Anar al contingut

Omar Jayam

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Omar Jayam


Ghiyath al-Din Abu l-Fath Omar ibn Ibrahim Jayyam Nishapurí (en persa: غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشاپوری‎) o Omar Jayam (en Fundéu «Omar Jaiam»), (Nishapur, llavors capital selyúcida de Jorasán —actual Iran—, c. 18 de maig de 1048-ibídem, c. 4 de decembre de 1131) va ser un matemàtic, astrònom i poeta persa.[1][2]

El seu nom sol trobar-se també escrit d'acort en la transcripció anglesa, Omar Khayyam (puix en anglés no existix el sò de la "j" castellana que sí existix en persa). Igualment, pot aparéixer la versió àrap, Omar al-Jayyam o Omar ibn al-Jayyam. La traducció lliteral del seu llinage és "fabricant de tendes (de campanya)" (relacionada en la paraula espanyola d'orige àrap "jaima") professió de la que se supon que hi hauria tradició en la seua família.

Biografia

[editar | editar còdic]

Jayam va nàixer el 18 de maig de l'any 1048 en Nishapur, a on també va morir, en 1131. Allí i en la ciutat de Balj va rebre una sòlida educació en cièncias i filosofia. En el 1070 es va traslladar a Samarcanda, a on el patrocini del juriste Abú Taher li va permetre completar la seua Tesis sobre Demostracions d'Àlgebra i Comparació. En ella va conseguir gran reconeiximent i prestigi, fins al punt de ser cridat pel sultà Malik Shah I, qui li va encarregar la construcció d'un observatori astronòmic en Marv (actualment Mary, en Turkmenistan), segons consigna Nizam al-Mulk en el seu llibre Siasat Namé, en colaboració en atres sèt astrònoms i matemàtics, entre ells Abdolrahman Jazení i Meimún-ebne Nayib Vasetí.

La llegenda afirma que en la seua joventut va aplegar a entaular amistat en el reformador religiós Hasan-i Sabbah i el polític Nizam al-Mulk.

Omar Jayam va realisar rellevants investigacions en astronomia, principalment la correcció de l'antic calendari zoroástrico. Des de llavors es va adoptar una nova era, coneguda com yalalí o el Seliuk.[3][4] En 1092 va realisar el seu pelegrinage a La #Meca, segons la costum musulmana. A la seua tornada a Nishapur va treballar com historiador i mestre de matemàtiques, astronomia, medicina i filosofia, entre atres disciplines.

En 1094, despuix de la mort del seu pare, va escriure un treball lliterari en la seua llengua materna, el persa (també conegut com dari o tayiko, parlat en Iran, Tadjikistan, Afganistan, Geòrgia, part de l'Índia i part de Pakistan). Els seus poemes destaquen per la delicadea i subtilea del seu llenguage. Com a filòsof, Omar Jayam va ser materialiste, pessimiste i escèptic.

L'obra poètica més destacable d'Omar Jayam són els Rubaiyat, recopilació de fins a un miller de quartets que parlen sobre la naturalea i el ser humà. Rubaiyat és el plural de ruba'i, que significa precisament cuarteta.


La llectura de les Rubaiyat significa un acostament a la lliteratura oriental. Conté un profunt sentit humà que canta les #delectació de l'amor i els goges de la vida, que, en les #transposició d'amargura i optimisme, conformen el caràcter de l'individu accentuat en la seua realitat. La vida exigix a l'home durs sacrificis perque és esclau dels seus propis prejuïns. Entre tants absurts, no goja de la seua efímera existència. Jayam vol convéncer a l'home de que està equivocat i ho invita a que es despulle de dogmes i doctrines, per a aixina aprofitar els valors tangibles de la naturalea.

Aportes a les matemàtiques i a la ciència

[editar | editar còdic]

Durant 18 anys, Omar Jayam va realisar rellevants investigacions en astronomia, que varen comprendre la compilació de taules astronòmiques i particularment, la correcció de l'antic calendari zoroástrico, que els perses havien conservat despuix de l'islamisació de Pèrsia per la seua exactitut, a pesar de que l'islam utilisa el calendari llunar. Les investigacions realisades li varen permetre calcular l'error del calendari persa, que tenia un any de 365 dies exactes. Per al nou calendari, que es va cridar yalalí per orde de Malik Shah I (qui també es dia Yalaledín),[5] Jayam va calcular la duració de l'any en una exactitut pasmosa. El seu error és d'un dia en 3770 anys, menor encara que el del calendari gregoriano (un dia en 3330 anys), que es va començar a usar en Europa des del 15 d'octubre de 1582. El calendari yalalí es va implantar el 15 de març de 1079, i és el calendari amprat encara hui en Iran i Afganistan. Omar Jayam no va poder terminar les taules astronòmiques a causa de les morts, en el mateix any (1092), de Nizam al-Mulk i del sultà Malik Shah.

Seguint un dels preceptes de l'Islam, peregrinó a La #Meca en 1092. A la seua tornada a Nishapur va permanéixer vinculat a la cort, a on es va eixercitar com a historiador i juge, i va donar classes de matemàtiques, astronomia, història, medicina o filosofia. Llamentablement, solament coneixem part de la seua obra científica, que és extraordinària: la Dissertació sobre una possible demostració del postulat paralel, de la geometria no euclidiana, la Tesis sobre demostracions d'àlgebra i comparació,[6] escrita en àrap (traduïda per Woepecke en 1851); el Tractat sobre l'exactitut del sistema indi per a calcular raïls d'equacions, referit a equacions de segon i tercer grau; Els problemes en aritmètica i càlcul, la Descripció de les taules astronòmiques de Malik Shah, l'ensaig Llum de la raó, sobre la ciència en general, i la Dissertació sobre ciències naturals. Existixen uns huit treballs més, sobre física, economia, història, filosofia, metafísica i tradicions.

En la seua Tesis sobre demostracions d'àlgebra i comparació desenrolla el primer procediment de solució de les equacions quadràtiques i cúbiques a partir de les seccions còniques, que permet trobar-los una raïl positiva i aixina mateix conseguix demostrar que tenen a lo manco una segona raïl. La seua afirmació de que no es poden trobar les raïls de les equacions de tercer grau per mig de regla i compàs no va poder ser demostrada fins a 750 anys més vesprada. I la teoria de les equacions de tercer grau no va ser desenrollada fins a el XVII, per René Descartes.[7]


Va ser també el primer en descriure el desenroll de la potència d'un binomi[8] en exponent natural i en establir l'idea de que les fraccionés podrien constituir un camp numèric en propietats més àmplies que el camp dels número natural, únics coneguts llavors, que datava dels grecs. Estos conceptes teòrics es varen contar entre les matemàtiques punteres durant el Renaixença europeu. La crònica de Nizam al-Mulk destaca a Jayam com un astrònom insuperable. Pero els seus aportes a les matemàtiques, que llavors no es varen comprendre en tota la seua transcendència, superen notòriament els seus importants guanys en astronomia.

A pesar de les dificultats de l'época en que va viure, va escriure numerosos treballs, entre els que s'inclouen els Problemes d'aritmètica, que és un llibre de música i un atre d'àlgebra, abdós abans de complir els 25 anys.

En 1070 va escriure el seu famós treball d'àlgebra Tractat sobre demostracions de problemes d'àlgebra, que conté una completa classificació d'equacions cúbiques resoltes geomètricament, per mig de l'intersecció de seccions còniques. I és que va intentar classificar equacions quadràtiques en èxit, encara que no va poder trobar la solució per a totes les equacions cúbiques, a pesar d'estar segur de que era possible fer-ho, ya que en alguns casos va trobar solucions geomètriques.

Malik Shah, net del fundador de la dinastia selyúcida, va cridar a Omar Jayam per a que es traslladara a Isfahán per a instalar un observatori, que Jayam va dirigir durant díhuit anys, convertint-ho en un excepcional centre d'investigació. En ell es varen elaborar taules astronòmiques i es va contribuir a la reforma del calendari, ya que les investigacions portades a terme li varen permetre calcular l'error del calendari persa, el qual tenia 365 dies exactes (cal considerar que, a finals de el XIX, l'any durava 365,242196 dies i que en l'actualitat és de 365,242190). Eixe calendari seguix estant vigent en l'actualitat en Iran i Afganistan.

La mort de Malik Shah en 1092 carreja la desaparició de la finançació de l'observatori, per #lo que s'abandona la reforma del calendari i Omar Jayam no pot acabar les seues taules astronòmiques. Ademés, el fi del periodo de pau despuix de la mort de Malik Shah, va comportar que Omar Jayam començara a sofrir atacs dels ortodoxos musulmans.

A Omar Jayam devem que l'incògnita de les ecuacionés es cride x. Ell la va cridar shay ("cosa" o "alguna cosa", en àrap). El terme va passar al castellà com xay, ya que la "x" tenia este sò ("sh") en castellà antic i d'ahí va derivar en solament l'inicial x.[9]

Lliteratura

[editar | editar còdic]

Es requerix una gran erudición per a cobrir un camp de coneiximents tan vast com el comprés per Omar Jayam i per a conseguir el saber que nos transmet, també en la seua poesia, que ha requerit sigles per a escomençar a ser degudament valorada, en desenrollar la humanitat una cultura més ajustada a l'univers natural i menys llimitada per les creències en que es va deure recolzar en el seu procés d'evolució. Els científics, en particular els astrònoms, han reconegut el seu enorme talent, i en el seu honor se li va donar el seu nom a un important cràter de la Lluna. El cràter Omar Jayam es troba en les següents coordenades llunars: latitut 58,0 N i llongitut 102,1 oest.



Rubaiyat (Ruba'iyyat)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Rubaiyat.


És conegut davant tot per la seua poesia, un corpus cridat Rubaiyat (en persa: رباعیات rubāʿiyāt‎ o "quartets"), séries de quatre versos (ruba'i) escrits en persa. Hi ha discrepàncies sobre els versos que constituïxen les Rubaiyat, ya que estes han segut en gran mida reconstruïdes a partir de vàries còpies diferents, i és possible que en alguna recopilació hi haja versos no deguts a la mà del poeta. En les Rubaiyat nos transmet les seues idees sobre temes tan diversos com la ciència i el coneiximent, la moral i el comportament personal, religió i teologia, cóm ser feliç, la nostàlgia per lo vixcut, el fruïment de la vida abans de la mort, d'on venim i on anem. En Occident solament varen escomençar a ser conegudes a partir de 1859, a través de la molt lliure i molt difosa traducció a l'anglés d'Edward FitzGerald, que va ser seguida de moltes atres a les demés llengües europees.

Les Rubaiyyat varen ser expurgadas i fixades per l'escritor iraní Sadeq Hedayat (1903-1951), qui nos parla de Jayam des de dos alvertents: com a filòsof i com a poeta. Del primer nos diu que era un filòsof materialiste, pessimiste i escèptic. Segons Jayam, la naturalea cega i sorda continua el cicle: el cel està buit i no atén als crits de ningú. El seu pensament està empapat de tristor, pena, inexistència i mort.

Per a Jayam, més allà de la matèria no existix res, el món està fet a partir de l'unió de partícules que funcionen per mera casualitat. Percep la naturalea en una delicadea i subtilea especials, accentuades per la bellea del seu llenguage.

Llegat i reconeiximent

[editar | editar còdic]

En astronomia

[editar | editar còdic]

En lliteratura

[editar | editar còdic]
  • Omar Jayam és un dels personages principals de la novela Samarcanda, de l'escritor francòfon libanés Amin Maalouf.
  • Un personage en la novela Vergonya (Shame, 1983), de Salman Rushdie, es diu Omar Jayam.
  • L'escritor argentí Jorge Luis Borges fa referència a Omar Jayam i a la seua poesia en múltiples ocasions a lo llarc de la seua obra. Vore el sonet "Escacs". Omar Jayam és també un personage de l'ensaig L'enigma d'Edward Fitzgerald.
  • En la novela El retrat de Dorian Gray, d'Oscar Wilde, Lord Henry es referix a Omar Jayam com el "rei del hedonisme".
  • En l'obra Platero i yo, de Juan Ramón Jiménez, apareix el seu nom en llegir el protagoniste un text seu.
  • L'escritor Christopher Hitchens, identifica a Omar Jayam com un escèptic, la poesia moltes del qual voltes satiriza les pràctiques de la religió.
  • Omar Jayam és citat en el llibre "L'home que calculava", del professor de matemàtiques i escritor brasiler Juliol César de Mello i Souza, més conegut com Malba Tahan.
  • Omar Jayam és citat també vàries voltes en el llibre "EARTH/inferno" publicat en 1905 pel mac Austin Osman Spare.
  • Omar Keyyham és el títul d'un poema de #León de Greiff en honor a l'astrònom. Es troba en el volum I de l'obra poètica de De greiff, pàgina 193. El poema és de 1914.

Al principi de la novela Les Llàgrimes de Shiva apareix una cita d'Omar Jayam que diu lo següent: "Diuen que cada nou matí nos du mil roses; sí pero ¿On estan els pétals de la rosa d'ahir?"

  • Pere Calders, en el seu llibre "Cròniques de la veritat amagada" fa referència a Omar Jayam. Concretament, ho cita un personage filòsof per a donar una lliçó de vida en el conte "El principi de la saviesa".

L'escritor britànic G. K. Chesterton dedica un capítul de la seua obra Herejes a la persona i filosofia d'Omar Jayyam.

En televisió

[editar | editar còdic]
  • Partix d'un fragment de la seua obra es va usar en la campanya promocional de la sexta temporada de la série Lost, en Espanya.

En la música

[editar | editar còdic]
  • El compositor britànic sir Granville Bantock (1868-1946) va compondre un oratorio que du el seu nom, "Omar Khayyám". És una peça de llarga duració (més de tres hores) per a tres veus principals, cor i una gran orquesta, per #lo que és difícil vore-la representada en la programació tradicional. Contemporànea en la seua estrena de "The Kingdom", de sir Edward Elgar, no va tindre l'èxit d'esta. És una obra influïda pels compositors alemans de finals de el XIX, especialment Johannes Brahms i Richard Wagner; també per Claude Debussy en les parts més "exòtiques". Està ben arreplegada en el disc en la versió de l'Orquesta i Cors de la BBC, dirigits per Vernon Handley i editat pel sagell Chandos en SACD.
  • La cançó Vell Món de Camarón, del seu disc La Llegenda del Temps, utilisa com a lletra vàries estrofes seleccionades del Rubaiyat. Posteriorment ha segut versionada per atres grups com Derby Motoreta's Burrito Kachimba

En escultura

[editar | editar còdic]
  • L'escultor vasc Eduardo Chillida (1924-2002) va realisar quatre escultures en el seu homenage: "Taula d'Omar Khayyám" entre 1982 i 1984.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Omar Khayyam (Persian poet and astronomer)». Britannica.com. Consultat el 30 de maig de 2012.
  2. Professor Seyyed Hossein Nasr and Professor Mehdi Aminrazavi. “An Anthology of Philosophy in Pèrsia, Vol. 1: From Zoroaster to ‘Umar Khayyam”, I.B. Tauris in association with The Institute of Ismaili Studies, 2007.
  3. «The ninth-century renaissance in astronomy».The Physics Teacher.34
    268–272.doi:10.1119/1.2344432..
  4. «Omar Khayyam, mathematician».The Mathematics Teacher.51(4)
    280–285..
  5. Edward FitzGerald, Rubaiyat of Omar Khayyam, xv.
  6. FSTC Newsletter, Issue 8: "The Isfizari Project"” . Muslimheritage.com. Recuperate le 30 de maig de 2012.
  7. Plantilla:MacTutor Biography
  8. J. L. Coolidge, The Story of the Binomial Theorem, Amer. Math. Monthly, Vol. 56, No. 3 (Mar., 1949), pp. 147–157
  9. Maalouf, 1988
  10. «Omar Khayyam» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  11. Dictionary of Minor Planet Names - p.255
  12. Thesis sobre Chillida, p.174 Consultat el 8 d'agost de 2021.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Erro al crear miniatura: Omar Jayam en Viquidites.


Referències

[editar | editar còdic]