Kashgai

Els kashgai (també escrit qashqai o qašqāys; en persa قشقائی) són un poble d'Iran que parla un idioma túrquico i també el persa. Els kashgai viuen principalment en les províncies de Fars, Juzestán i el sur d'Isfahán, pero sobretot al voltant de la ciutat de Shiraz en Fars.

Els kashgai eren originàriament pastorés nómades i alguns seguixen sent-ho hui en dia. Els nómades tradicionals kashgai anaven en les seues raberes cada any des de les altes pastures d'estiu al nort de Shiraz fins a aproximadament 480 quilómetros al sur a les pastures d'hivern en les terres més baixes i càlides prop del golf Pèrsic, al suroest de Shiraz. La majoria, no obstant, no s'han assentat o estan parcialment assentats. La tendència al sedentarisme s'ha incrementat marcadament des dels anys 1960.

Els kashgai estan formats per una série de tribus i subtribus, com els Amalaeh, Darreh-Shuri, Kashkuli, Shesh Baluki, Farsimadan, Karacheh, Rahimi i Safi-Jani.

Història

Històricament, es creu que els kashgai ve del Àsia Central^{cita requerida} i poden haver estat entre els grups túrquicos que varen aplegar a Iran en els sigles XI o XII. Alguns d'estos grups varen començar a identificar-se ells mateixos com kashgai en el XVIII o possiblement abans.

Erro al crear miniatura:

Un home nómada kashqai en la seua narguile. Província de Sepidan, Iran.

Segons l'Encyclopædia Iranica, són "un conglomerat de clans de diferent orige ètnic, incloent luros, kurdo i àraps. Pero la majoria dels kashgai són d'orige túrquico."

"Per a sobreviure, els nómades sempre s'han vist obligats a lluitar. Viuen una vida vagabunda i no guarden documents ni archius.

Pero per les vesprades, al voltant de fogueres que ardixen a poca flama, els majors relataven acontenyiments sorprenents, ardits de valor de les que les tribus es enorgullecen. Aixina, el conte épico es narra de pare a fill, a través dels temps.

Les tribus d'Àsia Central es varen vore forçades per guerres, la fam, les rebelions, a abandonar les seues estepas i buscar noves pastures... aixina, els hunos, els visigodos i abans d'ells els aris havien invadit l'Índia, Iran, Europa.

Els turcs, abandonant les regions en les que havien morat des de feya sigles, varen començar a moure's a través de les depressió turánica i caspiana, establint-se ells mateixos en el temps en les fronteres de l'Imperi Iranio i en Àsia Menor.

Som d'idioma i raça túrquicos; alguns diuen que descendim de la tribu ghuzz turca, coneguda per la seua crueltat i fiereza i que el nostre nom deriva del turc "kashka" que significa "un cavall en una estrela blanca en la front". Uns atres creuen que el nom indica que venim de Kashgar en l'estela d'Hulagu. Més encara, uns atres diuen que significa "fugitiu".

Encara que estes versions diferixen, nosatres creem que l'arribada de les nostres tribus a Iran coincidix en les conquistes de Gengis Kan en el XIII. Poc despuix, els nostres antepassats es varen establir en les ales del Caucas. Som descendents de la "tribu dels Ak Koyunlu", la "tribu de l'ovella blanca" famosa per ser l'única tribu en l'història capaç de derrotar a Tamerlán. Durant sigles vivim en les terres al voltant d'Ardebil pero, en la primera mitat d'el XVI, nos assentem en el sur de Pèrsia, puix el sah Ismail va demanar als nostres guerrers que defengueren esta part del país contra les incursions dels portuguesos. Aixina, les nostres tribus varen vindre a la província de Fars, prop del golf Pèrsic, i només una cadena montanyosa nos separa d'ell, el Mekrán.

Les migracions anuals dels kashgai, buscant pastures fresques, els du del sur al nort, a on van a les seues pastures d'estiu "Yaylak" en les altes montanyes; i del nort al sur, a les pastures d'hivern, "kishlak".

En l'estiu, les raberes kashgai pastan en les ales del Kuh-è-Dinar, un massiç montanyós de 12.000 a 15.000 peus que és part de la cadena dels Zagros.

En autumne els kashgai alcen el campament i per etapes abandonen les terres altes. Hibernan en les regions més càlides cerques de Firuzabad, Kazerun, Jerrè, Farashband, a la vora del riu Mound, fins que, en abril, comencen una volta més la seua senda anual.

La migració està organisada i controlada pel cap kashgai. Les tribus eviten cuidadosadament pobles i ciutats, com Shiraz o Isfahán, per a que les seues raberes, calculats en sèt millons de caps, no causen danys sérios. La migració anual és la més gran de qualsevol tribu persa.

És difícil donar estadístiques exactes, pero creem que les tribus consten actualment de 400.000 hòmens, dònes i chiquets." Narrat a Marie-Thèrése Ullens de Schooten per el "Il Begh" Malek Mansur, germà d'el "Il Jan", Nasser Kan, Cap de les tribus kashgai, en 1953.

Els kashgai varen ser una significativa força política en Iran a finals d'el XIX i principis d'el XX. Durant la Primera Guerra Mundial es varen vore influïts per un funcionari consular alemà, Wilhelm Wassmuss, i es varen posar de costat dels alemans. Durant la Segona Guerra Mundial, els kashgai varen organisar la resistència contra l'ocupació britànica i varen rebre ajuda dels alemans, convertint-se de nou en la principal força política en el sur de Pèrsia. En 1945-1946 va haver una gran rebelió d'una série de confederacions tribals, entre elles els kashgai, els qui varen lluitar valientemente fins que els russos invasores varen ser rebujats. Els kashgai es varen alçar de nou en 1962-64 per les reformes de la terra de la Revolució Blanca. El tumult va ser esclafat i en pocs anys molts kashgai s'havien assentat. La majoria dels líders tribals varen ser enviats a l'exili. Despuix de la Revolució Islàmica Iraní de 1979, el líder Khosrow Kan Kashgai va tornar a Iran des d'Alemània. Pronte va ser arrestat i eixecutat en públic per promoure un alçament contra el govern.

Estores i teixits kashgai

Els kashgai són coneguts per les seues magnífiques estores i atres productes de llana teixida. A voltes se'ls crida de "Shiraz" perque Shiraz era el major mercat per a ells en el passat. La llana produïda en les montanyes i valls prop de Shiraz és excepcionalment suau i bella i pren un color més profunt que la llana d'atres parts d'Iran.

"Cap atra llana de Pèrsia pren un color tan ric i intens com la llana de Shiraz. El blau obscur i el roig rubí obscur són igualment extraordinaris, i això es deu a la lluentor de la laza, que és més ferma i, per aixina dir-ho, més transparent que la seda i fa pensar en un esmalt translúcido."

Les estores kashgai es diu que són "provablement les més famoses de tots els teixits tribals perses." Les alforjas kashgai, adornades en colorits dissenys geomètrics, "que són superiors a qualsevol un atre."

Referències culturals

• Nissan Motors ha introduït un chicotet tot-terreny tipo SUV cridat Qashqai. En 2006, Nissan va cridar al seu nou model europeu pel poble kashgai.[2][3] [4] Els dissenyadors creuen que els compradors "serien també de naturalea nómada".[5] El nou nom poc convencional va causar, no obstant, sorpresa i inclús escepticisme.[6]
• En la novela de ficció política de Philip Kerr titulada Hitler's Peace [Hitler's Peace. New York: Marian Wood, 2005. ISBN 0-399-15269-5], els guerrers kashgai usats per l'Abwehr en una operació que pretenia assessinar als tres líders aliats reunits en la Conferència de Teheran, varen ser traïcionats als soviètics, i llavors els assessina la NKVD.

Referències

• Beck, Lois. 1986. The Qashqa'i of Iran. New Haven: Yale University Press. ISBN 0-300-03212-9
• Hawley, Walter A. 1913. Oriental Rugs: Antique and Modern. Reedició: Dover Publications, Nova York. 1970. ISBN 0-486-22366-3.
• Kiani, M. 1999. Departing for the Anemone: Art in Gashgai Tribe. Kian nashr Publications, Shiraz. ISBN 964-91200-0-9.(Este bell llibre té centenars de fotos, tant en blanc i negre com en color, ilustrant la vida quotidiana del poble kashgai, les seues estores i teixit. El text està en persa pero les fotos en color també tenen peu de foto en anglés).
• Ullens de Schooten, Marie-Tèrése. (1956). Lords of the Mountains: Southern Pèrsia & the Kashkai Tribe. Chatto and Windus Ltd. Reprint: The Travel Book Club. Londres.

Per a saber més

• Beck, Lois. 1991. Nomad: A Year in the Life of a Qashqa’i Tribesman in Iran. Universitat de Califòrnia en Berkeley, els Àngeles. ISBN 0-520-07003-8 (hbk); ISBN 0-520-07495-5 (pbk).
• Shahbazi, Mohammad. 2001. "The Qashqa'i Nomads of Iran (Part I): Formal Education." Nomadic Peoples NS (2001) Vol. 5. Issue 1, pp. 37-64.
• Shahbazi, Mohammad. 2002. "The Qashqa'i Nomads of Iran (Part II): State-supported Literacy and Ethnic Identity." Nomadic Peoples NS (2002) Vol. 6. Issue 1, pp. 95-123.