Mbuti

El poble mbuti (plural bambuti) forma una de les vàries ètnias de caçadors recolectors que habiten el territori de la moderna República Democràtica del Congo.

Història

Es tracta d'un dels pobles en més antiguetat en l'àrea. Els bambuti (a on ba significa "gent") s'organisen en bandes relativament menudes, compostes por entre 15 i 60 persones, que seguixen un patró, segons Turnbull, de fusió i fissió per a evitar que algú prenga el poder. El total de la població de l'ètnia no passa de 30.000 o 40.000 individus, que pertanyen a tres cultures diferents, cada una en el seu propi dialecte del idioma bambuti: els efe, que parlen balese, els sua, que es comuniquen en bira, i els aka, que s'expressen en mangbetu.

Els egipcíacs antics, entorn a l'any 2500 a. C., varen fer referència a la que varen cridar "gent dels arbres", una possible referència als mbutis.

Societat

Els mbutis viuen en la regió forestal del Congo, en el cor d'Àfrica. Es mantenen caçant i recolectant vegetals en el bosc d'Ituri, en el noreste de l'actual República Democràtica. Estos indígenes han conseguit escapar en bona mida a les influències i pressions governamentals, vivint un estil de vida tradicional en la jungla. Front a l'infracció de les regles, els mbutis usualment es comporten autónomamente, aplicant castics com el desterro, golpizas o, en casos menors, el ridícul. La guerra civil i les violacions als drets humans varen afectar les vides de molts mbutis. Alguns d'ells es varen traslladar a pobles moderns per aquelles pressions.

El primer antropòlec en realisar treball de camp en el Ituri fent observació participant en els mbutis va ser Turnbull, un funcionalista. Va explicar que les diferències en el rol que cada individu ocupa en la banda es basa en l'edat i no en el parentesc o en el gènero. Per eixemple, els chiquets, que són els més purs per no haver caçat cap volta, capcionen la fogata en que els adults es "purifiquen" en eixir a caçar. Ells són el símbol d'el "ekimi", el silenci, la purea, la cohesió. Tots són "apua'i" o germans entre sí. Els adolescents ajuden en la caça i recolecció als adults, i el seu rol principal és el de fer justícia, jujar als adults, que causen "akami" o soroll, conflicte, pecat. Els adults cacen animals i recolecten fruts. Totes les dònes són "ema" o mares i tots els hòmens són "eba" o pares de tots els "miki" o chiquets (per lo tant, no hi ha chiquets òrfens). Este cas és l'únic en que es fa diferència de gènero per a la denominació de relacions de parentesc. Els vells ensenyen als infants en el "bopi" (o "pati" dels chics) valors de cooperació, cóm caçar, donar preferència als interessos de l'un atre abans que els seus i, principalment, els d'el bosc, mare de tot. Ells es diuen a sí mateixos els "fills del bosc".

Viuen en refugis efímers la construcció dels quals és responsabilitat de les dònes els qui claven al voltant d'elles, arbolillos en el sol formant un círcul. Posteriorment flectan els troncs sobre el cap i tuercen i entrecreuen les branques fins a formar una estructura que és coberta en fulls de mongongo. Una cabanya pot ser construïda entre quatre dònes.