Substància corroent

Vore també: corrosió

Símbol estàndar de l'Unió Europea per a substàncies corroents. Atres símbols, com el GHS, són similars.

Una substància corroent és una substància que pot destruir o danyar irreversiblemente una atra superfície o substància en la qual entra en contacte. Els principals perills per a les persones inclouen dany als ulls, la pell i el teixit baix de la pell; l'inhalació o ingestió d'una substància corroent pot danyar les vies respiratòries i conductes gastrointestinals. La cremada a sovint pot conduir a bossades i fortes dolors d'estòmec. L'exposició a la mateixa és denominada cremada química.

Condicions

Hidròxit sòdic 6 molar

La paraula corrosió es deriva del verp llatí «corrodere» que significa "rosegar", i indica cóm estes substàncies semblen "rosegar" el seu camí a través de la carn. A voltes la paraula "càustica" s'utilisa com a sinònim pero, per convenció, "càustic" generalment es referix únicament a les bases fortes, especialment álcalis, i no als àcit, oxidants o atres substàncies corroents no alcalinas. El terme "àcit" s'utilisa a sovint de forma imprecisa per a tots els agents corroents.

Una baixa concentració d'una substància corroent és generalment un irritante. La corrosió de les superfícies que no són teixits vius tals com els metals és un procés distint. Per eixemple, una cela electroquímica d'aigua/aire corroe el ferro i tendix a oxidarlo. En el Sistema Mundialment Harmonisat, tant una ràpida corrosió dels metals i corrosió química de la pell califica per al símbol "corroent".

Els corroents són diferents dels verís en que els corroents són un perill immediat per als teixits que entren en contacte, mentres que els verins poden tindre efectes tòxics sistémicos que requerixen temps en fer-se evidents. Coloquialment, els corroents poden ser cridats "verins", pero els conceptes són tècnicament diferents. No obstant, no hi ha res que evite que un agent corroent siga un verí, hi ha substàncies que són corroents i venenoses.

Corrosividad

Els corroents més comuns són àcit forts o bases fortes, o dissolució concentrades de certs àcit dèbils i bases dèbils. La seua acció sobre el teixit viu es basa en la catálisis àcit-base de éster i hidrólisis de amidas. Tant els àcit corroents i bases corroents són capaces de destruir la pell al catalizar la hidrólisis dels greixos, que són químicament ésterés. Les proteïnes són amidas químicament, que també poden ser hidrolizados per catálisis àcit-base. Els àcit forts i bases poden desnaturalizar les proteïnes i també deshidratarse fàcilment. La deshidratació elimina l'aigua del teixit i pot ser significativament exotèrmica. Per eixemple, l'àcit sulfúric concentrat provoca cremades tèrmiques en el teixit, ademés de cremades químiques per la calor generada per una reacció de deshidratació. Els agents oxidants forts, tals com peròxit d'hidrogen concentrat, també pot ser corroents per als teixits i atres materials, inclús quan el pH és propenc a la neutralitat. l'àcit nítric és un eixemple d'un àcit fort que és també un fort oxidant, per lo que és significativament més corroent que lo que caldria esperar solament del seu pKa.

Hi ha també corroents més específics. l'àcit fluorhídric, per eixemple, és inicialment indolor en concentracions més baixes i és tècnicament un àcit dèbil, pero que produïx ions fluorur (la real espècie corroent) en acabant de que l'àcit s'absorbix sense dolor. Encara que les dissolució de clorur de zinc són àcides per la definició de Brønsted, el catión zinc també ataca específicament grups hidroxilo com un àcit de Lewis. Açò explica la capacitat de dissolució de clorur de zinc per a reaccionar en celulosa i corroer a través del paper i la seda.

DEFINICIONES DE CORROSIVIDAD SEGÚN ITC - 06

1. Corroents classe a): substàncies molt corroents. Pertanyen a este grup les substàncies que provoquen una necrosis perceptible del teixit cutàneu en el lloc d'aplicació en aplicar-se sobre la pell intacta d'un animal per un periodo de temps de tres minuts com a màxim.
2. Corroents classe b): substàncies corroents. Pertanyen a este grup les substàncies que provoquen una necrosis perceptible del teixit cutàneu en el lloc d'aplicació en aplicar-se sobre la pell intacta d'un animal per un periodo de temps comprés entre tres minuts com a mínim i xixanta minuts com a màxim.
3. Corroents classe c): substàncies en un grau menor de corrosividad. Pertanyen a este grup les substàncies que provoquen una necrosis perceptible del teixit cutàneu en el lloc d'aplicació, en aplicar-se sobre la pell intacta d'un animal per un periodo de temps a partir d'una hora i fins a quatre hores com a màxim. També pertanyen a la classe c) els productes que no són perillosos per als teixits epiteliales, pero que són corroents per a l'acer al carbono o l'alumini produint una corrosió a una velocitat superior a 6,25 mm/any a una temperatura de 55 °C quan s'aplica a una superfície de dits materials. Per a les proves en acer, el metal utilisat deurà ser del tipo P. (ISO 2604(IV)-1975) o d'un tipo similar, i per a les proves en alumini, dels tipos no revestits 7075-T6 o AZ5GU-T6.

Nota: Esta classificació coincidix essencialment en la corresponent a la classe 8 de l'Acort europeu sobre el transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR).