Diagénesis
.jpg)
La diagénesis (grec, δια- dia-, 'a través de', i γένεσις génesis, 'orige')[1] és el conjunt de processos de formació d'una roca sedimentaria a partir de sediments, tals com a compactación, recristalización o cementación. La diagénesis es produïx en l'interior dels primers 5 o 6 km de la corfa terrestre a temperatures inferiors a 150-200 °C; més allà es considera ya metamorfisme.[1]
La majoria de les voltes la consolidació dels sediment es deu a la infiltració de les aiguas que contenen substàncies dissoltes. La diagénesis convertix aixina les gravas en conglomerats, les arenas en areniscas, les argilas en lutitas, els fancs calcáreos en calcàreas o dolomías, les cendras volcàicas en cineritas, etc. Les reaccions i atres fenomens d'oxidorreducción, deshidratació, recristalización, cementación, litificación, mineralisació i substitució d'un mineral preexistente per un atre constituïxen en el seu conjunt la autogénesis i els minerals resultants d'esta són calificats de autogénicos. El principi o orige de les roques sedimentarias és la diagénesis producte de pressió i temperatura baixes.
La diagénesis es denomina també diagenización o litificación.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Diagénesis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.