Merv

Merv

Merv (en persa: مرو‎) va ser una ciutat-oasis de gran importància d'Àsia Central sobre l'històrica Ruta de la Seda, en l'actual Turkmenistan, prop de l'actual ciutat de Mary. Durant el XII va ser breument la ciutat més poblada del món. En 1999 l'Unesco la va declarar com Patrimoni de la Humanitat, cridant-ho Parc Nacional Històric i Cultural de l'Antiga Merv. Es correspon en l'actual ciutat de Erk Gala (Gyaur Gala).

Geografia

L'oasis està situat en el llímit sur del desert de Karakum, a latitut 37°30′ N, i llongitut 62° E. Es troba a 370 km al nort d'Herat i 450 km al surest de Jiva, i cobrix una superfície de 4.900 kmª. Al sur de Merv les cadenes de montanyes que deriven del Hindu Kush s'interrompen durant 290 km.

Per allí fluïxen cap al nort els rius Hari Rud i Murgab fins a perdre-se en el desert del Karakum, i coloquen la ciutat de Merv com a bastió d'entrada a Afganistan, en situar-se entre Iran i els estats de Bujará i Samarcanda.

l'oasis a on s'ubicava rebia aigua del riu Murgab i es transportava frigga per mig de túnels subterràneus. La ciutat es constituïa de dos parts principals separades pel canal Razik. A l'est estava Gyaur-kala (Giaur Gala), la part més antiga i que es va constituir en el shahristán de Merv, en una forma quadrada i rodejada per una muralla de 30 metros d'alt, 12 d'ample i 4 quilómetros de diàmetro. Posseïa zones urbanes, palaus, temples i barris d'artesans, al nort tenia una ciutadella circular cridada Erk-kala (Erk-Gala). En el temps, la zona urbana es va expandir a l'oest fins a ocupar l'àrea entre els canals Razik i Jurmuzfarra. A l'oest del Razik estava la zona nova, Sultan-kala (Sultan Gala), de forma ovoide i que durant els selyúcidas va ser protegida en la seua pròpia muralla i per una fortalea anomenada Shajriar-Arq, ubicada en la seua part septentrional. Pel seu esplendor cultural i econòmic, Mer seria malnomenada Shakjahan, «ànima dels reis».

Les expedicions arqueològiques de Aleksandr Yakubovsky varen determinar que tenia dos ciutadelles, Tashkala i Akkala, i un vast sharistán en bells minarets, mausoleus, caravasarés i portes. Tenia una forma rectangular, en els seus cantons orientats als punts cardinals, estava rodejada d'un fos i muralla i contava en ponts levadizos.

La ciutat tenia menys edificis monumentals que Samarcanda o Bujará, pero les superava en esplendor. Posseïa dèu grans biblioteques que sumaven fins a 150000 volums segons cròniques medievals. El geógrafo àrap Yaqut al-Hamawi va contar que la principal estava dins de la gran mesquita i tenia 12000 llibres. El polímata persa Omar Jayam, entre uns atres, va passar molts anys treballant en l'observatori de Merv. El geógrafo i viager persa Al-Istajri va descriure la ciutat com «De tots els països d'Iran, esta gent es va destacar pel seu talent i educació». Durant este periodo va ser coneguda com Marw al-Shāhijān, «Merv la Gran», i en freqüència li la considerava la capital del món islàmic oriental.

Història

Archiu:17 Старый Мерв (конец caps block 2 в.).jpg

Merv en 1913.

Aleixandria de Margiana estava situada en les proximitats de Merv. La ciutat, fundada per Alejandro Magne en 328 a. C., va ser destruïda pels nómades i reconstruïda per Antíoco I Sóter, emperador seléucida, poc despuix de l'any 293 a. C.. Va rebre llavors el nom de Antioquía de Margiana (grec antic: Αντιόχεια η Μαργιανή).

Antíoco, qui en 293 a. C., s'havia casat en Estratonice, la filla de Demetrio Poliorcetes, va ser enviat com corregente a les satrapías superiors, a on va reafirmar el poder seléucida, sobretot gràcies a fundacions i refundacions de ciutats, com el mencionat cas de Antioquía.

Les excavacions arqueològiques de l'época soviètica revelen que la ciutat podria haver segut fundada pel rei seléucida Antíoco I Sóter, entre els anys 280 i 261 a. C., en el nom de Margiana. Pero a un centenar de quilómetros d'allí s'han trobat restants molt anteriors, de el XV

Despuix dels seléucidas es varen establir en ella els parts, i despuix d'estos els sasánidas, en els quals va anar un regne tolerant que va permetre la convivència entre budistes, zoroastrianos i cristians nestorianos.

En el VII, els àraps la varen colonisar i la varen elevar a un nivell de prosperitat desconegut fins a llavors: la ciutat ocupava una superfície de 130 km², un 30 % més que l'actual Barcelona (2022). Durant cinc sigles va ser la segona capital del islam, únicament superada per Bagdad.

Exterior de la Kepderihana, estructura selyúcida, part de Kyz Qala.

Durant este periodo va ser coneguda com Marw al-Shāhijān, la major ciutat iraní en la Ruta de la Seda situada en el Gran Jorasán. Capital de vàries dinasties a lo llarc de la seua rica història, va ser la sèu del califa Al-Mamún i capital del Califato abásida al començ de el IX. En els sigles XI i XII va ser capital de la dinastia selyúcida. Rivalizó en Nishapur per la preeminència en Jorasán fins que es va impondre Merv com la principal urbs de Jorasán.

Pero la decadència va aplegar en el XIII en l'arribada dels mongoles. En giner de 1221, el fill de Gengis Kan va ordenar el sege de Merv. Durant una semana va preparar a les seues tropes i el sèptim dia, quan va tindre les catapultas a punt, va entrar dins del recint amurallado. La majoria d'edificis varen ser derruïts. En la ciutadella que domina les ruïnes del jaciment arqueològic encara poden vore's els impactes dels proyectils de les catapultes mongolas.

La ciutat va ser reconstruïda pels timúridas, els safávidas i els turcomanos, pero Merv mai més recuperaria la glòria perduda.

Població

El demógraf Tertius Chandler no dona sifres exactes, pero enlista a Merv entre les ciutats en més de 40000 habitants en l'any 800; possiblement ya alcançara eixa sifra en els sigles II, VI i VII. Cap a l'any 1100 va deure superar els 100000 i en 1150 els 200000. Açò coincidix en senyes de que la ciutat va movilisar 30000 combatents en 1141, lo que supondria que la ciutat tenia uns 180000 habitants. No obstant, quan l'imperi dels selyúcidas es va fragmentar, Merv es va reduir a a penes 70000 veïns en 1200, a pesar de la qual cosa seguia sent la principal ciutat de Jorasán. En un segon llistat de ciutats ordenades de major a menor població, referit també al 1200, no dona sifres sobre Merv, pero li ubica entre Isfahán, a la que assignava 70000 habitants, i Liaoyang, en 60000, estant just per baix de Isfahán. No obstant, definitivament tindria més de 40000, puix és el mínim de població que Chandler considerava per a les seues llistes.

L'acadèmic britànic Hugo Slim creu que la ciutat tenia uns 70000 habitants en el XIII. El seu colega John Man estava d'acort en eixa sifra, encara que creïa que hi havia molta més gent dins de les seues muralles durant el sege producte que varen aplegar numerosos refugiats del camp. L'erudit Frank McLynn eleva el número a 200000 habitants. L'historiadora canadenca Maria Subtelny creïa que la ciutat va alcançar els 150000 en els sigles X i XI. L'orientaliste rus Aleksandr Yakubovski creïa que durant l'esplendor dels karajánidas, les ciutats d'Àsia Central eren molt majors que les d'Europa, i algunes com Merv varen superar els 200000 habitants en el X.

L'historiador rus Oleg Bolshakov va calcular la densitat demogràfica promig d'una ciutat d'Àsia Central de el VIII, equivalent a la seua àrea central (sharistán) en els sigles IX i XII. Basat en estudis arqueològics, va calcular que Sultà Kala, àrea al voltant del canal de Majan, era la més poblada i comprenia 300 a 350 hectàrees (230 persones per hectàrea). La part més antiga, Gyaur Kala, tenia una densitat alguna cosa menor (100 a 125 persones per hectàrea) i comprenia unes 170 hectàrees. Finalment, arravalés en uns llímits poc definits, per lo que podien ocupar un àrea de 500 a 1000 hectàrees. Encara que atres historiadors donen càlculs diferents, Bolshakov estimava que la ciutat va poder alcançar els 50000 habitants en el VIII, els 100000 en el X i els 150000 durant la seua época d'esplendor en els selyúcidas.

L'historiador Hugh Kennedy va estimar que la ciutadella tenia una superfície de 20 hectàrees i el sharistán d'atres 400. Estimant una mija de 100 a 200 persones per hectàrees, va propondre que Merv en el VIII tenia entre quaranta i huitanta mil habitants, sense incloure llogarets propencs.

L'historiador francés Étienne de la Vaissière estimava que tot l'oasis de Merv no podia albergar més de mig milló d'habitants a inicis de l'Edat Mija, provablement només trescents a quatrecents mil.

Galeria d'imàgens

• 
  Tomba de Sultan Sanjar
• 
  Interior de la Kepderihana, treballant en un escàner 3D
• 
  Mesquita de Merv (final del sigle XIX)
• 
  Gran Kyz Kala
• Interior de la Casa de gèl
  Interior de la Casa de gèl
• 
  Complex del mausoleu de Kyz Bibi
• 
  Foto de 1981 de la tomba dels germans Eskhab en el territori de l'antiga Merv

Bibliografia

• Bolshakov, Oleg G. (1973). «Глава V: численности населения», Средневековый город Средней Азии (en rus), Moscou: Наука, pp. 256-268.
• (1991).УЗБЕКИСТОНДА ИЖТИМОИИ ФАНЛАР. Общественные науки в Узбекистане.Фан.Taskent:(9)

47-64.

• (1987) Four Thousand Years of Urban Growth: An Historical Census (en anglés), Lewiston: St. David's University Press.
• Chandler (2013). 3000 Years of Urban Growth (en anglés), Ámsterdam: Elsevier. ISBN 9781483271255.
• Davidovich, Elena A. (1979). «Дискуссионные вопросы в книге А.М. Беленицкого, И.Б. Бентович и О.Г. Большакова «Средневековый город Средней Азии»», Древность и средневековье народов Средней Азии: История и культура [Сб. статей] (en rus), Moscou: Наука, pp. 102-116.

• (2017).Journal of the Economic and Social History of the Orient.XL(6)

788-817.

• (2018).Der Islam: Journal of the History and Culture of the Middle East.XCV(1)

110-146.

• Jalikov, Alfred J. (1976). «История изучения Билярского городища и его историческая топография», Valentí V. Sedov (ed.). Исследования великого города. Сборник статей (en rus), Moscou: Наука, pp. 5-56.
• (2008) «Inherited Cities», The City in the Islamic World (en anglés), Leiden: Brill, pp. 93-114. ISBN 9789004171688.
• (1984) «Интерпретация сведений "Тарих Баб Ал-Абваб Дербента" в свете археологического изучения городаff», Источниковедение и текстология средневекового Ближнего и Среднего Востока (en rus), Moscou: Наука, pp. 124-132.
• (1984) Города южного Cогда в VIII-XII вв. (en rus), Taskent: Издательство "Фан" Узбекской ССР.
• Man (2010). Genghis Khan: Life, Death, and Resurrection (en anglés), Londres: Bantam. ISBN 9781409045441.
• Man (2014). The Mongol Empire: Genghis Khan, His Heirs and the Founding of Modern China (en anglés), Londres: Transworld. ISBN 9781448154647.

• McLynn, Frank (2015). Genghis Khan: The Man Who Conquered the World (en anglés), Londres: Random House. ISBN 9781446449295.
• Slim, Hugo (2009). Els civils dans la guerre: identifier et casser els logiques de violence (en francés), Ginebra: Llabor et Fides. Traducció anglés-francés per Odile Ferrard. ISBN 9782830912791.
• Starr, Frederick (2015). Lost Enlightenment. Central Àsia's Golden Age from the Arab Conquest to Tamerlane (en anglés), Princeton: Princeton University Press.
• (1993).Studia Iranica.Association pour l'avancement dones études iraniennes.París:XXII(2)

167-217.

• (1953).Архитектурное наследство.АН Таджикской ССР.Moscou:(3)

3-35.

• Voronina, Veronika L. (1969). «Архитектура Средней Азии VI—VIІІ вв.», vore-x-vv Всеобщая история архитектуры. Архитектура стран Средиземноморья, Африки и Азии. VІ—XIX вв. (en rus), Moscou: Стройиздат, pp. 183-197.
• (2003).Archaeology International.(6)

40-43.

• Yakubovski, Aleksandr Yúrievich (1933). «Феодальное общество Средней Азии и его торговля с Восточной Европой в X—XV вв», Материалы по истории Узбекской, Таджикской и Туркменской ССР. Ч. 1 (en rus), Leningrado: Б. и., pp. 1-60.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Merv.