Anar al contingut

FBI

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore FBI (desambiguació).


La Oficina Federal d'Investigació o Buró Federal d'Investigacions (en inglés: Federal Bureau of Investigation), més conegut per les seues sigles FBI, és el servici de seguritat i d'inteligència interior d'Estats Units, aixina com el seu principal agència federal de policia. Operant baix la jurisdicció del Departament de Justícia, el FBI també és membre de la Comunitat d'Inteligència i rendix contes tant al fiscal general com al Director d'Inteligència Nacional.[1] El FBI és una de les principals organisacions d'investigació criminal, lluita antiterrorista i contraespionage d'Estats Units, en facultat per a intercedir sobre violacions en més de 200 categories de delictes federals.[2][3] L'oficina central del FBI és el Edifici J. Edgar Hoover, ubicat en Washington, D. C. Encara que moltes de les funcions del FBI són úniques, les seues activitats de respal a la seguritat nacional són comparables a les del EL MEU5 britànic, el GCSB neozeolandés i el FSB rus. A diferència de la Agència Central d'Inteligència, que no té autoritat per a fer complir la llei i se centra en la recopilació d'inteligència en l'estranger, el FBI és una agència d'àmbit nacional que dispon de 56 oficines de camp en les principals ciutats d'Estats Units i més de 400 agències residents en ciutats i àrees més chicotetes a lo llarc de la nació. En una oficina de camp del FBI, un agent del FBI que ostenta el seu càrrec en el nivell eixecutiu treballa simultàneament com a representant del Director de l'Inteligència Nacional.[4][5]

A pesar del seu enfocament nacional, el FBI també manté una important presència internacional, operant 60 oficines d'Agregats Llegals (Llegal Attache (LEGAT) i 15 suboficinas en embaixades i consulats d'Estats Units en tot lo món. Estes oficines de relacions exteriors existixen principalment en la finalitat de coordinar-se en els servicis de seguritat estrangers i, per lo general, no realisen operacions unilaterals en els països amfitrions.[6] El FBI pugues i, en ocasions, porta a terme activitats secretes en l'estranger.[7] De la mateixa manera que la CIA, té una funció interna llimitada; i estes activitats requerixen generalment coordinació entre les agències governamentals. El FBI va ser creat en 1908 en el nom d'Oficina d'Investigació (Bureau of Investigation). El seu nom va canviar en 1935[8] pel d'Oficina Federal d'Investigació (Federal Bureau of Investigation). En Puerto Rico, rep el nom oficial de Negociat Federal d'Investigacions[9][10] (o ‘d'Investigació’), que a voltes s'usa també per atres entitats d'Estats Units sobretot en referir-se a Puerto Rico.[11] Les sigles FBI s'usen en Estats Units moltes voltes com a sustantiu comú (common noun).[12]

Missió, prioritats i presupost

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Guia d'Operacions i Investigacions Nacionals del FBI (Archiu en PDF).

Missió

[editar | editar còdic]

La missió del FBI és:

Protegir al poble nortamericà i defendre la Constitució d'Estats Units.[13]

Prioritats

[editar | editar còdic]

Hui en dia, les principals prioritats del FBI són:[13]

  • Protegir a Estats Units d'atacs terroristes.
  • Protegir a Estats Units contra operacions d'inteligència estrangera, espionage i operacions cibernètiques.
  • Combatre l'activitat delictiva cibernètica.
  • Combatre la corrupció pública a tots els nivells.
  • Protegir els drets civils.
  • Combatre les empreses criminals transnacionals.
  • Combatre els principals delictes de coll blanc.
  • Combatre els crims violents.

Presupost

[editar | editar còdic]

En l'any fiscal 2019 el presupost total de l'Oficina era d'aproximadament 9,6 mil millons de dólars.[14]

En la Solicitut de Presuposts i Autorisacions al Congrés per a l'any fiscal 2021,[15] el FBI va solicitar 9 800 724 000 de dólars. D'eixos diners, 9.748.829.000 dólars es destinarien a Salaris i Despeses i 51.895.000 dólars per a Construcció. El programa de Salaris i Despeses va vore un aument de 199.673.000 dólars.

Història

[editar | editar còdic]

Context històric

[editar | editar còdic]

En 1896 va ser fundada l'Oficina Nacional d'Identificació Criminal. Esta oficina s'encarregava de proporcionar a les agències de tot el país informació per a identificar als delinqüents coneguts. L'assessinat del president William McKinley en 1901 va propiciar l'idea de que Estats Units estava baix l'amenaça dels anarquistes. Durant molts anys els Departaments de Justícia i de Treball varen estar duent un registre minuciós dels anarquistes, pero el president Theodore Roosevelt volia més poder per a controlar-els.[16]

El Departament de Justícia es va estar encarregant de la regulació del comerç interestatal des de 1887, encara que caria de personal per a fer-ho. Hi havia fet pocs esforços per a aliviar el seu dèficit de personal fins al moment en que es va produir l'escàndal per frau de terres d'Oregó a principis d'el XX. El president Roosevelt va instruir al fiscal general Charles Bonaparte per a que organisara un servici d'investigació autònom que només tindria que respondre davant el fiscal general.[17]

Bonaparte va entaular contacte en atres agències, incloent el Servici Secret d'Estats Units, per a anar en busca de personal, sobretot investigadors. El 27 de maig de 1908 el Congrés va prohibir este us d'empleats del Tesor per part del Departament de Justícia, aduint que temien la possibilitat de que la nova agència poguera eixercitar-se com a departament de policia secreta.[18] Una volta més a instàncies de Roosevelt, Bonaparte es va encarregar d'organisar una Oficina d'Investigació oficial, la qual despuix tindria el seu propi personal d'agents especials.[16]

Creació de l'Oficina d'Investigació

[editar | editar còdic]

L'Oficina d'Investigació (Bureau of Investigation, BOI) va ser creada el 26 de juliol de 1908.[19] El fiscal general Bonaparte, usant fondos per a despeses del Departament de Justícia,[16]Plantilla:Page needed va contractar a trentaquatre persones, entre els que es trobaven alguns veterans del Servici Secret,[20][21] per a treballar en una nova agència d'investigació. El seu primer director va ser Stanley Finch. Bonaparte va notificar al Congrés d'estes accions en decembre de 1908.[16]Plantilla:Page needed

La primera encomana oficial de l'oficina va ser visitar i realisar enquestes en les cases de prostitució com a preparació per a fer complir la Llei de Tràfic d'Esclaus Blancs o Llei Mann, aprovada el 25 de juny de 1910. En 1932 l'oficina va passar a cridar-se Oficina d'Investigació d'Estats Units (United States Bureau of Investigation).

Creació del FBI

[editar | editar còdic]

A l'any següent, en 1933, l'Oficina d'Investigació es va fusionar en l'Oficina de Prohibició (Bureau of Prohibition) i es va rebatejar com a Divisió d'Investigació (Division of Investigation (DOI); convertint-se en 1935 en un servici independent dins del Departament de Justícia.[20] En el mateix any, el seu nom va ser canviat oficialment de Divisió d'Investigació pel d'Oficina Federal d'Investigació (Federal Bureau of Investigation (FBI).

J. Edgar Hoover com a director del FBI

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
J. Edgar Hoover, director del FBI des de 1924 a 1972.

J. Edgar Hoover va ocupar el càrrec de director del FBI de 1924 a 1972, un total de 48 anys, tots ells sumats segons el temps que va estar en l'Oficina d'Investigació, la Divisió d'Investigació i el FBI. Va ser el principal responsable de la creació delaboratori Científic de Detecció de Delictes, o Laboratori del FBI, que es va inaugurar oficialment en 1932, com a part del seu treball per a profesionalisar les investigacions del govern. Durant el seu mandat, Hoover va estar substancialment involucrat en la majoria dels casos i proyectes importants que concernien al FBI. Pero com es detalla a continuació, va resultar ser un mandat que va donar lloc a moltes polèmiques en la seua posició com a director d'Oficina, especialment en els seus últims anys. Despuix del decés d'Hoover, el Congrés va aprovar una llegislació que llimitava a dèu anys el mandat dels futurs directors del FBI. Les primeres investigacions d'homicidis perpetrats per la nova agència varen estar enfocades en els assessinats dels Indis Osage. Durant l'anomenada «guerra contra el crim» dels anys 1930, els agents del FBI varen detindre o varen matar a varis criminals notoris que varen cometre seqüestres, robos a bancs i assessinats en tot el país, entre estos criminals es trobaven John Dillinger, Baby Face Nelson, Kate "Ma" Barker, Alvin "Creepy" Karpis i Machine Gun Kelly. Entre atres de les activitats eixercides pel FBI en les seues décades inicials poden citar-se el seu enfocament en l'alcanç i influència del grup supremacista blanc Ku Klux Klan, un grup que estava treballant en el cas delinchament de Viola Liuzzo, el qual el FBI va poder posar de manifest. Precedentemente, a través del treball d'Edwin Atherton, a mitan de 1920 l'Oficina d'Investigació va afirmar haver capturat en èxit a tot un eixèrcit de neorrevolucionarios mexicans baix eliderage del General Enrique Estrada, a l'est de Sant Diego (Califòrnia). Hoover va començar a usar escoltes telefòniques en 1920 durant la llei seca per a arrestar als contrabandistas.[22] Durant el cas Olmstead contra Estats Units de 1927, en el que es va capturar a un contrabandista per mig d'escoltes telefòniques, la Cort Suprema d'Estats Units va dictaminar que les escoltes del FBI no violaven la Quarta Esmena com a registre i expropiació illegals, sempre i quan el FBI no irrompera en casa d'una persona per a completar el «punchat».[22] Despuix de la derogació de la llei seca el Congrés va aprovar la Llei de Comunicacions de 1934, que prohibia les escoltes telefòniques no consensuades, pero autorisava la intercepción.[22] En el cas Nardone contra Estats Units de 1939, el tribunal va dictaminar que, per la llei de 1934, les proves obtingudes pel FBI per mig d'escoltes telefòniques eren inadmissibles en el tribunal.[22] En acabant de que el cas Katz contra Estats Units de 1967 derrocara a Olmstead, el Congrés va aprovar la Llei Ómnibus de Control del Crim, que permetia a les autoritats públiques intervindre teléfons durant les investigacions, en la condició de que obtingueren órdens judicials de bestreta.[22]

Seguritat nacional

[editar | editar còdic]

Des de començos de 1940 i fins a 1970 l'oficina va investigar casos d'espionage contra Estats Units i els seus aliats. Huit agents nazis que havien planejat operacions de sabotage contra objectius nortamericans varen ser arrestats i sis varen ser eixecutats (exparte Quirin), en virtut de les sentències dictaminades per l'oficina federal. Aixina mateix, durant esta época, es va portar a terme un esforç conjunt per part de Gran Bretanya i Estats Units de dessifrat de còdics, cridat Proyecte Venona —en el que el FBI va estar molt involucrat— descodificando els còdics de comunicacions diplomàtiques i d'inteligència soviètiques, lo que va permetre als governs d'Estats Units i el Regne Unit llegir dites comunicacions. Esta iniciativa va confirmar la sospita de que hi havia nortamericanes treballant en Estats Units per a l'inteligència soviètica.[23] Hoover era el que dirigia este proyecte, pero no ho va notificar a la Agència Central d'Inteligència fins a 1952. Un atre cas notable va ser l'arrest de l'espia soviètic Rudolf Abel en 1957.[24] El descobriment de la operatividad d'espies soviètics en territori nortamericà va ser l'alicient que motive a Hoover a continuar en un tema que li preocupava des de fa temps, com l'amenaça que percebia de l'esquerra nortamericana.

Internament de nortamericans d'ascendència japonesa

[editar | editar còdic]

En 1939 l'Oficina va escomençar a compilar una llista de detenció baix custòdia preventiva en els noms d'els qui serien detinguts en cas de guerra en les nacions de l'Eix. La majoria dels noms de la llista pertanyien a líders de la comunitat Issei, ya que l'investigació del FBI es va basar en un índex d'Inteligència Naval existent que s'havia centrat en nortamericanes d'ascendència japonesa d'Hawái i la costa oest, encara que molts ciutadans alemans i italians varen aplegar també a engrossar la llista d'índexs del FBI.[25] Robert Shivers, director de l'oficina d'Honolu, va obtindre el permís d'Hoover el 7 de decembre de 1941 per a escomençar a detindre als de la llista, mentres les bombes seguien precipitant-se sobre Pearl Harbor.[26] Els arrests massius i els registres domiciliaris (en la majoria dels casos realisats sense órdens judicials) varen començar unes hores despuix de l'atac, i durant les següents semanes, més de 5.500 hòmens Issei varen ser posats baix custòdia del FBI.[27] El 19 de febrer de 1942 el president Franklin Delano Roosevelt va emetre l'Orde Eixecutiva 9066, autorisant l'expulsió dels nortamericans d'ascendència japonesa de la costa oest. El director del FBI, Hoover, es va opondre a la subsegüent expulsió i confinament massiu de nortamericans d'ascendència japonesa, autorisat en base en l'Orde Eixecutiva 9066, pero Roosevelt va prevaldre.[28] La gran majoria va estar d'acort en les consegüents órdens d'exclusió, pero en un grapat de casos en els que els nortamericans d'ascendència japonesa es varen negar a obedir les noves regulacions militars els agents del FBI es varen encarregar de diligenciar els arrests.[26] L'Oficina va continuar vigilant als nortamericans d'ascendència japonesa a lo llarc de la guerra, efectuant controls d'antecedents als solicitants per al seu reasentamiento en l'exterior del campament, i l'accés als mateixos (generalment sense el permís dels funcionaris de l'Autoritat de Reubicación Bèlica) i la preparació d'informantes per a monitorear als dissidents i «alborotadores». Despuix de la guerra al FBI se li va ser assignada la llabor de protegir als nortamericans d'ascendència japonesa que retornaven dels atacs perpetrats per les comunitats de blancs hostils.[26]

Programa de desviació sexual

[editar | editar còdic]

Segons Douglas M. Charles, el cridat Programa de Desviacions Sexuals del FBI va tindre els seus començos el 10 d'abril de 1950, quan J. Edgar Hoover va enviar a la Casa Blanca, a la Comissió del Servici Civil d'Estats Units i a les branques de les Forces Armades, una llista de 393 presunts empleats federals que supostament havien segut arrestats en Washington D. C. des de 1947 per càrrecs de «irregularitat sexual». El 20 de juny de 1951 Hoover va ampliar el programa en emetre un memoràndum que establia una «política uniforme per a la gerència del creixent número d'informes i denúncies sobre empleats del govern d'Estats Units, tant del present com del passat, que supostament són desviats sexuals». El programa va ser ampliat per a donar cabuda a treballs no governamentals. Segons Athan Theoharis: «En 1951, ell [Hoover] havia instituït unilateralment un programa de Desviats Sexuals per a porgar als presunts homosexuals de qualsevolloc en el govern federal, des de l'empleat més humil fins alloc més poderós d'assistent de la Casa Blanca». El 27 de maig de 1953 va entrar en vigor el Decret Eixecutiu 10450. El programa va ser ampliat encara més per esta orde eixecutiva en declarar illegal tot ocupació federal incorreguda per part d'homosexuals. El 8 de juliol de 1953 el FBI va enviar a la Comissió de Servicis Civils d'Estats Units informació del programa de desviacions sexuals. En 1977-1978 agents del FBI varen destruir 300 000 pàgines en el programa de desviacions sexuals, recopilades entre 1930 i mediats de 1970.[29][30][31]

Moviment pels drets civils

[editar | editar còdic]

Durant 1950 i 1960 els agents del FBI es preocupaven cada volta més per l'influència dels líders dels drets civils, els qui creïen que tenien vínculs comunistes o estaven indegudament influenciats per comunistes o simpatisants. Per eixemple, en 1956, Hoover va enviar una carta oberta denunciant al Doctor T. R. M. Howard, un líder dels drets civils, cirugià i ric empresari de Mississipi, que havia criticat l'inacció del FBI a l'hora de resoldre els recents assessinats de George W. Lee, Emmett Till i atres persones negres del sur.[32] El FBI va portar a terme una qüestionable vigilància nacional en una operació que va denominar COINTELPRO, acrònim de les paraules COunter-INTELligence PROgram (Programa de Contrainteligencia).[33] Este programa tenia com a objectiu investigar i desbaratar les activitats de les organisacions polítiques dissidents en Estats Units, incloses les organisacions militants i no violentes. Entre els seus objectius estava la Conferència Meridional de Liderage Cristià, una important organisació de drets civils elíder clerical dels quals incloïa al reverent Martin Luther King Jr.[34]

Erro al crear miniatura:
La «carta de suïcidi»,[35] enviada de forma anònima a Martin Luther King pel FBI.

El FBI va investigar freqüentment a King. A mitan de 1960 King va començar a criticar a l'Oficina per no prestar suficient atenció a l'us del terrorisme per part dels supremacistas blancs. Hoover va respondre cridant públicament a King el «boler més notori» d'Estats Units. En les seues memòries de 1991, el periodiste del Washington Post, Carl Rowan, va afirmar que el FBI havia enviat a lo manco una carta anònima a King encorajant-ho al suïcidi. L'historiador Taylor Branch fa menció a un supost «paquet de suïcidi» anònim de novembre de 1964 enviat per l'Oficina que contenia una carta alíder dels drets civils en la que dia «Estàs acabat. Solament hi ha una eixida per a tu», en gravacions d'àudio de les indiscrecions sexuals de King. En març de 1971 l'oficina residencial d'un agent del FBI, en Mija (Pennsilvània), va ser assaltada per un grup que es feya cridar Comissió Ciutadana per a Investigar al FBI. Es varen obtindre numerosos archius i varen ser distribuïts a una varietat de periòdics, inclós el Harvard Crimson.[36] Els archius detallaven l'extens programa de Contrainteligencia (COINTELPRO) del FBI, que tractava sobre investigacions que s'estaven fent sobre la vida íntima de ciutadans comuns, com la d'un grup d'estudiants negres d'una universitat militar de Pennsilvània i la filla del Congressiste Henry S. Reuss, de Wisconsin.[36] El país va sofrir una sacsada per tals revelacions, que comprenien assessinats d'activistes polítics, i les activitats varen ser denunciades per membres del Congrés, com elíder Majoritari de la Cambra de Representants, Hale Boggs. Els teléfons d'alguns membres del Congrés, entre els que es trobaven el d'Hale Boggs, havien segut supostament intervinguts.[36]

Assessinat de Kennedy

[editar | editar còdic]

Quan el president John F. Kennedy va ser assessinat la jurisdicció va recaure en mans dels departaments de policia locals fins que el president Lyndon B. Johnson va ordenar al FBI que es fera càrrec de l'investigació. A fi de garantisar la claritat de responsabilitat sobre l'investigació d'homicidis que concernien a funcionaris federals fallits, el Congrés va aprovar una llei en la que estaven implícites les investigacions de tals morts, especialment d'homicidis, dins de la jurisdicció del FBI. Esta nova llei va ser aprovada en 1965.[37][38][39]

Crim organisat

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Benjamin "Lefty" Ruggiero i Edgar Robb (conegut com Tony Rossi).

En resposta a les activitats del crim organisat, el 25 d'agost de 1953 el FBI va crear el Programa Top Hoodlum. L'oficina nacional va ordenar a les oficines de camp que reuniren informació sobre mafiosos en els seus territoris i que informaren regularment a Washington en la finalitat de mantindre una recopilació centralisada de senyes d'inteligència sobre dits subjectes.[40] En acabant de que entrara en vigor la Llei d'Organisacions Corruptes i Influenciades pel Crim Organisat, o Llei RIC, el FBI va començar a investigar als antics grups organisats de la llei seca, que s'havien convertit en front del crim organisat en les grans ciutats i pobles chicotets. Tot el treball del FBI es va realisar de forma encoberta i des de dins d'estes organisacions, utilisant les disposicions previstes en la Llei RIC. Gradualment l'agència va desmantellar molts d'estos grups. Encara que Hoover inicialment va negar l'existència d'un Sindicat Nacional del Crim en Estats Units, poc despuix l'Oficina va portar a terme operacions contra conegudes famílies i sindicats del crim organisat, com aquells que estaven dirigits per Sam Giancana i John Gotti. Actualment la Llei RIC encara seguix vigent per a tot el crim organisat i qualsevol individu que puga estar subjecte a les disposicions de la Llei. En 2003 un comité del Congrés va calificar al programa d'informantes del crim organisat del FBI com «un dels majors fracassos en l'història de les forces de l'orde federals». En març de 1965 el FBI va permetre que quatre hòmens inocents anaren condenats per l'assessinat d'Edward «Teddy» Deegan per a protegir a Vincent Flemmi, un informante del FBI. Tres dels hòmens varen ser condenats a mort (que despuix es va reduir a cadena perpètua), i el quarto acusat va ser condenat a cadena perpètua.[41] Dos dels quatre hòmens varen morir en presó despuix de complir casi 30 anys, i atres dos varen ser lliberats despuix de complir 32 i 36 anys. En juliol de 2007 la Jueza de Districte Nancy Gertner en Boston va descobrir que l'Oficina havia ajudat a condenar als quatre hòmens utilisant testimonis falsos proporcionats pel mafiós Joseph Barboza. Es va instar al govern d'Estats Units pagar 100 millons de dólars com a indemnisació als quatre acusats.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Equips especials del FBI

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Agents SWAT del FBI en un eixercici d'entrenament.

En 1982 el FBI va formar una unitat d'èlit[42] per a ajudar en els problemes que pogueren sorgir en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 que se celebrarien en els Àngeles, particularment relacionats en terrorisme i crims majors. El detonant que donaria lloc a la creació de dita unitat va ser durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972, en Munich (Alemània), quan uns terroristes varen assessinar als atletes israelites. Esta unitat especial va ser denominada Equip de Rescat de Rehens (Hostage Rescue Team, HRT) i opera com un equip SWAT del FBI dedicat principalment a escenaris de contraterrorisme. A diferència dels agents especials que estan assignats als equips SWAT locals del FBI, l'Equip de Rescat de Rehens no realisa investigacions, més be s'enfoca en habilitats i capacitats tàctiques adicionals. En 1984 es va formar també l'Equip de Resposta i Anàlisis Informàtic (Computer Analysis and Response Team, o CART).[43]

Des de finals de 1980 fins a principis de 1990 el FBI reasignó a més de 300 agents destinats en operacions de contrainteligencia estrangera a crims violents i va fer d'estos últims la sexta prioritat nacional. En base en retallades en atres departaments ben establits, i degut a que el terrorisme ya no es considerava una amenaça despuix de finalisar la Guerra Freda,[43] el FBI va ajudar a les forces policials locals i estatals a seguir la pista a aquells fugitius que havien creuat les fronteres estatals, la qual cosa representa un delicte federal. Elaboratori del FBI va ajudar en el desenroll de les proves d'ADN, proseguint en el seu rol pioner en matèria d'identificació, que la seua génesis part en 1924 en el seu sistema de pren d'huella dactilar.

Esforços notables en els anys 1990

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Fotografia del 13 de Novembre de 1999 en a on un agent del FBI etiqueta la gravadora de veu de la cabina del vol d'EgyptAir 990, en la coberta del USS Grapple (ARS 53), en elloc a on va ocórrer l'accident.

Durant l'1 de maig de 1992, en el Comtat dels Àngeles (Califòrnia), el personal SWAT i HRT del FBI va ajudar als funcionaris locals a mantindre l'orde durant els disturbis dels Àngeles de 1992. Els operadors HRT varen passar 10 dies en els Àngeles realisant patrulles montats en vehículs abans de retornar a Virginia.[44]

Entre 1993 i 1996 el FBI va incrementar la seua actuació en l'àmbit de la lluita antiterrorista despuix d'ocórrer el primer atentat en el World Trade Center, en la Ciutat de Nova York, el atentat en la ciutat d'Oklahoma en 1995 i l'arrest d'Unabomber en 1996. L'innovació tecnològica i les habilitats dels analistes delaboratori del FBI varen ajudar a garantisar que els tres casos anaren processats en èxit.[45] No obstant, es va aplegar a saber que les investigacions del Departament de Justícia sobre els rols del FBI en els incidents de Ruby Ridge i de Waco havien segut obstruïdes per agents de la mateixa Oficina. Durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996, en Atlanta (Geòrgia), el FBI va ser criticat per les seues investigacions del atentat ocorregut en el Centennial Olympic Park. Segons pareix va ser solucionada una disputa en Richard Jewell, que era un guàrdia de seguritat privada que va estar present en elloc dels fets, junt en alguns mijos de comunicació,[46] sobre la filtració del seu nom durant l'investigació. Esta havia segut la raó per la qual se sospitara erròneament de que ell havia segut qui supostament havia comés l'atentat. En acabant de que el Congrés aprovara la Llei d'Assistència en Matèria de Comunicacions per al Treball Policial de 1994 (Communications Assistance for Law Enforcement Act (CALEA), la Llei de Portabilitat i Responsabilitat del Segur Mege de 1996 (Health Insurance Portability and Accountability Act (HIPAA) i la Llei d'Espionage Econòmic de 1996 (Economic Espionage Act (EEA), el FBI va seguir el seu eixemple i va passar per una renovació tecnològica en 1998, tal com ho va fer en el seu Equip de Resposta i Anàlisis Informàtic (Computer Analysis and Response Team (CART) en 1991. Es varen crear el Centre d'Evaluació d'Amenaces a l'Infraestructura i Investigacions Informàtiques (Computer Investigations and Infrastructure Threat Assessment Center (CITAC) i el Centre Nacional de Protecció de l'Infraestructura (National Infrastructure Protection Center (NIPC) per a fer front a l'aument de problemes relacionats en Internet, com a virus informàtics, cucs i atres programes maliciosos que amenaçaven les operacions d'Estats Units. En estos desenrolls el FBI va incrementar la seua vigilància electrònica en investigacions de seguritat pública i seguritat nacional, adaptant-se als alvanços en telecomunicacions els quals varen supondre un canvi de rumbo en la naturalea de tals problemes.

Atacs de l'11 de setembre

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «intelligence. gov/mission/member-agencies. html Our Strength Lies in Who We Llaure». intelligence. gov.
  2. ↑ «archive. org/web/20170904013109/https://www. fbi. gov/about/faqs/how-does-the-fbi-differ-from-the-drug-enforcement-administration-dea-and-the-bureau-of-alcohol-tobacco-firearms-and-explosives-atf How does the FBI differ from the Drug Enforcement Administration (DEA) and the Bureau of Alcohol, Tobacco, Firearms and Explosives (ATF)? — FBI». web. archive. org. Archivat des d'el fbi. gov/about/faqs/how-does-the-fbi-differ-from-the-drug-enforcement-administration-dea-and-the-bureau-of-alcohol-tobacco-firearms-and-explosives-atf original, el 4 de setembre de 2017. Consultat el 2023-02-11.
  3. ↑ «fbi. gov/quickfacts. htm Federal Bureau of Investigation – Quick Facts». Federal Bureau of Investigation.
  4. ↑ fbi. gov/news/testimony/fbi-budget-request-for-fiscal-year-2015 Statement Before the House Appropriations Committee, Subcommittee on Commerce, Justice, Science, and Related Agencies fbi. gov/news/testimony/fbi-budget-request-for-fiscal-year-2015 archivat en Wayback Machine., Federal Bureau of Investigation, March 26, 2014
  5. ↑ washingtonpost. com/world/national-security/fbi-gets-a-broader-role-in-coordinating-domestic-intelligence-activities/2012/06/19/gJQAtmupoV_story. html FBI gets a broader role in coordinating domestic intelligence activities washingtonpost. com/world/national-security/fbi-gets-a-broader-role-in-coordinating-domestic-intelligence-activities/2012/06/19/gJQAtmupoV_story. html archivat en Wayback Machine., The Washington Post, June 19, 2012
  6. ↑ fbi. gov/about-us/international_operations/overview Overview of the Llegal Attaché Program fbi. gov/about-us/international_operations/overview archivat en Wayback Machine., Federal Bureau of Investigation, Retrieved: March 25, 2015
  7. ↑ nbcnews. com/id/6973534/ns/us_news-security/t/spies-clash-fbi-joins-cia-overseas/ Spies Clash as FBI Joins CIA Overseas: Sources Talk of Communication Problem in Terrorism Role nbcnews. com/id/6973534/ns/us_news-security/t/spies-clash-fbi-joins-cia-overseas/ archivat en Wayback Machine., Associated Press via NBC News, February 15, 2005
  8. ↑ «fbi. gov/news/stories/2006/march/fbiname_022406 A Byte Out of History – How the FBI Got Its Name».
  9. ↑ ESTAT LLIURE ASSOCIAT DE PUERTO RICO.
  10. ↑ «justice. gov/usao-pr/pr/campa-de-prevenci-n-de-carjackings Campanya de prevenció de Carjackings» (en en). www. justice. gov. Consultat el 2022-11-15.
  11. ↑ «uscis. gov/es/formularios/todos-els-formularios Tots els Formularis | USCIS» (en és). www. uscis. gov. Consultat el 2022-11-15.
  12. ↑ «cambridge. org/dictionary/german-english/fbi FBI, abbreviation, noun». Cambridge Dictionary.
  13. ↑ 13,0 13,1 «fbi. gov/about/mission Mission & Priorities» (en en-us).
  14. ↑ «fbi. gov/about/mission Mission & Priorities».
  15. ↑ «justice. gov/doj/page/file/1246311/download FY 2021 Authorization and Budget Request to Congress». justice. gov.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Weiner, Tim (2012). «Revolution», org/details/enemieshistoryof0000wein Enemies a history of the FBI, 1 edició, New York: Random House. ISBN 978-0-679-64389-0. p. 55
  17. ↑ Findlay, James G.. «fbi. gov/about-us/history/brief-history/docs_findlay43 Memorandum for the Director: Re: Early History of the Bureau of Investigation, United States Department of Justice». Historical Documents from the Bureau's Founding. els Angeles, CA: Federal Bureau of Investigation.
  18. ↑ Bonaparte, Charles Joseph. «fbi. gov/about-us/history/brief-history/docs_ar1908 Annual Report of the Attorney General of the United States, 1908, p.7». Historical Documents from the Bureau's Founding. Federal Bureau of Investigation.
  19. ↑ «history. com/this-day-in-history/fbi-founded FBI founded».
  20. ↑ 20,0 20,1 «fbi. gov/about-us/intelligence/timeline Timeline of FBI History». Federal Bureau of Investigation.
  21. ↑ Langeluttig, Albert (1927). The Department of Justice of the United States, Johns Hopkins Press, pp. 9–14.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Greenberg, David. us/artículs/366. html Civil Rights: Let 'Em Wiretap!, History News Network.
  23. ↑ Benson, Robert L.. «nsa. gov/publications/publi00039. cfm The Venona Story». National Security Agency.
  24. ↑ (2001) org/details/venonasecretsexp0000herb The Venona Secrets, Exposing Soviet Espionage and America's Traitors, Regnery Publishing, Inc., p. org/details/venonasecretsexp0000herb/page/209 209. ISBN 0-89526-225-8.
  25. ↑ Kashima, Tetsuden. «densho. org/Custodial_detention_/_A-B-C_list/ Custodial detention / A-B-C list». Densho Encyclopedia.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Niiya, Brian. «densho. org/Federal%20Bureau%20of%20Investigation/ Federal Bureau of Investigation». Densho Encyclopledia.
  27. ↑ «densho. org/history/ About the Incarceration». Densho Encyclopedia.
  28. ↑ «densho. org/J._Edgar_Hoover/ J. Edgar Hoover».
  29. ↑ «org/exhibits/show/fbi-history/1950-1959 FBI and Homosexuality: 1950–1959 · FBI and Homosexuality Chronology · OutHistory: It's About Clave».
  30. ↑ «org/exhibits/show/fbi-history/1970-1979 FBI and Homosexuality: 1970–1979 · FBI and Homosexuality Chronology · OutHistory: It's About Clave».
  31. ↑ «org/exhibits/show/fbi-history/2010-2019 FBI and Homosexuality: 2010–2019 · FBI and Homosexuality Chronology · OutHistory: It's About Clave».
  32. ↑ David T. Beito and Lindo Royster Beito, Black Maverick: T. R. M. Howard's Fight for Civil Rights and Economic Power (Urbana: University of Illinois Press, 2009), 148, 154–59.
  33. ↑ Cassidy, Mike M.. «monitor. net/monitor/9905a/jbcointelpro. html A Short History of FBI COINTELPRO». Monitor. net.
  34. ↑ Jalon, Allan M.. commondreams. org/views06/0308-27. htm A Break-In to End All Break-Ins.
  35. ↑ Gage, Beverly. nytimes. com/2014/11/16/magazine/what-an-uncensored-letter-to-mlk-reveals. html What an Uncensored Letter to M. L. K. Reveals.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Frum, David (2000). org/details/howwegothere70sd00frum/page/40 How We Got Here: The '70s, New York, New York: Basic Books, p. org/details/howwegothere70sd00frum/page/40 40. ISBN 0-465-04195-7.
  37. ↑ cnn. com/2013/11/14/us/jfk-assassination-5-things/ 5 things you might not know about JFK's assassination, CNN. com.
  38. ↑ «gpo. gov/fdsys/pkg/STATUTE-79/pdf/STATUTE-79-Pg580.pdf Public Law 89-141 – Chapter 84.– PRESIDENTIAL ASSASSINATION, KIDNAPPING, AND ASSAULT».
  39. ↑ «law. cornell. edu/uscode/text/18/part-I/chapter-84 18 O. S. Code Chapter 84 – PRESIDENTIAL AND PRESIDENTIAL STAFF ASSASSINATION, KIDNAPPING, AND ASSAULT».
  40. ↑ fbi. gov/page2/august07/mobintel080907. htm "Using Intel to Stop the Mob, Part 2" fbi. gov/page2/august07/mobintel080907. htm archivat en Wayback Machine.. Retrieved February 12, 2010.
  41. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Murphy
  42. ↑ «fbi. gov/libref/historic/history/rise. htm Rise in International Crime». Federal Bureau of Investigation.
  43. ↑ 43,0 43,1 «fbi. gov/libref/historic/history/postcold. htm End of the Cold War». Federal Bureau of Investigation.
  44. ↑ «sofrep. com/wp-content/uploads/2016/01/the-unofficial-history-of-the-fbi-hostage-rescue-team.pdf Anything, Anytime, Anywhere: The Unofficial History of the FBI Hostage Rescue Team, Page 10/25».
  45. ↑ «fbi. gov/libref/historic/history/wiredworld. htm Rise of a Wired World». Federal Bureau of Investigation.
  46. ↑ «org/cases-conflicts/tv/jewell. html Richard Jewell v. NBC, and other Richard Jewell cases». Mija Libel.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=FBI&oldid=1109110»