Tortura

Erro al crear miniatura:

Tortura

Erro al crear miniatura:

Gravat provablement del sigle XVI que mostra diversos procediments de tortura en un castell de l'actual Eslovàquia. A l'esquerra, el bou de Fálaris; al fondo la garrucha (junt al torturat el tribunal i el escribano que anoten tot lo que diu) i en primer pla el potro que el seu torne està sent accionado pel verduc (l'home tombat en el potro està sent torturat també per mig del tormento de l'aigua).

La tortura és l'acte d'infligir dolor i dany físic o sicològic en la finalitat de donar castic, obtindre informació o de conseguir «proves» per a clarificar un delicte. Alguns autors proponen distinguir entre la tortura judicial —la que s'eixercix durant el procés penal per a determinar la culpabilitat de l'acusat, fins que va ser abolida en Europa i en Amèrica a principis d'el XIX— i la tortura extrajudicial —la que eixercix l'autoritat gubernativa fora de l'àmbit judicial pròpiament dit, especialment quan es tracta de «delictes polítics»—. Despuix dels atentats de l'11 de setembre de 2001 Estats Units ha considerat que alguns interrogatoris baix violència física i psíquica, seguint les cridades «tècniques d'interrogatori millorades», són llegítims i no deuen considerar-se com a tortura, postura que ha segut criticada des de diverses fonts.

Definició

Erro al crear miniatura:

Escena de tortura en un relleu assiri.

L'historiador britànic Edward Peters destaca que les definicions que s'han donat de la tortura a lo llarc de l'història són notablement similars. Aixina, per eixemple, el juriste romà Ulpiano va declarar que la quaestio (com es dia la tortura en la Antiga Roma) és «el tormento del cos per a obtindre la veritat». En el XIII un jurisconsulto va donar una definició casi idèntica: «La tortura és l'indagació de la veritat per mig del tormento». Lo mateixa succeïx en un atre jurisconsulto d'el XVII: «La tortura és l'interrogatori per mig del tormento del cos... llegítimament ordenat per un juge en la finalitat d'obtindre la veritat». Totes estes definicions es referixen a la tortura judicial.

La definició més acceptada en l'actualitat és la que va propondre la ONU en 1975. L'artícul I de la Declaració contra la Tortura aprovada per la Assamblea General de les Nacions Unides del 9 de decembre de 1975 definix la tortura de la següent forma:

Per als Fins d'esta Declaració, tortura significa tot acte pel qual es inflige intencionadament un intens dolor o sofriment, físic o mental, per, o a instigació de, un funcionari públic, a una persona per a fins tals com obtindre d'ella o d'un tercera persona una informació o confessió, castigar-la per un acte que ha comés o intimidar-la, a ella o a atres persones.

Paul Valadier fa dos observacions a esta definició. En primer lloc, que existixen maneres sotils de desequilibrar la psique d'una persona, i, en segon lloc, que no es deu restringir la tortura a l'Estat, ya que esta pot donar-se i es dona en diverses relacions humanes.

Erro al crear miniatura:

Funcionaris torturant en aigua per a obtindre una confessió.

L'Assamblea Mèdica Mundial de Tòquio celebrada en 1975 incorpora les observacions de Valadier definint tortura com: "El sofriment físic o mental infligido en forma delliberada, sistemàtica o caprichosa, per una o més persones, actuant sola o baix les órdens de qualsevol autoritat, en la finalitat de forçar a una atra persona a donar informació o fer-la confessar per qualsevol atra raó."

En el cas d'apremios illegals, el primer objectiu és la sumissió i el trencament de l'autoestima i la resistència moral del detingut, en la finalitat de que el torturat accedixca més fàcilment als desijos del torturador o verduc, siguen estos cuals siguen. L'objectiu pot ser variat: obtindre una confessió o informació de la víctima o d'una tercera persona, com venjança per un fet comés per la víctima o per una tercera persona, com a preludi d'una eixecució (en el cas de la qual es parla de mort-suplici) o simplement per a l'entreteniment morbobaix i sàdic del torturador.

Tortura i ordalía

Erro al crear miniatura:

Taula de tortura.

La tortura introduïa una major racionalitat que la ordalía respecte del método de prova puix, com afirma el juriste espanyol Francisco Tomás i Valent, "sembla més propenca a la veritat materiala autocondena, açò és, la confessió de culpa, que la condena en virtut de ritos màgics". La tortura mantenia una analogia evident en el sacrament de la penitència puix en abdós casos l'imposició del castic es basava exclusivament en la autoinculpación, encara que mantenint una diferència fonamental: en la penitència la confessió és lliure i en la tortura és arrancada per mig de la coacció. En este sentit la tortura s'aproximava a la ordalía, com ya varen destacar els pensadors ilustrats. Cessara Beccaria va afirmar que la diferència entre la tortura i la ordalía "és només aparent i no real. Hi ha tan poca llibertat ara per a dir la veritat entre espasmos i desgarros, com l'hi havia llavors per a impedir sense frau els efectes del fòc i de l'aigua hirviente". Gaetano Filangieri va escriure: "Si es considera la tortura com a criteri de veres, es trobarà alguna cosa tan falaz, alguna cosa tan absurt, com lo eren els Juïns de Deu".

Tomás i Valent, despuix de destacar l'irracionalitat d'abdós métodos de prova i que la tortura és tan injusta i que pot ser més cruel que la ordalía, afirma que la tortura "com a procediment per a averiguar la veritat, encara que certament falle en molts casos i pese a que provocarà en tota seguritat més confessions que confessions veraces, és innegable que resulta més eficaç que qualsevol rito màgic ordálico. Sobretot tenint en conte que la seua eficàcia opera en un doble sentit: com a mig per a descobrir la veritat, i com a instrument per a intimidar al torturat i a els qui se senten potencialment en el seu lloc. Si no fora eficaç la tortura en el seu doble efecte inquisitiu i intimidatiu… no hauria pervixcut durant sigles ni hauria resorgit en el nostre [sigle XX]".

Tortura i penes corporals

Erro al crear miniatura:

Màrtir do Fanatisme (c. 1895). Pintura de José de Brito

Les diferents formes de tortura han segut aplicades també com pena corporal als culpables de determinats delictes. Els hebreus penjaven d'un poste als calumniadores i als idólatras, i lapidaban als blasfemos. Els palazos o la verberación era un castic cruel baix els colps del qual morien a voltes els criminals. Els perses infligían diverses classes de suplici com a pena als reus condenats (vejau Tortura en Pèrsia).

Erro al crear miniatura:

El martiri de Sant Felipe, de Ribera.

En la Antiga Roma es condenava al colgamiento als esclaus i a les persones d'estrats i condicions menys favorables. Abans de clavar als reus en el madero solien donar-els assots en correges, sarmientos o atres instruments preparats a l'efecte. Plutarco diu que els reus condenats a mort en el madero estaven obligats a dur-ho per sí mateixos al patíbulo. Comunament, els asseguraven en el madero per mig de taches si be atres voltes els nugaven en cordes. Este suplici era tan comú entre els antics que els llatins varen donar al nom de crux i a les seues derivades cruciatus i cruciare una significació que es referix a tota sòrt de penes i tormentos. La costum de tallar el cap en astral és molt antiga. Els romans la varen usar des dels primers temps de la fundació de la seua ciutat, per això els lictorés duyen entre les fas una segur per a este objecte. En Atenes i Roma es castigava als traïdors de la pàtria precipitant-els a un fos profunt o des de la roca Tarpeya, respectivament. Mecio Fufecio, rei d'Alba Longa, va ser descuartizado per orde de Tuli Hostilio per haver violat l'aliança que havia fet en els romans.

Justificació llegal de l'us de la tortura en l'actualitat

Erro al crear miniatura:

Tortura en la presó d'Abu Ghraib (2003)

En 1971 el general Jacques Massu, cap de l'eixèrcit francés que va actuar en la guerra d'Argèlia, va publicar un llibre de memòries titulat La verdadera batalla d'Alger en el que va justificar l'ocupació de la tortura en Argèlia sobre la base de les circumstàncies del moment i a que la necessitat militar l'imponia. Com ha senyalat Edward Peters, "ellibre és un eixemple clàssic d'un argument comunament usat per a llegitimar la tortura, un argument que Massu no va inventar, ni va anar l'únic en citar: […] l'argument de que els torturadores poden ser servidors responsables de l'Estat en temps de crisis extrema". Ellibre va rebre una resposta immediata per part d'Alec Mellor -que en 1949 ya havia publicat un llibre de gran resonància titulat La torture- en la seua obra Je dénonce la torture; de Jules Roy, autor de J'accuse li general Massu; i de Pierre Vidal-Naquet que va publicar la traducció francesa del seu llibre Torture: Cancer of Democracy, publicat originàriament en anglés en 1963 i en el que denunciava que el càncer de la democràcia no era la tortura mateixa sino l'indiferència cap a ella, al que va seguir Els Crimes de l'armée francais ['Els Crims de l'eixèrcit francés', 1977], en el que va descriure els horrors de la repressió francesa durant la guerra d'Argèlia, ampliant un llibre anterior publicat en 1962 en el títul Raison d'etat ['Raó d'Estat'].

La justificació llegal de l'us de la tortura pels règims que la practiquen, es basa principalment en la figura de l'anulació de tota protecció jurídica del detingut. En el cas de detinguts acusats de terrorisme o activitats polítiques subversivas, com és el cas de moltes dictadures històriques o actuals o en el de l'actuació d'alguns eixèrcits en guerres vigents, el raonament seguix varis punts:

• S'establix que el detingut no té la condició d'un presoner de guerra baix les Convencions de Ginebra. Això es justifica com a conseqüència de que el detingut no forma part d'una força política, no du uniforme que ho distinguixca com a combatent, els seus líders no són accessibles ni estan reconeguts com a possibles negociadors d'una pau i les hostilitats que el seu grup practica són guerra irregular que viola totes les lleis de la guerra.

• S'establix que és un delinqüent comú d'alta perillositat, l'acció criminal de la qual extraordinària ha obligat al govern a amprar la força armada per a detindre-ho.

• Com ha segut detingut per la força armada, té que ser interrogat preliminarmente per esta abans de ser posat a disposició de policies comuns i magistrats.

• L'interrogatori militar o policial extraordinari no forma part de l'acció penal, no té jurisdicció en ella, pero el detingut no és tampoc un presoner de guerra que el Dret Internacional Humanitari protegixca. L'interrogatori de contrainteligencia es convertix puix, i en virtut de la llògica concentracionaria aplicada, en un espai d'indefensió total del detingut. En açò residix la vulnerabilitat o indefensió jurídica ( i també sicològica) del detingut, que és la condició bàsica per a que l'interrogatori d'inteligència tinga èxit.

Història

Artícul principal → Història de la tortura.

Els chinencs practicaven la tortura com a part dels seus procediments judicials, cridats basa-nos. D'ahí deriva el verp "basanixein", que significa "verificar". Més únicament es torturava als esclaus i, en ocasions, als estrangers. Els romans també varen seguir el mateix principi durant la República i el Alt Imperi. El text romà clau sobre la tortura apareix en el Digesto de Justiniano (Cap. XVIII, llibre 48). Allí s'advertix que les confessions arrancades baix tortura són insegures. Ademés es prohibia la tortura a menors de 14 anys i dònes embarassades.

Erro al crear miniatura:

Instruments de tortura.

En el dret romà la tortura s'admetia com a método de prova (principalment en el Digesto, 48, 18 i en diverses constitucions imperials). El Breviario d'Alarico i el Liber Iudiciorum visigodos arrepleguen estes disposicions preses del Còdic Teodosiano.

En l'Antiguetat, la tortura va ser utilisada com a mig de prova en els processos penals per a conseguir la confessió de l'inculpat. En la Alta Edat Mija no es va recórrer a la tortura sino a la ordalía per a determinar la veracitat o falsetat d'una acusació i la culpabilitat o inocència d'una persona (lo que Tomás i Valenta flama "bilateralitat provatòria"). També, es va denominar "juí de Deu".

Erro al crear miniatura:

Don Rodrigo Calderón en el tormento, de José María Rodríguez de Losada. 1865. (Museu del Prat, Madrit).

La tortura va ser substituint a la ordalía en l'Occident medieval a partir de la recepció del dret romà que es produïx durant la cridada revolució del sigle XII. L'Iglésia va ser la primera en introduir el seu us durant els papats d'Alejandro III (1159-1181) i Inocencio III (1198-1216), encara que la seua regulació definitiva no es va produir fins a la bula Ad extirpanda promulgada en 1252 pel papa Inocencio IV. En el dret comú varen ser les comunas italianes les que varen escomençar a utilisar i a regular la tortura com a mig de prova en el procés penal i després es va estendre per les diferents monarquies, al mateix temps que es difonia l'estudi del dret romà en les Universitatés.

En la Baixa Edat Mija, es va regular i va començar a aplicar-se (mig de prova en el Procés Canònic i, en el pas del temps, es va amprar en el Dret Comú). Va continuar fins a el XVIII. En l'Edat Mija el procés penal era de dos tipos: acusatorio, i inquisitorio, el primer requeria d'un acusador, i el segon es donava únicament per mig d'investigacions. El método inquisitorio es basava sobre proves escrites, i testimonis, donant-li el major pes a la confessió, lo que va conduir inevitablement a l'ocupació de la tortura com a procediment penal. La seua abolició va començar en França i es va expandir per tots els països d'Europa a lo llarc d'el XIX. Ha desaparegut de les llegislacions i de la pràctica judicial, pero l'abolir-se llegalment no implica la seua real desaparició. En la Segona Guerra Mundial i en l'actualitat, la Gestapo, la KGB, la Kripo, la CIA i el FBI han segut sindicats com a organismes estatals que apliquen la tortura per als seus fins^{cita requerida}. Actualment, està present en aquells Estats totalitaris com a mig de seguritat, sobretot per als "delictes polítics".

Formes i instruments de tortura

Erro al crear miniatura:

Image fictícia d'un torturat per l'Inquisició. Gravat d'el XVIII.

La tortura es pot realisar de vàries formes. El dany físic es pot causar per mig de colps, trencament d'oss, esgarres musculars, castració, aplastamiento, corts, descàrregues elèctriques, desfiguración, cremades, aplicació de temperaturas extremes, ingestió de productes químics o elements tallants, banys en substàncies químiques càustiques, ahogamiento, violació, privació del somi o postures corporals incómodes. El dany sicològic es pot realisar per mig de la privació sensorial, el aïllament, la humiliació verbal o física (desnudez durant els interrogatoris), la manipulació de l'informació sobre el detingut o els seus aplegats, la mentira (p. ej. falses informacions sobre danys sofrits per amics i familiars), la desorientación física i mental, o la simulació de tortures físiques o eixecucions que contribuïxquen a la desmoralisació. En general, lo que es busca en la tortura sicològica és la ruptura de l'autoestima i la resistència moral del detingut, en la finalitat de que l'interrogat accedixca més fàcilment als desijos del interrogador, siguen estos cuals siguen.

Erro al crear miniatura:

Llitera per a torturar eléctricamente usada per servicis d'inteligència de la dictadura militar d'Augusto Pinochet en Chile.

En l'Edat Mija es penjava als reus unes voltes d'un poste, unes atres d'un arbre i solien embenar la cara del criminal durant el suplici. Suspenien algunes voltes als reus d'un peu solament i els nugaven un pes al coll, atres voltes d'un braç o d'abdós i els nugaven fortament fins que expiraven. Se servien també d'una cordonera per a apretar el coll del criminal i ofegar-li, com es va fer en Roma en Léntulo, un dels còmpliços en la conspiració de Catilina. I este suplici era en tal manera infamante i vergonyós que els pontífexos prohibien enterrar els cadàvers d'aquells que ho hagueren sofrit.^{cita requerida}

El suplici de la roda, inventat en Alemània en temps de desorde, era molt rar abans de l'any 1538 i es va dispondre contra els lladres de camí real. Les dònes no han segut condenades a ell mai per raons de decència.

Formes i instruments de tortura

Erro al crear miniatura:

Cadira de tortura.

Apega de Nabis Aplastacabezas Aplastapulgares Bota malaya Catasta Cep chinenc Cigonya Cinturó de Sant Erasmo Breçol de Judas Desgarrador de sens Donzella de ferro Escafisme

Falanga Flagelación Flauta del alborotador Gota chinenca La Roda Neteja de l'ànima Mancuerda Caraça Péndola Pera vaginal Picana elèctrica Posició Shabak

Potro Privació sensorial Serra Cadira de ferro romana Submarí Taburete de sumersión Tormento de l'aigua Bou de Falaris Tortuga Ungles de gat Tortura blanca Privació d'aliments

Métodos de tortura actuals

Edward Peters en el seu llibre sobre la tortura oferix la següent relació:

Seqüeles de la tortura

Edward Peters presenta en el seu llibre la següent relació:

Atres seqüeles sicològiques de la tortura.

Reexperimentacion del trauma

Estalvi i embotamiento emocional

Donar-se una hiperexcitación

Disminuir l'autoestima i sentit positiu sobre el futur. Dissociació, despersonalización

Disfuncions de caràcter sexual

La lluita contra la tortura

La lluita contra la tortura té un instrument internacional específic: la Convenció contra la tortura i atres tractes o penes cruels, inhumans o degradants i el seu Protocol Facultatiu.

Adicionalment la tortura està condenada en l'artícul 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Atres normes jurídiques de dret internacional que arrepleguen la tortura són el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. El Dia Internacional de Respal a les víctimes de la Tortura se celebra el 26 de juny. La tipificación del delicte varia segons la regulació de cada país, pero en conjunt i de manera genèrica es considera tortura a efectes penals a «les accions comeses per funcionaris o autoritats, o al consentiment explícit o implícit per part de les mateixes per a que tercers les eixecuten, en l'objectiu d'obtindre una confessió o informació d'una persona, aixina com el castic físic o psíquic que suponga sofriment i suprimixca o disminuïxca les facultats del torturat o de qualsevol manera afecten a la seua integritat moral». En el món, vàries Organisacions No Governamentals (ONG) es movilisen per a eixercir una pressió sobre els Estats que practiquen la tortura, per eixemple Amnistía Internacional (AI) o la Organisació Mundial Contra la Tortura (OMCT). Un dels principals raonaments contra l'us de tortures o tractes degradants o inhumàs és que qualsevol persona somesa a això és capaç de reconéixer-se autor de qualsevol cosa, per absurt que siga, en tal de deixar de sofrir. En 1980 es va fundar en Copenhague el Centre de Rehabilitació i Investigació de les Víctimes de la Tortura (RCT, en les seues sigles en anglés), que seguix sent el principal centre mundial en el tractament de les víctimes de la tortura, i del que va sorgir cinc anys despuix el Consell Internacional per a la Rehabilitació de les Víctimes de la Tortura (IRCT, en les seues sigles en anglés), que és la principal organisació mundial dedicada a la rehabilitació de les víctimes de la tortura, integrada en l'actualitat per 144 associacions radicades en més de 70 països (d'ells dotze llatinoamericans).

Llegislació Espanyola:

• Constitució Espanyola (CE):art. 15: "Tots tenen dret a la vida i a l'integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguen ser somesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Queda abolida la pena de mort, llevat lo que puguen dispondre les lleis penals militars per a temps de guerra"
• CP: artículs 173.1 - 177

Instruments llegals en els Estats Units

• La Llei de Protecció de Víctimes de la Tortura 1991 (TVPA, sigla de l'anglés de " Torture Victim Protection Act". Pub. L. 102-256, HR 2092, 106 Stat 73, promulgada el 12 de març de 1992) és una llei que permet la presentació de demandes civils, en els Estats Units, en contra individus que, actuant en la seua capacitat oficial per a qualsevol nació estrangera, varen cometre tortures i / o eixecucions extrajudicials.

• Les Víctimes de la Tracta i la Llei de Protecció contra la Violència (TVPA, per les seues sigla en anglés) és una llei federal d'Estats Units, aprovada com a llei en 2000 pel Congrés d'EE. UU. Oferix protecció per a les persones que es troben en el país de manera illegal, que puguen ser víctimes de la tracta de persones.

Escenari «Ticking clave bomb»

Artícul principal → Ticking clave bomb.

S'ha plantejat la possible llegitimitat de la tortura en el cas de la cridada «tortura de rescat» o escenari «Ticking clave bomb». Es tracta de la situació en la que un criminal té una informació que pot evitar un resultat greu o inclús mortal en el futur i es nega a revelar-la a les autoritats. Es planteja si seria llegítim torturar-li per a obligar-li a donar eixa informació, informació que serviria per a evitar danys greus o inclús morts. És un assunt debatut entre molts juristes i polítics. Habitualment es planteja com el supòsit d'un terroriste que ha posat una bomba de temps (Ticking clave bomb) que encara no ha esclatat pero ho farà en poc temps. Si el terroriste ha segut detingut i se li obliga a dir on ha posat la bomba, esta podria ser desactivada, salvant aixina moltes vides.

Protocol d'Estambul

Es tracta d'un Manual per a l'investigació i documentació eficaç de la tortura i atres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants. Va ser aprovat per l'Organisació de les Nacions Unides en 1999:

• Directrius reconegudes de forma internacional
• Documentació per a la validea de la prova
• Acabar en l'impunitat
• No vinculant
• Adoptat per l'Oficina de l'alt Comissionat de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) per als DDHH en l'any 2000. Ademés, es procedirà a la documentació de forma vàlida de la metodologia i dels signes que apunten a un cas de tortura. Este Protocol conté:

• Estàndarts i procediments
• ¿De quina forma es pot procedir al reconeiximent i a la documentació de síntomes de tortura?
• Requisits
• Evidència
• Normativa Internacional que s'aplica
• Còdics ètics tant jurídics com a sanitaris
• Investigació llegal: objectius, principis i documentació eficaces, procediment i Comissió d'indagació. Dins del procediment es poden distinguir:
  • Orgue adequat
  • Entrevista tant a víctimes com a testics: <o>especialment, tècniques d'interrogat i documentació i evaluació dels antecedents</o>
  • Assegurament i obtenció de proves
  • Indicis mèdics
  • Fotografies

Tortura en el cine

• La película Garage Olimp tracta sobre un centre de detenció durant la dictadura militar que va governar l'Argentina de 1976 a 1983, en el que es torturava als presos.
• La película El crim de Conca, de Pilar Miró, relata fets reals de les tortures que varen rebre uns llauradors espanyols a mans de la Guàrdia Civil a principis d'el XX.
• La película Va salar o els 120 dies de Sodoma, de Pier Paolo Pasolini, quatre fascistes libertinos seqüestren a nou chicons i nou chicones per a sometre'ls a 120 dies de tortura física, mental i sexual.
• La película L'experiment, d'Oliver Hirschbiegel, tracta sobre un experiment sociològic en l'Alemània contemporànea entre dos grups: els carcelers i els presos.
• La película The Road to Guantanamo, de Michael Winterbottom, arreplega l'història de varis detinguts britànics traslladats a la base militar de la Baïa de Guantánamo. Conté descripcions precises de les tècniques i procediments de tortura física i sicològica allí practicats.
• La película Hostel tracta sobre un lloc en el qual determinades persones paguen per a satisfer les seues fantasies macabres, torturant a les seues víctimes per mig de l'utilisació de varis utensilis: serres elèctriques (com les empleades en fusteria), tijeras, tenazas i inclús una mistera per a realisar soldadures.
• La saga Saw tracta sobre un assessí cridat Jigsaw, qui tortura a les persones que ell mateixa considera que "no valoren la seua vida, han transgredido llímits humans de lo acceptable o l'han malgastat en perjudicar-se aixina mateixos o a atres". Els dispositius de tortura, dissenyats pel mateix Jigsaw, posseïxen mecanismes complexos que ocasionen un o més danys al cos de les seues víctimes (alguns dispositius són fidels als utilisats en el passat).
• En la película de Quentin Tarantino, Reservoir Dogs, existix una famosa escena en la qual es pot vore el personage "Mr. Blond" (Michael Madsen) torturar al jove policia Marvin Nash (Kirk Baltz), tallant-li l'orella i banyant-ho en gasolina al ritme de la cançó "Stuck in the Middle with You".
• En la película argentina La Nit dels Llàpissos, (basada en el fet real ocorregut el 6 de setembre de 1976 en Argentina, a principis de la dictadura militar autodenominada "Procés de reorganisació nacional") els sèt estudiants reben distintes tortures, entre elles, electricitat a través de picanas.
• En La Passió de Crist, de Mel Gibson, es mostra la tortura i crucifixión de Jesús.
• En el thriller sicològic The Cell, un assessí en série (Vincent D'Onofrio) tortura a un agent federal (Vince Vaughn) tallant el seu abdomen i arrancant el seu intestí.

Tortura en el teatre

L'obra de teatre La mort i la donzella, d'Ariel Dorfman, explora les conseqüències de tortura. Una atra obra, Pedro i el Capità, de Mario Benedetti, es desenrolla exclusivament en el diàlec entre un torturador i un presoner en una dictadura llatinoamericana indeterminada d'el XX.

Factors de risc de la tortura

Els factors de risc són aquells elements que aumenten la provabilitat de que es porte a terme un event i les seues conseqüències negatives, en este cas concret, la tortura. Els indicadors trobats són: l'entorn, les pràctiques, el sistema de justícia, les persones, el moment i elloc. Ara, anem a vore'ls més en lo específic.

Entorn polític

• absència de l'estat de dret: no tota persona goja de la mateixa protecció davant la llei i els governs no eviten l'us arbitrari del poder
• cultura d'impunitat: s'entén que l'impunitat és un buit en el sistema de justícia, és dir, hi ha una inexistència de responsabilitats, i comporta la fugida de l'acció de la justícia.
• corrupció
• acceptació pública de la tortura: en el passat hi havia actes de tortures públics i estava considerat normal.
• accés deficient a la justícia: per motius de pobrea, falta de confiança en el sistema, entre un atre

Pràctiques

• detenció incomunicada: es pot acordar la detenció incomunicada per a evitar que se sostraguen a l'acció de la justícia persones supostament implicades en els fets investigats, o que s'oculten, alteren o destruïxquen proves relacionades en la seua comissió, o que es cometen nous fets delictius.
• confinament solitari: Sanció disciplinària imposta a un reclús per infracció molt greu del règim penitenciari
• amenaces- represàlies
• us de mijos de contenció: l'informe del Comité Europeu per a la prevenció de la tortura i tractes inhumans afirma que lo mijos de contenció són actes preventius per a usar en situacions extremes com: actes de violència, resistència activa als agents i dany a les estructures. La contenció pot ser:
  • contenció física personal: reprimir subjectant el cos de l'individu
  • defensa de goma: porras
  • subjecció mecànica: immovilisació
  • aïllament provisional
• castic corporal
• pena capital

Sistema de justícia penal

• sistemes disfuncionals que es basen excessivament en les confessions dels sospitosos
• cultura institucional, polítiques de promoció pressionen a les forces de l'orde per a obtindre resultats

Persones

Situació de vulnerabilitat donada per la discriminació: nacionalitat, orige ètnic, situació econòmica, discapacitat, religió, orientació sexual, identitat de gènero.

Moments

• arrest
• detenció i registre
• interrogatori
• deportacions forçades: ocorre quan una persona és deportada, traslladada o desplaçada per la força, amenaça de mateixa o per mig de la coacció a un atre Estat o lloc, sense motius autorisats pel dret internacional

Llocs

• presons
• comissaria de policia
• institucions psiquiàtriques
• centres de justícia jovenil

Bibliografia

• Tomás i Valent, Francisco (2000). , 2ª edició, Barcelona: Crítica. ISBN 84-8432-029-4.
• Peters, Edward (1987). , Aliança Editorial. ISBN 978-84-206-0251-6.
• Micheline Guiton, Rodolphe Bydlowski i Monique Milhaud-Bydlowski (1973). Psicologia del Torturador, Buenos Aires, Rodolfo Alonso Editor.
• Roland Villeneuve (1973). «Mort i resurrecció de la tortura», Psicologia del Torturador, Buenos Aires, Rodolfo Alonso Editor.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Tortura en el Viccionari.