Comagene

Comagene era una antiga regió d'Àsia Menor, situada junt al Éufrates, al peu del Tauro. El Comagene (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value)., Plantilla:Lang-hy) va ser un antic regne armeni,^[1]^[2] del Periodo helenístico, la capital del qual era Samósata. Va formar part del regne seléucida fins al 162 a. C. En l'any 17 de nostra era va ser anexionada per Roma, encara que baix Calígula va tornar a ser un estat client que, per últim, va ser anexionado definitivament a l'imperi i integrat en la província romana de Síria en l'any 72.

Història

Comagene va ser originalment un chicotet regne siri-hitita, situat en el centre-sur d'Anatolia, en capital en Samósata, prop del Éufrates. És mencionat per volta primera en texts assiris. l'Imperi aqueménida va conquistar Comagene en el VI, i Alejandro Magne ho va fer en el IV Despuix del desmembramiento de l'Imperi d'Alejandro, Comagene va ser un estat i província del Imperi seléucida greco-siri.

El regne helenístico de Comagene, delimitat per Cilicia a l'oest i per Capadocia al nort, va sorgir en el 162 a. C., quan el seu governador, Ptolomeo, un sátrapa del moribunt Imperi seléucida, es va declarar independent. La dinastia de Ptolomeo estava relacionada en els reis de Partia, pero el seu descendent, Mitrídates I Calinico (109 a. C.–70 a. C.) va abraçar la cultura helenística i es va casar en la princesa greco-síria Laódice VII Tea. La seua dinastia va poder aixina reclamar llaços en Alejandro Magne i en els reis perses. Este matrimoni pot haver format part d'un tractat de pau entre Comagene i l'Imperi seléucida. Des d'este moment el regne de Comagene va ser més grec que persa. Junt en Sophene, va servir de centre important per a la transmissió de les cultures helenística i romana en la regió.^[3] Els detalls són escassos, pero es creu que Mitrídates Calinico va acceptar la sobirania armènia durant el regnat de Tigranes II el Gran.Plantilla:Sfnp

El fill de Mitrídates i Laódice va ser el rei Antíoco I (70 a. C.–38 a. C.) Antíoco va ser aliat del general romà Pompeyo durant les últimes campanyes contra Mitrídates VI de Ponto en 64 a. C. Gràcies a la seua habilitat diplomàtica, Antíoco va ser capaç de mantindre a Comagene independent de Roma. En l'any 17, quan va morir Antíoco III, l'emperador Tiberio anexionó Comagene a la província de Síria. Segons Flavio Josefo, açò va ser acceptat per la noblea local, pero no pel poble, que preferia seguir en els seus propis reisPlantilla:Sfnp. Tácito, per la seua banda, afirma que «la majoria preferia als romans, pero uns atres preferien el govern real».Plantilla:Sfnp

En 38, Calígula va restablir al fill de Antíoco III, Antíoco IV Plantilla:Sfnp, i li va entregar les àrees salvages de Cilicia per a governar.Plantilla:Sfnp Antíoco IV va ser l'únic rei client de Comagene baix l'Imperi romà. Depost per Calígula i restaurat per Claudio en 41, va regnar fins a l'any 72, quan l'emperador Vespasiano va depondre a la dinastia, i anexionó definitivament el territori a Síria, en el pretext de que «Antíoco estava a punt de rebelar-se... segons el governador Lucio Cesenio Peto». La Legio VI Ferrata, que va deixar Peto en Comagene, no va ser admesa pel poble; una batalla en els fills de Antíoco, Epifanes i Calinico, va terminar igualada i Antíoco es va rendir.Plantilla:Sfnp La Legio III Gallica ocuparia la zona en 73.Plantilla:Sfnp.

Sátrapa de Comagene, 290-163 a. C.

Sames I c.290-c.260 a. C.
Arsames I c.260-c.228 a. C.
Xerxes de Comagene c.228-c.201 a. C.
Ptolomeo de Comagene c.201-163 a. C.

Referències

↑ Frank McLynn (2010). Marcus Aurelius: A Life, Nova York: Dona Cape Press, p. 377. ISBN 0786745800.
↑ Lang, David M. (2008). «Iran, Armènia and Geòrgia», Ehsan Yarshater (ed.) (ed.). The Cambridge History of Iran Volume 3: The Seleucid, Parthian and Sasanid Periods, Part 1 of 2, Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, p. 535 (627). ISBN 978-0521200929.
↑ Lang, David M. (2008). «Iran, Armènia and Geòrgia», Ehsan Yarshater (ed.) (ed.). The Cambridge History of Iran Volume 3: The Seleucid, Parthian and Sasanid Periods, Part 1, Cambridge University Press, p. 510.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Comagene» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[McLynn-1] Frank McLynn (2010). Marcus Aurelius: A Life, Nova York: Dona Cape Press, p. 377. ISBN 0786745800.

[Yarshater-2] Lang, David M. (2008). «Iran, Armènia and Geòrgia», Ehsan Yarshater (ed.) (ed.). The Cambridge History of Iran Volume 3: The Seleucid, Parthian and Sasanid Periods, Part 1 of 2, Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, p. 535 (627). ISBN 978-0521200929.

[lang510-3] Lang, David M. (2008). «Iran, Armènia and Geòrgia», Ehsan Yarshater (ed.) (ed.). The Cambridge History of Iran Volume 3: The Seleucid, Parthian and Sasanid Periods, Part 1, Cambridge University Press, p. 510.

[1]

[2]

[3]