Holoceno
Plantilla:Cuaternario El Holoceno (del grec όλος [holos], 'tot', i καινός [kainos], 'recent') és la segona i última série i época del Cuaternario en l'escala temporal geològica. Succeïx al Pleistoceno i aplega fins a l'actualitat. Es va iniciar fa c. 11 700 anys, quan va terminar l'últim episodi fret, conegut com Dryas Recent, de l'última glaciació.[1] En ocasions també s'ha denominat interglacial Flandriense o posglacial.
Es tracta d'un periodo interglacial, és dir, en un futur no determinat és factible que siga succeït per una nova glaciació. Durant este periodo la temperatura es va fer més suau i distints conyes glaciars varen desaparéixer o varen perdre volum, lo que va provocar un ascens en el nivell de l'mar. Açò va fer que Indonèsia, Japó i Taiwan se separaren d'Àsia; Gran Bretanya, de l'Europa continental, i Nova Guinea i Tasmania, d'Austràlia. Ademés, va produir la formació del estret de Bering, que comunica l'oceà Àrtic en l'oceà Pacífic, a on abans hi havia terra ferma. En Àfrica l'episodi més important és la dessecació paulatina de la regió que ara ocupa el desert del Sàhara.
L'única espècie humana que ha vixcut en esta época ha segut el Homo sapiens,[2] que va desenrollar la civilisació a partir de l'agricultura (c. 11 500 anys) i la ganaderia (c. 10 000 anys)[3] ocasionant importants canvis en el mig ambient.[4][5][6] Per este fet, alguns científics varen propondre substituir el nom per Antropoceno, que va ser rebujat en 2024 per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques.[7][8]
Orige
[editar | editar còdic]El terme Holoceno, va ser usat per primera volta per Paul Gervais en 1867[9] per a referir-se a l'actual periodo càlit despuix de l'última glaciació i va ser adoptat com a unitat de l'escala internacional de temps geològic pel Congrés Geològic Internacional de 1885 (actualment baixe els auspicis de l'Unió Internacional de Ciències Geològiques). La definició formal com a série i época del Cuaternario es va produir en 2005,[1] establint-se la secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) en un testic de gèl pres en Groenlàndia.[10]
Subdivisions
[editar | editar còdic]La Comissió Estratigráfica Internacional dividix el Holoceno en tres pisos/edats, Groenlandiense, Norgripiense i Megalayense, i tres subseries/subépocas equivalents, Holoceno Inferior/Primerenc, Holoceno Mig i Holoceno Superior/Tardà respectivament.[11]
Paleogeografia
[editar | editar còdic]La deriva continental a lo llarc d'estos casi 12 000 anys ha segut de menys d'un km, lo que és casi irrellevant. No obstant, el gèl es derritió causant que el nivell de la mar pujara uns 35 m durant esta época i 120 m des de l'últim màxim glaciar, fa al voltant de 20 000 anys.[12] L'aument del nivell no es va produir de forma uniforme a lo llarc d'este temps, sino que va haver varis polsos de ràpit desgel, alternats per uns atres de desgel progressiu. La major part de l'aument del nivell de la mar es va produir abans de 6000 anys arrere.[13]
- El primer pols (denominat MWP-1A0) va tindre lloc fa 19 000 anys, durant el començ de l'episodi del Pleistoceno conegut com Dryas Antic. En menys de 500 anys, el nivell de la mar va pujar uns 10-15 m, a un ritme de 50 mm/any.
- El segon pols de desgel (MWP-1A) es va produir des de fa 14 600 a 13 500 anys durant la primera part del calfament Bølling-Allerød. Durant 500 anys el nivell va pujar 16-24 m a un ritme de 40 mm/any.
- El ritme d'descongelación va disminuir entre 12 800 i 11 500 anys arrere durant l'episodi fret conegut com Dryas Recent. Est és un event de canvi climàtic abrupte que va ocórrer fa 12 800 anys durant el que la Terra va tornar casi a les condiciones glaciars, permaneixent en este estat durant 1300 anys. Es creu que va poder deure's a la parada de la circulació termohalina produïda per la descàrrega d'aigua dolça en l'Atlàntic Nort pel desgel.[14] Al final d'este periodo va tindre lloc atre pols de desgel (MWP-1B) entre 11 500 i 11 000 anys arrere. El nivell de la mar va pujar uns 25 m.
- Un quart pols (MWP-1C) es va produir entre 8200 i 7600 anys arrere. Va poder ser el resultat del drenage dels llac Agassiz i Ojibwa i va produir una elevació chicoteta del nivell de la mar, sobre 1 m. Fa uns 6000 anys, els polsos de desgel varen cessar, sent des de llavors l'elevació del nivell de la mar molt més gradual.
Des de fa 3000 anys fins al començ de el XIX, el nivell de la mar ha tingut un aument casi constant de 0,1 a 0,2 mm/any.[15] Des de 1900, el nivell ha aumentat d'1 a 2 mm/any; des de 1993, les mides d'altimetria per satèlit TOPEX/Poseidon indiquen una taxa d'aument de 3,1 ± 0,7 mm/any.[16]
Entre les terres que estaven conectades quan el nivell de la mar era més baix, s'inclouen:
- Siberia i Alaska. l'estret de Bering té un esgambi de 85 km i una profunditat de 30 a 50 m.
- Illes britàniques en el continent. El canal de la Taca té un esgambi mínim de 34 km i una profunditat mínima de 26 m. El mar del Nort és una mar molt poca profunda, puix té un profunditat mínima de 25 m i mija de 95 m.
- Indonèsia i Indochina. Per eixemple, l'estret de Malaca entre Malàsia i Sumatra té un esgambi mínim de 2,8 km i una profunditat mínima de 25 m. l'estret de Sonda entre les illes de Java i Sumatra té un esgambi mínim de 24 km i una profunditat mínima de sol 20 m.
- Japó i Siberia. Per eixemple, l'estret de la Pérouse entre l'Illa de Hokaido i l'Illa de Sajalín té un esgambi mínim de 43 km i una profunditat de 20 a 40 metros. l'estret de Tartaria entre l'Illa de Sajalín i Siberia té un esgambi de 7,3 km en el seu punt més angost i una profunditat entre 51 i 118 m.
- Austràlia en Nova Guinea i Tasmania. l'estret de Torres entre Austràlia i Nova Guinea medix aproximadament 150 km d'ample i té una profunditat de 30-50 m a l'est i de 10-15 m a l'oest. l'estret de Bass entre Austràlia i Tasmania té aproximadament 240 km d'ample en el seu punt més estret i una profunditat propenca als 50 m.
En moltes zones per damunt dels 40 graus de latitut nort, el terreny havia segut deprimit pel pes dels glaciars, per lo que en produir-se el desgel del Pleistoceno tardà varen pujar tant com 180 m, elevació que continua incrementant-se en l'actualitat. L'elevació del nivell de la mar i la depressió temporal de la terra va permetre l'incursió temporal de la mar en zones que ara estan llunt de la costa. Del Holoceno marí es coneixen fòssils de Vermont, Quebec, Ontario i Míchigan. Els depòsits marins en costes de latitut més baixes són rars perque l'aument del nivell de la mar va ser superior a qualsevol provable elevació d'orige no glaciar. En la regió d'Escandinavia va donar lloc a la formació del mar Bàltica. La regió seguix elevant-se a una taxa de 1 cm a l'any, causant dèbils terremots en el nort d'Europa i s'estima que encara pujarà atres 100 m. L'equivalent en Norteamérica és la baïa de Hudson, que en elevar-se, va reduir la seua extensió des del màxim de l'última fase postglaciar als seus llímits actuals.
Clima
[editar | editar còdic]| Fases climàtiques del Holoceno | Inici, en anys |
|---|---|
| Calfament global | 1850 d. C. |
| Menuda edat de gèl | 1300 d. C. |
| Periodo càlit medieval | 900 d. C. |
| Refredat | 2500 a. C. |
| Màxim del Holoceno | 6000 a. C. |
| Aument de temperatura | 10 000 a. C. |
El Holoceno va començar en acabant de que finalisara l'event de refredat del Dryas Recent, a partir del com les temperatures es fan més suaus. l'Òptim Climàtic del Holoceno va ser un periodo càlit que es va produir durant l'interval comprés aproximadament entre 9000 i 5000 anys arrere. El clima mundial era molt provablement entre 0,5-3 °C més càlit de lo que és actualment. No obstant, el calfament provablement no va ser uniforme en tot lo món. Este periodo va terminar fa al voltant de 5500 anys, quan les primeres civilisacions humanes en Àsia i Àfrica varen escomençar a florir. A continuació, va començar el Neoglacial, en el qual les temperatures varen disminuir progressivament fins a l'actualitat (en periodos cíclicos de calfament/refredat), en provables excepcions com l'Òptim Climàtic Romà (sigles I a IV) o l'Òptim Climàtic Medieval (sigles X a XIV). El punt culminant del refredat va ser la Menuda Edat de Gèl, en tres màxims: sobre 1650, 1770 i 1850.[17][18]
El Holoceno ha segut un periodo interglaciar i no hi ha cap raó per a creure que represente el fi dels cicles de glaciacions. No obstant, l'actual calfament global pot fer que la Terra es calfe més que en l'anterior periodo interglacial, Riss-Würm, que va aplegar al màxim fa aproximadament 125 000 anys en temperatures més càlides que en l'actualitat. Este fenomen es denomina a voltes un súper-interglaciar. En comparació a les condicions glacials, en el interglaciar les zones habitables es varen expandir cap al nort, alcançant el seu punt més septentrional durant l'Òptim Climàtic del Holoceno. La major humitat en les regions polars va causar la desaparició de les praderies boreales.
Paleobiología
[editar | editar còdic]La vida animal i vegetal no ha evolucionat molt durant el curt Holoceno, pero s'han produït importants canvis en la distribució de plantes i animals. Un gran número d'animals, inclosos els mamuts, mastodonts, Smilodon i Homotherium, els cridats "dents de sabre", i els megaterios, varen desaparéixer en Norteamérica. En este continent també es varen extinguir animals que varen sobreviure en atres parts, incloent cavalls i camellos. Esta extinció de la megafauna americana coincidix en l'arribada del ser humà fa 12 000 anys, de la mateixa manera que les extincions anteriors de grans marsupials en Austràlia fa 40 000 (com el diprotodon) o les posteriors d'aus no voladoras en Nova Zelanda cap a l'any 1300 d. C. (com el moa).
Les extincions de plantes i animals continuen hui en dia. La taxa observada d'extinció s'ha accelerat de manera espectacular en els últims 50 anys. En general, l'event d'extinció del Holoceno es caracterisa per deure's a factors relacionats en la presència humana i per produir-se en un temps geològic molt curt (decenes de mils d'anys) en comparació a la majoria dels atres events d'extinció. A voltes li la denomina la sexta extinció, puix anteriorment va haver cinc grans events d'extinció.
-
Moa † (Nova Zelanda) -
Dodo † (Illa Maurici)
.jpg){kind=link}
Entre les espècies notables extinguides per l'acció humana en els últims mil anys s'inclouen:
- Europa: uro; tarpán (un cavall salvage eurasiático); alca jagant; pika sarda (un conill de Cerdenya); bucardo (cabra montés espanyola).
- Àsia: delfí de riu chinenc; vaca marina de Steller; llop japonés; llop de Ezo.
- Àfrica: Quaga (una espècie de zebra); rinoceront negre occidental.
- Norteamérica: cotorra de Carolina; coloma viagera.
- Illes del Carib: coquí dorat (granota de Puerto Rico); foca monge del Carib.
- Sudamérica: tortuga jaganta de l'Illa Pinta; rabosot malvinense; guacamayo glauco (extint a partir de la destrucció dels palmares de yatay, del frut dels quals s'alimentava).
- Austràlia: llop de Tasmania.
- Nova Zelanda: moa (un au no voladora de 3 m d'altura i 250 kg); àguila de Haast (una enorme àguila que pesava entre 9 i 15 kg); Aptornis.
- Illes del Pacífic: moa-nalo, Mekosuchinae (cocodrils del Pacífic); megápodo de Nueva Caledonia.
- Madagascar: Aepyornis (el pardal elefant, de 3 m d'altura i 450 kg de pes); aye-aye jaganta; Archaeoindris (un lémur jagant de 200 kg), Palaeopropithecus; tortuga jaganta; hipopótam pigmeo.
- Illes de l'Índic: tigre balinés; dodo (au de l'Illa de Maurici); solitari de Rodrigues (au de l'Illa de Rodrigues); solitari de Reunió (au de l'Illa de Reunió).
La següent taula arreplega el número d'espècies extintes des de l'any 1500 i les que es troben en perill d'extinció segons la Llista Roja de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN).[19]
| Tàxon | Extintes | Existents | En perill | % En perill |
|---|---|---|---|---|
| Mamífers | 70 | 5416 | 1094 | 20,2 % |
| Aus | 135 | 9956 | 1217 | 12 % |
| Reptilés | 22 | 8240 | 422 | 5 % |
| Amfibis | 34 | 6199 | 1808 | 29 % |
| Peixos | 80 | 30 000 | 1201 | 4 % |
| Moluscs | 289 | 81 000 | 978 | 1,2 % |
| Artròpodes | 66 | 1 000 000 | 1083 | 0,1 % |
| Plantes | 87 | 297 326 | 8447 | 3 % |
Desenroll humà
[editar | editar còdic]Els canvis en l'ambient varen provocar una série d'alteracions en l'economia dels caçadors-recolectors, que desembocarien en el Mesolítico, en desaparéixer la megafauna del Pleistoceno. Es va domesticar al llop, convertint al gos en un auxiliar fonamental per a la caça menor. Es varen adoptar també l'arc i les fleches, i els arpones, aixina com l'astral, el gavinet i el propulsor de venablos.
Per llavors els humans vivien en chicotetes tribus que s'albergaven en cavernes o chicotetes barraques de fusta o terra; normalment existien edificis o parages naturals en us exclusivament religiós, en els quals succeïen danses màgiques, enterrament colectius i es dedicava cult als morts. En ple mesolítico, s'havien desenrollat instruments més evolucionats, com aparejos de peixcar, azuelas o piraguas. En el pas al Neolític, la població humana va sofrir un poderós canvi, desenrollant-se llentament una alta variabilitat cultural. Sembla ser que la cultura neolítica va sorgir d'Oriente Pròxim, i va aplegar a Creta, al Delta de l'Nilo, al Danubio, mar Caspio i Macedònia aproximadament en el 5000 a. C.
Breu història
[editar | editar còdic]
A lo llarc de més del 90 % de la seua història, el Homo sapiens va viure en menuts grups nómades de caçadors-recolectors. Quan el seu llenguage va adquirir més complexitat, les idees es podien intercanviar ràpidament i passar de generació en generació.cita requerida L'evolució cultural va superar ràpidament a l'evolució biològica. Entre 8500 i 7000 a. C., els sers humans de l'Orient Mig fèrtil varen començar de manera sistemàtica la crío d'animals i el cultiu de plantes: ganaderia i agricultura. Estes pràctiques es varen estendre a les regions veïnes —encara que també es varen desenrollar independentment en atres llocs—, fins que la majoria de Homo sapiens varen adoptar la vida sedentaria en assentaments permanents, com a agricultors.
No totes les societats varen abandonar el nomadisme, en especial els que estaven en zones aïllades del planeta pobres en espècies de plantes cultivables, tals com Austràlia. No obstant, entre eixes civilisacions que varen adoptar l'agricultura, la seguritat i la productivitat creixent proporcionada cultivant va permetre que la població aumentara. L'agricultura tenia un impacte important; els sers humans varen començar a modificar el mig ambient com mai abans. Els excedents d'aliments i la creixent divisió del treball varen permetre que sorgiren les castes gobernant o les sacerdotales. Açò va conduir a les primeres grans civilisacions, com la Sumerio en Orient Mig, entre 4000 i 3000 a. C., la del Antic Egipte en la vall del Nilo o la de la vall del riu Indo.
Cap a 3000 a. C., el hinduismo, una de les religions més antigues, que encara es practica hui en dia, va començar a prendre forma, si be s'ha transformat profundament. L'invenció de l'escritura va permetre organisar-se millor a societats més complexes: el manteniment de registres i els seus archius varen servir com a almagasén d'informació incrementant la transmissió de la seua cultura, coneiximents i el seu control. Els sers humans ya no tenien que utilisar tot el seu temps en velar per la seua supervivència, i l'educació va propiciar a la busca del coneiximent i el saber. Varen sorgir diverses disciplines, incloent les ciències encara que en forma incipient. Noves civilisacions varen sorgir, comerciant pacíficament entre elles o participant en guerres per la conquista de territoris i recursos. Varen sorgir els primers imperis en el Mig Oriente, Egipte, l'Índia i China. Posteriorment en Grècia, Roma i Bizancio.
En Amèrica, es considera que l'home ya transformava aixina mateix el seu entorn natural, a lo manco des de mediats del Holoceno.[20]
En Europa, despuix de l'Edat Mija, va sorgir la Renaixença en Itàlia (XIV), que va aportar grans alvanços en art i ciència. Va haver importants canvis religiosos. Al començament de 1500, la civilisació europea va començar a experimentar els canvis que varen conduir a la revolució científica i industrial: eixe continent va començar a eixercir una dominació política i cultural sobre les societats humanes de tot el planeta. De 1914 a 1918 i de 1939 a 1945, la majoria de les nacions del món varen estar envoltes en les guerres mundials. Creada despuix de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions va ser un primer pas cap a un govern mundial; despuix de la Segona Guerra Mundial va ser substituïda per la ONU. En 1992, varis països europeus, es varen associar per a formar l'Unió Europea.
En la millora del transport i les telecomunicacions, l'economia i els assunts polítics de les nacions de tot lo món s'han tornat cada volta més interdependents. Esta globalisació ha produït en freqüència la discòrdia o periòdiques crisis econòmiques multinacionals, encara que també un major intent de colaboració internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Walker, M.; Johnsen, S.; Rasmussen, S. O.; Popp, T.; Steffensen, J.-P.; Gibbard, P.; Hoek, W.; Lowe, J.; Andrews, J.; Björck, S.; Cwynar, L. C.; Hughen, K.; Kershaw, P.; Kromer, B.; Litt, T.; Lowe, D. J.; Nakagawa, T.; Newnham, R. i Schwander, J. (2009). «Formal definition and dating of the GSSP (Global Stratotype Section and Point) for the base of the Holocene using the Greenland NGRIP isse core, and selected auxiliary records». Journal of Quaternary Science, 24: 3–17
- ↑ El Homo neanderthalensis es va extinguir fa c. 28 000 anys en el sur de la Península Ibèrica. El Home de la cova dels cérvols, la població prehistòrica més recent que no s'assembla als humans moderns, fa c. 12 000 anys.
- ↑ Si ben els humans varen començar a recolectar grans fa a lo manco 105 000 anys, els agricultors incipients solament varen començar a plantar-los fa uns 11 500 anys. Les ovelles, les cabres, els porcs i el ganado vacú es varen domesticar fa uns 10 000 anys. Es cultivaven plantes de forma independent en a lo manco 11 regions del món. Traduït de: en: Agriculture
- ↑ Vore Opinió científica sobre el canvi climàtic.
- ↑ «Do scientists agree on climate change? - NASA Science» (en en-us). Consultat el 2025-09-05.
- ↑ Environmental Research Letters.16(11)
- 114005.ISSN 1748-9326.doi:10.1088/1748-9326/ac2966.Consultat el 2025-09-05.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-09-05 (en en-GB).
- ↑ International Union of Geological Sciences. «[2]». Consultat el 5 de setembre de 2025 (en Inglés).
- ↑ Gervais, P. (1867-9) Zoologie et paleontologie générales. Nouvelles recherches sur els animaux vertétebrés et fossiles. París: Arthus Bertrand, 263 pp.
- ↑ Walker, M. J. C.; Berkelhammer, M.; Björck, S.; Cwynar, L. C.; Fisher, D. A.; Long, A. J.; Lowe, J. J.; Newnham, R. M.; Rasmussen, S. O. i Weiss, H. (2012) Formal subdivision of the Holocene Séries/Epoch: a Discussion Paper by a Working Group of INTIMATE (Integration of isse-core, marine and terrestrial records) and the Subcommission on Quaternary Stratigraphy (International Commission on Stratigraphy) [3] archivat en Wayback Machine.. Journal of Quaternary Science, 27(7): 649–659 doi:10.1002/jqs.2565
- ↑ (2018).41(4)
- 213-223.doi:10.18814/epiiugs/2018/018016.
- ↑ Y. Yokoyama (2000) Timing of the Last Glacial Maximum from observed siga-level minima, Nature 406, 713-716, doi:10.1038/35021035
- ↑ V. Gornitz (2007) Siga Level Rise, After the Isse Melted and Today, NASA.
- ↑ L.D. Keigwin i E.A. Boyle (2000) Detecting Holocene changes in thermohaline circulation [4] archivat en Wayback Machine., PNAS, vol. 97, no. 4, 1343-1346
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ NASA Earth Observatory Glossary: "Little Age of Isse"
- ↑ Climate Change 2001: Working Group I: The Scientific Basis: "2.3.3 Was there a 'Little Isse Age' and a 'Medieval Warm Period'?" [5] archivat en Wayback Machine..
- ↑ IUCN Ret List of Threatened Species, 2007.
- ↑ Franco-Gaviria, F.. «The human impact imprint on modern pollen spectra of the Mayan lands».
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Holoceno.- The 8.2 ka event
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Holoceno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.