Flauta del alborotador
La flauta del alborotador era un instrument de tortura d'orige italià, que utilisaven els verducs de la República de Venècia durant els sigles XVII i XVIII per a casos de desertors de la guerra contra l'Imperi Otomà .[1] Se solia usar de forma pública. El collar es tancava per darrere el coll, i els dits eren colocats entre la barres de ferro, que eren apretades pel verduc a voluntat, aplegant a tot tipo de ferides en els dits, fins al aplastamiento de carn, ossos i articulacions.
Esta tortura era fonamentalment una forma d'exposició a la vergonya pública, dolorosa i moltes voltes fatal. S'imponia per a castigar delictes menors:
- conflictivitat
- blasfèmia en primer grau
- insults
- alteració de l'orde públic, etc.
En Itàlia, segons referències de varis archius, a sovint s'aplicava als que provocaven rebombori davant de l'iglésia durant les misses.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Museu de l'Inquisició El Solar, artícul en El Diari Montañés.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flauta del alborotador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.