Anar al contingut

Kunlun

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kunlun
Per a atres usos d'este terme vore Base Kunlun.
La regió de la cordillera Kunlun.
Pico en la cordillera Kunlun. Ilustració en el llibre Visits to High Tartary, de Robert Shaw, de 1871.

Kunlun (en chino tradicional, 崑崙山; en chino simplificado, 昆仑山; pinyin, Kūnlún Shān [kʰo̯ə́nlu̯ə̌n ʂán] ) és una de les més llargues cadenes montanyoses d'Àsia, estenent-se a lo llarc de més de 3000 km.

La definició exacta de la cordillera Kunlun varia a lo llarc del temps. Les fonts antigues utilisaven el vocablo Kunlun per a referir-se a la cadena montanyosa que travessa el centre de China,[1] és dir, les montanyes Altyn Tagh junt en Qilian i les Oin. Les fonts recents[2] indiquen que la cordillera Kunlun forma el lateral sur de la conca Tarim i després continua en direcció al sur este de Altyn Tagh. Alvenc Qian (Memòries històriques, roll 123) indica que l'Emperador Wu d'Han va enviar hòmens per a trobar la font del riu groc i va denominar Kunlun a les montanyes en a on es trobaven les fonts. El nom sembla haver segut originat com una localisació semi-mítica en el text clàssic chinenc "Clàssic de les montanyes i les mars".

Corre a lo llarc de la vora occidental de China, cap al Sur, al costat de la cordillera del Pamir, curvant-se després cap a l'est per a formar la frontera nort del Tibet.[3] S'estén al sur de lo que es denomina actualment la conca de Tarim, el famós Takla Makan o desert de les "cases enterrades en l'arena" i el desert de Gobi. La cordillera té prop de 200 picos d'altura superior als 6000 m s. n. m. Els tres picos més alts són el Kongur Tagh (7719 m s. n. m.), el Dingbei (7625 m s. n. m.) i el famós Muztagh Nuga (7546 m s. n. m.).[4][5] Estos picos es troben en la cordillera Arkatag dins del complex de cordilleres.

Cap al sur, una branca de les montanyes Kunlun dona lloc a la zona de captació de les conques dels dos rius més llarcs de China, el Yangtsé i el riu Groc.

La cordillera es va formar en el costat nort de la placa Índia durant la seua colisió a finals del Triásico, en la placa Euroasiàtica, donant lloc al tancament de l'oceà Paleo-Thetys.

Toponímia

[editar | editar còdic]

La cordillera Kunlun es menciona per primera volta en el "Llibre de les Montanyes i les Mars" o "Clàssic de les Montanyes i les Mars" (Shanhaijing), una colecció de senyes geogràfiques i llegendes composta en l'época dels Regnes combatents i durant la dinastia Han.[6]

En chinenc, dins de la tradició taoísta, kunlun significa “el cap”; el seu nom turc, qurum, significa “núvol de boira”.

Geografia

[editar | editar còdic]
Cordillera Kunlun.
El riu Karakash en l'oest de Kunlun Shan, vist des de l'autopista Tibet-Xinjiang.


Des dels Pamirs de Tadjikistan, les montanyes Kunlun s'estenen cap a l'est a través del sur de Xinjiang fins a la província de Qinghai.[7] S'estenen a lo llarc del brode sur de lo que es denomina en l'actualitat la conca Tarimin, l'infame desert Takla Makan, i el desert de Gobi. Una série de rius importants fluïxen des de la cordillera, incloent el riu Karakash ('ric jade negre) i el riu Yurungkash ('ric jade blanc'), que fluïx a través del oasis Khotan en el desert Taklamakan. Al sur del Kunlun es troba l'escassament poblada regió de Changtang, que forma part de la Replanell tibetà.

El pas Kunlun.

Altyn-Tagh o Altun Shan és una de les principals cordilleres del nort del Kunlun. La seua extensió nort-oriental Qilian Shan és una atra de les principals cordilleres septentrionals del Kunlun. En l'extensió principal del sur es troba el Min Shan. Els monts Bayan Har, una branca meridional dels monts Kunlun, formen la conca entre les conques dels dos rius més llarcs de China, el riu Yangtze i el riu Groc.

La montanya més alta del Kunlun Shan és el Deesa del Kunlun (7.167 m) en la zona del Keriya en el Kunlun Shan occidental. Algunes autoritats afirmen que el Kunlun s'estén més al noroest fins a Kongur Tagh (7.649 m) i el famós Muztagh Nuga (7,546 m). No obstant, estes montanyes estan físicament molt més lligades al grup de les Pamir (antic Mont Imeon). El Arka Tagh (Montanya de l'Arc) està en el centre del Kunlun Shan; els seus punts més alts són Ulugh Muztagh (6.973 m) i Bukadaban Feng (6,860 m). En el Kunlun Shan oriental els picos més alts són Yuzhu Peak (6.224 m) i Amne Machin [també Dradullungshong] (6.282 m); este últim és el pico principal de l'est de la cordillera Kunlun Shan i, per lo tant, es considera la vora oriental de la cordillera Kunlun Shan.

La cordillera es va formar en les vores septentrionals de la Placa de Cimmeria durant la seua colisió, en el Triásico tardà, en Siberia, que va provocar el tancament del Oceà Paleo-Tetis.

La cordillera té molt poques carreteres i en les seues 3.000 km de llongitut només la travessen dos. En l'oest, l'Autopista 219 travessa la cordillera en la seua ruta des de Yecheng, Xinjiang, fins a Lhatse, Tibet. Més a l'est, l'Autopista 109 creua entre Lhasa i Golmud.

Grup volcànic de Kunlun

[editar | editar còdic]

Més de 70 cons volcànics formen el Grup Volcànic Kunlun. No són montanyes volcàniques, sino cons. Com a tals, no es conten entre els picos de les montanyes volcàniques del món. El grup, no obstant, reunix les altures de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. sobre el nivell de la mar (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>). Si es consideraren montanyes volcàniques, constituirien el volcà més alt d'Àsia i China i el segon més alt del hemisferi oriental (despuix del Mont Kilimanjaro) i una dels Sèt Cims Volcàniques per elevació. (El mont Damavand és el volcà més alt d'Àsia, no els cons de Kunlun). L'última erupció coneguda en el grup volcànic va ser el 27 de maig de 1951.[8]

Geologia

[editar | editar còdic]

Les montanyes Kulun són destacables per les seues significatives característiques geològiques i el seu paper en l'història tectónica de la Terra. Les Montanyes Kunlun no solament són una majestuosa cadena montanyosa, sino també un tesor geològic que revela coneiximents sobre l'evolució tectónica de la Terra, els recursos minerals i la dinàmica ambiental. La seua complexa història geològica i els processos geològics actius les convertixen en un àrea significativa d'estudi per a geólogos i investigadors interessats en la formació de montanyes i la gestió de recursos naturals.[9]


Per la seua formació i estructura les Montanyes Kunlun estan principalment compostes per roques cristalines antigues, com granit, gneis i esquisto, que indiquen la seua formació durant diversos periodos geològics. Des del punt de vista geològic, formen part d'una zona de colisió complexa a on la Placa Índia convergix en la Placa Euroasiàtica. Esta colisió ha elevat i plegat les roques de les Montanyes Kunlun a lo llarc de millons d'anys.[9]

Sobre el seu context tectónico les Montanyes Kunlun es troben en la vora nort del Tibet, que a la seua volta es forma per la contínua colisió entre la Placa Índia i la Placa Euroasiàtica. Esta colisió ha resultat en una intensa activitat tectónica, incloent l'alçament de cordilleres com les Kunlun, aixina com la formació de replanells i conques a gran altitut.[10]

L'història geològica de les Montanyes Kunlun es remonta a l'Era Paleozoica (aproximadament fa 540 a 250 millons d'anys), en l'acumulació de roques sedimentarias i la formació d'antics oceans i masses terrestres. Durant l'Era Mesozoica (fa 250 a 65 millons d'anys), la regió va experimentar activitat volcànica i la formació d'arcs insulars, com ho demostren la presència de roques volcàniques i ofiolitas (fragments de corfa oceànica).[11]

Les Montanyes Kunlun són conegudes per la seua riquea mineral, incloent depòsits d'or, coure, plom, zinc i diverses pedres precioses. Estos recursos han segut explotats històricament, contribuint a les economies regionals.[12]

Les altes altituts de les Montanyes Kunlun alberguen extensos glaciars que eixerciten un paper crucial en els recursos hídrics regionals i la regulació del clima. La geologia de les Montanyes Kunlun influïx en la biodiversitat local i els ecosistemes, proporcionant hàbitats diversos per a flora i fauna adaptades a entorns montanyosos.[13]

L'investigació geològica en les Montanyes Kunlun contribuïx a entendre processos tectónicos, la formació de montanyes i els impactes del canvi climàtic en regions de gran altitut. L'exploració contínua de recursos minerals i els estudis científics de les característiques geològiques de la regió seguixen millorant la nostra comprensió dels processos dinàmics de la Terra.[14]

Història i mitologia

[editar | editar còdic]

Les montanyes Kunlun són molt conegudes en la mitologia chinenca, i es considera que tanquen el paraís taoísta. El primer en visitar este paraís va ser, segons la llegenda, el rei Mu (1001-947 a. C.) de la dinastia Zhou. Supostament va descobrir el Palau de Jade de Huangdi, el mític Emperador Groc, i va trobar a Xiwangmu, la Regna Mare de l'Oest, que també té el seu mític refugi en estes montanyes.


La creència en la montanya i la civilisació chinenca estan estretament relacionades. I Kunlun és una regió semimítica no molt llunt del naiximent del riu Groc.[15] Despuix d'entrar en l'ideologia chinenca durant el Periodo dels Estats Combatents (475-221 a. C.), les montanyes Kunlun i la cultura chinenca varen passar a estar estretament relacionades.[16]

En el Lliure de les montanyes i les mars, es menciona la montanya Kunlun:[17]

昆仑之丘，是实惟帝下之都，神陆吾司之。

Que significa "El tossal de Kunlun, que és la capital de l'emperador, i el deu de la terra".

Gu Jiegang[nota 1] dividix el sistema de la mitologia chinenca en el sistema de Kunlun i el sistema del Penglai basat en les regions oriental i occidental. Considera que el mit de Kunlun "s'origina en el replanell occidental, i les seues històries màgiques i magnífiques s'estenen cap a l'est, i després seguixen el vast i illimitat mar. La combinació d'estes condicions naturals ha format el sistema mitològic Penglai en les zones costeres de Yan, Wu, Qi i Yue".[18]

En la mitologia, la montanya Kunlun és el lloc de naiximent i ancestral de la nació chinenca, el centre del cel i la terra. Puja al cel i és l'escala cap al cel. El sistema de "Mitologia de Kunlun" pren la montanya Kunlun com a lloc icònic, i se centra principalment en els mits i històries de personages relacionats, com l'Emperador Groc i la Regna Mare de l'Oest (Xi Wang Mu). Històries com la de Kuafu perseguint al sol, la de l'ira de Gonggong tocant la montanya Buzhou i la de Chang'i volant cap a la lluna tenen el seu orige en la mitologia de Kunlun.

Mao Dun va senyalar: "Els pobles primitius imaginaven que els deus vivien en grup, i també imaginaven que els deus vivien en les montanyes extremadament altes: aixina que la montanya més alta del territori es va convertir en la residència dels deus en la mitologia. L'idea mística d'açò és lo que va ocórrer. El mit chinenc és equivalent al del Kunlun.

El primer en visitar este paraís va ser, segons les llegendes, el Rei Mu (976-922 a. C.) de la dinastia Zhou. Supostament va descobrir allí el Palau de Jade del Emperador Groc, el mític iniciador de la cultura chinenca, i va conéixer a Hsi Wang Mu (Xiwangmu), la "Mare Esperit d'Occident", habitualment cridada "Regna Mare d'Occident", que va ser objecte d'un antic cult religiós que va alcançar el seu màxim esplendor en la dinastia Han, i que també va tindre la seua mítica morada en estes montanyes.

Presència humana

[editar | editar còdic]

Les montanyes Kunlun han estat habitades per diversos pobles a lo llarc de l'història, deixant cada u d'ells la seua pròpia chafada en la regió.[19]Es tractava de grups nómades, pastors i comerciants que varen prosperar en este entorn aïllat i accidentat, entre els quals destaquen els tibetàs, que tenen una presència ancestral en la regió, particularment en les seues parts orientals. El budisme tibetà, en els seus monasteris i tradicions, ha eixercit una profunda influència en la cultura de la regió. Els pobles de parla tibetana,[20] inclosos els tibetano ètnics i atres grups relacionats, han vixcut en esta zona durant sigles, dedicant-se a l'agricultura de subsistència, la cría d'animals i el comerç a lo llarc d'antigues rutes que conecten el Tibet en China i Àsia Central.[21]

Ademés dels tibetano, en les Montanyes Kunlun s'han assentat atres grups ètnics, cada u en cultures i modos de vida distintius. Els uigures, un grup ètnic turcohablante musulmà, han habitat històricament la Conca del Tarim i les àrees propenques, al nort de la cordillera Kunlun. Encara que la seua presència està més associada en el desert de Taklamakan i la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, les Montanyes Kunlun formen una barrera natural per als seus territoris occidentals. Les comunitats uigures, expertes en agricultura, comerç i teixit, han eixercitat un paper central en la Ruta de la Seda, enllaçant China en Àsia Central i més allà.[20][21]

Al surest de la cadena Kunlun, els musulmans hui[22] també han vixcut en regions com Gansu i Qinghai, àrees a on han combinat tradicions chinenques han i musulmanes. L'aïllament de la regió i el terreny difícil varen fer que molts d'estos grups mantingueren identitats distintes durant sigles, inclús mentres interactuaven en imperis més cosmopolites.[21]

En l'actualitat, les Montanyes Kunlun seguixen estant escassament poblades pel seu clima sever i el seu terreny accidentat. No obstant, la regió alberga vàries chicotetes comunitats tibetanes, aixina com pastors que seguixen criant yaks i ovelles en les altituts més altes. Estes comunitats estan sent llentament influïdes per la modernisació, pero moltes seguixen preservant la seua forma de vida tradicional, vivint en llogarets remots.[20]

Ademés d'estos grups indígenes, la regió està atraent cada volta més l'atenció de persones en busca d'aventura i espiritualitat. Viagers, montanyencs i peregrins se senten atrets per les Montanyes Kunlun tant per la seua bellea natural com pel seu lloc en les antigues mitologia, a on a sovint li les associa en la morada dels deus i els immortals. Aixina, les Montanyes Kunlun seguixen sent una regió culturalment rica i diversa, un testimoni tant de la resiliencia dels pobles que l'habiten com del misteri que seguix rodejant-la.

Alguns aspectes culturals

[editar | editar còdic]
[editar | editar còdic]

Kunlun és citada en freqüència dins dels còmics del superhéroe Iron Fist de la companyia Marvel, com el lloc geogràfic en el que es troba un monasteri a on Danny Rand accedix als coneiximents marcials i místics per a conseguir el grau de Iron Fist o el puny de ferro immortal.[23] Kunlun també és mencionada en freqüència en la série de Netflix sobre el mateix personage,

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Richard, L. (1908). Comprehensive Geography of the Chinese Empire. OCLC 2281016.
  2. ↑ National Geographic Atles of China, 2008
  3. ↑ «Kunlun Mountains». Encyclopædia Britannica.
  4. ↑ «The Kunlun Mountains» (en anglés). hceis.com (peakware). Consultat el 12 d'octubre de 2024.
  5. ↑ «Kunlun Mountains» (en anglés). worldatlas.com. Consultat el 12 d'octubre de 2024.
  6. ↑ Louis Richard, Géographie de l'Empire de Chine: Cours inférieur, Shanghai, Imprenta de la Missió Catòlica en el orfelinato de T'ou-sè-wè, 1905, XI-274 págs.
  7. ↑ «com/EBchecked/topic/325007/Kunlun-Mountains Kunlun Mountains». Encyclopædia Britannica.
  8. ↑ Plantilla:Cite gvp
  9. ↑ 9,0 9,1 Bureau of Geology and Mineral Resources of Qinghai Province. (s.f.). Geology of Kunlun Mountains. Recuperat de http://www.qhgeology.com/
  10. ↑ Tapponnier, P., & Molnar, P. (1977). Active faulting and Cenozoic tectonics of the Tien Shan, Mongòlia, and Baykal regions. Journal of Geophysical Research, 82(20), 2905-2930. https://doi.org/10.1029/JB082i020p02905
  11. ↑ Li, J., et al. (2018). Geochemical and geochronological constraints on the tectonic evolution of the Kunlun orogenic belt, northwestern China. Journal of Asian Earth Sciences, 156, 51-69. https://doi.org/10.1016/j.jseaes.2018.01.027
  12. ↑ Yang, J., et al. (2017). Geological and geochemical characteristics of the porphyry Cu-Au mineralization in the Yulong copper belt, western China. Journal of Asian Earth Sciences, 143, 27-45. https://doi.org/10.1016/j.jseaes.2017.03.004
  13. ↑ Liu, S., et al. (2020). Changes in glaciers and glacial lakes and the associated climatic drivers in the Kunlun Mountains, northwestern Tibetan Plateau, during 1970-2016. Science of the Total Environment, 739, 139928. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2020.139928
  14. ↑ Wang, G., et al. (2019). Advances in understanding the tectonic evolution of the Tibetan Plateau and its significance for global geodynamics. Earth-Science Reviews, 190, 386-404. https://doi.org/10.1016/j.earscirev.2018.12.006
  15. ↑ htm 神怪小说与山岳信仰关系研究--《中央民族大学》2011年博士论文.
  16. ↑ “Descentralisant l'orige de la civilisació: Early Archaeological Efforts in China” . History of Humanities 6 (2): 515-548. doi:10.1086/715935. ISSN 2379-3163.
  17. ↑ (1905) Géographie de l'Empire de Chine, Cours inférieur, Shanghai: Imprimerie de la mission catholique à l'orphelinat de T'ou-sè-wè. OCLC 916993210..
  18. ↑ 中国神话的地域文化透视.
  19. ↑ Mackerras, Colin. Ethnic Groups in China (2003), Routledge. 400 pag. ISBN: 978-0415298816.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Bailey, H.W. The Kingdom of the Tibetans (1997), Oxford University Press. 350 pag. ISBN: 978-0192100654.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Sautman, Barry. The Kunlun Mountains: A Historical and Cultural Overview (1999), Harvard University Press. 256 pag. ISBN: 978-0674002045.
  22. ↑ Giersch, Charles A. Asian Borderlands: The Transformation of Qing Chinenca's Yunnan Frontier (2006), Harvard University Press. 384 pag, ISBN: 978-0674022043.
  23. ↑ «The Immortal Iron Fist 001 (2007) ……… | Read All Comics Online» (en en). Consultat el 2022-10-02.

Notes

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kunlun&oldid=919186»