Pis (geologia)
| Geocronológicas (temps) |
Cronoestratigráficas (cossos de roca) |
|---|---|
El pis és una unitat cronoestratigráfica formal que representa el conjunt de rocas formades durant un determinat temps de l'història geològica. Cada pis és equivalent a una edat de l'escala temporal geològica, en una duració mija de pocs millons d'anys. Per conveni l'edat corresponent a la duració de cada pis rep el mateix nom del pis.[1] Hi ha 102 pisos definits o en procés de definició, que cobrixen sense estanys ni solapes tot el Fanerozoico. Les roques precámbricas no s'han pogut diferenciar a nivell de pis, per lo que les divisions menors de l'escala cronoestratigráfica global per al Precámbrico s'han reconegut fins a la categoria de sistema.
Els pisos s'agrupen en séries, de la mateixa manera que les edats s'agrupen en époques (equivalents una a una a les séries). Els pisos poden subdividirse en unitats estratigráficas més menudes, cronozonas o biozonas, segons s'usen criteris magnetoestratigráficos o bioestratigráficos respectivament.
Definició i estandardisació
[editar | editar còdic]Els pisos es definixen principalment per criteris bioestratigráficos, és dir, per presentar conjunts de fòssils (biozonas) consistents i diferenciables de les unitats adjacents inferior i superior immediates.
Per a la definició formal s'establixen estratotipos de llímit inferior (GSSP), que són seccions estratigráficas concretes que servixen de referència per a tot el planeta. Es definixen aixina únicament els llímits inferiors de cada pis, puix la definició basada en estratotipos complets per a cada pis duya a solapamientos o hiats en el pis anterior o posterior, habitualment definit en una atra secció alluntada de la primera. S'elegixen seccions de roques sedimentàries d'orige marí, puix els fòssils d'organismes marins (per eixemple foraminíferos o ammonites) solen tindre una major dispersió geogràfica i resolució bioestratigráfica que els terrestres.
Normalment el criteri per a ubicar la tacha dorada (terme informal que senyala el GSSP, punt exacte del llímit inferior d'un pis en una secció de referència) sol ser la primera aparició de fòssils de determinat tàxon o conjunt de tàxons o un canvi d'inversió magnètica en el registre paleomagnético de la successió estratigráfica, que assegura una simultaneidad global del llímit aixina definit. La datació absoluta d'este llímit, quan és possible, permet establir l'inici, en millons d'anys, de l'edat corresponent al pis.
Els llímits i els noms dels pisos de l'escala global s'establixen des de 1974 per la Comissió Internacional d'Estratigrafia, estant ya tot el Fanerozoico dividit en pisos, encara que alguns, en 2012, estan pendents de nomenar i establir-se els estratotipos de llímit inferior definitius.[2]
Pisos continentals
[editar | editar còdic]La gran dificultat de correlació entre sediment continentals i marins —sobre els que estan definits els pisos de l'escala global— ha conduït a l'establiment de «pisos continentals» per al Cenozoico, unitats formals de caràcter regional, no incloses, per tant, en l'escala cronoestratigráfica global. En algunes localitats s'han pogut definir estratotipos per a estes unitats: seqüències estratigráficas contínues en suficients nivells fosilíferos superposts en els que estan registrades distintes zones de micromamíferos, els fòssils de la qual permeten correlació en bona resolució bioestratigráfica entre diferents conques continentals. Aixina s'han definit per al suroest d'Europa el Rambliense, l'Aragoniense, el Vallesiense o el Turoliense, que comprenen part del Oligoceno superior i tot el Mioceno.[3] Aixina mateix, han permés confirmar o precisar, gràcies a la superposició estratigráfica, l'orde de successió temporal de les biozonaciones precedents, establides, en criteris biocronológicos, en jaciments de referència aïllats i alluntats entre sí.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Comissió Estratigráfica Internacional «Chapter 9. Chronostratigraphic Units». En: International stratigraphic guide.
- ↑ Comissió Estratigráfica Internacional. GSSP Table - All Periods.
- ↑ Sesé, C. (2006). «Els rosegadors i lagomorfos del Neógeno d'Espanya». Estudis Geològics, 62(1): 429-480.
- ↑ Daams, R. i Freudenthal, M. (1981) «Aragonian: the stage concept versus Neogene mammal zones». Scripta Geologica, 62: 1-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piso (geología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.