Inscripció de Behistún

La inscripció de Behistún (en persa: بیستون‎) és una inscripció monumental en pedra de l'época del imperi Aqueménida (VI). Està inscrita sobre la paret d'un penya-segat en la província de Kermanshah, al noroest d'Iran, a uns 100 metros d'altura. Va ser ordenada inscriure per Darío I de Pèrsia en algun moment posterior al seu accés al tro de l'Imperi persa en 522 a. C. i abans de la seua mort en 486 a. C.

L'inscripció inclou tres versions del mateix text, en tres llengües diferents, amprant escritura cuneïforme: persa antic, elamita i babilonio. Un oficial de l'eixèrcit britànic, sir Henry Rawlinson, transcribió l'inscripció en dos moments, en 1835 i 1843. Rawlinson va poder traduir el text cuneïforme en persa antic en 1838, i els texts elamitas i babilonios varen ser traduïts per ell mateix i atres companyers de professió despuix de 1843, lo que va ajudar a la comprensió d'estes llengües mortes, els seus texts, detalls sobre la seua cultura i mitologia, provocant un gran alvanç en el camp d'estudi de l'història antiga. Esta inscripció és a l'escritura cuneïforme lo que la pedra de Rosetta als jeroglífics egipcíacs: el document clau per al dessiframent d'una escritura antiga desconeguda que mostra el mateix text en un atre idioma conegut. La llengua babilonia era una forma tardana del acadio; abdós són llengües semíticas. La inscripció de Behistún va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2006. Comprén una zona de protecció de 187 ha i una zona de respecte de 361 ha.

L'inscripció

Archiu:Behistun caps block 3 1-15.jpg

Columna 1 (DB I 1-15), esbós de Fr. Spiegel (1881)

El text de l'inscripció en la seua majoria és una proclamació dels ardits de Darío I de Pèrsia prèvies al seu accés al tro, mencionant la seua victòria contra el usurpador Esmerdis. També relata acontenyiments importants del seu regnat com els tumults que va tindre que fer front, de manera que es recorde la seua victòria sobre elles. Els tres texts, que presenten bàsicament el mateix contingut, estan escrits en tres llengües distintes, usant per a cada u una adaptació de l'escritura cuneïforme. El panel immediatament baixe el friso està escrit en persa antic, una llengua indoeuropea. Els atres dos texts varen ser escrits en elamita i babilonio, la primera una llengua elamo-drávida i la segona, semítica. Darío va governar l'Imperi persa des de l'any 521 a. C. fins a el 486 a. C. cal mencionar que l'Imperi persa es trobava en un gran moment ya que disponia de diversos territoris ubicats en la costa mediterrànea, incloent vàries illes gregues, part d'Egipte, la península d'Anatolia en inclús aplegant a certes parts del subcontinent indi. En algun moment cap al 515 a. C. va ordenar la creació d'esta inscripció, que descriguera un llarc relat del seu ascens front al usurpador Gaumata i les subsecuentes guerres victorioses de Darío i el sofocamiento final de la rebelió, per a ser aixina inscrites en un penya-segat propenc a la moderna ciutat de Bisistun, en els tossals dels Montes Zagros d'Iran, en el punt a on s'empinen des del pla de Kermanshah. Es creu que Darío la va situar en dita zona per a evitar expoliaciones enemigues futures, mantenint-se aixina en l'ubicació original durant l'història, perpetuant aixina el seu llegat a les generacions venidores i que totes foren coneixedores d'ell.

L'inscripció medix aproximadament 15 metros d'alt per 25 d'ample, i es troba 100 metros per damunt d'un penya-segat al costat d'un antic camí que unia les capitals de Mesopotamia i Mija (Babilonia i Ecbatana). El seu accés és molt complicat, ya que, despuix de la seua finalisació, les ales varen ser eliminades per a fer l'inscripció més perdurable.

El text en persa antic conté 414 llínees en cinc columnes, el text elamita inclou 593 llínees en huit columnes i el babilonio té solament 112 llínees. L'inscripció va ser ilustrada en un bajorrelieve de la vida de Darío, dos sirvientes i dèu figures d'un metro d'altura, que representen els diferents pobles conquistats; el deu Ahura Mazda, representat com Faravahar, es mostra surant sobre el conjunt de figures mentres beneïx al rei. Una figura sembla haver segut agregada en acabant de que les atres estigueren acabades, de la mateixa manera que la barba de Darío, que és un bloc de pedra separat unit a la figura en pernos de ferro i plom, un fet realment excepcional.

En l'història antiga

La primera referència històrica de que es té notícia sobre l'inscripció és a través de l'autor grec Ctesias de Cnido, qui va conéixer la seua existència sobre el 400 a. C. Tácito aixina mateix la menciona i inclou una descripció d'alguns dels antics monuments auxiliars en la base del penya-segat, a on hi havia un manantial. Lo que s'ha pogut recuperar d'ells és coherent en la descripció d'Tácito. Diodoro de Sicília també escriu sobre el «Bagistanon» i sosté que va ser inscrit per la reina Semíramis de Babilonia.

Despuix de la caiguda de l'Imperi persa i els regnes hereus (l'Imperi macedonio, l'Imperi partixc i l'imperi sasánida), i en acabant de que l'escritura cuneïforme caiguera en desús, la naturalea de l'inscripció va ser oblidada i se li va atribuir un orige si més no fantasioso o mític. Durant sigles, en lloc de ser atribuïda a Darío (un dels primers reis perses), es va creure que procedia del regne de Cosroes II de Pèrsia (un dels últims). Una llegenda narrava que havia segut creada per Farhad, amant de l'esposa de Cosroes, Shirin. Exiliat per la seua transgressió, es va encomanar a Farhad la tasca de foradar la montanya per a trobar aigua; si tenia èxit, li donarien autorisació per a casar-se en Shirin. Despuix de molts anys i ya en mija montanya suprimida, Farhad va trobar aigua, pero Cosroes li va informar que Shirin havia mort. Farhad es va tornar loco i es va llançar des de lo alt del penya-segat. Naturalment, Shirin no havia mort i es va aforcar en enterar-se de la notícia.

Descobriment

Archiu:Behistuntexte.png

Texts cuneïformes de l'inscripció de Behistún

No va ser fins a 1598, quan l'anglés Robert Shirley la va vore durant una missió diplomàtica en Pèrsia en nom d'Àustria, la qual era un petició del sah Abás El Gran que requeria modernisar i entrenar al seu eixèrcit a semblança del britànic. Allí es va interessar per ella i va provocar que l'inscripció atraguera per primera volta l'atenció dels erudits d'Europa Occidental. Pero Shirley, desconeixent l'escritura i el seu significat, va interpretar els relleus figuratius com a cristians, de la mateixa manera que els demés occidentals que la varen visitar successivament: el general francés Gardanne, Sir Robert Ker Porter, i l'explorador italià Pietro della Valle, els qui varen aplegar a la conclusió de que era un relat de l'ascensió de Jesús. Les interpretacions bíbliques errònees per part dels europeus varen ser abundants en els dos sigles següents, incloent teories tals com que es tractava de Crist i les seues apòstolés, les tribus d'Israel o Salmanasar I d'Asiria.

En 1835 sir Henry Rawlinson, un oficial de l'eixèrcit britànic que entrenava a l'eixèrcit del Sah de Pèrsia, va escomençar a estudiar sériament l'inscripció. Com en eixa época el nom de la ciutat de Bisistún s'hi havia anglicizado en «Behistun», el monument va escomençar a ser conegut com la «inscripció de Behistún». A pesar de la seua inaccessibilitat, Rawlinson va conseguir escalar el penya-segat i copiar l'inscripció en persa antic. La versió en llengua elamita es trobava a la vora d'un abisme, i la versió en llengua babilonia estava quatre metros més avall; abdós estaven llunt de ser fàcilment alcanzables i es varen deixar per a ulteriors intents.

Ormejat en el text persa, i en una tercera part d'un silabario posat a la seua disposició per l'expert en escritura cuneïforme Georg Friedrich Grotefend, Rawlinson va escomençar a treballar per a dessifrar el text. Afortunadament, la primera secció del text contenia una llista de reis perses idèntica a la descrita per Heródoto, en l'única diferència de que els noms estaven en la seua original forma persa, en lloc de les transliteraciones gregues empleades per este. Emparellant els noms i els caràcters, Rawlinson va poder dessifrar en 1838 la forma cuneïforme usada pel persa antic.

Varen vindre després els dos texts restants. Despuix d'una prolongació del seu servici en Afganistan, Rawlinson va tornar a estudiar l'inscripció en 1843. En uns taulons va creuar l'espai existent entre el text en persa antic i el elamita, i ho va copiar. Llavors va trobar a un resolt chic de la zona que va escalar per un clavill del penya-segat en cordes i aparejos fins al text babilonio, de manera que es pogueren prendre mòles en paper maché. Rawlinson va traduir el text i el llenguage babilonios, independentment d'Edward Hincks, Julius Oppert i William Henry Fox Talbot, els qui també varen contribuir al dessifrat. Edwin Norris i uns atres varen ser els primers que varen fer lo mateix en el elamita. Coneixent tres dels llenguages primaris de Mesopotamia i tres variacions de l'escritura cuneïforme, ademés d'atres grans dessiframent com la de la tableta número 11 del Poema de Gilgamesh per George Smith en 1872 varen ser vàries de les claus per a la fundació de la asiriología com a disciplina.

Es creu que Darío va voler situar l'inscripció en un lloc inaccessible per a mantindre-la a resguart de modificacions. La seua legibilidad va jugar un paper secundari, puix el text és completament illegible des del nivell del sol. El monument va sofrir alguns danys en la Segona Guerra Mundial perque els soldats britànics ho usaven per a pràctiques de tir.^{cita requerida} El rostre d'Ahura Mazda està completament destrossat.

Vore també

Referències

Enllaços externs

15px|link=|alt= Wikisource en inglés contiene obras originales de o sobre Inscripció de Behistún.
Traducció castellana de l'Inscripció de Behistún, junt en atres inscripcions de Darío.
Traducció anglesa de l'inscripció.
Case Western Reserve University Digital Library — text complet de l'inscripció de Behistún, en transcripció cuneïforme i traducció anglesa, disponible en format PDF.
Bisotun— text complet de l'inscripció de Behistún, en transcripció cuneïforme i traducció persa, disponible en format PDF.
The Behistun inscription en Wayback Machine (archivat el 3 de març de 2016). — Una completa discussió de l'inscripció de Behistún, en fotografies, dibuixos del text cuneïforme complet, transcripció i traducció a l'anglés.
Payvand, artícul sobre la finalisació dels treballs de documentació (anglés)

Henry C. Rawlison, un anglés en la cort de Darío

Violència i conflicte polític-religiós en l'accés al tro de Darío I

Este artícul conté una traducció derivada de «Behistun Inscription» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.