Nómada

Erro al crear miniatura:

Nómada

Erro al crear miniatura:

Una mare i el seu fill d'un poble beduino nómada (National Geographic)

Els nómades (del grec: νομάδε, nómades), 'el que deixa les raberes en les pastures', adaptada al grec en eixe sentit, pero en orige en el poble norafricano numida són les comunitats que es traslladen d'un lloc a un atre, en lloc d'establir-se permanentment en un solloc. S'estima que, en el món, al voltant de 30 millons de persones pertanyen a pobles nómades.

Moltes cultures han segut tradicionalment nómades, pero el seu comportament tradicional és cada volta menys freqüent en els països industrialisats. Pel contrari, encara són d'àmplia presència en regions com el Tibet o Mongòlia, a on hi ha una major composició indígena. Algunes autoritatsPlantilla:Quins preferixen els térmens no sedentario o migratori, en lloc de nómada, per a descriure a grups mòvils de caçadors-recolectors. Existixen pobles seminómades, que es mouen estacionalmente pero que posseïxen una llar permanent.

El comportament nómada no implica una direcció errante, sino que es basa en centres temporals, l'estabilitat dels quals depén de la disponibilitat dels aliments i d'aigua i de la tecnologia per a la seua explotació. Les nómades s'analisen en tres categories, d'acort en l'especialisació econòmica: els caçadors-recolectors, pastors nómades i els nómades itinerants, que oferixen les seues habilitats d'un ofici, art o comerç.

Són eixemples de nómades: pobles caçadors-recolectors com els esquimal en Groenlàndia, poblacions amazónicas en Sudamérica, els chichimecas en Mèxic, els pobles de pastors nómades com els tuareg en el desert del Sahara, pobles beduinos àraps i algunes poblacions d'Àsia Central. Numerosos grups zíngaros o gitanos practiquen també este modo de vida en Europa.

Nómades

Artícul principal → Prehistòria.

Erro al crear miniatura:

Pastors nómades prop del llac Namtso, en el Tibet central (2005)

La prehistòria constituïx el temps nómada per excelència. Dit factor va permetre que tots els continents anaren poblats davant l'alvanç gradual de l'home primitiu en busca de nous aliments per a la seua supervivència o per alteracions de fenomens naturals (migració de les espècies animals preferides, extinció de les mateixes, canvis geològics i climàtics). Aixina, poblacions de sers humans s'han adaptat a canvis climàtics com una glaciació i a territoris en pocs recursos com el desert. La dispersió humana hauria començat fa uns dos millons siscents mil anys des del Àfrica. Fa 1 800 000 anys es trobava en el Mig Oriente. Fa 1 milló d'anys, es trobava en Àsia i en Europa. Fa 50 000 anys, va aplegar a Amèrica i fa uns 40 000 anys, a Oceania. Estos dos últims continents són els de més recent població humana. Per lo tant, el poblament del planeta es va donar en un temps molt llarc i de manera molt llenta. Per eixemple, per a que el ser humà passara d'Àfrica al Mig Orient va tardar 800.000 anys. Les formes de viure, el desenroll, la cultura i molts atres detalls del ser humà prehistòric seguixen plens de misteris i són objecte de permanent estudi. Lo que se sap de cóm va viure la humanitat prehistòrica és en part gràcies als pocs rastres arqueològics deixats i a l'observació del comportament d'aquells pobles nómades que han seguit fidels a esta milenària forma de supervivència. Tots els pobles de la prehistòria varen ser nómades abans de desenrollar-se l'agricultura i la ganaderia, i molts varen continuar sent-ho encara despuix. Caçadors i recolectors que viajaven constantment despuix dels animals dels quals s'alimentaven, guiats principalment per la seua intuïció. Si es considera que la Prehistòria és el temps més llarc de la humanitat, es pot dir que el ser humà ha vixcut més temps com a nómada que com sedentario. No obstant, numerosos pobles de la Terra es varen assentar despuix del desenroll de l'agricultura des de que el clima es va tornar més estable a principis del Holoceno (fa aproximadament 10 000 anys).

Característiques

Erro al crear miniatura:

Caravana de nómades en Chad

Si be es diu que el nomadisme és el desplaçament constant d'un grup humà, això no vol dir que siga indiferent a un determinat territori. Per lo general, els pobles nómades guarden certs llímits per lo llarc temps dins d'una regió i, per lo mateix, no existix en temps breus el cas d'una tribu nómada que provinga, per eixemple, del Amazones i que termine en les pampes argentines. Dit hàbit, per a una societat nómada, és un estil de vida, una forma de subsistència i posseïx una organisació social, política, religiosa, administrativa i econòmica adaptada. El terme nomadisme designa les més antigues formes de subsistència i desenroll humà. És objecte d'estudi de l'història, l'antropologia, l'arqueologia, la sociologia i, especialment, l'etnografia. Des d'un punt de vista d'eficiència i com desenroll sostenible, és un estil de vida congruent en el mig ambient, puix consistix en moure la població cap als recursos i no a l'inversa. Els pobles nómades són tan diversos com els seus orígens, els ambients a on viuen i la forma en que subsistixen. No obstant, un poble nómada té per lo general una organisació política, administrativa i econòmica menys elaborada que un poble sedentario. No és freqüent, per eixemple, un líder absolut (rei o governant) que ostente el poder polític per molt temps, ya que el grup es mou constantment i seguix una llògica d'autodeterminació, d'acort en les circumstàncies. Les tribus i clans són la principal estructura organisativa. Les mateixes s'unixen o s'alien per a respondre a situacions d'amenaça, matrimoni, subsistència i atres circumstàncies. Els nómades posseïxen per lo general una societat patriarcal, en la qual el pare i en general el vell tenen una autoritat vertical, absoluta i incontestable. És en general el vell qui diu a on anar, on assentar-se, quàn partir, i seguir el seu consell és símbol de saber.

Cultura

Beduino nómada

La manera despectiva en que moltes societats sedentarias miren a les tribus nómades associant-les en lo primitiu o marginal fa que es subvalore la seua identitat cultural. Les tribus nómades posseïxen els seus propis valors culturals, el seu art, la seua música, la tradició oral i un sentit natural per la protecció del mig ambient. Acostumats a viure en lo hostil, els nómades cuiden de la naturalea que saben que podrien necessitar en un futur propenc i que coneixen molt be. Les amenaces contra el mig ambient vénen per lo general de part de les societats sedentarias. Si be l'escritura no és la seua característica, les societats nómades tenen un gran sentit de la tradició oral, i d'allí que el relat ocupe un lloc central en la seua vida. En Pèrsia i en l'Índia, les llengües indoeuropeas parlades pels pastors nómades varen substituir àmpliament a les llengües dravídicas que es parlaven allí.

Història

Traçar l'història d'un poble nómada no és fàcil. L'escritura, les inscripcions i atres elements són atributs de les societats sedentarias. Allò que es coneix dels pobles nómades en el passat i en el present ve de fonts sedentarias. Un dels testimonis més antics de tribus nómades ho presenta la Bíblia, especialment en els relats del Génesis i del Èxodo. A partir de Génesis 12, comença el relat d'Abraham, un personage que per a alguns estudiosos denota més be el nom d'una tribu nómada del Mig Oriente. Diu el relat bíblic que Abraham va partir d'Ur dels Caldeos cap a la terra de Canaán. El relat descriu cóm va deure ser la vida de les tribus nómades en la regió entre el 2000 a. C. i el 1000 a. C., temps en el que es registra una gran activitat humana i un desplaçament de pobles entre Mesopotamia i Egipte. Els descendents d'este Abraham, Isaac i Jacob varen continuar sent nómades fins que es varen assentar definitivament en Egipte, en lo que pot ser llegit com un intent de sedentarización forçada per part dels governants d'eixe imperi i en lo que va deure succeir en moltes ocasions en atres tribus nómades. L'Èxodo narra cóm esta tribu nómada, obligada pels egipcíacs a la sedentarización, va retornar al desert i va viure per 40 anys de nou com a tribu nómada fins a les conquistes de Canaán. L'arqueologia és una atra font del pas dels pobles nómades per la terra i la seua activitat, sempre associada a la caça. Per últim, el testimoni vivent són els pobles nómades contemporàneus, descendents d'aquells antics i que són hui una font vital d'estudi i comprensió del nomadisme.

Agricultura

Artícul principal → Agricultura.

Un poble nómada que va desenrollar l'agricultura es va vore obligat a permanéixer en un territori, d'acort en els temps del cultiu, i no solament de la caça o del pastoreig. En permanéixer més temps en dit lloc, poc a poc ho canvia, abunda lo cultivat pero escassegen o desapareixen caça indiscriminada, fusta i plantes selvades, el sol es desgasta i erosiona, i canvien les espècies que es poden cultivar o té que desenrollar l'agricultura nómada, i per tant les costums nómades canvien, troba noves necessitats, com intensificar el comerç o definir i defendre el territori per a cultivar i, per lo tant, es veu obligat a construir centres o fortalees, que assentaran les bases de l'inici del desenroll de les ciutatés. En llocs a on les temporades productives s'alternen en temporades de descans molt fredes o seques per a les plantes, els treballadors agrícoles realisen una emigració oroneta que pot desembocar en una verdadera cultura nómada, si es reconeix que esta és la forma de vida més productiva i eficient en estos climes.

El pas al sedentarisme

Artícul principal → Sedentario.

L'agricultura, la peixca i la ganaderia poden marcar la separació no sempre clara entre gent sedentaria i el nomadisme. Eixe pas entre el nomadisme i el sedentarisme no és immediat ni senzill, és dir, no es pot dir que un poble nómada va deixar de ser-ho en el transcurs d'una collita, tampoc hi ha una sola via de tornar-se sedentario. De fet hi ha casos de pobles que han abandonat l'agricultura i s'han convertit en nómades, per eixemple, els natius americans de les Grans Planures, que varen abandonar les seues granges per a caçar bisontes, despuix de descobrir el cavall.

Això implica diversos canvis tecnològics, econòmics i culturals que poden ocórrer en el curs de décades, sigles o milenis. Tots els pobles humans conserven traces d'abdós estils de vida i a voltes no és fàcil classificar-els. És possible que un mateix grup humà s'haja dividit en un que va preferir ser sedentario i un atre que va continuar en el nomadisme. És possible ademés que un poble nómada haja vixcut periodos de sedentarización, pero va retornar al nomadisme a causa d'algun fenomen natural o agressió d'un atre poble. Una atra causa de sedentarización, de la qual és testic l'época moderna, és la sedentarización forçada. Les societats sedentarias veuen en freqüència en sospita a les societats nómades i en tal cas les obliguen a establir-se en un territori determinat per la força o en promeses, comportament que és de qualsevol manera arbitrari. Per una atra part, es presenten conflictes entre les noves societats sedentarias i els antics nómades que duen a disputes de control i maneig territorials. El fet que es diga que el poble nómada va d'un lloc a un atre, no significa que no considere com a seua una determinada regió. Com les aus migratòries que van d'un punt a un atre, molts pobles nómades retornen als mateixos llocs. En trobar eixos llocs habitats, és dir transformant l'ecosistema en terres agrícoles o industrials, no va anar sempre pacífic.

Amenaces i expectatives

En el món d'hui les tribus nómades presents en els cinc continents es troben en decliu i amenaçats. Conflictes bèlics associats per la possessió de la terra, per eixemple en Àfrica pero també per continu auge de l'industrialisació en l'incontrolada explotació dels recursos naturals que amenaça el mig ambient. El fenomen conegut com la globalisació exigix competitivitat, obliga a la capitalisació i uns atres tants factors, és un dels factors que posa en destrets l'existència dels pobles nómades com a tal. Alguns governs pretenen assentar a les seues tribus nómades com un primer pas per al desenroll. En ocasions això es porta a terme de manera violenta, en atres casos açò es dona de manera coercitiva o prometent prebendes. L'integritat dels pobles nómades pertany als drets humans, segons l'ONU tenen dret a la seua identitat cultural, a desplaçar-se dins del seu territori ancestral, encara si este inclou el territori polític de varis estats nacionals, que els chiquets nómades tenen dret a l'educació i esta impartida de manera que, això no els implique separar-se de la seua tribu o clan i que la sedentarización és una decisió autònoma del grup nómada i no deu ser imposta des de la perspectiva sedentaria.

Pobles nómades

Continent	Territori	Poble nómada
Amèrica	Erro al crear miniatura:	Pehuenche, Puelche, Kollas
	Erro al crear miniatura:	Nukak Makú, Wayúu
	Erro al crear miniatura:	Chichimeca
	Erro al crear miniatura:	Wayúu, Yanomami
Àfrica	Erro al crear miniatura:	Turkana
	Sahara	Tuareg, Saharaui
	Erro al crear miniatura:	Maurí
	Àfrica central,	Pigmeos, Baka, Twa, Binga, Mbuti
	Àfrica del sur,	Joisán
Àsia	Mig Oriente	Beduino
	Erro al crear miniatura:	Mongol
	Erro al crear miniatura:	Rají
	Erro al crear miniatura:	Gadulia lohar, Rabari
	Erro al crear miniatura:	Kashgai
	Erro al crear miniatura:	Yoruk
	Erro al crear miniatura:	Kochi
Europa	Europa	Zíngaro o Gitano
		Gitano
		Merchero
	Erro al crear miniatura:	Sarakatsani
	Erro al crear miniatura:	Esquimal (o Inuit)
	Siberia (Rússia)	Evenis
Oceania	Erro al crear miniatura:	Aetas

Bibliografia

• Robert B. Marks, google. com/books? id=VEsCfrn3VP4C Els orígens del món modern: una nova visió, Editorial Crítica, Madrit, 1 ª edició, 2007,ISBN 9188484329305
• Bayly, C. A. google. com/books? id=7Q72xn-qHbcC El naiximent del món modern 1780-1914, Sigle XXI d'Espanya Editors, 1.ª edició, Salamanca, 2010, ISBN 978-84-323-1325-7
• Cavalli-Sforza, Luca I Francesco.google. com/books? id=jtkvqO8SDQ4C ¿Quí som?: història de la diversitat humana, Editorial Crítica, 1.ª edició, Barcelona, 1999. ISBN 84-7423-981-8
• García-López, Susana. google. com/books? id=Jorhrhz8g-sC Viure en el Sahara: adaptació de l'home a l'adversitat d'un canvi climàticUniversitat d'Oviedo, 1.ª edició, Gijón, ISBN 84-8317-507-X
• Fernández Vicente, Antonio. google. com/books? id=_-ungTLbm0UC Nomadisme contemporàneus formes tecnoculturals de la globalisacióUniversitat de Múrcia, 1.ª edició, Múrcia, 2010. ISBN 978-84-8371-651-9

Enllaços externs

• britannica. com/EBchecked/topic/417292/nomadism nomadism, Encyclopædia Britannica. (2011)
• encyclopedia. com/doc/1E1-nomad. html nomad, The Columbia Encyclopedia, 6 edició. 2008. (2011)
• nationalgeographic. com/travel/countries/nomads-photos/ Nomads, National Geographic. (2011)