Anar al contingut

Diagénesis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diagénesis
Estrats horisontals de roca sedimentaria en un penya-segat, en capes superpostes que evidencien processos de deposición i compactación de sediment.
Capes de roca sedimentaria formades per la compactación de sediment durant la diagénesis.

La diagénesis (grec, δια- dia-, 'a través de', i γένεσις génesis, 'orige')[1] és el conjunt de processos de formació d'una roca sedimentaria a partir de sediments, tals com a compactación, recristalización o cementación. La diagénesis es produïx en l'interior dels primers 5 o 6 km de la corfa terrestre a temperatures inferiors a 150-200 °C; més allà es considera ya metamorfisme.[1]

La majoria de les voltes la consolidació dels sediment es deu a la infiltració de les aiguas que contenen substàncies dissoltes. La diagénesis convertix aixina les gravas en conglomerats, les arenas en areniscas, les argilas en lutitas, els fancs calcáreos en calcàreas o dolomías, les cendras volcàicas en cineritas, etc. Les reaccions i atres fenomens d'oxidorreducción, deshidratació, recristalización, cementación, litificación, mineralisació i substitució d'un mineral preexistente per un atre constituïxen en el seu conjunt la autogénesis i els minerals resultants d'esta són calificats de autogénicos. El principi o orige de les roques sedimentarias és la diagénesis producte de pressió i temperatura baixes.

La diagénesis es denomina també diagenización o litificación.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Tarbuck, E. J. & Lutgens, F. K. 2005. Ciències de la Terra, 8.ª edició. Pearson Educació S. A., Madrit. ISBN 84-205-4400-0