Inversió magnètica

Inversió magnètica

Recents reversiones geomagneticas.

Una inversió magnètica, geomagnètica o de polaridad és un canvi en l'orientació del camp magnètic terrestre de tal modo que la posició dels pols nort i sur magnètics s'intercanvien. Estos events, els quals duren de centenars a mils d'anys a sovint impliquen un descens prolongat de la força del camp magnètic seguida per una recuperació ràpida en acabant de que la nova orientació s'ha establit.

Història

En 1905 el geofísico francés, Bernard Brunhes va mostrar que algunes roques volcàniques estaven imantadas en direcció oposta al camp magnètic terrestre actual; deduint d'això, que el camp magnètic pot invertir-se. Per llarcs periodos, les inversions magnètiques semblen haver ocorregut en una freqüència d'1 a 5 events per milló d'anys. No obstant esta duració és altament variable. Durant alguns periodos de temps geològics, (ej. el Cretácico Llarc Normal comprés entre el Aptiano fins al Santoniano), s'observa que el camp magnètic terrestre es va mantindre estable durant decenes de millons d'anys. Atres events semblen haver ocorregut molt ràpidament en no més que una inversió en 50 000 anys. L'última inversió de que es té senya va ser la inversió magnètica de Brunhes-Matuyama, aproximadament fa 780 000 anys.

Causes

L'opinió científica es troba dividida en tractar d'explicar qué causa les inversions del camp magnètic terrestre. Molts científics creuen que l'inversió és un aspecte inherent de la hipòtesis de la dínamo, de cóm es genera el camp geomagnètic. En simulacions per ordenador, s'observa que les llínees del camp magnètic poden algunes voltes entrellaçar-se i inclús desorganisar-se pels moviments caòtics del metal líquit del núcleu extern.

En algunes simulacions, açò conduïx a una inestabilitat en la qual el camp magnètic s'invertix espontàneament a l'orientació contrària. Este argument ve respalat per les observacions del camp magnètic solar, el qual experimenta inversions espontànees cada 7-15 anys (vore: Cicle solar). No obstant, en el cas del Sol, s'observa que l'intensitat magnètica solar s'incrementa massa durant una inversió, mentres que en el cas de la Terra, les inversions semblen ocórrer durant una disminució en la força del camp magnètic.

Els métodos de càlcul actuals han utilisat grans simplificació per a produir els models que corren en acceptables escales de temps per a programes d'investigació.

Una opinió minoritària, sustentada per autors com Richard A. Muller, és que les inversions geomagnètiques no són processos espontàneus, sino més be que estos són accionados per events externs els quals interrompen directament el fluix dins del núcleu de la Terra. Tals processos poden incloure l'arribada de fragments litosféricos duts cap a avall del mant per l'acció de les plaques tectónicas en les zones d'subducción, l'iniciació de noves protuberàncies en els llímits del mant central i possiblement forces de cisalla degudes a algun impacte astronòmic.

Els que sostenen esta teoria afirmen que qualsevol d'estos events pot conduir a una interrupció a gran escala de la dínamo terrestre, en desactivar efectivament el camp geomagnètic. Des de que el camp es troba fix en l'orientació nort-sur actual o una orientació invertida, proponen que quan el camp es recupera de tal interrupció, elegix de manera espontànea un o un atre estat, de tal manera que la recuperació és vista com una inversió en prop de la mitat dels casos. Les interrupcions breus que no tenen com resultat una inversió són conegudes com a excursions geomagnètiques.