Lacre

Lacre

Cartes lacradas en un quadro de 1675 de Cornelis Norbertus Gysbrechts.

El lacre és una pasta a pur de colofonia, goma laca i trementina, ademés de bermellón o un atre color mineral. Es fon fàcilment, donada la seua baixa temperatura de fusió, i s'usa en cartas, paquets, etc., per a garantisar el seu tancament. Sol ser de color roig.

El lacre es va utilisar per a sagellar cartes entre els sigles XVI i XVII. També s'utilisava per a prendre l'impressió dels sagells sobre els documents importants, o per a crear un sagell hermètic dels contenidors. Ara s'utilisa principalment en fins decoratius.

Manuscrit en pergamí, sagellat en el símbol dels Cavallers Templarios, en 9 regressos de fil de seda i lacre roig. És visible el seu lema: Sigillum Militum Xpisti, que significa ‘Sagell de la Milícia de Crist’.

Si be les receptes exactes varien, en general els lacres poden ser dividits en els que es manejaven abans i despuix de l'obertura del comerç en les Índies. En l'Edat Mija, el lacre es feya generalment de cera d'abelles derretida junt en trementina de Venècia, una resina de color groc-verdenc (extracte de l'arbre de làrix). Els primers sagells de cera eren incoloros; més vesprada varen ser a sovint de cera teñir de roig en cinabre. Conforme va passar el temps, en el mateix XVI es va fer una mescla de diferents proporcions de goma laca, trementina, resina, algeps o tiza i colorants (a sovint encara cinabre, de color roig, o be, el plom), pero no cera real.

També s'utilisava per a sagellar botelles de vi i conserves. Originalment el tancament era de cera roja, pero més vesprada també podia ser negre (tintat en una llàntia de color negre o marfil negre) o vert (teñir en verdigrís). Alguns usuaris, com la Corona britànica, assignaven colors diferents als distints tipos de documents. Hui en dia està disponible una gama de colors sintètics.

El lacre està normalment disponible en forma de barres, com a grànuls o com a cilindres per al seu us en pistola. La barra es fon en un extrem, o els grànuls es calfen en una cullera, normalment per mig d'una flama, per a després colocar-ho, per lo general, en la solapa d'un sobre. Quan la cera està encara blana, s'imprimix en un sagell, a sovint de metal, en un disseny. En gelar-se es torna rígit, per lo que, en quebrar-se, mostra que s'ha obert la carta o el paquet.

Hi ha vés-les de lacre tradicionals que seguixen produint-se en Canadà, França, Espanya, Itàlia i Escòcia, en la mateixa recepta, mòles i tècnica de més de 300 anys.

El lacre sintètic s'utilisa industrialment per a lacrar les boques de les botelles a modo de càpsula. Este lacre es talla fàcilment en un gavinet i es desprén sense trossejar-se gràcies a la seua flexibilitat.

Per a utilisar el lacre en pistola, simplement s'enchufa a la corrent elèctrica, s'inserta el cilindre de lacre i s'espera a que es calent. Llavors en el gatell s'aplica el lacre en els documents. El método és econòmic i s'usa tant per a lacrados esporàdics com en série, com poden ser les invitacions a una boda.

Sagell de lacre en sobre. Heràldica de la família Fonseca Padilla, Jalisco, Mèxic.

En el món modern, el sagellat de cera ha dut un sinfín d'aplicacions, en la major part dels casos en forma decorativa. Des del advenimiento del sistema postal, l'utilisació de lacre s'ha convertit més que seguritat en un fi detall per a un event especial. Els temps moderns han exigit nous estils i la creació de lacre sintètic, lo que permet la manipulació del paquet sense afectar o trencar el sagell. Estes noves ceres són flexibles per a l'enviament i es poden aplicar usant una pistola de pegament de lacre, imitacions de lacre, o cera flexible, permetent donar-li més maneig, pero sense afectar o trencar el sagell.

La majoria de les famílies de nobles europees, aixina com algunes famílies en Amèrica, seguixen utilisant el lacre per a donar certa presència a un document, sagell que, per lo general, és l'escut heràldic de la família.

Hi ha una aplicació i us del Lacre segons pareix poc coneguda, és l'us en orfebreria. S'usa com a base o soport per al repujado de metals pel seu baix punt de fusió. Es calfa la superfície a on es coloca la plancha metàlica que es repujara, i donada la seua flexibilitat en colpejar el metal, est va prenent la forma del dibuix elegit, en permetre que el metal prenga volum sense danyar-se.

Este lacre es compon de oxido de ferro, peix rossa i oli vegetal (de girasol per eixemple).