Bula
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Una bula és un document sagellat en plom sobre assunts polítics o religiosos, en el cas del qual, si està autentificada en el sagell papal, rep el nom de bula papal o bula pontifícia. La paraula prové del llatí bulla, terme que fa referència a qualsevol objecte redó artificial, i en un principi s'utilisava per a referir-se a la medalla que portaven al coll en l'Antiga Roma, els fills de les famílies nobles fins al moment en que vestien la toga. En les qüestions de més importància, seguint una pràctica del Imperi bizantí, el sagell era d'or (bula áurea).
Característiques
[editar | editar còdic]Generalment, es coneixen com bulas aquells documents pontificis que són expedits per la Cancelleria Apostólica papal sobre determinats assunts d'importància dins de l'administració clerical i inclús civil, constituint-se en un dels instruments més estesos en els que es fonamenta i expandix l'autoritat del pontífex. Des d'un punt de vista formal, la bula és solemne i molt característica. Duya un sagell de plom en una creu en el centre i una representació de sant Pedro i sant Pablo, mentres que en el revers es consignava el nom del papa del moment de la seua publicació i l'any del pontificat. Normalment, s'envia a l'arquebisbe de la diòcesis, qui a la seua volta la farà aplegar a la parròquia. Està escrita en llatí i, si apareix en castellà, es tracta de la traducció feta pel arzobispado; en eixe cas li la considera una còpia. En transcripció impresa de les bulas, el sagell de plom queda expressat per les inicials de les paraules llatines loco (en [este] lloc) i plumbum (plom), i en mig una creu: L + P.
Sobre el seu contingut, les bulas expressen diversos mandats en matèria d'ordenances i constitucions, condenaciones doctrinals, concessió de beneficis, juïns de l'Iglésia, decrets d'indulgències, de señoríos eclesiàstics, etcétera. Quan la bula és d'extensió i/o importància menor es denomina breu.
Formulisme
[editar | editar còdic]
La matèria de les bulas és el pergamí i el papir fins a el xi. Despuix, solament el pergamí i la vitela. El més antic document papal sobre papir que es coneix en data certa és una bula del papa Esteban III de l'any 757. La salutación en les bulas es fa a sovint des d'Urbà II en 1088 en la fòrmula In perpetuam o Ad perpetuam rei memoriam, be que no siga constant fins a el xvi. Des de finals d'el X fins a principis d'el xvi es troba molt freqüent la salutación en esta fòrmula: Salutem et apostólicam benedictionem, sobretot, quan es dirigix a un o pocs destinataris. El títul de Servuus servorum Dei que acompanya al nom del Pontífex i precedix a la salutación dita data de Sant Gregorio Magne pero no és definitiu sino des d'el xi. Les dates dels documents pontificis seguien en un principi el còmput per consulats fins a Juan III en l'any 560 quan es posava data, puix en les primitives, abans de San León I, s'ometia comunament. Des d'el vii es daten en l'any de l'Emperador i de la Indicció romana i des de principis d'el VIII en el de l'Encarnació de Jesucristo cessant de nomenar als emperadors des dels començos d'el xii. També s'afig a la data l'any que du de regnat el Pontífex que emet la bula la qual cosa és constant des de Clemente III en 1187 per lo manco. Contant els anys per l'Era cristiana es distinguixen les bulas dels breus en que les primeres comencen l'any ab incardatione Domini (25 de març) i les segones a Nativitate Domini (25 de decembre) i duen l'indicació del més i del dia en la forma comuna o ordinària. La lletra de les bulas, prou llegibles des de mediats d'el xi va prendre un caràcter seudogótico cridat littera Sancti Petri o bollática des de Clemente VIII en 1592 i s'escrivia en forma quebrada i en traces que dificulten la llectura sense punts ni menges, ni accents ni diptongos. Pero en avant, per mandat de León XIII en 1878 es redacten en lletra ordinària i perfectament inteligible. És de notar que la Cancelleria romana no va tindre époques decadents en l'escritura com les varen tindre atres Cancelleries europees.
Història
[editar | editar còdic]Entre els romans la bulla o bula, era una medalla en forma d'esfera usada pels chiquets lliures fins al moment de deixar d'usar la toga pretexta o be fins a contraure matrimoni. La costum sembla procedir d'Etruria, a on també era duta pels adults. Els fills de les famílies nobles i riques duyen una bula d'or; els de condició inferior, com els manumitidos, duyen en el seu lloc un péntol de cuiro. Quan aplegaven a l'adolescència deixaven els primers la bula al mateix temps que la toga pretexta, i generalment consagraven aquella als deus lares o algunes atres divinitats.[1]
Plutarco referix que la «bulla un medallón en forma de bola i una toga brodada de púrpura» eren el distintiu dels fills naixcuts de l'unió de les sabinas raptades i els primers romans.[2] Per la seua banda Plinio el Vell relata que el rei romà Tarquino, l'Antic, va otorgar una bulla d'or al seu fill de catorze anys per haver matat, en combat, a un sabino. El mateix autor diu que segons alguns historiadors havia donat abans Rómulo una bula al fill d'Horto, primogènit de les donzelles sabinas, despuix del robo d'elles, el qual es va cridar més alvance Tuli Hostilio. Posteriorment, durant la Antiguetat Tardana i el Medioevo, se li va donar el nom de bula a qualsevol rescripte dels príncips, que duguera un sagell d'or, argent o plom, El fet de presentar-se oberta i sagellada, en lloc de firmada i tancada com els documents enviats a particulars, resaltava el seu caràcter de document públic. Ya des d'el vaig vore es va començar a utilisar un sagell circular, generalment de plom encara que en ocasions molt solemnes podia utilisar-se l'or, com a mig d'autentificar certs documents; li'l va cridar bula per assemblar-se a les usades pels chiquets o per certes taules que s'exponien al públic, en les quals constaven els dies festius, i tenien el mateix nom. En els primers temps cal destacar que este sagell, i no el document en sí mateixa, rebia el nom de bula. La paraula bula es va utilisar durant l'Edat Mija per als edictes dels sobirans, en especial els de l'Imperi, pero també als acorts entre diversos príncips; fins que, per últim, va vindre a aplicar-se exclusivament als escrits dels papes sobre algun assunt d'importància doctrinal o disciplinària.[1]
Bula papal
[editar | editar còdic]_bula_que_autorisa_la_fundaci%C3%B3_d%27un_Colege_en_Alcal%C3%A0.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
En el cas de tractar-se d'un document papal, la bula duya impresa en l'anvers el nom del papa baix el pontificat del qual s'emetia el document, i en el revers les inscripcions SPE i SPA dividides per una creu, sigles que feyen referència a Sant Pedro i Sant Pablo. Esta bula o sagell s'unia, per mig d'una corda de cànem o d'una cinta de seda roja o groga, al document que fins a el XI era de papir lo que explica els pocs originals que s'han conservat, quedant en molts casos solament el propi sagell de plom. A partir d'eixe sigle el papir va ser substituït pel pergamí i posteriorment es va usar el paper. A partir d'el xiii el terme bula deixa de fer referència al sagell per a passar a descriure al propi document sobre el que es colocava i, a partir d'el xv, deixa de fer referència a qualsevol document papal per a reservar-se a les cartes apostólicas relatives a matèria de fe o interés general, concessió de gràcies i privilegis, o assunts judicials o administratius expedits per la cancelleria apostólica. En estos casos la bula començava en el nom del papa sense el numeral, seguit de la seua dignitat de Episcopus (bisbe) i del títul Servus Servorum Dei (siervo dels siervo de Deu). Aixina per eixemple si una bula és publicada per l'actual Papa, la mateixa estarà encapçalada pel següent text:
En el xviii el sagell de plom va ser substituït per l'estampació de lacre roig. Les bulas són enrollades o doblades i assegurades en un sagell, per a que no siguen llegides per ningú fins a aplegar al seu destinatari. Quan una bula és massa important, se li afig un atre sagell dorat, i es diu Bula Áurea. Les bulas publicades fins a el xii eren firmades exclusivament en el papa, que des d'eixa época va escomençar a utilisar la fòrmula Ego, N N, catholice ecclesie episcopus SS. Despuix varen anar també firmades per les moradures. Les bulas són conegudes per les dos o tres primeres paraules del text que expon els assunts tractats.
La bula més notable, sense dubte, be que pot dir-se múltiple, i l'orige de la qual es desconeix, és la cridada Bulla in Coena Domini, perque era llegida públicament el dia de Dijous Sant per una moradura diácono en presència del papa, acompanyat dels demés moradures i bisbes. Contenia un excomunió contra tots els herejes, contumaces i desobedientes a la Santa Sèu, i despuix de llegida, tirava el papa una tea encesa a la plaça pública, en senyal de fulminar el anatema. En la bula del papa Paulo III, de l'any 1536, s'expressava ser costum antiga dels sobirans pontífexos, publicar esta excomunió el dia de Dijous Sant, per conservar la purea de la religió cristiana, i mantindre l'unió dels fidels; pero no es parlava en ella de l'orige de la cerimònia. Les principals parts de la referida bula concernien als herejes i als seus factors, als piratas i corsarios, als que impongueren nous peages, als que falsificaren bulas i demés cartes apostólicas, als que maltractaren als prelats de l'Iglésia, als que torbaren o volgueren restringir la jurisdicció eclesiàstica, encara en el pretext d'impedir algunes violències, anaren consellers o procuradors generals dels príncips seculars, als que usurparen els bens de l'Iglésia, etc. Totes estes coses estaven reservades al papa, i cap sacerdot podia absoldre d'elles, sino en l'artícul de la mort. Estes bulas varen trobar una vigorosa resistència en tots els príncips cristians, i varen cessar des de l'any 1770, en el pontificat de Clemente XIV, encara que en algunes reserves que es varen depositar en el Vaticà, i que han continuat els seus successors.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bula.
Erro al crear miniatura: Bula en el Viccionari.
- 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Bulas papals.
- documentacatholicaomnia. eu/01_60_1692-1692-_Cherubini_Laerzio. html Cherubini Laertius: Magnum Bullarium Romanum
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.