Sir Daria

Erro al crear miniatura:

Sir Daria

El riu Sir Daria (també transliterado com Syrdarya, Sir Darya o Sirdaryo, Plantilla:Lang-kk; en tayiko, Сирдарё; en uzbeko, Sirdaryo; en àrap, سيحون - Siːħoːn) és un llarc riu d'Àsia Central que fluïx en direccions O i NO a través d'Uzbekistan, Tadjikistan i Kazakhstan fins a desaguar en el mar de Aral del Nort. És el Orexartes o Yaxartes de les fonts clàssiques grecorromanas.

Naix en l'extrem est d'Uzbekistan, per la confluència dels rius Naryn i Kara Daria. Té una llongitut de 2.212 km, pero, en el riu Naryn, alcança els 3.078 km que ho situen entre els 30 rius més llarcs de la Terra. Drena una àmplia conca de 782 669 km², encara que actualment a penes 200 000 km² contribuïxen realment en les seues aigües a la corrent principal.

Etimologia

El nom actual d'este riu prové del idioma persa (سیردریا, Yakhsha Arta, que significa el «Gran nacarado», una referència al color de l'aigua del riu) i ha segut utilisat des de fa molt temps en Orient, pero és més recent en la lliteratura occidental: abans de el XX, el riu era conegut per vàries versions del seu antic nom en grec.

Història

Les fonts de l'época varen denominar el riu Yaxartes (Ιαξάρτης) o Orexartes, nom transmés posteriorment als romans a través dels autors grecs. L'eixèrcit macedonio d'Alejandro Magne va alcançar les vores del Sir Daria en l'any 329 a. C., despuix de travessar Bactriana i Sogdiana sense trobar oposició alguna. No va ser fins a aplegar a la franja que separa les actuals ciutats de Taskent i Juyand a on es varen trobar en els primers casos de resistència nativa, lliurant-se en octubre del 329 a. C. la batalla del Yaxartes contra els saka, en la que varen morir uns 1.200 combatents, inclós el líder dels nómades escitas. Esta victòria decisiva va servir per a pacificar la zona i va supondre el llímit més septentrional del vast territori conquistat per Alejandro Magne. No obstant, varis tumults iniciats en Sogdia i atacs de tribus natives contra les guarnicions macedonias estacionades en les seues ciutats, aixina com les ferides que va sofrir el rei macedonio en els combats, varen fer que es vera obligat a retirar-se el sur, no sense abans establir a la vora del Sir Daria una guarnició permanent en la ciutat de Cirópolis, fundada pel rei Ciro el Gran més de dos sigles abans, a la que va rebatejar en el seu nom Aleixandria Escate, la «Aleixandria la més lluntana», en el 329 a. C. Durant la major part de la seua història, a lo manco des de la Conquista musulmana d'Àsia Central en els sigles VII-VIII, el nom d'esta ciutat (en l'actual Tadjikistan) ha segut Juyand. En intensificar-se el tumult contra Alejandro, es va estendre per Sogdiana, sumint-la en dos anys de guerra, l'intensitat de la qual va superar a qualsevol atre conflicte de la Anábasis d'Alejandro Magne'.

A mitan de el XIX, durant la conquista russa del Turquestán, l'Imperi rus va introduir la navegació a vapor en el Syr Darya, inicialment des de Fort Raim pero en un important port fluvial en Kazalinsk (Kazaly) des de 1847 fins a 1882, quan va cessar el servici.

Durant l'era Soviètica, es va instituir un sistema de repartiment de recursos en el que Kirguizistan i Tadjikistan compartien l'aigua procedent dels rius Amu Daria i Sir Daria en Kazakhstan, Turkmenistan i Uzbekistan en estiu. A canvi, Kirguizistan i Tadjikistan rebien carbó, gas i electricitat kazakhs, turcomanos i uzbekos en hivern. Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica en 1991, este sistema es va desintegrar i les nacions d'Àsia Central no han conseguit restablir-ho. Les infraestructures inadequades, la mala gestió de l'aigua i els métodos de irrigación obsolets agraven el problema.

En 2012 es va inaugurar en Kazakhstan el Parc Natural Regional Estatal de Syrdarya-Turkestan, en l'objectiu de protegir els ecosistemes de la planura fluvial, els jaciments arqueològics i els monuments històric-culturals, aixina com les espècies vegetals i animals, algunes d'elles rares o en perill d'extinció. El Parc Natural Regional Estatal Syrdarya-Turkestán es va crear per a protegir ecosistemes, llocs arqueològics i monuments històric-culturals, aixina com espècies de flora i fauna, algunes de les quals són rares o estan en perill d'extinció. El parc es va establir en 2010, per mig de la fusió de tres parcs estatals existents en Arys, Boralday i Turkestán, i es va inaugurar el 5 de setembre de 2012. L'objectiu era priorisar la planura del riu Sir Daria per a protegir encara més la fauna de la zona. Ademés, el riu Sir Daria rega moltes de les regions agrícoles de tota Àsia Central. La superfície del parc és de 120.000 hectàrees (aproximadament 296.526 acres). La superfície total del parc es dividix en quatre zones funcionals: un àrea protegida, una zona d'estabilisació ecològica, una zona d'activitats turístiques i recreatives, i una zona d'activitat econòmica llimitada.

En escrits islàmics medievals, el riu era conegut com Sayhoun (سيحون), un dels quatre rius del Paraís (el Amu Darya era conegut també com Jayhoun, el nom d'un atre dels quatre).

Geografia

Este riu, corresponent a la conca endorreica del mar de Aral, té dos fonts en la cordillera de Tian Shan (en mandarín, la «montanya celest»): el riu Naryn (807 km), en el Kirguizistan, i el riu Kara Daria (177 km) , en l'est d'Uzbekistan. El riu corre uns 2 212 quilómetros a través de Kazakhstan, en direcció oest i nort-sur, fins a desembocar en la mar de Aral. El seu cabal anual és molt modest, solament uns 37 km³ per any, la mitat del seu riu germà, el Amu Darya.

En el camí rega els cultius de cotó més fèrtils en tota Àsia central i passa per les ciutats de Kokand, Juyand, Kyzylorda i Turkestan.

Un extens sistema de canals, alguns construït en el XVIII pels kanes de Kokand, discorren a través de les regions per a on fluïx el riu. La massiva expansió del rec durant periodo soviètic per a regar cotó va reduir el cabal del riu i va ser la causa d'un desastre ecològic en la regió: la dessecació de la mar de Aral. En millons de persones ara establides en estes àrees de cotó, no està clar cóm es podria rectificar la situació.

A lo llarc del seu recorregut, ompli l'embassament de Kayrakum, en Tadjikistan, l'embassament de Chardara, en Kazakhstan, i el més chicotet embassament de Farkhad, en Uzbekistan. En el riu Naryn, el seu tributari més important, es troba el gran embassament de Toktogul i els més menuts de Kambarata. En el seu un atre tributari, el riu Kara Daria, es troba l'embassament de Andiyán, en Uzbekistan.

Desembocadura

La delta del Sir Daria comença en Perovsk (Kyzylorda), d'a on partix un braç cap al suroest, el Jany-darya (riu Nou), que antigament aplegava a l'extrem surest de la mar de Aral, molt prop de la desembocadura del Amu-darya. Els kirguises afirmen que un canal excavat per a irrigación pels karakalpacos va donar orige a este riu. No obstant, només va tindre una existència temporal. Un assut construït pels habitants de Khokand en Ak-mechet (Perovsk) va provocar la seua desaparició, i els russos no varen trobar res més que un llit sec en 1820. Quan es va llevar l'assut, el Jany-darya va reaparéixer de nou, pero no va aplegar a la mar de Aral; en 1853 va desembocar en el llac Kuchka-denghiz, despuix d'un curs de 250 m.; tots els rastres del seu llit es varen perdre llavors en l'arena. Fa cinc sigles, en temps de Tamerlán, príncip mongol de Samarcanda, el Jany-Darya va dur les aigües del Sir Daria als llacs Daukara, prop de l'actual desembocadura del Amu. La série d'antics caixers fluvials del Kyzyl-kum, que encara es veuen per damunt de Perovsk, indica que el Syr tenia una tendència constant a buscar un canal cap al suroest, i que la seua delta actual no és més que un vestigi de lo que va anar en un atre temps. En un periodo encara més remot, esta delta provablement comprenia tot l'espai entre el Kara-tau i el Nura-tau en Samarcanda; i la série de llacs allargats en la base del Nura-tau —els llacs Tuz-kaneh i Bogdan-nuga— representen una antiga branca de la delta del Sir Daria que provablement s'unia al Zarafshan abans d'aplegar al Amu. La causa d'este immens canvi és simplement la ràpida dessecació de totes les parts del nort i centre d'Àsia, pel fet de que ara estem vivint en la fase final del periodo llacustre, que ha seguit al periodo glacial. L'extensió del mar Caspio fins als llacs Sary-kamysh durant el periodo post-plioceno i l'extensió de la mar de Aral a lo manco 100 m a l'est de la seua posició actual estan provades per l'existència de depòsits marins post-plioceno.

Danys ecològics

L'expansió massiva dels canals de rec en el Mig i Baix Sir Daria durant el periodo soviètic per a regar els camps de cotó i arròs va causar danys ecològics en la zona. La cantitat d'aigua extreta del riu era tal que en alguns periodos de l'any no aplegava res d'aigua a la mar de Aral. El Amu Darya en Uzbekistan i Turkmenistan es va enfrontar a una situació similar.

La concentració d'urani de l'aigua de les rieres aumenta en Tadjikistan en valors de 43 μg/L i 12 μg/L; el valor guia de l'OMS per a l'aigua potable de 30 μg/L se supera parcialment. La principal aportació d'urani es produïx aigües dalt, en Uzbekistan i Kirguizistan.

L'inversió fluvial del Nort

La inversió fluvial del Nort o inversió fluvial de Siberia va ser un ambiciós proyecte per a desviar el cabal dels rius del Nort de l'Unió Soviètica, que desaguan "inútilment" en l'oceà Àrtic, cap al sur, cap a les zones agrícoles poblades d'Àsia Central, que carixen d'aigua.

Els treballs d'investigació i planificació del proyecte es varen iniciar en la década de 1930 i es varen portar a terme a gran escala des dels anys 60 fins a principis dels 80. El controvertit proyecte es va abandonar en 1986, principalment per motius migambientals, sense que es realisaren moltes obres reals.

Vore també

• Amu Darya
• Mont Imeon
• Kyzyl Kum
• Canal de Karakum
• Mar de Aral
• Anex:Rius més llarcs del món

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sir Daria.