Bactriana

Erro al crear miniatura:

Antigues ciutats de Bactriana.

Bactriana o Bactria (en bactriano, Βαχλο; romanizado, Bakhlo) és l'antic nom grec d'una regió històrica del Àsia Central, localisada entre el Hindú Kush (Parapamisos o Caucasus Índicus per als autors grecolatinos) al sur, i el riu Amu Daria (Oxus) al nort; la seua capital va ser la ciutat de Balh (Bactra o Zaraspa). Hui eixe territori correspon a vàries nacions, el nort d'Afganistan, el sur d'Uzbekistan i Tadjikistan. La Bactriana llimitava per l'est en la regió antiga de Gandhara en el subcontinent indi, a l'oest en Drangiana i Hircania i al nort en la Transoxiana, la Sogdiana i la extens Escitia (Extra Imaus), al sur confinava en Aracosia; entre atres territoris, la Bactriana incloïa als de la Guriana, la Bubacena, la Parapamisade i el cridat «país dels marucenos». L'idioma clàssic de la Bactriana era una llengua indoeuropea de la subfamília indoirania, el idioma bactriano. Els bactrianos són possiblement una de les llínees hereditàries dels moderns tayikos. Alguns historiadors creuen que el nom modern de «tayik» es va originar de Ta-Hia o Daxia, nom chinenc antic per a la regió (en chinenc medieval es pronunciava /datguea/); per la seua banda els antics indis la denominaven Bahlika.

Geografia

Erro al crear miniatura:

Extensió de la Bactriana en ca. 320 a. C. superposta a les fronteres actuals.

Erro al crear miniatura:

Cap d'alabastre pintada en argila d'un mobad (sacerdot zoroástrico d'elevat ranc) que du un tocat distintiu de l'estil bactriano, Takhti-Sangin, Tadjikistan, Regne grecobactriano, sigles III-II a. C.

Era un país montanyós en un clima continental, encara que en els abundants oasis que en la Antiguetat posseïa el territori, l'aigua era abundant i la terra molt fecunda. La Bactriana es considerava tradicionalment com elloc d'orige d'una de les tribus iranias. Els autors moderns han usat a sovint el nom en un sentit més ampli, com la designació del nort d'Afganistan.

Història

Erro al crear miniatura:

Mapa del Imperi aqueménida en la divisió en satrapías (ca. 500 a. C.)

En estes regions de terres fecundas en els oasis, d'un país montanyós rodejat per la depressió del Turán, des de temps remots la Bactriana va ser una etapa importantíssima i casi obligada per al tràfic comercial i la comunicació entre el Extrem Oriente, el subcontinent indi i la conca del Mediterràneu. Va ser en la Bactriana a on es considera que el profeta Zoroastro va predicar i va guanyar els seus primers adeptes. L'idioma en que el Avesta, llibre sant del zoroastrisme està escrit, es va cridar «antic bactriano» alguna volta, encara que després va passar al zend.

Edat de Bronze

El Complex arqueològic Bactria-Margiana (BMAC, també conegut com "civilisació del Oxus") és la denominació arqueològica moderna d'una Edat del Bronze cultura arqueològica d'Àsia Central, datada en c. 2200-1700 a. C., situada en l'actual est de Turkmenistan, nort d'Afganistan, sur d'Uzbekistan i oest de Tadjikistan, centrada en el curs superior del Amu Darya (conegut pels antics grecs com a riu Oxus), zona que comprén l'antiga Bactriana. Els seus jaciments varen ser descoberts i batejats per l'arqueòlec soviètic Viktor Sarianidi (1976). Bactriana era el nom grec del persa antic Bāxtriš (del natiu Bāxçiš) (cridat aixina per la seua capital Bactra, l'actual Balkh), en lo que hui és el nort d'Afganistan, i Margiana era el nom grec del sátrapa persa de Margu, la capital de la qual era Merv, en l'actual Turkmenistan. El primitiu historiador grec Ctesias, c. 400 a. C. (seguit per Diodoro Sículo), va afirmar que ellegendari rei assiri Nino havia derrotat a un rei bactriano cridat Oxyartes en c. 2140 a. C., o uns 1000 anys abans de la guerra de Troya. No obstant, des del dessiframent de la escritura cuneïforme en el XIX, que va permetre llegir els registres assiris reals, els historiadors han atribuït poc valor al relat grec. Segons alguns autors, Bactria era la pàtria (Airyanem Vaejah) dels indoiranios que es varen desplaçar cap al suroest fins a Iran i el noroest del sur d'Àsia subcontinent entorn al 2500-2000 a. C. Més tart, es va convertir en la província septentrional del Imperi aqueménida en Àsia central. Va ser en estes regions, a on el fèrtil sol del montanyós país està rodejat per la Depressió del Turán, a on es diu que va nàixer el profeta Zoroastro i va guanyar els seus primers adeptes. El Avestán, la llengua de les parts més antigues del Zoroastrisme Avesta', era una de les Llengües iranís antigues, i és el membre més antic atestat de les llengües iranias orientals.

Ciro i Alejandro

No és conegut si la Bactriana va formar part del Imperi medo, pero va ser subyugada per Ciro el Gran en una campanya portada a terme provablement entre 545 i 540 a. C. Des de llavors, la Bactriana va ser una de les principals satrapías del Imperi aqueménida. Durant les guerres intestinas de l'any 522 a. C., el sátrapa Dadarsi, va anar un valiós aliat del rei Darío I. Ya en el regnat de Jerjes I, el sátrapa Masistes va intentar fallidamente iniciar una rebelió. Prop del 462 a. C. va esclatar en Bactriana un tumult contra el rei Artajerjes I, liderada pel seu germà Histaspes (Diodoro Sículo, XI 68) o per un sátrapa cridat Artabano (Ctesias, 35). En acabant de que Darío III fora derrotat per Alejandro Magne, el seu assessí Bes, el sátrapa de Bactriana, va intentar organisar una resistència nacional en els seus dominis. Alejandro va conquistar la Bactriana sense molta dificultat; solament en Sogdiana al nort, més allà del Oxus, va trobar una resistència forta. Bactriana es va tornar una província del Imperi macedonio. En Bactriana Alejandro va conéixer a una de les seues més célebres dònes, Roxana, i en ella va contraure matrimoni; també va ocórrer un atre fet famós en la vida del conquistador: Alejandro Magne va nomenar com a primer sátrapa grec al seu favorit Clito el Negre en el 328 a. C., pero durant un convit Clito li va reprochar certes actituts a Alejandro, qui com a resposta li va ultimar d'un lanzazo. Despuix de la mort d'Alejandro la Bactriana va caure —en casi tots els territoris asiàtics— baix la tutela del diádoco Seleuco I Nicátor.

Vore també: Aleixandria d'Oxiana

L'Imperi seléucida

Erro al crear miniatura:

Mapa de l'Imperi seléucida en la seua màxima extensió

Artícul principal → Imperi seléucida.

Despuix de la mort d'Alejandro, el general macedonio Seleuco I Nicátor i el seu fill Antíoco I varen establir el Imperi seléucida, i varen fundar molts pobles en la regió del Iran oriental, l'idioma grec es va tornar durant algun temps en la regió l'idioma dominant. La paradoxa de que la presència grega era més prominent en Bactriana que la propenca Partia o que atres àrees més adjacents a Grècia, possiblement es podria explicar per la política imposta pels reis perses, que consistia en deportar als colon grecs a les províncies més remotes del seu gran imperi. No obstant, la regió quedava molt llunt dels centres de civilisació helènica i va tindre que sobreviure pels seus propis mijos.

El regne grecobactriano

Erro al crear miniatura:

Mapa del Regne grecobactriano en la seua màxima extensió, cap al 180 a. C.

Artícul principal → Regne grecobactriano.

Les moltes dificultats contra les que els reis seléucidas tenien que lluitar i els atacs de Ptolomeo II d'Egipte, va donar a el sátrapa bactriano Diodoto I l'oportunitat de fer-se independent (circa 255 a. C.). El territori comprenia Sogdiana, Ària i Aracosia creant-se el cridat Regne grecobactriano. Diodoto i els seus successors varen poder defendre's contra els continus atacs del rei seléucida Antíoco III el Gran, fins que els seléucidas varen ser derrotats finalment pels romans (190 a. C.) en Oriente Pròxim. El Regne grecobactriano va ser tan poderós que va poder estendre el seu territori fins al nort de la Índia (o, més exactament, fins a eixercir una hegemonia sobre territoris que, majorment, corresponen a l'actual Pakistan i que en l'Antiguetat eren el núcleu de la cultura de la vall del Indo.

El Regne indogriego

El rei bactriano Eutidemo I i el seu fill Demetrio varen creuar el Hindu Kush i varen escomençar la conquista del nort d'Afganistan i el vall del Indo. Durant un temps ells varen manejar un gran imperi grec, alçat molt llunt de Grècia, en l'Est.

Erro al crear miniatura:

Estatero d'or del rei Eucrátides I, la major peça d'or de l'Antiguetat.

Pero este imperi es va fragmentar per les disensiones interiors i les usurpacions constants. Quan Demetrio va alvançar cap a la Índia, un dels seus generals, Eucrátides I, es va sublevar i li va arrebatar Bactriana i Sogdiana (cap a 175 a. C.). Les possessions gregues varen ser dividides entre els familiars d'Eucrátides, que varen rebre Bactriana, Sogdiana i el Punyab occidental, i els de Demetrio, que varen haver de conformar-se en el Punyab oriental. Tot lo que es coneix sobre ells és per les seues monedes, moltes dels quals s'han trobat en Afganistan i l'Índia. Per estes guerres internes la posició dominant dels grecs en la regió es va vore disminuïda. Cap a l'any 150 a. C., un sobirà notable, Menandro I va entrar en conflicte en el Imperi Sunga; va invadir la vall del Ganges, fins a Benarés, va conquistar Pataliputra (tal volta va aplegar fins a Patna) i va favorir la religió budiste; est és l'únic personage grec (en sánscrito «javana» —jonio—, nom donat a tots els helènics pels antics hindús) que apareix mencionat fefaentment en la lliteratura de l'antiga Índia, en la mateixa el seu nom és transformat a Milinda. D'esta manera, pel seu propi pes econòmic, cultural i demogràfic, l'àrea de la conca del Indo i de l'alt Ganges es va escindir del Regne grecobactriano, constituint-se llavors un nou regne helenístico al sur i este del Hindu Kush: el prou efímer Regne indogriego, en capital en Taxila. Entre 80 i 30 a. C., els últims príncips grecs del Punyab varen ser destronats pels invasores procedents de l'Àsia Central (en especial pel conjunt de tocarios cridat kushanas), mes la cultura grega va subsistir a la nova dominació a través de centenars d'anys.

Contactes en China

La Bactriana (coneguda com Ta-Hia en chinenc) va ser visitada per l'explorador chinenc Zhang Qian en 126 a. C. Els informes de Zhang Qian escrits en les Memòries històriques per Alvenc Qian en el sigle I a. C., descriuen una civilisació urbana molt important d'aproximadament un milló de persones, els qui vivien en ciutats amurallades baix el govern de chicotets reis o magistrats. L'explorador també va trobar en Bactriana dos productes de Sichuan—brocat de Shu i bastó de bambú de Qiong, que sugerixen l'existència de comerços privats entre Bactriana i Sichuan abans del viage de Zhang Qian a Àsia Central.

Estos contactes varen dur immediatament a l'expedició d'embaixades múltiples de l'Imperi chinenc, començant el desenroll de la Ruta de la Seda, que d'Antioquía va aplegar al Pamir, i a través del oceà Índic als ports de Barygaza i Musiris aixina com el remot de Cattigara.

Tocaristán

Posteriorment la zona a on es va desenrollar el Regne grecobactriano, tal com s'ha senyalat, va ser ocupat pel Imperi kushán (cridat també tocario). Per esta raó, la regió serà coneguda posteriorment pel seu nom persa i àrap de Tocaristán. A diferència de pobles de la mateixa ètnia que es varen establir en el noreste de Xinjiang i varen enfortir allí la seua individualitat etnolingüística, els kushanas es iranizaron ràpidament sense deixar rastre de la seua identitat original. Este territori va ser conquistat pels sasánidas. Despuix d'un breu periodo baix hegemonia uigur, va ser conquistat pels àraps en el sigle VII d. C. Bactra, la seua capital (actual Balh) va florir baix el domini àrap fins que va ser destruïda pels mongoles en 1221. Després es va recuperar parcialment, pero va deure deixar el seu lloc de primacia a Mazari Sharif, ciutat santuari ubicada a poca distància al surest. Este santuari competix, en el islamismo popular, en la ciutat iraquí de Nayaf per l'honor de ser l'últim lloc de descans d'Ali (600-661), gendre del profeta Mahoma i primer iman de la fe chiïta. En sigles més recents, l'original Tojaristán iranio es va vore infiltrat per migracions de pobles túrquicos, particularment turkmenos i uzbekos, a tal punt que la regió és coneguda també en temps moderns com Turquestán afgà.

Vore també: conquista musulmana de Transoxiana

Poble bactriano

Erro al crear miniatura:

Cap d'argila pintada i alabastre d'un sacerdot zoroastriano en un distintiu tocat d'estil bactriano, Takhti-Sangin, Tadjikistan, regne grecobactriano, sigles III-II a. C.

Vàries rutes comercials importants des d'Índia i China (inclosa la Ruta de la Seda) passaven per Bactriana i, ya en la Edat de Bronze, açò havia permés l'acumulació de grans cantitats de riquea per part de la població, en la seua majoria nómada. La primera civilisació protourbana de la zona va sorgir durant l'II mileni a. C.. No obstant, el control d'estes lucratives rutes comercials va atraure l'interés estranger i, en el VI, els bactrianos varen ser conquistats pel Persa i, en el IV, per Alejandro Magne. Estes conquistes varen marcar el fi de l'independència bactriana. Des d'aproximadament l'any 304 a. C., la zona va formar part del Imperi seléucida, i des d'al voltant de l'any 250 a. C. va ser el centre d'un regne grecobactriano, governat pels descendents de grecs que s'havien assentat allí despuix de la conquista d'Alejandro Magne. Els grecobactrianos, també coneguts en sánscrito com yavanas, treballaven en cooperació en l'aristocràcia nativa bactriana. A principis del II, els grecobactrianos havien creat un impressionant imperi que s'estenia cap al sur fins a incloure el noroest de l'Índia. No obstant, cap al 135 a. C., este regne havia segut invadit per les tribus invasoras Yuezhi, invasió que més vesprada va propiciar el sorgiment del poderós Imperi Kushan. Els bactrianos apareixen en la Geografia d'Estrabón: "En els primers temps, els sogdianos i els bactrianos no diferien molt dels nómades en els seus modos de vida i costums, encara que els bactrianos eren una miqueta més civilisats; no obstant, d'estos, com dels atres, Onesícrito no informa de les seues millors traces, dient, per eixemple, que els que han quedat desvalidos per vellea o maltia són tirats vius com a assut a gossos criats expressament per a este fi, que en la seua llengua nativa es diuen "enterradores", i que encara que la terra fòra dels murs de la metròpoli dels bactrianos sembla neta, no obstant la major part de la terra dins dels murs està plena d'ossos humans; pero que Alejandro va acabar en la costum. "

Els bactrianos parlaven bactriano, una llengua iraní nort-oriental. El bactriano es va extinguir i va ser substituït per el nororiental Llengües iranís com Pashto, Yidgha, Munji, i Ishkashmi. La Encyclopaedia Iranica' diu:Plantilla:Blockquote Les principals religions de la zona abans de l'invasió islàmica eren el zoroastrisme i el budisme.

Segons The Cambridge History of Iran, els pastunes descendixen dels bactrianos. Afirma que les tribus de Bactriana varen ser els antepassats dels pastunes.

En una atra publicació de la Universitat d'Harvard s'afirma igualment que els bactrianos varen ser els antepassats dels pastunes.

Els tayikos contemporàneus descendixen dels antics habitants iranís orientals d'Àsia Central, en concret, dels sogdianosns i els bactrianos, i possiblement d'atres grups, en una mescla de perses iranís occidentals i pobles no iranís. La Encyclopædia Britannica' afirma: "Els tayikos són els descendents directes dels pobles iranís la presència contínua dels quals en Àsia Central i el nort d'Afganistan està atestada des de mediats del primer mileni a. C.. Els antepassats dels tayikos constituïen el núcleu de l'antiga població de Khwārezm (Khorezm) i Bactria, que formava part de Transoxania (Sogdiana). Varen formar part dels imperis de Pèrsia i Alejandro Magne, i es varen mesclar en invasores posteriors com els kushāns i els heptalitas en els sigles I al VI d. C. En el pas del temps, el dialecte iraní oriental que utilisaven els antics tayikos va acabar donant pas al persa, un dialecte occidental parlat en Iran i Afganistan."

Sátrapa

Esta és una llista de sátrapas perses de Bactriana dels que es tinga coneiximent.

• Tanioxarces, germà de Cambises II (govern dubtós)
• Esfendadates (govern dubtós)
• Dadarsi (c. 522 a. C.)
• Artabano, identificat en un germà de Darío I (c. 497 a. C.)
• Masistes (c. 479 a. C.?)
• Histaspes (c. 465 a. C.), o Artabano (c. 465 a. C.)
• Bes (c. 331-330 a. C.)

Art

Es destaca el curiós art grecobactriano, que representa una variant del art de l'Antiga Grècia influït per traces del art indi i del art medo-persa, aplegant a fondre's en el art greco-budiste de Gandhara, tal com es reflectia en els colossals Budas de Bāmiyān destruïts en 2001.

Vore també

• Complex arqueològic Bactria-Margiana

Enllaços externs

• «archive. org/web/20231119022317/https://traveltajikistan. j/es/history/ Sobre Tadjikistan» (en és). Archivat des d'el j/es/history/ original, el 19 de novembre de 2023. Consultat el 19 de novembre de 2023.