Gorgán

Gorgán

Gorgán o Gurgān (en persa: گرگان‎; mazandaraní Vergen) és la capital de la província de Golestán, Iran. Està aproximadament a 400 quilómetros de Teheran. En 2005 tenia una població estimada de 241 177 habitants. A uns 150 quilómetros a l'est de Gorgán està el parc nacional de Golestán. La ciutat té un aeroport regional i vàries universitats. L'Aeroport Internacional de Gorgán es va inaugurar en setembre de 2005.

Etimologia

La ciutat va ser anomenada Hircania, Hyrcani o Hyrcana en l'antiga Grècia, que significa "Terra dels Llops". A pesar de que la Gorgán moderna és només una ciutat i el comtat (que compartixen el mateix nom), l'antiga Hircania era el nom d'una regió major en les costes meridionals del mar Caspio (que comprén la totalitat de l'actual província de Golestán, aixina com algunes zones orientals de la província de Mazandarán, i algunes parts del sur de l'actual República de Turkmenistan). En els temps moderns i fins a 1937 la ciutat solia ser coneguda com Astarabad.

Geografia i clima

Aeroport de Gorgán en temps nuvolat.

L'àmplia Dasht-i Gorgán (planures de Gorgán) està situada al nort de la ciutat de Gorgán i està geogràficament delimitada per 37° 00'- 37° 30' de latitut nort i 54° 00'- 54° 30' de llongitut este i cobrix un àrea d'uns 1700 quilómetros quadrats.

En general, Golestán té un moderat clima humit i conegut com "el clima moderat Caspio". Els factors d'este clima són: la cordillera Alborz, la direcció de la montanya, l'altura de la zona, la vegetació de la superfície, els vents locals i l'altitut. Com a resultat dels factors abans mencionats, tres tipos de climes existixen en la regió: moderada planura, montanya, i semiáridas. La vall de Gorgán té un clima semiárido. La temperatura mija anual és de 18,2 °C i la precipitació anual és 556 mm.

Història

El nom "Hircania" és del grec antic i en registres dels perses rebia el nom de Varkâna. En els temps dels sasánidas Gorgán apareixia en el nom d'una ciutat, capital de la província, i una província.

Hircania va passar a formar part de l'Imperi persa durant el regnat de Ciro el Gran (559-530 a. C.) - el primer emperador de la primera dinastia de l'Imperi persa - o Cambises II (530-522 a. C.). Va ser conquistada pels àraps en el VIII i per mongoles en XIII.

Cultura

Quadrat Sarkhajeh, Gorgan

Archiu:Gorgan Azad University1. caps block 5

Universitat de Azad de Gorgán.

Artesania

Gorgán i, en general, la província de Golestán, és famosa per les estores, realisades per turcomanos. Els patrons d'estes estores es deriven de l'antiga ciutat persa de Boxârâ (Bujará), que es troba ara en la República d'Àsia central d'Uzbekistan. Les estores de Jajim també són elaborades en esta província.

Personalitats de Gorgán

Personalitats contemporànees

• Mohammad Resa Lotfí, músic.
• Hojjatollah Shakiba, artiste (pintor)
• Ramezan Ali Rashidi o Dr Ali Rashidi, (n. 1935) economiste, Professor d'Universitat.
• Hossein Ali Heravi, (1918-1993), escritor.
• Mahmood Akhavan-Mahdavi, expert en Reparació i Correcció de manuscrits perses; Escritor i Investigador en Història Contemporànea de Gorgán.
• Mohammad Mohammadi o doctor Mohammad Mohammadi Gorganí, activiste de drets humans, Catedràtic de l'Universitat.
• Mohammad Hossein Kabir o Hossein Kabir, (n. 1957) Drets Humans, Polítics i Socials activiste, orador, periodiste, Professor d'Institut.
• Maryam Zandi, Fotógraf.
• Ali Resa Sookhtehsaraey, campeó Mundial de Lluita Lliure.
• Abdonnasser Mohaimeni, (n. 1957), periodiste, traductor, Interpretor i professor Inglés.
• Rahmatollah Rajaee, escritor, investigador i professor de la cultura i l'història.
• Assadollah Maatoofi, (n. 1957) escritor, investigador i professor de la cultura i l'història.
• Abolfazl Tirandaz, investigador i Cap del Centre d'Entrenament Tècnic i Vocacional de Gorgán.
• Maryam Deyhim, pintora.

Personalitats històriques

• Fajreddín Asaad Gorganí, o Fajroddín Gorganí, poeta i compositor de la gran romançada, Vis i Ramin.

• Gorganí, Zayn al-Din ibn Isma'il, mege real.
• Abu Saíd Gorganí, astrònom i matemàtic.
• Rustam Gorganí, mege.
• Abd-al-Qaher Jorjani, gramàtic i teòric lliterari.
• Abu Solayk Gorganí, poeta.
• Fazlallah Astarabadi, fundador de Hurufism.
• Mirza Khan Astarabadi Mehdi, primer ministre del Rei Nadir Sha.