Secció estratotipo i punt de llímit global
Una secció estratotipo i punt de llímit global (Global Boundary Stratotype Section and Point, abreviat GSSP) és un punt dins d'un horisó o nivell estratigráfico (horisó-guia o estratotipo-llímit) reconegut en una secció estratigráfica (estratotipo o localitat tipo) acordada internacionalment que servix de referència per a un determinat llímit en l'escala cronoestratigráfica internacional.[1] El primer GSSP en ser definit formalment va ser el de la base del Lochkoviense (llímit entre el Silúrico i el Devónico) en 1972, un treball coordinat per la Comissió Internacional d'Estratigrafia, una comissió permanent de l'Unió Internacional de Ciències Geològiques.[2] Els GSSP s'establixen per a definir els llímits inferiors dels distints pisos, unitats estratigráficas bàsiques de l'escala cronoestratigráfica i basats principalment en canvis paleontológicos. Són la referència material, tangible, per a l'escala temporal geològica. A data de 2025 han segut aprovats 82 dels 104 GSSP requerits.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]La Comissió Estratigráfica Internacional requerix que les seccions estratotipo i punts de llímit global complixquen determinats requisits. Alguns són:[4]
- Deuen definir-se en seccions estratigráficas que tinguen un bon aflorament, en una potència (gruixa) que garantise un suficient interval de temps registrat.
- Sedimentación contínua, sense hiats ni nivells condensados en les proximitats del llímit. Deuen poder separar-se fàcilment els events successius.
- No deuen mostrar alteracions tectónicas ni sinsedimentarias.
- No deuen haver sofrit metamorfisme o fortes alteracions diagenéticas. Deuen poder identificar-se senyals paleomagnéticas i geoquímicas.
- Deuen posseir abundància i diversitat de fòssilés ben conservats a lo llarc de tota la secció. L'elevada diversitat aumenta la possibilitat de correlació en atres llocs.
- Absència de canvis de facies en el llímit o les seues proximitats. Els canvis que afecten a les condicions ecològiques poden alterar significativament la presència d'alguns espècies en una localitat determinada.
- Facies favorables a les correlació bioestratigráficas en llargues distàncies. Solen correspondre a mijos sedimentarios de mar oberta, en els que són més comunes les espècies en distribució geogràfica àmplia. Es deuen evitar els sediment de mijos costers i, sobretot, continentals.
- Deuen trobar-se en llocs accessibles, no remots o que requerixquen expedicions costoses. Les autoritats corresponents deuen garantisar la protecció del lloc i l'accés a l'investigació a qualsevol estratígrafo, independentment de la seua nacionalitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
- ↑ Slavik, Ladislav. «GSSP for the Silurian-Devonian boundary at Klonk Hill, Czech Republic». International Commission on Geoheritage. International Union of Geological Sciences.
- ↑ Cohen, K. M., Finney, S. C., Gibbard, P. L. & Fan, J.-X.. «The ICS International Chronostratigraphic Chart». Consultat el 3 de maig 2025.
- ↑ Remane, J.; Bassett, M. G.; Cowie, J. W.; Gohrbandt, K. H.; Lane, H. R.; Michelsen, O. i Naiwen, W.(1996).19(3)
- 77-81.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sección estratotipo y punto de límite global» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.