Resedimentación tafonómica
La resedimentación tafonómica és un procés tafonómico de necrocinesis, propi de la fase bioestratinómica, que consistix en el desplaçament, per agents naturals geològics, de restants susceptibles de convertir-se en fòssilés des de la seua acumulació inicial sobre el substrat fins al lloc o posició d'enterrament. Als fòssils que han sofrit este procés se'ls denomina fòssils resedimentados. No deu confondre's la resedimentación en la deriva necrocinética, en la que el desplaçament del restant es produïx abans de la seua acumulació sobre el substrat i en la que també poden intervindre agents biològics.
Els agents de transport més comuns són les corrents d'aigua, en qualsevol ambient (marí, fluvial , càrstic, etc.) i la gravetat (per simple caiguda des de la posició d'acumulació inicial).
Els criteris per a inferir un procés de resedimentación poden ser múltiples: desarticulació de parts, selecció de tamanys i orientació preferent (no degudes a factors paleoecológicos o paleoambientales), marques d'abrasió o erosió, etc.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Resedimentación tafonómica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.