Anar al contingut

Mogolistán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Àsia centrooriental al començament de 1450. Els mogoles controlaven Mogolistán, Alti-Shahr i Turfán.

Mogolistán o Mogulistán (en persa: مغولستان‎), també cridat kanato Chagatai oriental (en chino simplificado, 东察合台汗国; pinyin, Dōng Cháhétái Hànguó), és un àrea geogràfica històrica localisada al nort de la cordillera dels Tian Shan,[1] en la frontera entre Àsia Central i Àsia Oriental. Esta zona inclou part dels actuals països de Kazakhstan i Kirguizistan, aixina com el noroest de China. Nominalmente l'àrea va ser governada per un kanato des de mediats d'el XIV fins a el XVII, encara que és discutible si era una continuació del kanato de Chagatai, un kanato independent o un estat tributari de la dinastia Ming de China.

En eixe moment, el control local recaïa en els mongoles locals Dughlats o en els líders sufi Naqshbandi en les seues respectius ciutats-oasis. Encara que els governants gojaven de gran riquea pel comerç en China, varen estar acossats per constants guerres civils i invasions del Imperi timúrida, que havia sorgit de la part occidental de l'antic kanato de Chagatai. Els kanes de tendència independentista varen crear els seus propis dominis en ciutats com Kashgar i Turfán. En el temps el kanato va ser superat per kirguís, kazakhs i oirates.

Etimologia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Enviats «mogoles» vists en Beijing en 1656 per Johan Nieuhof, que els va prendre com a representatius dels mogoles de l'Índia. No obstant, més tarde Luciano Petech va pensar que eren visitants de Turfán en Mogolistán.[2]

Mogolistán significa simplement «Terra dels mogoles», o mongoles (el terme mogol deriva del que en llengua persa s'usava per a mongol) en referència a la branca oriental dels kanes turc-mongoles de Chagatai que la varen governar.[3] El terme «Mogolistán» és sobretot utilisat en l'historiografia soviètica, mentres que l'historiografia chinenca solen amprar el terme «kanato de Chagatai oriental» (en chino simplificado, 东察合台汗国; pinyin, Dōng Cháhétái Hànguó), que contrasta Mogolistán en l'Imperi timúrida. Els kanes mogoles es consideren a sí mateixos hereus de les tradicions mongolas i es varen cridar Mongghul Uls, del com deriva el terme persa «Mogolistán». Els mandarines de la dinastia Ming cridaven mogoles a «les tribus mongolas (en chino, 蒙古部落; pinyin, Ménggǔ Bùluò) en Beshbalik». l'exónimo timúrida per a Mogolistán era Ulus-i Jatah.[1]

Quan els mongoles varen conquistar la major part d'Àsia i de Rússia europea en el XIII (per a més detalls vejau l'Imperi mongol), estaven en minoria en moltes de les regions a les que havien somés, com Iran i China. Com a resultat, els mongoles en estes regions varen adoptar ràpidament la cultura local. Per eixemple, en l'Ilkanato persa els kanes mongoles varen adoptar l'Islam despuix de menys de mig sigle, mentres que els kanes de la dinastia Yuan varen adoptar les costums de la cort chinenca. Per contrast, els mongoles i els seus subordinats que es varen assentar en lo que va aplegar a ser conegut com Mogolistán eren en orige nómades de la estepa de Mongòlia.[4] Per açò, varen anar molt més resistents als canvis en el seu estil de vida, conservant el seu anterior estil de vida nómada durant varis sigles i varen anar els últims dels mongoles que es varen convertir a l'islam. Durant el XIV els seus habitants eren coneguts com «jats» i l'àrea que ocupaven es dia «Jatah». Este terme també és utilisat per numerosos pobles en el sur d'Àsia, en Pakistan, i en parts de l'oest de l'Índia.

Geografia

[editar | editar còdic]

Ya que els mongoles eren nómades de la estepa, els llímits dels seus territoris rarament es varen mantindre igual durant molt temps. Aixina i tot, Mogolistán en el sentit més estricte es va centrar en la regió del Ili. Estava llimitat a l'oest per la província de S# i les montanyes Karatau, mentres que la zona sur del llac Balk# marcava el llímit nort de l'influència mogol. Des d'ací, la frontera s'inclinava gradualment en direcció surest fins a aplegar a la part oriental de les montanya Tian Shan, que varen anar en eixa época la frontera sur. Ademés de la pròpia Mogolistán, els mongoles també controlaven nominalmente l'actual regió de Beijiang («riu del nort») (al nort de Xinjiang, incloent la depressió de Turfán) i Nanjiang (al sur de Xinjiang, incloent la conca del Tarim). Ademés de Mogolistán, Nanjiang i Beijiang, atres regions també varen estar temporalment subjectes a un règim mogol en un moment o un atre, com Taskent, Fergana i parts de Badakhshan. Mogolistán mateixa va anar principalment un país d'estepa i era a on residien habitualment els mongoles. Per la naturalea nómada dels mongoles, les ciutats de Mogolistán varen entrar en decadència durant el seu govern, encara que si li les varen arreglar per a permanéixer ocupades.

Aparte dels ciutats que estaven al peu de les montanyes, casi tota la regió de Nanjiang estava deserta. Com a resultat, els mongoles en general es varen mantindre fòra de la regió i varen ser una pobra font de mà d'obra. Els emirs Dughlat o líders de l'orde islàmica Naqshbandi varen administrar estes ciutats en nom dels kanes mogoles fins a 1514.[3] Els mongoles varen governar més directament Nanjiang despuix d'haver perdut el mateix Mogolistán. La ciutat capital de Nanjiang solia ser Yarkand o Kashgar. Un terme contemporàneu chinenc per a part de l'àrea de Nanjiang era «ruta meridional de les Tian Shan» (en chino, 天山南路; pinyin, Tuānshān Nánlù), en contraposició a la «ruta septentrional», és dir, Dzungaria.[5]

Una paraula tardana en túrquico Alti-Shahr, que significa «Sis Ciutats», es va posar de moda durant el govern del senyor de la guerra tayiko d'el XIX Yaqub Beg, que és un terme imprecís que fa referència a certes ciutats occidentals, llavors ciutats oasis musulmanes.[6] Shoqan Valijánov creu que eren Yarkand, Kashgar, Hotan, Aksu, Uch-Tufpan i Yangi Hisar; dos definicions d'Albert von Li Coq substituïxen Bachu (Maralbishi) per Uch-Turfan o Yecheng (Karghalik) per Aksu. Durant el govern de Yaqub, Turfán va ser substituït per Uch-Turfan, i atres informantes identifiquen sèt, en lloc de sis ciutats en Alti-shahr.[6] Les fronteres del Alti-Shahr estaven millor definides que les de Mogolistán, en les Tian Shan marcant la frontera nortenya, la cordillera del Pamir, l'occidental, i les Kunlun Shan, la meridional. La frontera oriental estava per lo general una miqueta a l'est de Kucha.

El regne budiste en Beijiang centrat entorn a Turfán va ser l'única regió a on les persones varen ser identificades com «uigures» despuix de les invasions islàmiques.[7] L'àrea més àmplia de Turfán estava confinada per Nanjiang, a l'oest; les Tian Shan, al nort; les Kunlun Shan, al sur; i pel principat d'Hami. En 1513 Hami es va convertir en una dependència de Turfán i aixina va permanéixer fins al fi del govern mogol. Com a resultat, els mogoles es varen convertir en veïns directes de la China dels Ming. Encara que el terme «Uigurstán» es va utilisar per a fer referència a la ciutat-estat de Turfán, el terme es confon en les fonts musulmanes en el de Catay. Els kanes uigures s'havien convertit voluntàriament en vassalls mongoles durant el regnat de Genghis Khan, i com a resultat d'això se'ls va permetre mantindre els seus territoris. Quan l'Imperi mongol va ser dividit en la mitat d'el XIII, la regió de Xinjiang va ser assignada als Chagatayidas. El poder de la kanes uigures va declinar llentament baix el domini mongol fins que l'últim kan registrat es va convertir a la força a l'islam en la década de 1380 o 1390. Despuix d'el XV, semblen haver estat somesos al govern mogol directe, i un kanato mogol independent es va establir allí a mitan de sigle. Despuix de l'islamisació de Turfán, el terme no-islàmic «uigur» desapareixeria fins que el líder de la China Nacionalista Sheng Shicai, seguint la política de l'Unió Soviètica, ho reintrodujo per a una població musulmana diferent en 1934.[7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Kim, Hodong (2000). «The Early History of the Moghul Nomads: The Legacy of the Chaghatai Khanate», The Mongol Empire & Its Legacy, Brill, pp. 290, 299, 302-304, 306-307, 310-316.
  2. ↑ (1994).University of Chicago Press.. Volume III, «A Century of Advance», Book Four, East Àsia, Plate 315. Lach and van Kley's source is Luciano Petech, «La pretesa ambascita vaig donar Shah Jahan alla Cina», Revista degli studi orientali, XXVI (1951), 124-127
  3. ↑ 3,0 3,1 Starr (2004). Xinjiang: Chinenca's Muslim Borderland, M. I. Sharpe, pp. 45-47. ISBN 0-7656-1317-4.
  4. ↑ Uighurs ruled Uighur Khaganate of Mongòlia in 8-9th centuries. The nomadic Mekrin or Bekrin llaure considered Turc-Mongols.
  5. ↑ Lansdell, Henry (1894). Chinese Central Àsia; a ride to Little Tibet, Charres Scribner's Sons, p. 318.
  6. ↑ 6,0 6,1 Canfield, Robert Leroy (2010). Ethnicity, Authority, and Power in Central Àsia: New Games Great and Small, Taylor & Francis, p. 45.
  7. ↑ 7,0 7,1 Gladney, Dru (2004). «The ethnogenesis of the Uyghur», Dislocating China: Muslims, Minorities, and Other Subaltern Subjects, University of Chicago press, pp. 213-214, 217.

Referències

[editar | editar còdic]
L'artícul de la Wikipedia en anglés arreplega com a referències:
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mogolistán&oldid=1113592»