Àsia del Nort
.svg)
Àsia del Nort és una de les sis regions que, segons la classificació de la ONU, formen el continent asiàtic. Està formada per la part asiàtica de Rússia i la seua major ciutat és Novosibirsk.
Està ubicada, com el seu nom indica, al nort del continent asiàtic, llimitant al nort en el oceà Àrtic; a l'est en el oceà Pacífic, incloent els llímits d'aigües territorials en Japó, i en el estret de Bering —que la separa d'Amèrica del Nort, concretament d'Alaska, al sur en Àsia Central i Àsia Oriental; i a l'oest en els monts Urales i el riu Ural —que la separen de la part europea de Rússia. En 38 millons de hab. per al 2013, és la regió menys poblada de les sis, en 13 138 242 km², la més extensa, i, per tant, la menys densament poblada en 2,9 hab/km².
Demografia
[editar | editar còdic]S'estima que hi ha al voltant de 38 millons de russos a l'est dels monts Urales i del riu Ural (fronteres naturals entre Europa i Àsia). Els siberianos autòctons són la minoria en Siberia/Àsia del Nort pel procés de "rusificación" dels últims tres sigles. Registres dels censos russos mostren que estos corresponen solament al 10% de la població de la regió, en un número de buriatos de 445 175, els quals són el major grup ètnic minoritari en Siberia. D'acort als censos de 2002 hi ha al voltant de 443 852 yakutos (poble túrquico)[1] i 500 000 tàrtars, dels quals 300 000 són volgas que es varen assentar durant els periodos de colonisació.[2] Un atre grup ètnic que viu en la regió i que representa una significante porció és l'ètnia alemana el número de la qual és aproximadament de 400 000.
En 1875, William Chambers i Robert Chambers varen reportar que la població del Nort d'Àsia era de huit millons.[3] Entre 1801 i 1914 s'estima que sèt millons de pobladors es varen traslladar de la Rússia europea cap a Siberia, és dir, un 85% va emigrar al voltant de vinticinc anys abans de la Primera Guerra Mundial.[4]
Geografia
[editar | editar còdic]
No hi ha cadenes montanyoses en el noroest d'Àsia per a detindre les corrents d'aire que fluïxen des del Àrtic cap al sur a través dels plans de Siberia i Turquestán.[3]
Els replanells i les planures d'Àsia del Nort comprenen les terres baixes a l'oest de Siberia; el escut de Angara, en la península de Taimyr, les terres baixes costeres, la replanell de Putorana, el replanell de Anabar, el replanell de Tunguska, el replanell de Angara i la conca del Lena-Vilyuy.[5]
Geomorfología
[editar | editar còdic]La geomorfología d'Àsia en general és coneguda de manera imperfecta, a excepció dels jaciments i les cordilleres.
Per a compensar el nou relleu oceànic, creat en la conca siberiana, tota la placa euroasiàtica ha girat al voltant d'un punt en les Illes de Nova Siberia, lo que causa compressió en les montanyes Verkhoyansk, les quals es varen formar per alçament tectónico en la era Mesozoica a lo llarc del marge oriental de l'escut de Angara. Hi ha un llímit sur d'esta placa a través del marge nort dels plegues alpins d'Iran, Afganistan, Índia, Nepal i Bhutan, que en l'est de Brahmaputra es torna en direcció sur cap a la Bahía de Bengala a lo llarc dels tossals Naga i Arakan Yoma, continuant al voltant d'Indonèsia, i seguint la vora de la plataforma continental a lo llarc de la costa este de China. La placa euroasiàtica i la placa nortamericana entren en contacte a través del coll d'Alaska, seguint la llínea de la fossa de les Aleutianas, és dir, es troben en el estret de Bering.[5]
Àsia del Nort està edificada al voltant de l'escut de Angara, el qual es troba entre el riu Yeniséi i riu Lena. Es va desenrollar a partir de fragments de Laurasia, les pedres dels quals varen ser principalment precámbricas cristalines, gneisés, esquisto, i gondwana. Estes roques es poden trobar en l'escut de Angara, en l'escut de Mongòlia Interior-Coreja, en el escut de Ordos i en l'escut del Surest Asiàtic. Els fragments han segut subjecte d'orogenesis al voltant dels seus màrgens, creant un complex de replanells i serres. Es poden trobar afloraments d'estes roques en desenroll en els sectors dels escuts. La seua presència ha segut confirmada per baix dels sediment mesozoicos i posteriors.[5]
Hi ha tres periodos principals en la formació de les montanyes en el nort d'Àsia, a pesar de que ha ocorregut moltes voltes. Els plecs externs de les montanyes que estan en els màrgens dels escuts i que només varen afectar Àsia al nort de la llínea del Himalaya, s'atribuïxen a la orogènia caledoniana i a la orogènia hercínica de finals de la era paleozoica. La orogènia alpina va causar extensos plecs i falles de sediment de l'era mesozoica i principis de l'era terciaria provinents del moviment geosinclinal. La replanell tibetà i la replanell mongola, i les conques estructurals de Tarim, Qaidam i Junggar, estan delimitades d'est a oest per falles litosféricas majors que eren provablement resultat de tensions causades per l'impacte de la placa índica contra Laurasia. L'erosió de les montanyes causada per esta orogènia ha creat una gran cantitat de sediment, que han segut arrastrats cap al sur produint les planures aluvials de l'Índia, China i Camboya, i una atra part, ha segut depositada en grans cantitats en les conques de Tarim i Zungaria.[5]
Àsia del Nort va sofrir la glaciació en el pleistoceno, pero açò no va jugar un paper important en la geologia de la zona si ho comparem en la seua rellevància en Amèrica del Nort i Europa. La capa de gèl escandinava estesa a l'est dels Urales, cobrix les dos terceres parts del nort de la conca del Ob i s'estén sobre l'escut de Angara entre el riu Yeneséi i el riu Lena. Hi ha llegats de la glaciació en les montanyes de Siberia oriental, la península Kamchatka, les montanyes Altái, el Tien Shan, i atres menudes zones montanyoses; les capes de gèl permaneixen en les illes de Severnaya Zemlya i Novaya Zemlya i, vàries montanyes d'Àsia central encara tenen glaciars individuals. Siberia té en sí permafrosts, que van des de profunditats de 30 a 600 metros en una superfície de 9,6 millons de km².[5]
Vàries regions montallosas són volcàniques, tenint les montanyes Koryat i la península de Kamchatka volcans actius. El replanell d'Anádyr està formada de roques ígneo i el replanell mongola té un àrea de lava basáltica i cons volcànics.[5]
L'escut de Angara també amaga les terres baixes del riu Ob, pero, al sur i a l'est de les montanyes d'Àsia Central i, en les montanyes de Siberia oriental, hi ha plecs i falles montanyoses de les roques del paleozoico inferior.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Siberian Germans». Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2010. Consultat el 11 de juliol de 2013.
- ↑ Siberian Tatars [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 William Chambers and Robert Chambers (1875). Chambers's Information for the People, London and Edinburgh: W. & R. Chambers, pp. 274–276.
- ↑ The Great Siberian Migration: Government and Peasant in Resettlement from Emancipation to the First World War
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Edwin Michael Bridges (1990). «Northern Àsia», World Geomorphology, Cambridge University Press, pp. 124–126. ISBN 0-521-28965-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asia del Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.