Paleobiogeografía

La paleobiogeografía és la part de la paleobiología que estudia la distribució geogràfica dels organismes del passat que coneixem pels seus fòssilés. És una part important en la reconstrucció de la història de la vida sobre la Terra i explica la distribució actual dels sers vius. Esta disciplina paleontológica està en estreta relació en la paleogeografia, disciplina geològica que estudia la geografia del passat, intercanviant i contrastant informació entre elles.

Els principis i métodos d'estudi són els propis de la biogeografía, en les complicacions afegides de que les senyes paleobiogeográficos no són observables directament, sino que han de ser inferidos del registre geològic (roques i fòssils). La paleogeografia es infiere a la seua volta de les interpretacions paleoambientales que aporta l'estratigrafia (anàlisis de facies i de conques).

Els estudis tafonómicos i paleoecológicos són necessàriament previs a l'anàlisis paleobiogeográfico, en la finalitat de discriminar que fòssils són autòctons respecte als sediment en els que han quedat registrats i evitar aixina les possibles distorsió causades per deriva necrocinética o la resedimentación, prèvies a l'enterrament dels restants, o la reelaboración de fòssils durant la fosildiagénesis.

Les dispersió i migracions dels organismes del passat aporten informació sobre la formació o supressió de barreres geogràfiques. En este sentit l'unió o separació de masses continentals produïx unions o aïllament de biotas (invasions, insularitat, etc.), senyes que han de contrastar-se en la tectónica de plaques, paleomagnetisme, etc. L'identificació d'afinitats i variacions paleobiogeográficas ha permés clarificar relacions entre zones litosféricas actualment disperses per la tectónica de plaques i ajudar en les reconstrucció paleogeográficas i han servit, per eixemple, per a establir l'extensió i evolució del mar de Tetis, del supercontinente Pangea o dels continents Gondwana i Laurasia.

Regions paleobiogeográficas

Eixemple d'intercanvi faunístico entre bioprovincias per eliminació de barreres geogràfiques: el gran intercanvi americà del Plioceno. En vert alguns organismes que migraron al nort i en blau alguns que ho varen fer al sur.

De la mateixa manera que en biogeografía es distinguixen dos tipos d'àrees paleobiogeográficas:

• Paleobiomas, de significat paleoecológico, atenent al paleoclima i paleoambiente. La majoria dels biomas actuals poden també identificar-se en el passat, com els de tundra, sabana, sec coralino, etc.
• Paleobioprovincias, àrees de similitut taxonómica i significat històric, atenent a les agrupacions que han coevolucionado juntes, aïllades durant cert temps. Alguns eixemples de bioprovincias actuals són la paleártica, afrotropical, neotropical, etc. L'establiment de paleobioprovincias pot fer-se per métodos numèrics, per agrupamientos basats en presència de tàxons similars. Aplicant índexs de semblança, com el de Simpson, poden llavors obtindre's cladogramas que relacionen regions entre sí i indiquen el grau de diferenciació biogeográfica entre elles.

En cada paleobioprovincia es poden distinguir distints paleobiomas.