Producte agrícola
Un producte agrícola o cultiu són plantes que es poden cultivar i collir extensivamente en fins de lucre o de subsistència.[1] Els productes agrícoles poden referir-se a les parts collides o a la collita en un estat més refinat. La majoria dels cultius es cultiven en agricultura o acuicultura. Un cultiu pot incloure foncs macroscòpics (per eixemple, bolets) o algues marines macroscòpiques (per eixemple, algues marines).
La majoria dels cultius es recolecten com a aliment per a humans o com forraje per al ganado. Alguns cultius es recolecten del mig selvat (inclosa la recolecció intensiva, per eixemple, ginseng).
Els cultius no alimentaris importants inclouen la horticultura, la floricultura i els cultius industrials. Els cultius hortícoles inclouen plantes utilisades per a atres cultius (per eixemple, arbres frutales). Els cultius de floricultura inclouen plantes de llit, plantes d'interior, plantes de jardí i tests en flors, fulls verts cultivats i flors tallades . Els cultius industrials es produïxen per a roba (cultius de fibres, per eixemple, cotó), biocombustible (cultius energètics, combustible d'algues) o medicaments (plantes medicinals).
Història de l'agricultura arable
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
L'agricultura arable, o el cultiu a gran escala de cultius en extensions de terra agrícola, sorgix fa uns 11 000 anys.[2] Al final del Paleolític, les poblacions nómades varen passar de la recolecció d'aliments a l'agricultura. En la domesticació dels cereals, es varen desenrollar de forma conjunta els sistemes agrícoles i els assentaments humans.[3] El blat, la dacsa i l'arròs es varen cultivar primer en menudes àrees propenques als assentaments. Si ben Orient Mig ha segut considerat per molt temps el breçol d'esta evolució, els investigadors han identificat centres agrícoles que daten del mateix periodo en varis llocs del món.[4]
En el temps, les àrees de producció es varen expandir i les ferramentes utilisades pels agricultors els varen permetre cultivar recursos en major cantitat, donant lloc a la formació dels primers llogarets.[5] El creiximent de la població va significar que es requeria un major volum d'aliments, per lo que les terres agrícoles varen aumentar i es va iniciar l'agricultura arable.[6]
L'agricultura es va estendre des de l'antiguetat. Els sistemes de rec millorats varen permetre la producció en diferents estacions i els cereals es varen convertir en l'aliment bàsic de societats, o inclús de civilisacions. El blat es va cultivar en Europa, l'arròs en Àsia, el sorgo en Àfrica i el cultiu de la papa i quinoa es va establir en les regions andinas.
Durant l'Edat Mija en Europa, el llaurat i el llaurat oscilante varen permetre treballar la terra de manera més productiva. Els agricultors medievals treballaven grans extensions de terra, cultivades anualment sobre la base d'un sistema de rotació de tres anys. L'evolució de l'agricultura medieval va jugar un paper destacat en el creiximent de la població, l'economia i les ciutats. No obstant, la hambruna i atres crisis alimentàries en els sigles XV i XVI frenen el creiximent d'agronomia.[4]
A finals de el XVI, les innovacions agrícoles varen impactar sobre el cultiu: el cultiu sense periodos de guaret va ser desenrollat i introduït gradualment, accelerant la producció d'aliments. Esta nova pràctica es va utilisar per a produir tant forrajes com a cereals. També es va millorar el rendiment per mig de la selecció de varietats més productives.[4]
La revolució industrial en el XIX en els seus alvanços tècnics i tecnològics va tindre un impacte en el desenroll dels cultius herbáceos. Els motors de vapor, seguits pel motor de combustió, fertilisants i productes de tractament dels cultius. Els agricultors que produïen cultius per a la venda varen començar a especialisar-se. Cada regió tenia llavors el seu propi tipo d'agricultura, com a cultius de cereals o hortes.
En la segona mitat de el XX el desenroll de llavors híbrides, i particularment dacsa híbrida, va revolucionar l'agricultura. Els híbrits milloren els resultats de la sembra i, a sovint, produïxen plantes i fruts més resistents i uniformes. Les llavors híbrides varen contribuir a l'aument de la producció agrícola de la segona mitat de el XX.
A principis de el XXI, l'agricultura arable s'enfronta a nous reptes que requerixen nous métodos: l'agricultura, ya siga intensiva o extensiva, s'està tornant sostenible i respectuosa en el mig ambient, en l'objectiu de protegir el mig ambient i garantisar aixina la producció futura.
Productes agrícoles importants
[editar | editar còdic]
L'importància d'un cultiu varia molt segons la regió. A nivell mundial, els següents cultius són els que més contribuïxen al suministrament d'aliments humans (valors de kcal / persona / dia per a 2013 entre paréntesis): arròs (541 kcal), blat (527 kcal), canya de sucre i atres cultius azucareros (200 kcal), dacsa ( dacsa) (147 kcal), oli de soja (82 kcal), atres verdures (74 kcal), creïllas (64 kcal), oli de palma (52 kcal), yuca (37 kcal), de leguminosas polsos (37 kcal), oli de llavor de girasol (35 kcal), oli de colza i mostaça (34 kcal), atres frutes, (31 kcal), sorgo (28 kcal), dacseta (27 kcal), maní (25 kcal), frijoles (23 kcal), batatas (22 kcal), bananes (21 kcal), fruts secs varis (16 kcal), soja (14 kcal), oli de llavor de cotó (13 kcal), oli de maní (13 kcal), ñame (13 kcal).[8] Note's que molts dels cultius aparentment menors a nivell mundial són molt importants a nivell regional. Per eixemple, en Àfrica predominen les raïls i els tubèrculs en 421 kcal / persona / dia, i el sorgo i la dacseta aporten 135 kcal i 90 kcal, respectivament.[8]
En térmens de pes produït, els següents cultius són els més importants (producció mundial en mils de tonellades mètriques):.[9]
| Crop | 2000 | 2013 | 2020 |
|---|---|---|---|
| Canya de sucre | 1,256,380 | 1,877,110 | 1,870,246 |
| Dacsa | 592,479 | 1,016,740 | 1,171,332 |
| Arròs | 599,355 | 745,710 | 1,264,410 |
| Blat | 585,691 | 713,183 | 760,931 |
| Creïlla | 327,600 | 368,096 | 359,124 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Definition of CROP».
- ↑ Kremer M. Population Growth and Technological Change: One Million B.C. to 1990. Q J Econ. 1993;108(3):681-716.
- ↑ Vasey D. An Ecological History of Agriculture: 10,000 B.C. - A.D. 10,000. Ames, Iowa: Iowa State University Press; 1992.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Tannai, Alexandre, 2014. Histoire dones agricultures: de la première révolution agricole à nos jours. Saint-Denis: Édilivre. ISBN 9782332645418
- ↑ Pryor LF. The invention of the plow. Comp Stud Soc Hist. 1985;27(4).
- ↑ Ferault, Christian et Li Chatelier, Denis, 2009. Unix histoire dones agricultures. Paris: Éditions France Agricole. ISBN 9782855571645.
- ↑ (2020) World Food and Agriculture – Statistical Yearbook 2020, Rome: FAO. ISBN 978-92-5-133394-5.
- ↑ 8,0 8,1 Food and Agriculture Organization of the United Nations, Statistics Division (2017). «FAOstats Food Supply - Crops Primary Equivalent».
- ↑ FAO 2015. FAO Statistical Pocketbook 2015, ISBN 978-92-5-108802-9, p. 28
- Este artícul conté una traducció derivada de «Producto agrícola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.