Àsia Oriental
Àsia Oriental o Àsia de l'Est és una de les vintidós subregiones en que la ONU dividix el món. Està composta per sis païsosː Corea del Sur, Taiwan, Japó, Corea del Nort, Mongòlia i la China ademés de dos dependències, Hong Kong i Macau.[1][2] Posseïx 26 de les 100 majors ciutats del món: Cantón, Shanghái, Pequín, Tianjin, Xiamen, Chengdú, Hangzhou, Shantou, Wuhan, Shenyang, Chongqing, Nankín, Xi'an, Wenzhou, Qingdao, Harbin, Zhengzhou, Hefei, Dalian i Changsha, en China; Tòquio, Osaka i Nagoya, en Japó; Seül en Corea del Sur, Taipéi (Taiwan). Llimita en Àsia del Nort, a l'est en el mar Groga i oceà Pacífic, al surest en el mar de la China Meridional, al sur en Surest Asiàtic, al suroest en Àsia del Sur i a l'oest en Àsia Central. En 1 620 807 000 hab. En 2013 es va convertir en la segona regió més poblada del continent —per darrere d'Àsia del Sur— i en 12 millons de km², la segona més extensa, per darrere d'Àsia del Nort.[3]
Àsia Oriental comprén a la població sinoparlante, japonesa, coreana i mongola.[4][5][6][7]
Aspectes culturals
[editar | editar còdic]Esta combinació de llenguage, filosofia política i religió se solapa en les designació geogràfiques. L'influència està present en l'estil arquitectònic, la música tradicional i els instruments, festivals, etc. Des del punt de vista llingüístic pot dividir-se en parlants sinotibetanos, com el chinenc i tibetano, i tunguses com el manchú, japónicas com el japonés, llengües coreánicas com el coreà i llengües mongólicas com el mongol.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història d'Àsia Oriental.
Edat Antiga
[editar | editar còdic]L'era antiga comença fa tres mil anys en la conca del riu Groc (la planura central chinenca) a on la civilisació chinenca va establir un Estat centralisat, principal autoritat de l'àrea. En el periodo més pròsper i poderós del Imperi chinenc es varen establir relacions tributàries regulars en els pobles veïns nómades i sedentarios per a complementar mútuament les necessitats; en ocasions Zeyi va ser expulsat a la força.[8]
Entre el III i el I les àrees meridionals i nort-occidentals de l'Imperi chinenc es varen expandir substancialment, que varen resultar directa o indirectament en grans moviments nacionals en Àsia Central i el Surest Asiàtic; després vindrien invasions a gran escala de nómades del nort en el III, entre els sigles XIII i XIV i en el XVII que es varen fer en el poder chinenc. No obstant, la civilisació i la població huaxia (chinenca antiga) estava ben assentada i les poblacions invasoras - com els xianbei, kitanos, jurchen i mongoles ─ es varen adaptar en distinta mida a les lleis i institucions huaxia i es varen ser integrant parcial o totalment en els pobles ètnicament huaxia. L'història d'intercanvi i integració entre estos pobles es troba a sovint ompli de brutals matances pero al final varen resultar en l'expansió de la sanc nacional huaxia i varen enriquir les connotacions de la civilisació chinenca. Ademés, atres nacions d'Àsia de l'Est es sedentarizaron formant nacions agrícoles, com els coreans, vietnamitas, yamatos, etc., i també des de l'era antiga varen rebre l'influix de la civilisació chinenca; per això l'us de la cultura chinenca tradicional per estos grups ètnics en les llabors més quotidianes va acabar formant la cridada sinosfera. L'ètnia yamato va sorgir en l'àrea central de l'illa Honshu, actual Japó, cap a el V; en l'actual regió de Kinki varen construir un poderós regne. Esta dinastia imperial japonesa va emular per una part el sistema centralisat chinenc mentres que per una atra, va conquistar les illes per la força desenrollant un imperi en l'archipèlec japonés
Geografia
[editar | editar còdic]
Composicions
[editar | editar còdic]Composició política
[editar | editar còdic]Els següents països (per igual estats i territoris) s'agrupen en lo que es denomina geogràficament Este d'Àsia o Àsia Oriental:
- República Popular China (China)
- Hong Kong (una Regió Administrativa Especial de la República Popular China)
- Japó
- República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nort)
- República de Corea (Corea del Sur)
- Macau (una Regió Administrativa Especial de la República Popular China)
- Mongòlia
- República de China (Illa de Taiwan i dependències)
Composició cultural
[editar | editar còdic]Les següents societats o cultures s'agrupen en lo que es denomina culturalment Este d'Àsia:
- societat chinenca, que inclou les regions en les que la cultura chinenca és predominant, aixina com la cultura d'Hong Kong, la cultura de Macau, la cultura de Singapur i la cultura de Taiwan;
- societat japonesa
- societat coreana
- societat mongol
- societat vietnamita
- societat taiwanesa
Atres regions d'Àsia
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Àsia Oriental.- Món chinenc
- Àsia del Sur (subcontinent indi)
- Surest Asiàtic
- Àsia Central
- Àsia Occidental
- Corea del Sur
- Corea del Nort
- China
- Japó
- Hong Kong
- Taiwan
- Àsia septentrional (Siberia)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «archive. org/web/20110713041240/http://millenniumindicators. un. org/unsd/methods/m49/m49regin. htm#asia Composition of macro geographical (continental) regions, geographical sub-regions, and selected economic and other groupings». Archivat des d'el un. org/unsd/methods/m49/m49regin. htm#asia original, el 13 de juliol de 2011. Consultat el 4 d'octubre de 2009.
- ↑ Assamblea General de les Nacions Unides: archive. org/web/20131205005807/http://www. undemocracy. com/A-RES-2758(XXVI)/page_1/rect_485,223_914,684 Resolution 2758 session 26 Restoration of the lawful rights of the People's Republic of China in the United Nations p.1 del 25 d'octubre de 1971
- ↑ Vejau Anex: Països per densitat de població
- ↑ archive. org/web/20080227154316/http://afe. easia. columbia. edu/webcourse/key_points/kp_5. htm Columbia University East Asian Cultural Sphere
- ↑ R. Keith Schopper's East Àsia: Identities and Change in the Modern World pearsonhighered. com/bookseller/academic/product/0,3110,0132431467,00. html
- ↑ Joshua A. Fogel (UC Santa Barbara/University of Indiana) Nationalism, the Rise of the Vernacular, and the Conceptualization of Modernization in East Asian Comparative Perspective archive. org/web/20080226125848/http://www. indiana. edu/~easc/resources/working_paper/noframe_3_all. htm
- ↑ United Nations Environment Programme (mentions sinosphere countries) Approaches to Solution of Eutrophication unep. or. jp/ietc/Publications/techpublications/TechPub-11/2-4. asp unep. or. jp/ietc/Publications/techpublications/TechPub-11/2-4. asp archivat en Wayback Machine.
- ↑ «cgtn. com/news/2022-10-04/1577110487304249345/index. html Ric Groc: Breçol de la civilisació chinenca». espanol. cgtn. com. Consultat el 2023-08-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asia Oriental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.