Anar al contingut

Imperi mongol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore [[Imperi mogol'imperi que va dominar Índia entre principis d'el XVI i mediats d'el XIX]].


El Imperi mongol (en mongol, Монголын Эзэнт Гүрэн) va ser el segon imperi més extens de l'història i el més gran dels imperis constituïts per territoris continus.[1][2][3][4][5] Va ser fundat per Gengis Kan en l'any 1206 i va tindre el seu punt àlgit quan va alcançar aproximadament 23 000 000 km² d'extensió.[6] Va aplegar a comprendre un territori des de la Manchuria Russa fins al riu Danubio,[2] a albergar una població de més de 100 millons d'habitants[7] i a incloure algunes regions tan riques i importants com China, Mesopotamia, Pèrsia, Europa Oriental, part de la Índia o Rússia, entre unes atres.

Història

[editar | editar còdic]

Formació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Gengis Kan.
Gengis Kan, fundador de l'Imperi mongol.

L'important guerrer Temuyín va unir totes les tribus mongolas baix el seu mando cap a l'any 1206, quan va ser proclamat Gran Kan baix el nom Gengis Kan. En seguida es va enfrontar al Imperi jin dels Jurchen i els Xi Xia en el nort de China i, davant la resistència del Imperi corasmio, va anar a Àsia Central a on va devastar la Transoxiana i l'orient de Pèrsia i va penetrar en el sur de Rússia i el Caucas. Durant la guerra contra Xia Occidental en 1227, Gengis Kan va emmaltir i va morir. L'eixèrcit de Gengis Kan, a pesar de ser relativament reduït, contava en una cavalleria ben preparada, arqueros experts i disciplina entre els seus líders.[8]

Despuix de Gengis Kan

[editar | editar còdic]
Mapa dels dominis mongoles, entre 1300 i 1405.

Despuix de la mort de Gengis en l'any 1227, els seus successors, baix el segon jan, Ogodei, varen continuar l'expansió. Esta expansió va incloure a Pèrsia, va acabar en els Xia i els restants dels corasmios, i va conduir a un conflicte en la dinastia Song de China meridional, començant una guerra que no va acabar fins a l'any 1279 en el qual es va produir l'ocupació total del país i la reunificación del govern de China baix els mongoles. A finals de la década de 1230, els mongoles, baix el mando de Batu Kan varen invadir Rússia, provocant la mort d'al voltant de la mitat de la població local,[9] per a després reduir la majoria dels seus principats al vassallage. En l'any 1241, despuix d'haver derrotat als eixèrcits polac i alemà en la batalla de Liegnitz, als hongaresos en la batalla de Mohi i a punt de llançar-se a la conquista de tota Europa, campanya que es prometia exitosa, varen tindre que tornar a Mongòlia per a elegir al següent Gran Kan,[10] despuix de la mort d'Ogodei, si be varen devastar grans àrees d'Europa Oriental, incloses Polònia, Lituània, Hongria, Romania, Croàcia i Bulgària.

Erro al crear miniatura:
Invasions dels mongoles a Japó

Durant l'any 1256, el net de Gengis Kan, Hulagu, partint des de la base mongola en Pèrsia, va conquistar el califato Abásida en Bagdad i va destruir el cult als nizaríes, entrant per Síria i Palestina cap a Egipte. Pero el Gran Kan Möngke (el seu germà) va morir, per lo que Hulagu va tindre que tornar per a l'elecció de nou Gran Kan, i les forces que havia deixat com a guarnició en Palestina al mando del general Kitbuqa varen ser derrotades pels mamelucos baix el mando del sultà egipcíac Kutuz i el seu general Baibars en l'any 1260 en Ain Yalut. Durant el regnat de Kublai Kan (germà de Möngke i d'Hulagu), l'imperi va escomençar un procés de divisió en varis kanatos més chicotets. Kublai es va dedicar a la guerra contra la dinastia Song, conseguint el domini sobre China, i a la regió la va cridar Manzi, mentres que els kanatos occidentals anaven separant-se progressivament. La rivalitat entre les tribus (produïda pel complicat procés de successió, el qual va paralisar dos voltes operacions militars importants i remotes com les d'Hongria i Egipte, desbaratant campanyes que s'anunciaven victorioses) i la tendència d'alguns kanes a beure en demasía fins al punt de produir-els la mort (com va ser el cas de Kuyuk), va causar crisis successòries que varen accelerar la desintegració de l'Imperi. A mida que el poder dels mongoles va decaure, va esclatar el caos en tot l'imperi a mida que els líders no mongoles varen expandir la seua pròpia influència. L'Horda d'Or va perdre tots els seus dominis occidentals (incloses les modernes Bielorússia i Ucrània) davant Polònia i Lituània entre 1342 i 1369. Els príncips musulmans i no musulmans del Kanato de Chagatai varen lluitar entre sí de 1331 a 1343, i el Kanato de Chagatai es va desintegrar quan Els senyors de la guerra no genghisíes varen establir els seus propis khans títaros en Transoxiana i Moghulistán. Janibeg Khan (r. 1342-1357) va reafirmar breument el domini Jochid sobre els Chaghataids. En exigir la sumissió d'una branca del kanato en Azerbaiyan, es jactó de que "hui tres uluses estan baix el meu control''.[11]

Decadència

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Estats despuix de la divisió de l'imperi mongol cap al 1300.

La decadència de l'imperi mongol es va donar per diversos factors com la mortandad provocada per la pesta negra que va tindre conseqüències molt importants a gran escala i va anar un factor clau en la decadència del poder dels mongoles en Àsia,[12]entre atres factors els quals destaquen els següents:

  • Rivalitat tribal i crisis successòries: L'estructura tribal de l'imperi mongol era relativament fràgil, i es mantenia cohesionada per la figura temible de Gengis Kan. Quan va morir, l'Imperi, per la seua gran extensió, inevitablement va terminar per dividir-se. La desaparició de l'autoritat central va fer que els chicotets grups que controlaven cada lloc, ya en relació en els habitants primitius, es deslligaren progressivament dels compromisos en els demés, donant lloc a nous estats que en molts casos seguien la forma dels vells. Distintes zones varen tornar en diferent grau a les seues institucions i costums anteriors, pero l'influència mongol va deixar en totes la seua marca.
  • Assimilació de les cultures conquistades: Els mongoles, un poble que va alcançar l'èxit militar per la seua condició de nómadas, varen assimilar la cultura dels països conquistats, i ràpidament varen ser absorbits pels mateixos. Ademés, el seu èxit va crear divisions, i pronte els mongoles varen començar a barallar entre sí pels botins conquistats.
  • Model militar antiquat: A pesar de que les tàctiques que varen utilisar els mongoles els varen tornar casi invencibles, pronte varen mostrar les seues llimitacions quan el eixèrcit mongol es trobava en terrenys adversos. L'eixèrcit mongol es fonamentava en els atacs en massa de la seua cavalleria llaugera, atacs que no podien realisar-els quan el terreny no permetia les maniobres a cavall. Aixina, per eixemple, varen conquistar les rutes i ciutats principals d'Afganistan, pero mai varen poder pacificar les regions montanyoses. Tampoc varen tindre èxit en intentar practicar la guerra naval, per ser un poble que durant molt temps no va tindre accés a el mar. Este aspecte va tindre fins a cert punt incidència en la derrota dels mongoles al intentar conquistar Japó. Eixos punts no controlats varen ser més vesprada el foc de la resistència de les cultures anteriors
  • Desenroll de l'agricultura i carència d'efectius militars: A pesar (o deuríem dir a causa) de l'extens territori que els mongoles tenien baix el seu poder, contaven en un número d'efectius militars llimitat respecte a la superfície a controlar. Eren molt pocs els ginets i cavalls lo suficientment forts i hàbils com per a formar part de l'eixèrcit, eixe número anava disminuint conforme els mongoles s'alluntaven del seu lloc d'orige. Per últim, l'alvanç de l'agricultura i la seua incursió en les estepas va reduir la base econòmica que sustentava la producció dels soldats i cavalls.
  • Us de la pólvora: Finalment, l'us de la pólvora en armes de fòc va canviar novament el modo de fer la guerra, i a mida que estes es varen perfeccionar va ser disminuint el valor de les tropes de cavalleria, el fort dels mongoles, no solament en Àsia sino també en atres parts del món.

Llegat

[editar | editar còdic]

Entre els imperis resultants de l'Imperi mongol estan el format per la dinastia Yuan (de fundació mongola) en China, el Ilkanato en base en Pèrsia i la Horda d'Or que va controlar Àsia Central i Rússia meridional.

Eixèrcit

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Eixèrcit mongol.
Erro al crear miniatura:
General mongol Subotai de la Horda d'Or.

L'eixèrcit mongol va ser durant els sigles xii i xiii el millor del món per la seua movilitat i estratègies, que ho varen fer temible entre les seues coetáneos. Gengis Kan i atres militars mongoles varen introduir vàries innovacions que varen permetre al seu eixèrcit conquistar vasts territoris, encara estant en desventaja numèrica durant les batalles que varen lliurar. El número de tropes reunides pels mongoles és objecte de cert debat acadèmic,[13] pero va anar d'a lo manco 105 000 en 1206.[14] L'organisació militar mongola era senzilla pero eficaç, basada en el sistema decimal. L'eixèrcit estava format per esquadrons de dèu hòmens cada u, arbans (10 persones), zuuns (100), mingghans (1000) i tumens (10 000).[14]

Els mongoles eren més famosos pels seus arqueros a cavall, pero les tropes armades en llances eren igualment hàbils, i els mongoles varen reclutar a atres especialistes militars de les terres que varen conquistar. En ingeniers chinencs experimentats i un cos de bombarders que era expert en la construcció de trabuquetes, catapultes i atres màquines, els mongoles podien sitiar posicions fortificades, a voltes construint maquinària en elloc utilisant els recursos locals disponibles..[15]

Les forces baix el mando de l'Imperi Mongol varen ser entrenades, organisades i equipades per a la movilitat i la velocitat. Els soldats mongoles tenien una armadura més llaugera que molts dels eixèrcits als que s'enfrontaven, pero varen poder compensar-ho en maniobrabilidad. Cada guerrer mongol normalment viajaria en varis cavalls, lo que li permetria canviar ràpidament a un nou ensellament segons fora necessari. Ademés, els soldats funcionaven independentment de les llínees de suministrament, lo que accelerava considerablement el moviment de l'eixèrcit.[16] L'hàbil us del correu va permetre als líders d'estos eixèrcits mantindre el contacte entre sí. La disciplina es va inculcar durant un nerge (caça tradicional), segons va informar Nuga-Malik Juvayni. Estes caceres es varen diferenciar de les d'atres cultures, sent l'equivalent a accions d'unitats chicotetes. Les forces mongoles s'estendrien en una llínea, rodejarien una regió sancera i després conduirien tota la carn de caça dins d'eixa àrea junts. L'objectiu era no deixar escapar a cap dels animals i sacrificar-els a tots.[16]

Tradicionalment coneguts per la seua destrea en les forces terrestres, els mongoles rara volta usaven el poder naval. En les décades de 1260 i 1270 varen utilisar el poder marítim mentres conquistaven la dinastia Song de China, encara que els seus intents de montar campanyes marítimes contra Japó no varen tindre èxit. En tot el Mediterràneu oriental, les seues campanyes es varen realisar casi exclusivament en terra, en les mars controlades per les forces creuades i mamelucas.[17]

Totes les campanyes militars varen ser precedides per una cuidadosa planificació, reconeiximent i recopilació d'informació sensible relacionada en territoris i forces enemigues. L'èxit, l'organisació i la movilitat dels eixèrcits mongoles els va permetre lluitar en varis fronts al mateix temps. Tots els hòmens adults fins a l'edat de 60 anys eren elegibles per al servici militar obligatori, una font d'honor en la seua tradició guerrera tribal.[18]

Organisació

[editar | editar còdic]

Yassa

[editar | editar còdic]

Gengis Kan tenia un còdic de lleis cridat Yassa, que reunia tradicions del poble, aixina com els seus pensaments i inquietuts sobre cóm devia eixercir-se el govern.[19] baix el mandat de Gengis Kan, tots els individus (sempre i quan foren nómades) i les religions eren considerades iguals per la llei mongola, mentres que eren discriminats els pobles sedentarios, en especial els chinencs. El còdic permetia l'us de la tortura i exonerava als meges del pagament d'imposts. La Yassa s'escrivia en rolls de paper almagasenats en volums que solament podien ser vists pel kan o els seus assessors més propencs, encara que les regles que contenia eren conegudes per tots i respectades. Gengis Kan també va crear un ampli sistema postal per a enviar órdens governamentals i informes. En vista de la diversitat ètnica, religiosa i tribal tant dels civils com dels militars en l'imperi mongol, Gengis Kan va insistir que tota llealtat devia dedicar-se a ell com a gran kan i a ningú més. S'esperava l'obediència dels més pobres cap als més rics.

Meritocracia

[editar | editar còdic]

Gengis Kan preferia regnar a través de les aristocràcias locals, encara que si estes se li oponien no tenia reparació en eliminar-les. No obstant, entre els mongoles, va aplicar una meritocracia:[2] els títuls i càrrecs eren assignats tenint en conte el valor mostrat en la batalla o la llealtat, en contraposició de l'antic sistema d'herència a través de la família.

Comercie

[editar | editar còdic]

Els mongoles valoraven les seues relacions comercials en els països veïns, i varen mantindre la seua política d'obertura al comerç durant les seues conquistes i expansió. Tots els mercaderés i embaixadorés que tingueren la documentació adequada i autorisació, eren protegits mentres viajaven pels seus dominis, raó per la qual es va intensificar el comerç terrestre, del Mediterràneu a China, a través de rutes ben mantingudes i transitades ya que no hi havia por als bandits. No obstant, els mongoles no varen tindre molta influència en el comerç marítim. La supremacia mongola va produir una mescla de cultures a una escala mai vista fins a llavors, donant lloc a la cridada Pax Mongolica ("pau mongola") per la que es va establir una espècie de mescla entre el poble mongol nómada i les societats llauradores i comercials conquistades. La "pau mongola" imposta sobre gran part d'Àsia va favorir enormement l'intercanvi comercial i d'idees entre els vasts territoris de l'imperi mongol com en occident. Bon eixemple d'esta época que començaria a mitan del sigle XIII i duraria poc menys de cent anys, són els viages del venecià Marque Pol aixina com els d'atres comerciants i misionero. La caiguda de l'Imperi mongol en el sigle XIV va dur al colapse de l'unitat política, cultural i econòmica a lo llarc de la Ruta de la Seda. Les tribus turques varen prendre l'extrem occidental de la ruta del Imperi Bizantí, sembrant les llavors d'una cultura turca que després cristalizaría en el Imperi Otomà baix la fe sunita. En l'est, els chinencs natius varen derrocar a la dinastia Yuan en 1368, varen llançar la seua pròpia dinastia Ming i varen seguir una política d'aïllacionisme econòmic.[20]

Societat

[editar | editar còdic]

Religió

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Miniatura persa que representa la conversió de Ghazan del budisme al islam.

En l'época de Gengis Kan, pràcticament totes les religions havien trobat convers mongoles, del budisme al cristianisme, del maniqueísmo al islam. Per a evitar conflictes, Gengis Kan va crear una institució que garantisava la llibertat religiosa completa, encara que ell mateixa era un chamanista. baix la seua administració, tots els líders religiosos estaven exents d'imposts i del servici públic.[21]

Inicialment hi havia pocs llocs de cult formals per l'estil de vida nómada. No obstant, baix Ögedei (1186-1241), es varen portar a terme varis proyectes de construcció en la capital de Mongòlia. Junt en els palaus, Ögedei va construir cases de cult per als seguidors budistes, musulmans, cristians i taoístas. Les religions dominants en eixe moment eren el chamanisme, el tengrisme i el budisme, encara que l'esposa de Ögedei era cristiana nestoriana.[22]

Finalment, cada u dels estats successors va adoptar la religió dominant de les poblacions locals: la dinastia Yuan chinenc-mongol en l'est (originalment el domini del gran kan) va abraçar el budisme i el chamanisme, mentres que els tres kanatos occidentals varen adoptar l'islam.[23][24][25]

Lliteratura

[editar | editar còdic]

L'obra lliterària més antiga que es conserva en idioma mongol és Història secreta dels mongoles, que va ser escrita per a la família real algun temps despuix de la mort de Gengis Kan en 1227. És el relat natiu més significatiu de la vida i genealogia de Gengis, que cobrix els seus orígens i infància fins a l'establiment de l'Imperi mongol i el regnat del seu fill, Ögedei. Un atre clàssic de l'imperi és el Jami al-Tawarij, o "Història Universal". Va ser encarregat a principis del sigle XIV per Ilkhan Abaqa Khan com una forma de documentar l'història del món sancer, per a ajudar a establir el propi llegat cultural dels mongoles. Els escrigues mongoles del sigle XIV usaven una mescla de resina i pigments vegetals com a forma primitiva de líquit corrector;[26] est és possiblement el seu primer us conegut.

Ciència

[editar | editar còdic]

L'Imperi mongol va vore alguns alvanços significatius en la ciència pel patrocini dels Khans. Roger Bacon va atribuir l'èxit dels mongoles com a conquistadors del món principalment a la seua devoció per les matemàtiques.[27] L'astronomia va ser una branca de la ciència en la que els Khan es varen interessar personalment. Segons el Yuanshi, Ögedei Khan va ordenar dos voltes que es reparara l'esfera armilar de Zhongdu (en 1233 i 1236) i també va ordenar en 1234 la revisió i adopció del calendari Damingli.[28] Va construir un temple confuciano per a Yelü Chucai en Karakorum al voltant de 1236, a on Yelü Chucai va crear i va regular un calendari sobre el model chinenc. Rashid al-Din va senyalar que Möngke Khan havia resolt alguns dels difícils problemes de la geometria euclidiana pel seu conte i li va escriure al seu germà Hulagu Khan que li enviara a l'astrònom Nasir al-Din al-Tusi.[29]

Kublai Khan va construir una série de grans observatoris en China i les seues biblioteques incloïen el Wu-hu-lie-tu (Euclides) dut per matemàtics musulmans.[30] Zhu Shijie i Guo Shoujing varen ser matemàtics notables en la China governada pels mongoles. El mege mongol Hu Sihui va descriure l'importància d'una dieta saludable en un tractat mèdic de 1330.

Ghazan Khan, capaç d'entendre quatre idiomes, inclós el llatí, va construir l'Observatori de Tabriz en 1295. L'astrònom grec bizantino Gregory Choniades va estudiar allí en Ajall Shams al-Din Omar, que havia treballat en Maragheh en Tusi. Chioniades va jugar un paper important en la transmissió de vàries innovacions del món islàmic a Europa. Estos inclouen l'introducció del astrolabio universal independent de la latitut en Europa i una descripció grega de la parella Tusi, que més vesprada tindria una influència en el heliocentrisme copernicano. Choniades també va traduir varis tractats Zij al grec, inclós el persa Zij-i Ilkhani del-Tusi i l'observatori Maragheh. L'aliança bizantí-mongol i el fet de que el Imperi de Trebisonda fora un vassall del Ilkanato varen facilitar els moviments de Choniades entre Constantinopla, Trebisonda i Tabriz. El príncip Radna, virrey mongol del Tibet en sèu en la província de Gansu, va patrocinar a l'astrònom samarkandi al-Sanjufini. El manual astronòmic àrap dedicat per al-Sanjufini al príncip Radna, un descendent de Kublai Khan, es va completar en 1363. És notable per tindre glosses de mongol mig en els seus màrgens.[31]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ britishempire. co. uk/timeline/colonies1924. htm «The British Empire in 1924»
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «elpais. com/articulo/revista/agosto/Mongolia/encomienda/Gengis/Jan/elpepirdv/20070818elpepirdv_1/Tes Mongòlia s'encomana a Gengis Jan». El País 18.08.2007. Consultat el 19 de juny de 2008.
  3. ↑ Díaz Ibáñez (2009). google. com. uy/books? id=I-1FX7ohGj8C&printsec=frontcover&dq=La+China+imperial+en+su+contexto+medieval&hl=en&sa=X&ei=GqinULfBIobU9ATV7oCYDw&ved=0CCwQ6AEwAA , Madrit: Arc Llibres, p. 55. ISBN 847635777X. «L'imperi mongol dels sigles XIII-XIV va ser el més extens que jamai haja existit.»
  4. ↑ «abc. es/historia/abci-cual-sido-imperio-mas-extenso-historia-201702271834_noticia. html Majors imperis de l'història».
  5. ↑ «muyhistoria. es/h-moderna/fotos/els-mayores-imperios-de-todos-els-tiempos/24 Imperis en el temps».
  6. ↑ International Studies Quarterly.Institut National d'&#201.41(3)
    475-504.doi:10.1111/0020-8833.00053.
  7. ↑ https://web. archive. org/web/20080527235437/http://www. eeb. uconn. edu/people/turchin/PDF/Latitude.pdf
  8. ↑ «archive. org/web/20080725160419/http://es. encarta. msn. com/encyclopedia_761571469/Imperio_mongol. html Imperi mongol». Encarta. Archivat des d'el encarta. msn. com/encyclopedia_761571469/Imperio_mongol. html original, el 25 de juliol de 2008. Consultat el 19 de juny de 2008.
  9. ↑ «archive. org/web/20100121024544/http://www. parallsixty. com/history-russia. shtml# History of Russia, Early Slavs history, Kievan Rus, Mongol invasion». Archivat des d'el parallsixty. com/history-russia. shtml# original, el 21 de giner de 2010. Consultat el 19 de juny de 2008.
  10. ↑ «dw-world. de/dw/artícul/0,,493825,00. html? maca=bra-uol-all-1387-xml-uol 1241: Vos mongóis na Europa» (en portugués). Deutsche Welle. Consultat el 19 de juny de 2008.
  11. ↑ (2006) worldcat. org/title/ocm62084481 The Mongol empire: its rise and legacy, AldineTransaction, p. 379. OCLC ocm62084481. ISBN 978-1-4128-0519-3.
  12. ↑ «nationalgeographic. com. es/a/peste-negra-pandemia-que-acabo-imperio-mongol_18020 Pesta Negra, la pandèmia que va acabar en l'Imperi Mongol» (en és). història. nationalgeographic. com. és. Consultat el 2024-04-24.
  13. ↑ Sverdrup. p. 109.
  14. ↑ 14,0 14,1 Sverdrup. p. 110.
  15. ↑ Morgan. The Mongols. pp. 80–81.
  16. ↑ 16,0 16,1 Morgan. The Mongols. pp. 74–75
  17. ↑ Morgan. Mongols and the Eastern Mediterranean
  18. ↑ Morgan. The Mongols. p. 75
  19. ↑ «elmundo. es/magazine/2005/280/1107542632. html Gengis Kan, amo i senyor de tots els oceans». El Món 6/2/2005. Consultat el 19 de juny de 2008.
  20. ↑ Guoli Liu Chinese Foreign Policy in Transition. p. 364
  21. ↑ Weatherford. p. 69.
  22. ↑ Weatherford. p. 135.
  23. ↑ Foltz. pp. 105–06.
  24. ↑ Ezzati. The Spread of Islam: The Contributing Factors. p. 274.
  25. ↑ Bukharaev. Islam in Russia: The Four Seasons. p. 145.
  26. ↑ Hull. The Mongol Empire. p. 60
  27. ↑ Divine Knowledge: Buddhist Mathematics according to the anonymous Manual of Mongolian astrology and divination, Leiden, Netherlands: Koninklijke Brill NV, p. 304. ISBN 978-90-04-15575-6.
  28. ↑ Divine Knowledge: Buddhist Mathematics according to the anonymous Manual of Mongolian astrology and divination, Leiden, Netherlands: Koninklijke Brill NV, p. 296. ISBN 978-90-04-15575-6.
  29. ↑ org/details/beyondlegacygeng00koma Beyond the legacy of Gengis Khan, Leiden, Netherlands: Koninklijk Brill NV, p. org/details/beyondlegacygeng00koma/page/n384 358. ISBN 978-90-04-15083-6.
  30. ↑ org/details/cultureconquestm00alls Conquest and Culture in Mongol Eurasia, Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, p. org/details/cultureconquestm00alls/page/169 169. ISBN 0-521-80335-7.
  31. ↑ org/details/buddhismislamons00elve Buddhism and Islam on the Silk Road, Philadelphia, Pennsylvania: University of Pennsylvania Press, p. org/details/buddhismislamons00elve/page/n187 182. ISBN 978-0-8122-4237-9.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperi_mongol&oldid=1113059»