Imperi kushán
El Imperi Kushán o Kuṣāṇ (idioma kushán: Κυϸανο, Kušano; bactriano: Κοϸανο, Košano; grec antic: Βασιλεία Κοσσανῶν; sánskrito कुषाण राजवंश Kuṣāṇ Rājavaṃśa; brahmi:Archiu:Gupta allahabad ku.jpg Archiu:Gupta gujarat ssaa.jpg Archiu:Gupta ashoka nn.svg Ku-shā-ṇa; part: 𐭊𐭅𐭔𐭍 𐭇𐭔𐭕𐭓, Kušan-xšaθr; Plantilla:Lang-zh; pinyin: Guìshuāng[1]) va ser un imperi sincrético, format per l'ètnia yuezhi (yüeh-chi, també cridada «kushán» i «tocarios» pels àraps, encara que no se'ls deu confondre en els tocarios històrics de la conca del Tarim[2]), principalment en terres dels actuals Kirguizistan, Uzbekistan, Tadjikistan, Afganistan, Iran, Pakistan, Nepal, China i la vall del Ganges en el nort de l'Índia, aplegant a dominar entre 2 i 2,5 millons de km2 i en una població de vàries decenes de millons de habitants, entre els anys 30 i 375. Va alcançar el seu màxim esplendor entre el 105 i el 250, periodo en el que va anar un dels grans Estats junt als imperis romà, part (posteriorment substituït pel Imperi sasánida) i chinenc.
A pesar de la seua gran importància en l'Antiguetat, es va ser perdent la memòria de la seua existència i solament va ser reconegut pels historiadors cap a mediats de el XIX. Solament s'ha conservat informació episódica, heterogénea i contradictòria. La seua cronologia i història s'han pogut restaurar parcialment gràcies a les monedes trobades, arqueologia i cròniques gregues, índies i, especialment, chinenques.
Cronologia
[editar | editar còdic]La datació del periodo kushán va ser molt controvertida durant molt temps i no s'ha aclarit del tot fins al dia de hui. Se sap que els seus principals reis varen viure entre els sigles I i III.
Degut a que l'era Shaka (des del 78 o 79) encara s'usa com a base per a datar en l'actualitat, durant molt temps s'ha considerat que és el periodo introduït per Kanishka I. Per un atre costat, el numismàtic Joe Cribb propon un ranc temporal del 100 al 120 sobre la base de les fonts numismàtiques i lliteràries.
Des de que es coneix una fòrmula aritmètica que permet la conversió del periodo Shaka al periodo Kuschana en el III, generalment preval la data del 127 per a l'accessió de Kanishka I.
Es discutixen els regnats exactes dels successors de Kanishka I, especialment perque hi ha dates superpostes. Inicialment es va assumir que al final del regnat de Kanishka I, Vasschischka governava com corregente en les províncies índies i este sistema de corregencia va continuar entre els successors. Pero també és possible que Vasudeva I començara una nova era.[3]
Se solen utilisar les dates propostes per l'especialiste en monedes Shailendra Bhandare en 2012.[4]
Geografia
[editar | editar còdic]
Gansú
[editar | editar còdic]El Gansú és una estreta llengua de terra entre el replanell del Tibet (al sur) i el desert (al nort). En la part occidental varen viure els kushán fins que varen ser expulsats pels xiongnu en el 177. A la seua volta, els kushán havia expulsat als traus. Econòmicament no tenia agricultura, sol pastures per al ganado i era un important pas de la Ruta de la Seda.
Conca del Tarim
[editar | editar còdic]La conca del Tarim és una enorme conca endorreica extremadament desértica rodejada per les impressionants cordilleres Kunlun (al sur) i Tian Shan (al nort), en eixides a l'est cap al Gansu i cap a l'oest a través d'elevats passos de montanya. En l'antiguetat estava habitada a l'oest per pobles iranios i a l'est per pobles tocarios (tots ells indoeuropeos), constituint ciutats-Estat. L'economia es basava en la rica agricultura dels oasis formats pels rius abans de secar-se en el desert de Taklamakán, i l'activitat comercial derivada de la Ruta de la Seda. Va passar a ser protectorat de la dinastia Han. Durant l'Edat Mija, pobles túrquicos es varen fusionar en els pobladors indoeuropeos autòctons formant l'actual ètnia uigur. És possible que alguns restants de grups kushán formaren un chicotet regne en el Tarim despuix de la seua expulsió del Gansú pels xiongnu. En el moment de màxim poder de l'Imperi kushán apareixen monedes seues en part de la conca del Tarim, lo que pot fer pensar que varen tindre algun control sobre ella.
Sogdiana
[editar | editar còdic]La Sogdiana es trobava en les valls dels rius Yaxartes i Polytimetus, afluent del Amu Daria. Encara que el cabal del Sir Daria és solament la mitat del Amu Daria, té una enorme importància econòmica puix sempre ha permés una agricultura molt productiva, ademés de ser pas obligat de la Ruta de la Seda chinenca. Les seues ciutats-Estats no varen aplegar a formar una unitat política; les més importants varen ser Maracanda i Bujará. Els sogdianos parlaven un idioma iranio nor-oriental, emparentat en els idiomes bactriano, corasmio i escita-sármata (supervivent actual: osetio-alano); actualment perviu com yagnobi en les montanyes de Tadjikistan.
Significativament, la Sogdiana i la Margiana formen l'àrea de la cultura BMAC, complex arqueològic de l'Edat del Bronze del 2400 al 1600 AEC, que s'ha propost com a orige dels pobles indo-iranios. Sembla que, de tota la Sogdiana, solament la Ferganá va formar part de l'Imperi kushán.
Ferganá
[editar | editar còdic]El vall de Ferganá és una part de la Sogdiana. És la capçalera de riu Yaxartes (Sir Dariá) i té 300 km de llarc i 70 km d'ample. Alejandro Magne va fundar en ella Aleixandria Escate («la lluntana», actual Juyand). Posteriorment va formar part del Regne Greco-Bactriano. Sempre ha segut la regió més fèrtil i poblada d'Àsia Central, fins al punt que els soviètics la varen dividir artificialment entre la repúbliques d'Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan. L'economia es basa en l'agricultura, ademés de ganaderia, mineria i ser pas de la Ruta de la Seda. Va formar part de l'Imperi kushán.
Corasmia
[editar | editar còdic]Corasmia és la regió que rodeja al Amu Daria, inclós la seua delta en el mar de Aral. De la mateixa manera que la Sogdiana, va ser zona d'expansió de la cultura BMAC. Sempre va formar part del àrea cultural irania. L'idioma corasmio era iraní nort-oriental, pròxim al sogdiano.[5] No formava un únic regne, sino una cadenes de ciutats-estat.[6] És provable que en la seua màxima extensió estiguera inclosa en l'Imperi Kushán. La seua prosperitat depenia de l'agricultura i del comerç de la Ruta de la Seda.
Bactriana
[editar | editar còdic]La Bactriana és la vall de la capçalera del riu Oxus. Junt a la Ferganá, és la regió més fèrtil de l'Àsia Central, i també camí en la Ruta de la Seda. En l'Antiguetat era coneguda pels abundants oasis, la cantitat i aigua i la fecunditat de la terra. Junt a la Margiana, va ser una dels centres de la cultura BMAC del 2400-1600 AEC (provable ancestros dels indo-iranios). El bactriano era una llengua irania nororiental, germana del corasmio, sogdiano i escita. Va ser conquistada per als aqueménidas per Ciro el Gran (545-540 AEC) i per Alejandro Magne, quedant a la seua mort com a part del Imperi seleúcida. En esta época l'idioma grec es va fer dominant.[7] El governador grec local es va independisar cap al 255 AEC, formant el Regne grecobactriano que es varen trobar els kushán. Esta regió es va convertir en el centre de l'Imperi kushán, fins al punt de substituir l'idioma oficial ___protected_title_13___ (grec) pel bactriano en el sigle II. Els bactrianos són provablement un dels ancestros dels tayikos.
Gandara
[editar | editar còdic]Gandhara és un districte situat en l'extrem noroest del subcontinent indi. Estava ubicat a lo llarc d'abdós vores del Indo, al voltant de les ciutats de Takshaśilā i Pushkalāvatī. La gent que el habitava era molt provablement índia, com ho demostra la representació de les seues vestimentes en els relleus aqueménidas de Persépolis. Des de l'época helenística va ser la porta d'entrada cap a l'Índia de l'influència cultural grega i romana.[8]
Etnicidad i identificació de l'idioma
[editar | editar còdic]L'ètnia que va formar l'Imperi kushán varen ser els kušán, cridats yuezhi pels chinencs i tocarios pels grecs, mentres que ells varen usar el endónimo Κυϸανο, kušano.
Encara que se sospitava que es tractava d'un poble de llengua indoirania, s'havia aplegat a propondre inclús el seu parentesc en el tocario o en pobles no indoeuropeos. En 2023 es va conseguir identificar[9] parcialment l'idioma com una varietat irania nororiental, emparentat conseqüentment en el corasmio, el sogdiano, les llengües escito-sármatas (inclós l'actual osetio-alano), i, especialment, en el bactriano.
Orígens
[editar | editar còdic]El nom kushán deriva del terme chinenc guishuang (貴霜) que descriu una de les cinc tribus dels yuezhi (月氏), una dèbil confederació de pobles iranios que parlaven una forma de śaka (escita oriental). Tradicionalment el terme «tocario» ha segut aplicat a dos pobles indoeuropeos diferents: els śaka (escitas) i els tocarios de la conca del Tarim. Els śaka-escitas-kushán poblaven en les estepas d'Àsia Central. Les fonts chinenques es referixen als śaka-escitas-kushán com yuezhi (yüeh-chi), mentres que els tocarios del Tarim són referits com wusun. Sembla que la migració dels kushán va poder haver-se per la pressió militar eixercida des de l'oest pels xiongnu i els wusun entre el 176 AEC i l'any 160 AEC. Les cinc tribus yuezhi varen ser conegudes en el història chinenca com xiūmì (休密), guishuang (貴霜), shuangmi (雙靡), xidun (肸頓), i dūmì (都密).
Els yuezhi varen aplegar al regne grec de Bactriana, en el territori de Bactriana (nort d'Afganistan i Uzbekistan) al voltant del 135 AEC , i varen desplaçar d'allí a les dinasties gregues, que varen tindre que traslladar-se a la conca del Indo (actual Pakistan), en la part occidental del Regne Indogriego.
Un imperi multicultural
[editar | editar còdic]
Durant el I, la tribu yuezhi dels guishuang (貴霜) va alcançar el poder sobre les demés, i va reunir a totes les tribus en una confederació. El nom guishuang —després transformat en kushán— va ser adoptat per a designar a la confederació en el seu conjunt, si ben els chinencs varen continuar denominant-los yuezhi.
A causa de la pressió de les tribus escitas, els kushán es varen expandir cap al Sur, a la regió coneguda com Gandhara —que inclou la Frontera del Noroest i Pothowar (en l'actual Pakistan) i la vall del riu Kabul i Kandahar (en l'actual Afganistan), a on varen tindre tres capitals: Kapishi (actual Begram, en Afganistan), Pushklavati (actual Peshawar, en Pakistan) i Mathurā (Índia).
Els kushán varen adoptar molts elements de la cultura helenística de Bactriana. Varen adaptar a la seua pròpia llengua l'alfabet grec, inventant una lletra adicional, Þ ("sh", com en la paraula «kushán») i pronte varen escomençar a falcar moneda seguint el model grec. En les seues monedes varen amprar inscripcions en grec i en lletra kharoshthi (antic alfabet de la regió de Gandhara) fins a l'época de Kanishka, i despuix d'este monarca varen utilisar indistintament el grec i la llengua kushán, transcrita sempre per mig de l'alfabet grec.
Des de l'época de Wima Takto, els kushán varen escomençar a adoptar la cultura índia, com atres pobles nómades que varen invadir l'Índia. El primer gran emperador kushán, Wima Kadphises, es va convertir segons indiquen les monedes, al shivaísmo. Els següents emperadors kushán varen representar una àmplia varietat de deidades de l'Índia i d'Àsia Central, inclós el propi Buda.
Hereo
[editar | editar còdic]Els primers reis tocarios importants en Bactriana varen ser Agesiles (c. 35 AEC) i Sapadhizes (c. 20 AEC) —abdós noms són helenizados—.
Possiblement, el primer dels emperadors kushán va ser Hereo. Pot haver segut aliat dels grecs, en els que va compartir el mateix estil d'acunyament. Hereo va anar possiblement el pare de Kujula Kadphises.
Kujula Kadphises
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Kujula Kadphises.
Kujula Kadphises va imitar els acunyament del regne grec de Bactriana, i en algunes monedes de coure utilisa el retrat d'Augusto, pres de monedes romanes, en inscripcions que ho identifiquen com ell mateixa.
A principis de el I, durant el regnat de Kujula Kadphises, el líder partixc Gondofares va fundar un regne indoparto a costa dels indoescitas que va durar fins que els kushan es varen apropiar a la seua volta d'estos territoris.
Kanishka I
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Kanishka.
El regnat de Kanishka I, el segon gran emperador i quint rei kushán, que va durar a lo manco 28 anys des de 127, va tindre dos capitals: Purushapura (Peshawar, en el nort de Pakistan) i Mathurā, en el nort de l'Índia. Els kushán tenien també una capital d'estiu en Kapishi (actual Begram), a on es va trobar el Tesor de Begram, que comprén obres d'art de llocs tan alluntats entre sí com Grècia i China. D'acort en una inscripció trobada en Rabatak (nort d'Afganistan), Kanishka era fill de Vima Kadphises, net de Vima Taktu i bisnieto de Kujula Kadphises.
Durant el regnat de Kanishka, l'Imperi kushán va alcançar la seua màxima expansió. En l'apogeu de la dinastia, els kushán tenien control més o menys directe sobre un territori que s'estenia des del mar de Aral fins als actuals Uzbekistan, Afganistan, Pakistan, i nort de l'Índia.
El govern dels kushán va enllaçar el comerç marítim del oceà Índic en la ruta terrestre de la seda, a través del vall del Indo, sèu de civilisacions antiquíssimes. La relativa pau que regnava en l'imperi va facilitar el comerç de llarga distància entre China i Roma, i en la ruta es varen desenrollar florecientes centres urbans.
També va ser una época d'intercanvis culturals, que varen propiciar el desenroll del grecobudisme, una fusió d'elements helenísticos i budistes, que s'estendria per Àsia Central a la parell que el budisme mahayana. La tradició budista recorda a Kanishka per haver convocat un gran concilie budiste en Cachemira, que es considera l'inici oficial del budisme mahayana, de caràcter panteísta i la seua escissió del budisme nikaya. Kanishka també va utilisar l'idioma gándara, o prácrito, i els texts budistes mahayana es varen traduir de l'idioma sánscrito. Junt en el rei indi Asoka, el rei indogriego Menandro I (Milinda), i Harsha Vardhana, Kanishka és considerat pel budisme com un dels seus grans benefactors.
L'art i la cultura de Gandhara, en un encreuament de l'hegemonia kushán, sent la millor expressió coneguda de les influències kushán als occidentals.
Contactes en Roma
[editar | editar còdic]Algunes fonts romanes descriuen la visites d'embaixadors dels regnes de Bactriana i Índia durant el II, provablement referint-se als kushán. Aelio Espartano, parlant de l'emperador Adriano (117-138) en el seu Història Augusta escriu:
També en 138, segons Aurelio Víctor (Épitomé, XV, 4) i Apiano (Praef., 7), Antonino Pío, successor d'Adriano, va rebre a alguns embaixadors indis, bactrianos (kushán) i hircanios.
La Crònica històrica chinenca, d'Hou Hanshou, també descriu l'intercanvi de mercaderies entre el noroest de l'Índia i l'Imperi romà en aquella época (vore Comerç de l'Antiga Roma en Índia):
En la capital d'estiu dels kushán, Begram, s'ha trobat una considerable cantitat de mercaderies procedents de l'Imperi romà, en particular varis tipos de cristaleria.
Contactes en China
[editar | editar còdic]Durant els sigles I i II, l'Imperi kushán es va expandir militarment cap al nort i va ocupar parts de la conca de Tarim, les seues terres d'orige, posant-les en el centre del productiu comerç centroasiático en l'Imperi romà. Es narra que varen colaborar militarment en els chinencs contra les incursions nómades, particularment en el general chinenc Ban Chao contra els sogdianos en el 84, quan estos últims varen intentar recolzar el tumult del rei de Kashgar. Al voltant del 85 els kushán varen auxiliar al general chinenc en un atac en Turfán, a l'est de la conca de Tarim.
En reconeiximent pel seu respal als chinencs, els kushán varen solicitar una princesa Han, pero dita solicitut els va ser denegada, a pesar de que havien enviat regals a la cort chinenca. En venjança, varen marchar en el 86 contra Ban Chao en una força de 70 000 hòmens, pero, exhausts per l'expedició, varen anar finalment derrotats per l'eixèrcit chinenc, menor en número. Els yuezhi es varen retirar i varen pagar tribut a l'Imperi chinenc durant el regnat de l'emperador chinenc Han He (89-106).
Despuix, al voltant de 116, els kushán, baixe el govern de Kanishka, varen establir un regne centrat en Kashgar, que controlava també Jotán i Yarkand, antigues dependències chinenques de la conca de Tarim, en l'actual Sinkiang. Varen introduir l'escritura brahmí, l'idioma indi prácrito per a l'administració i varen expandir l'influència del art grecobúdico que es va desenrollar en l'art serindio.
Els kushán apareixen de nou en les cròniques chinenques quan varen enviar presents a la cort en 158 i en 159 durant el regnat de l'emperador chinenc Han Huan.
Seguint en estes interaccions, els intercanvis culturals es varen incrementar prou, i misionero budistes kushán, com Loka Ksema, varen desenrollar la seua activitat en les més importants ciutats de Loyang i a voltes també de Nankín, a on es varen distinguir com a traductors. Varen ser els primers difusores coneguts de les escritures sagrades del budisme theravādona (hinayana) i mahāiāna en China, i varen contribuir en gran mida a la difusió del budisme a través de la Ruta de la Seda.
Decadència
[editar | editar còdic]
Des de el III, l'Imperi kushán es va escomençar a fragmentar.
Cap a l'any 225 va morir Vasudeva I i l'Imperi kushán es va dividir en dos mitats, oriental i occidental. Entre 224 i 240 els sasánidas varen invadir Bactriana i el nort de l'Índia, a on són coneguts com els indosasánidas.
Cap a 270 els kushán varen perdre els seus dominis en la planura del Ganges, a on l'Imperi gupta es va establir al voltant del 320.
A mitan de el IV, un vassall de l'Imperi kushán en Pakistan, cridat Kidara, es va alçar en el poder, destronant a l'antiga dinastia. Va crear un regne conegut com el regne kidarita, encara que ell es considerava provablement kushán, segons sembla inferirse de les monedes que va falcar. El regne kidarita sembla haver segut pròsper, encara que en una escala menor que el seu predecessor, l'Imperi kushán.
Els restants de l'Imperi kushán varen terminar sent agranats en el V per les invasions dels hunos blancs i, posteriorment, per l'expansió del islam.
Principals gobernant kushán
[editar | editar còdic](Generalment el periodo de govern dels kushán és disputat)
- Hereo (c. 1-30), primer governant kushán
- Kujula Kadphises (c. 30-c. 80).
- Vima Takto (c. 80-c. 105), àlies Sóter Megues o ‘gran salvador’
- Vima Kadphises (c. 105-c. 127), el primer gran emperador kushán
- Kanishka I (127-c. 147).
- Vāsishka (c. 151-c. 155).
- Huvishka (c. 155-c. 187).
- Vasudeva I (c. 191-225), l'últim dels grans emperadors kushán
- Kanishka II (c. 226-240).
- Vasishka (c. 240-250).
- Kanishka III (c. 255-275).
- Vasudeva II (c. 290-310).
- Chhu (c. 310?-325?).
- Shaka I (c. 325-345).
- Kipunada (c. 350-375).
Vore també
[editar | editar còdic]- Bactriana
- Gandhara
- Oca Sagrada de Gandhara
- grecobudisme
- majaiana
- Regne grecobactriano
- Regne indogriego
- tocarios
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Rosenfield, John M. (1967). The Dynastic Arts of the Kushans, University of Califòrnia Press, p. 7.
- ↑ Colin P. Masica, The Indo-Aryan languages, p. 48.
- ↑ P. N. Puri: The Kushans. S. 253.
- ↑ Shailendra Bhandare, University of Oxford, Faculty of Oriental Studies. Ashmolean Museum, Assistant Keeper (South Asian Numismatics), de l'artícul: «ods on Gold. Divine representation and Kushan coinage», de la revista: Heritage Índia, vol.5, issue 3, Aug.-Oct. 2012.
- ↑ Dalby, Andrew (1998). Dictionary of languages: the definitive reference to more than 400 languages (en anglés), Nova York: Universitat de Columbia, p. 278. ISBN 0231115687.
- ↑ «Chapitre 5 : Dones Kouchans à l'Islam - Els Sogdiens sur la route de la soie», De Kaboul à Samarcande : Els archéologues en Asie centrale (en fr), París: Éditions Gallimard, p. 104. ISBN 978-2-070-76166-1.
- ↑ Asimov, Isaac (1980). «7. Els macedonios», El Propenc Oriente (en Espanyol), Aliança, p. 219.
- ↑ «GANDHĀRA». Encyclopædia Iranica Online (accessible https://iranicaonline.org/articles/gandhara-) (en anglés). 2014. IRA.
- ↑ Bonmann, S., Halfmann, J., Korobzow, N. and Bobomulloev, B. (2023), A Partial Decipherment of the Unknown Kushan Script*. Trans Philologic Soc, 121: 293-329. https://doi.org/10.1111/1467-968X.12269
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- János Harmatta (dir.) (1996). History of civilizations of Central Àsia. Vol. II, The development of sedentary and nomadic civilizations: 700 B.C. to A.D. 250 (en en), Paris: UNESCO Pub..
- (1996) La Bactriane, del hellénisme au bouddhisme (en fr), Dijon.
- (1999) La Bactriane, de Cyrus à Timour (Tamerlan) (en fr), Dijon.
- Tissot, Francine (1987). Els Arts anciens du Pakistan et de l'Afghanistan (en fr), Paris: Descléé de Brouwer.
- «Kushan Dynasty» (en en). Encyclopædia Iranica Online (accessible http://www.iranicaonline.org/).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Imperi kushán.- PROEL.org (sistema d'escritura kushán).
- Transoxiana.org («L'art kushán», de Paola Raffetta, 2000).
- Metropolitan Museum capsule history
- New documents help fix controversial Kushan dating en Wayback Machine.
- Coins of the Kushans on wildwinds.com
- Antique Indian Coins en Wayback Machine.
- Brief Guide to Kushan History [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)
- The CoinIndia Online Catalogue of Kushan Coins (anglés)
- Recurs dedicat a l'estudi de l'Imperi kushán [2] archivat en Wayback Machine. (anglés)
- Himalayan and Central Asian Studies: Journal of Himalayan Research and Cultural Foundation Volume 5 Issue 2 (anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imperio kushán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.