Anatolia

Erro al crear miniatura:

Anatolia

Anatolia (, 'orient, alce'; Plantilla:Lang-tr), cridada també Àsia Menor, és una península d'Àsia, banyada al nort per les aigües del mar Negra i al sur i a l'oest pel Mediterràneu. Ubicada en Oriente Pròxim, se separa d'Europa pels estrets del Bósforo i dels Dardanelos. Hui dia pertany a Turquia. Si ben els seus llímits orientals són alguna cosa imprecisos i inclús imaginaris, la seua àrea s'estima en uns 756 000 km².

Erro al crear miniatura:

Anatolia

Per ser Anatolia una regió montanyosa, ha segut històricament reducte militar de varis pobles. Entre uns atres, del Imperi hitita, Arzawa, la Lliga Assuwa, Troya, Éfeso, Pérgamo, Frigia, Brega, Licia, Bitinia, Paflagonia, el Ponto, Galacia, Capadocia i Comagene, la província romana d'Àsia, el Regne Armeni de Cilicia, el Imperi bizantí, Imperi selyúcida i el Imperi otomà; ademés dels pobles grec, armeni, turc, assiri, àrap, persa i judeu, entre uns atres. Aixina mateix, per la seua posició geogràfica, ha segut tradicionalment un lloc de pas i conexió entre Europa i Àsia, Occident i Orient.

Definició geogràfica

Erro al crear miniatura:

Mapa de Turquia, que inclou la península d'Anatolia.

La península d'Anatolia, també cridada Àsia Menor, està llimitada pel mar Negra, al nort; pel mar Mediterrànea, al sur; pel mar Egeo, a l'oest; i pel mar de Mármara cap al noroest, que separa Anatolia de Tracia en Europa. En la Antiga Grècia es coneixia com Àsia a la part occidental de la península, estenent-se posteriorment el nom a tot el continent, per lo que la península va ser anomenada Àsia Menor.

Erro al crear miniatura:

Llímits d'Anatolia en la Turquia moderna.

Ellímit oriental de la península és sumament imprecís. Tradicionalment, es considera que Anatolia s'estén en l'est fins a una llínea recta en diagonal imaginària i indefinida, que va des del golf d'İskenderun fins a la mar Negra, confrontant en la replanell d'Anatolia. S'utilisa esta definició geogràfica tradicional, per eixemple, en l'última edició del Diccionari Geogràfic de Merriam-Webster, aixina com en la comunitat arqueològica. En virtut d'esta definició, Anatolia està llimitada en l'alce pel Altiplano Armeni i el riu Éufrates, ans que el riu vire cap al surest per a entrar en Mesopotamia. En el surest, està llimitada per les cordilleres que la separen de la vall d'Orontes, en Síria (regió) i la planura mesopotámica.

No obstant, despuix de l'establiment de la República de Turquia, Anatolia va ser definida pel Govern turc com efectivament confrontant en la Turquia asiàtica. En 1941, el Primer Congrés de Geografia de Turquia va crear dos regions a l'est de la llínea del golf d'Iskenderun-mar Negra cridant-les regió d'Anatolia Oriental i regió d'Anatolia Suroriental, la primera correspon en gran mida en la part occidental del Altiplano Armeni, i l'última en la part septentrional de la planura mesopotámica. Esta definició més àmplia d'Anatolia ha conseguit una acceptació generalisada fòra de Turquia i, per eixemple, ha segut adoptada per la Encyclopædia Britannica i atres enciclopèdies i publicacions de referència general.

Etimologia

La referència més antiga coneguda d'Anatolia —com a «Terra dels Hititas»— va ser trobada en les tabllas cuneïformes de Mesopotamia de l'época del Imperi acadio (2350-2150 a. C.).^{cita requerida} El primer nom que els grecs varen usar per a la península d'Anatolia va ser Ἀσία (Àsia), presumiblement a partir del nom de la lliga Assuwa en Anatolia occidental.^{cita requerida} Quan el nom d'Àsia va aplegar a estendre's en la Antiguetat tardana a atres àrees a l'est del Mediterràneu, el nom d'Anatolia es va especificar com Μικρὰ Ἀσία (Mikrá Agarrava) o Àsia Menor. El nom Anatolia deriva del grec ἀνατολή (anatolḗ) que significa «l'Est» o més lliteralment, «amanecer», comparable als térmens derivats llatins «alce» i «orient». La referència precisa d'este terme ha variat en el temps, tal volta originalment es referia a les colónies eolias, jónicas i dòriques en la costa occidental d'Àsia Menor. En el Imperi Bizantí, el Thema Anatólico (Aνατολικόν θέμα) va ser un thema que comprén la part occidental i central de l'actual Regió d'Anatolia Central. La forma turca moderna d'Anatolia és Anadolu, que deriva de nou del nom grec Aνατολή (Anatolḗ). El nom masculí rus Anatoly i el francés Anatole compartixen el mateix orige llingüístic. En anglés el nom de Turquia de l'antiga Anatolia va aparéixer per primera volta cap a 1369. Es deriva dellatí medieval Turchia (que significa «Terra dels turcs», turc: Türkiye), que va ser utilisat originalment pels europeus per a definir les parts d'Anatolia controlades pels selyúcidas despuix de la batalla de Manzikert.

Geografia

Erro al crear miniatura:

Mapa topogràfic de Turquia.

Llimita al nort en el mar Negra, a l'est en les cadenes montanyoses del Tauro i els monts Antitauro, al sur en el mar Mediterrànea i a l'oest en les mars Egeo i de Mármara. El estret de Bósforo i el estret dels Dardanelos la separen d'Europa. S'ubica en la regió d'Oriente Pròxim. El terreny d'Anatolia és geogràficament complex. Un massiç central compost per zones elevades i atres afonades, cobert per depòsits recents i donant l'apariència d'un replanell de terreny asprós, es troba entre dos cordilleras plegades que convergixen cap a l'alce. Les zones de terres baixes es reduïxen a unes franges costeres estretes a lo llarc de la mar Negra i costes de mar Mediterrànea. És rara la zona de terres planes o suaument inclinades, confinades als deltes del riu Kizilirmak, les planures costeres de Çukurova, i les valls del riu Gediz i del riu Büyük Menderes, i algunes planures altes interiors, principalment al voltant de Tuz Gölü (ellac de Sal) i Konya Ovası (la planura de Konya).

Història

Artícul principal → Història d'Anatolia.

Orige i antiguetat

Erro al crear miniatura:

Regions d'Anatolia en l'antiguetat.

Anatolia ha vist desenrollar-se vàries culturas des de la prehistòria. Entre els jaciments del Neolític destaquen Çatalhöyük, Çayönü, Nevalı Çori, Hacilar, Göbekli Tepe i Mersin. L'ocupació del jaciment mític de la Troya, ubicat en el ponent d'Anatolia, també es va iniciar durant el Neolític. Entre les civilisacions i els pobles que es varen assentar o varen conquistar Anatolia cal mencionar: els hititas, els frigios, els cimerios, els perses, els gálatas, els celtes, els grecs. els romans, els armenis, els godos, l'Imperi bizantino i el otomà. En esta península va ocórrer la famosa guerra de Troya, en la que segons la llegenda una unió de grecs dirigits per Agamenón va véncer als troyanos dirigits per Héctor. L'orient d'Anatolia conté les més antigues estructures monumentals del món. Per eixemple, les estructures monumentals de Göbekli Tepe varen ser construïdes per caçadors i recolectors mil anys abans del desenroll de l'agricultura. Esta part d'Àsia Menor és una regió del cor de la revolució neolítica, una de les primeres àrees en les que els humans varen domesticar plantes i animals. Llocs neolítics com Çatalhöyük, Çayönü, Nevalı Çori i Hacilar representen part dels pobles agricultors més antics del món coneguts. Els primers registres històrics d'Anatolia són de l'Imperi acadio en Sargón en el XXIV abans de Crist. La regió era famosa per exportació de diverses matèries primeres. L'Imperi assiri va comerciar en estos recursos, especialment en argent. Un dels registres cuneïformes assiris trobats en Anatolia, en Kanesh, utilisa un alvançat sistema de càlculs comercials. A diferència dels acadios i els assiris, les possessions dels quals en Àsia Menor varen ser perifèriques respecte a les seues terres centrals en Mesopotamia, els hititas es varen centrar en Hattusa en el noroest d'Anatolia central. Ells varen ser els parlants d'una llengua indoeuropea coneguda com la «llengua de Nesa». Originaris de Nesa, varen conquistar Hattusa en el XVIII abans de Crist, imponent-se en una població de parla hurrita. Durant la Edat del Bronze, varen crear un imperi, el Imperi Nou hitita, que va alcançar el seu apogeu en el XIV abans de Crist. L'imperi comprenia gran part d'Anatolia, al noroest de Síria i Mesopotamia superior. Despuix del 1180 a. C., l'imperi es va desintegrar en varis estats independents neohititas. L'Antiga Anatolia és subdividida pels estudiosos moderns en diverses regions com Brega, Licia, Caria, Misia, Bitinia, Frigia, Galacia, Licaonia, Pisidia, Paflagonia, Cilicia i Capadocia. A partir del colapse del final de l'Edat del Bronze, la costa occidental d'Anatolia va ser poblada per grecs jónicos. Durant varis sigles, numeroses ciutats-estat gregues es varen establir en les costes d'Anatolia. Els grecs varen iniciar la filosofia occidental en la costa occidental d'Àsia Menor (la filosofia presocrática). En el sigle VAIG VORE abans de Crist, la major part d'Anatolia va ser conquistada pel Imperi aqueménida. En el IV a. C., Alejandro Magne va conquistar la península. Despuix de la seua mort i la dissolució del seu imperi, Anatolia va quedar governada per una série de regnes helenísticos. Doscents anys més vesprada, el ponent i centre d'Anatolia va estar baix control romà, pero va continuar sent fortament influenciada per la cultura helenista. En el I abans de Crist, els armenis varen establir el regne armeni en Tigran, que va regnar durant gran part de l'alce d'Anatolia entre la mar Caspio, el Negre i el Mediterràneu. Anatolia és coneguda com el breçol de la moneda com a mig de canvi (en algun moment d'el VII a. C.), que va florir durant les époques grega i romana.

Periodos medieval i renaixentiste

Erro al crear miniatura:

Frontera àrap-bizantino a mitat del sigle IX

Despuix de la divisió de l'Imperi romà, Anatolia es va convertir en part de l'Imperi romà oriental, o Imperi bizantí. El control bizantí va ser desafiat per les incursions àraps des d'el VII, pero en els sigles IX i X en un resorgiment de l'Imperi bizantí, est recupera els seus territoris perduts i inclús es va expandir més allà de les seues fronteres tradicionals, en Armènia i Síria. Despuix de la batalla de Manzikert en 1071, els turcs selyúcidas varen alvançar a través d'Àsia Menor, quedant casi conquistada en 1080. La llengua turca i religió islàmica es varen introduir gradualment com a resultat de la conquista selyúcida. Este periodo va marcar el començ de la llenta transició d'Anatolia de majoria cristiana i grega de parla, a ser de majoria musulmana i de parla turca. En el sigle següent, els bizantino varen conseguir reafirmar el seu control en l'oest i el nort d'Anatolia. El control d'Àsia Menor es va dividir entre l'Imperi bizantí i el sultanato selyúcida de Rum, en els territoris bizantins reduint-se gradualment. En 1255, els mongoles es varen estendre pel centre i l'est d'Anatolia, i permaneixerien fins a 1335. La guarnició del Iljanato es va estacionar prop d'Ankara. A finals d'el XIV, la major part de la península va estar controlada pels beylicatos d'Anatolia. Els beylicatos turcomanos estaven baix el control dels mongoles, a lo manco nominalmente, durant la decadència dels sultans selyúcidas. Els beylicatos no varen falcar monedes en els noms dels seus propis líders mentres varen permanéixer baix la sobirania del Iljanato. Osman va ser el primer governant turc que va falcar monedes en el seu propi nom en 1320, en l'inscripció «falcada pel fill d'Osman d'Ertugul». Ya que, en la pràctica, l'acunyament de monedes era una prerrogativa concedida en els territoris islàmics només per als sobirans, es pot considerar que Osman es va independisar dels mongoles. Despuix de la caiguda del Iljanato entorn al 1335-1353, ellegat del Imperi mongol en la regió va ser el uigur Eretna, dinastia que va ser derrocada per Kadi Burhan al-Din en 1381. Entre els turcomanos líders dels otomans va sorgir un gran poder entorn a Osman i el seu fill Orhan I. Esmirna va ser conquistada en 1330, i l'última possessió bizantina, Filadèlfia (l'actual Alasehir), va caure en 1390. Els beylicatos d'Anatolia varen ser a la seua volta absorbits per l'aument de l'Imperi otomà en el XV. Els otomans varen completar la conquista de la península en 1517 en la pren d'Halicarnaso (Bodrum) dels Cavallers de Sant Joan.

Els temps moderns

Erro al crear miniatura:

Mapa d'Àsia Menor (1907) que mostra els antics regnes locals,

En el començ de la llenta decadència de l'Imperi otomà en el XIX, i com a resultat de les polítiques expansionista de la Rússia zarista en el Caucas, moltes de les nacions musulmanes i els grups en eixa regió, principalment circasianos, tàrtars, azeríes, lezguinos, chechens, i varis grups turcs varen abandonar les seues terres ancestrals i es varen establir en Anatolia. A mida que l'Imperi otomà seguia fragmentant-se durant la guerra dels Balcans, gran part de la població no-cristiana de les seues antigues possessions, sobretot als musulmans dels Balcans, varen acodir en massa a Anatolia i varen ser reubicats en distints llocs, sobretot en els antics pobles cristians a lo llarc de la península. Anatolia es va mantindre multiétnica fins a principis d'el XX. En la partició de l'Imperi otomà i despuix de la guerra greco-turca (1919-1922), tots els grups ètnics grecs restants en Anatolia varen ser expulsats durant l'intercanvi de població entre Grècia i Turquia en 1923. Àsia Menor va passar a ser el núcleu principal de la nova República de Turquia, fundada en 1923, sent els seus habitants principalment turcs i kurdo.

Vore també

• Transformació de l'Imperi otomà
• Anatolia bizantina

Bibliografia

• Howgego, C. J. (1995). Ancient History from Coins. ISBN 0-415-08992-1.
• Àsia Minor Coins - an index of Greek and Roman coins from Àsia Minor (ancient Anatolia)
• H. M. Balyuzi-Muḥammad and the course of Islám, p.342
• John Freely-Storm on Horseback: The Seljuk Warriors of Turkey, p.83
• Mehmet Fuat Köprülü, Gary Leiser-The origins of the Ottoman empire, p.33
• Peter Partner-God of battles: holy wars of Christianity and Islam, p.122
• Osman's Dream: The History of the Ottoman Empire, p.13
• Artuk-Osmanli Beyliginin Kurucusu, 27f
• Pamuk-A Monetary history, p.30-31
• Clifford Edmund Bosworth-The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, p.234
• Justin McCarthy,"Death and Exile: The Ethnic Cleansing of Ottoman Muslims, 1821-1922",1996,ISBN 0-87850-094-4

Enllaços

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anatolia.

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anatolia.