Sátrapa
[[Archiu:Achaemenid Satrap Àsia Minor end of 6th century BCE.jpg|thumb|Cap d'Herakleia, provable retrat d'un sátrapa de l'Imperi aqueménida d'Àsia Menor, finals d'el VI, provablement baix [[Darío I]].[1]]]
Es va donar el nom sátrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), «protector de la terra/el país») als governadors de les províncies dels antics imperis medo i persa, incloent la dinastia Aqueménida i varis dels seus hereus, tals com el Imperi sasánida i els imperis helenísticos. El terme ha passat a utilisar-se en sentit coloquial i pijoratiu cap a una persona que governa despóticamente.[2]
Els sátrapa eren elegits directament pel rei, generalment entre membres de la noblea. Eixercien el poder judicial i administratiu, cobraven els imposts (Inscripció de Behistún), s'encarregaven de l'orde públic i de reclutar i mantindre l'eixèrcit. El propi Darío I s'encarregava de la seua supervisió i control per a evitar que s'excediren en les seues funcions. Una satrapía és el territori governat per un sátrapa.[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula sátrapa deriva a través dellatí satrapes del Grec satrápes (σατράπης), a la seua volta pres del iraní antic **khshathra-pa.[4] En persa antic, que era la llengua materna dels aqueménidas, es registra com khshathapavan. (𐎧𐏁𐏂𐎱𐎠𐎺𐎠, lliteralment «protector de la província»). La forma meda es reconstruïx com **khshathrapavan-.[5]
El seu cognado en sánscrito és kshatrapa. (क्षत्रप).[6] La forma hebreu bíblic és aḥashdarpan. אֲחַשְׁדַּרְפָּן, com es troba en Ester 3:12.[7][8]
En la partixca (llengua del Imperi Arsácida) i en el persa mig (llengua del Imperi Sasánida), es registra en les formes šahrab i šasab, respectivament..[9]
En persa modern el descendent de **khshathrapavan és shahrbān (شهربان), pero els components han sofrit canvi semàntic per lo que la paraula ara significa «guardià de la ciutat» (farsí: shahr شهر que significa «ciutat» + |ban بان que significa «guardià»).
Terminologia
[editar | editar còdic]el sátrapa respon directament davant el rei, és responsable davant ell i és nomenat per ell. Per baix d'el sátrapa està el hyparque (ὕπαρχος / hyparkhos per als grecs, o piḫāel teu per als perses). Per damunt d'el sátrapa i per baix del rei pot estar el karana, un comandant militar que agrupa vàries satrapías. Una espècie de missi dominici, és nomenat i només respon davant el rei; els sátrapa li estan subordinats per naturalea; per eixemple, Ciro és enviat a Àsia Menor com "karana", sobirà militar. Als sátrapa podia no agradar-els tindre que soportar la tutela d'algú que no fora el rei i podien desertar o intrigar contra el karana. Este títul era excepcional i, en el cas de Ciro, la seua tasca consistia en recuperar el control de la costa i expulsar als grecs. En la inscripció de Behistún, Darío I es referix a Vivāna, sátrapa en Aracosia, i a Dadarši, sátrapa en Bactriana, baix el terme bandaka, lo que emfatisa la relació personal entre el sobirà i el seu dignatario, més que el territori. Bandaka s'ha traduït com a vassall.
Sátrapa medo-perses
[editar | editar còdic]
El primer us a gran escala de les satrapías, o províncies, data de la concepció del primer Imperi persa baix Ciro II el Gran, al voltant de l'any 530 a. C. No obstant, les satrapías es varen originar durant l'época dels medos, a lo manco, des de l'any 648 a. C. Fins a l'época de la conquista de Mija per Ciro el Gran, els emperadors medos governaven els seus territoris conquistats com províncias, a través de reis i governadors vassalls. Com en la cultura persa el concepte de dignitat real era inseparable del concepte de divinitat, els vint sátrapa establits per Ciro mai varen ser reis, sino virreyés que governaven en nom del rei, encara que en realitat molts es varen excedir en les seues atribucions polítiques.
Darío I va donar a les satrapías una organisació definitiva, i va incrementar el seu número a 23. Els sátrapa eren elegits directament pel rei, generalment entre membres de la noblea. Eixercien el poder judicial i administratiu, cobraven els imposts (Inscripció de Behistún), s'encarregaven de l'orde públic i de reclutar i mantindre l'eixèrcit. El propi Darío I s'encarregava de la seua supervisió i control per a evitar que s'excediren en les seues funcions.
Cambises, el predecessor de Darío I, desconfiant respecte a la llealtat d'alguns governadors, va situar un secretari al costat de cada sátrapa, per a vigilar els seus actes, i va organisar un grup de funcionaris coneguts com els «ulls i oïts del rei», que recorrien l'Imperi per a valorar sobre el terreny la situació i emetre un informe. Quan a pesar d'estos controls es produïa un acte de sedició, la ràpida intervenció de l'eixèrcit, facilitada per la ret viària de comunicacions, acabava en el perill ans que el moviment provocara l'alçament d'atres regions per motius semblants. el sátrapa s'encarregava del cobro dels imposts, controlava als oficials locals i a les tribus i ciutats vassalles i era el juge suprem de la província, davant el qual cada criminal devia ser dut per a ser jujat. També era el responsable de la seguritat dels camins i tenia que eliminar als forajidos i rebels. Per a complir en les seues funcions contava en l'ajuda d'un consell de perses i era controlat pel secretari real i els emissaris del rei, en especial pel funcionari «ulls i oïts del rei», qui feya una inspecció anual i eixercia un control permanent.
Sátrapa helenísticos
[editar | editar còdic]
L'administració per mig de satrapías i el títul de sátrapa en sí varen ser preservats, inclús per a funcionaris greco-macedonios, per Alejandro Magne, qui va conquistar l'Imperi persa i inclús ho va ampliar, i pels seus successors, els Diádocos (i les seues dinasties) els qui ho varen dividir, en especial en el Imperi seléucida, a on el sátrapa era generalment designat com strategos; pero les seues províncies eren molt més chicotetes que les que mantenien els perses.
Sátrapa parts i sasánidas
[editar | editar còdic]
En el Imperi partixc, el poder del rei es fonamentava en el respal de famílies nobles que governaven grans estats, i proveïen de soldats i tributs al rei. Les ciutats-estat dins de l'imperi gojaven de cert grau d'independència, i pagaven tribut al rei. L'administració del Imperi sasánida era considerablement més centralisada que la de l'Imperi partixc; el sistema de govern de regnes semiindependientes i ciutats-estat independents de l'Imperi partixc va ser reemplaçat per un sistema de «ciutats reals» que servia de sèu de governadors designats per l'administració central cridats «shahrabs», aixina com també de guarnicions militars. Els shahrabs governaven tant la ciutat com els districtes rurals propencs.
Sátrapa indis
[editar | editar còdic]
Els sátrapa occidentals o kshatrapas (35-405 d. C.) del subcontinent indi varen ser gobernant saka de la part occidental i central de la regió de Sind, en Pakistan, i de les regions de Saurashtra i Malwa, en l'oest de l'Índia. Varen ser contemporàneus dels kushan, que varen governar la partix nort del subcontinent des de la zona de Peshawar i possiblement varen ser els seus senyors, i dels satavahana, que varen governar en el centre de l'Índia al sur i a l'est i l'estat kushan al seu oest immediat.
Satrapías notables
[editar | editar còdic]Encara que el sistema de satrapías s'associa principalment en l'Imperi Persa Aqueménida, l'influència dels sátrapa es va estendre més allà del seu rol com a governadors provincials. Molts d'ells es varen convertir en figures clau militars o varen jugar rols fonamentals en els paisages polítics i bèlics de la seua época. Estos individus, que a sovint varen dirigir moments crucials de l'història, varen molejar la trayectòria dels imperis. Algunes de les satrapías més notables en l'història, ademés de les mencionades anteriorment, inclouen:
Artabazo I va ser un sátrapa de Frigia, una regió en l'oest d'Anatolia, durant el regnat d'Artajerjes II en el V Artabazo és particularment recordat per la seua participació en la Batalla de Cunaxa (401 a. C.),[11] en la que es varen enfrontar l'eixèrcit persa contra les forces de Ciro el Jove, un aspirant al tro de Pèrsia.[12] Artabazo va lluitar per Artajerjes II, i encara que inicialment va conseguir la victòria, el seu rol com a sátrapa va ser crucial per a mantindre l'integritat de l'Imperi Persa en un moment d'agitació interna. La seua carrera posterior com a líder militar va contribuir significativament a l'estabilitat de Pèrsia despuix de la batalla.
Farnabazo II, un sátrapa de Frigia i Dascylium, va ser un dels sátrapa més prominents i de llarc servici durant el periodo tardà aqueménida. Va servir baix Darío II i Artajerjes II, i es va convertir en un líder militar i diplomàtic clau. Va jugar un paper significatiu en la guerra del Peloponeso en recolzar a la flota espartana en fondos i recursos perses. Les seues accions varen contribuir enormement a la victòria naval d'Esparta sobre Atenes, lo que va alterar l'equilibri de poder en el món grec antic. La seua influència sobre les relacions grec-perses va mostrar el paper fonamental que els sátrapa podien jugar més allà de la gobernanza local.[13]
Tisafernes va ser un sátrapa de Caria i Brega durant finals d'el V És per la seua involucramiento en la guerra del Peloponeso, a on va eixercitar un paper crucial en la diplomàcia i les operacions militars perses.[14] Inicialment va recolzar als atenienses en la seua lluita contra Esparta, pero més vesprada va canviar de llealtat i es va aliar en Esparta quan els interessos perses ho requerien. La seua decisió va ser motivada pel desig de debilitar a Atenes i afirmar el control persa sobre els assunts grecs. No obstant, el paper de Tisáfernes en la derrota final de Pèrsia en Anatolia i la posterior inestabilitat en l'imperi resalten la fragilitat del poder satrapal.
Encara que Mitrídates VAIG VORE no va anar tècnicament un sátrapa de l'Imperi Persa, el seu ascens en poder va ser profundament influenciat per la seua primerenca exposició al sistema de satrapías. Com a rei del Ponto, una regió situada a lo llarc de la costa sur del Mar Negra, Mitrídates va buscar expandir el seu territori i resistir l'imperialisme romà. El seu regnat (al voltant del 120–63 a. C.) ho va vore formar un eixèrcit poderós i participar en múltiples guerres contra Roma. Mitrídates va adaptar estratègicament les tàctiques administratives i militars perses en la seua lluita per mantindre l'autonomia front a l'alvanç romà. El seu primers anys i el seu llarc regnat deuen molt a les estructures administratives i militars desenrollades pels sátrapa en el món antic.
Sátrapa de Bactria i Sogdiana
Les províncies de Bactria i Sogdiana varen ser històricament clau per a l'Imperi Persa, i molts de les seues sátrapa es varen fer famosos pel seu desafiu a l'autoritat central i per la seua implicació en rebelions regionals. Per eixemple, Espitamenes, un sátrapa de Sogdiana, és recordat per liderar un gran tumult contra les forces macedonias baix Alejandro Magne en el IV La resistència d'Espitamenes, junt en atres líders locals com Bessos, va retardar la conquista d'Alejandro en la regió. Les tàctiques de guerra de guerrilles d'Espitamenes en el difícil terreny montanyós varen presentar desafius significatius per al invasor macedonio.[15]
Hidarnes va ser un atre sátrapa important en l'Imperi Persa, governant Armènia durant el V El seu mandat es va caracterisar per la seua participació en els intents perses de consolidar el control sobre les tribus armènies independents, que a sovint varen ser un obstàcul per a l'hegemonia persa en la regió. Hidarnes és particularment notable per la seua participació en la Batalla de Marató (490 a. C.), a on comandó una porció de les forces perses contra els grecs. El seu fracàs en derrotar a la coalició grega va destacar la vulnerabilitat dels sátrapa perses, inclús en regions considerades d'importància estratègica.
Impacte i Llegat dels Sátrapa en el desenroll d'imperis i la guerra
[editar | editar còdic]Els sátrapa dels imperis antics no eren simplement funcionaris administratius, sino figures clau en la configuració tant de la política interna com de les estratègies militars dels seus imperis. Molts d'ells varen ser líders militars per dret propi, encarregats de defendre i expandir els seus territoris. Els seus rols a sovint implicaven no solament la gobernanza local, sino també jugar el delicat joc de la diplomàcia entre l'autoritat imperial central i els seus propis interessos regionals. En temps de guerra, alguns sátrapa varen ser encarregats d'alçar vasts eixèrcits, i les seues decisions en el camp de batalla podien determinar el destí d'imperis. En l'Imperi Persa, els sátrapa representaven un equilibri de poder entre el rei i els líders regionals. Encara que s'esperava que brindaren llealtat i servici militar al rei, els sátrapa a voltes buscaven crear la seua pròpia influència independent, lo que conduïa a rebelions o rivalitats. Com ocorre en moltes figures prominents de l'història antiga, ellegat dels sátrapa és un testament del seu paper crític en l'administració i les campanyes militars que varen ajudar a construir i mantindre els imperis, al mateix temps que els enfortien o els debilitaven en el procés. En última instància, l'implicació dels sátrapa en la construcció d'imperis, l'estratègia militar i la diplomàcia demostra la seua influència fonamental en el desenroll històric del món antic, en algunes de les seues accions continuant a lo llarc de l'història molt despuix del seu regnat.
Sátrapa célebres
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Themistocles at Magnesia” . The Numismatic Chronicle 148: 13–20.
- ↑ Diccionari de la Llengua Espanyola «rae. es/s%C3%A1trapa Sátrapa» Consultat el 13 de maig de 2010
- ↑ «wiktionary. org/wiki/satrapy satrapy» (en anglés).
- ↑ «org/artículs/greece-xii Grècia xii. Persian Loanwords and Names in Greek». Encyclopædia Iranica (2012).
- ↑ “academia. edu/6560686 [Cap a la discussió sobre la llengua dels escitas: La transició d'OIr xš- > s- i el seu reflex en el grec antic. К дискуссии о языке скифов: переход др.ир. xš- > s- и его отражение в древнегреческом]” . Проблемы Истории, Филологии, Культуры. 2013. 2. В честь 60-летия В.Д. Кузнецова. С. 263-285..
- ↑ «wisdomlib. org/definition/kshatrapa Kshatrapa, Kṣatrapa, Kshatra-pa: 8 definicions».
- ↑ Plantilla:Bibleverse La Bíblia (Jewish Publication Society, 1917)
- ↑ blueletterbible. org/lexicon/h323/kjv/wlc/0-1/ Número Strong 'ăḥašdarpᵊnîm (H323) en Concordancia de Strong
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ (2005) google. com/books? id=kJnaKu9DdNEC&pg=PA46 Forgotten Empire: The World of Ancient Pèrsia (en en), University of Califòrnia Press, p. 46. ISBN 9780520247314.
- ↑ Olmstead, A. T. History of the Persian Empire (1948) University of Chicago Press 620 pag. ISBN: 978-0226628045
- ↑ Briant, Pierre. From Cyrus to Alexander: A History of the Persian Empire (2002) Eisenbrauns 750 pag. ISBN: 978-1575061203
- ↑ Briant, Pierre. From Cyrus to Alexander: A History of the Persian Empire (2002) Eisenbrauns 1050 pag. ISBN: 978-1575061204
- ↑ Crawford, Michael H. The Greek World 479-323 BC (1993) Routledge 416 pag. ISBN: 978-0415131396
- ↑ Holt, Frank L. Alexander the Great and the Mystery of the Elephant Medallions (2003) University of Califòrnia Press 336 pag. ISBN: 978-0520238462
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sátrapa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.