Juan 10, 9-16

Iconografia

[editar | editar còdic]
Ícono rus de el XIX.

Des del començ del cristianisme, el «bon pastor» és l'image de Jesús de Nazaret que, en la seua calitat de pastor, cuida i salva a la seua rabera.


Des dels temps del cristianisme primitiu es va associar l'image del pastor que ix en busca de l'ovella perduda en la de Crist com a Bon Pastor.[1] La profusió de representacions escultòriques i pictòriques del tema del pastor i l'ovella en l'art paleocristiano és notable:[2] es varen identificar fins a 892 representacions.[3] Poden identificar-se imàgens datades de el Plantilla:SIGLO; en la seua majoria pertanyen als sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO. Una d'estes imàgens és la de l'anell recentment descubrierto en Israel el 23 de decembre de 2021, la peça data de el Plantilla:SIGLO,[4] La representació del Bon Pastor va començar a minvar en la seua freqüència cap a fins de el Plantilla:SIGLO i pràcticament va desaparéixer en el Plantilla:SIGLO.[5] La representació del ___protected_title_0___ desapareix completament en l'Edat Mija, fins que es recupera entre el Plantilla:SIGLO i el Plantilla:SIGLO, per a tornar a quedar relegada en el Plantilla:SIGLO. En el Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO reapareix a voltes en la versió de la ___protected_title_1___. L'inspiració de les primeres representacions es pren de l'image d'Orfeo —al que se li atribuïa el dò d'encantar als animals mentres tocava la lira—, i de les representacions de les obres romanes en les que el corder entre els braços era un símbol de filantropia. En el primer tema el ___protected_title_2___ guarda la seua rabera, de peu o assentat. L'atra representació en el corder extraviat en els braços o sobre els muscles està molt més estesa i procedix directament dels models pagans del moscóforo o el Hermes (Crióforo) que du l'ovella del sacrifici.


La varietat de representacions és numerosa. Les característiques comunes de les obres solen presentar a un chiquet que porta un bàcul, cayado o flauta, en corfoll, i que té en el seu regazo o du sobre els muscles un corder. També s'ha representat en Jesucristo adult.

En pintura es trobava ya en la catacumbes de Sant Calixto o de Domitila. Una de les representacions del «bon pastor» més conegudes és la de Bartolomé Esteban Murillo. En l'escultura ha segut també una image comuna, que va escomençar sent esculpida en els flancs dels sarcòfecs i recurrent en la música religiosa, com la peça per a orgue, El tríptic del bon pastor, de Jesús Guridi.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dodd, C. H. (1978). La Tradició històrica en el quarto Evangelio, Madrit: Edicions Cristiandad, p. 382. ISBN 978-84-7057-216-6.
  2. Pijoán, J. (1954). Summa Artis – Història General de l'Art, Madrit: Espasa Calpe, pp. 97-98.
  3. (1993).Revue dones Études Augustiniennes.39
    3-22.Consultat el 28 de giner de 2016.
  4. https://www.continental.com.ar/sociedad/encuentran-en-israel-un-anell-de-la-epoca-romana-en-la-image-de-jesus_a61c45a340b11b61ebe4c9b88
  5. Cartlidge, David R.; Elliott, J. Keith (2001). Art and the Christian Apocrypha, Nova York: Routledge, p. 55. ISBN 978-0-415-23392-7. «The popularity of the Good Shepherd began to wane in the latter fourth century, and it virtually disappears in the fifth century.»

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Eliade, Mircea: Història de les creències i idees religioses. Barcelona, 2005. ISBN 84-473-3841-X
  • Burckhardt, Jacob: Història de la cultura grega. Barcelona, 2005. ISBN 8457338371
  • VV. AA.: Història de l'art cristià. Biblioteca d'autors cristians. ISBN 84-7914-427-0


Referències

[editar | editar còdic]