Escafisme

Erro al crear miniatura:

S'usaven dos pots per a esta pena capital.

El escafismo o també conegut com a «método de tortura de l'artesa» o «de la barca», era un método d'eixecució tortuosa practicada supostament durant l'Imperi Persa cap a l'any 401 a. C., tal com ho descriuen els grecs, enemics seus (Cf. «Guerres mèdiques»). El nom prové del grec σκάφη skáphe ‘barca, artesa, banyera’.

El procediment consistia en introduir a la víctima en un caixó de fusta en cinc forats pels quals trea el cap, les mans i els peus. El verduc untava estes parts del cos en llet i mel per a atraure cap a elles mosques i atres insectes. Al condenat li el havia alimentat ya en estos productes, en ocasions en mal estat, per a provocar-li diarrees i atraure a molts insectes, que escomençaven a alimentar-se de les heces, per a després anar ingressant en l'ano d'este i, per tant, a deixar els seus ous dins d'ell, per lo que eixa persona es convertia en menjar per a insectes i moria a la veta d'uns dies.

Erro al crear miniatura:

També s'usaven artesas per a esta tortura.

Plutarco comenta en la seua obra Vides Paraleles:

També s'eixecutava este suplici introduint a la víctima dins de la pancha d'un cavall o un atre animal corpulento i deixant fora les cinc parts del cos mencionades. D'esta manera, el reu quedava entregat als horrors d'una doble putrefacció.

Esta pràctica és considerada una invenció de la lliteratura grega antiga i mai ha segut demostrada en l'Imperi persa (Dinastia aqueménida), la principal font és de Plutarco (Vida de Artaxerxes), a on ell atribuïx el història a Ctesias, el qual és una font prou dubtosa.

Pràctiques similars

• Richard Sair es referix a un cas en la moderna China en el que un home va ser encadenat en l'exterior, a on varis mosquits li varen picar.

• En l'obra de Shakespeare The Winter's Tale, el pícaro Autolycus li diu al pastor i al seu fill que degut a que Perdita s'ha enamorat del príncip, el seu pare adoptiu serà llapidat, mentres que el seu germà adoptiu serà somés al següent castic:

Té un fill que serà desollado viu; després, untat de mel i expost davant un niu d'avespes. Se li deixarà allí fins que siga tres quartos i mig mort; llavors se li farà tornar en sí en aguardiente o una atra qualsevol infusió càlida, i despuix, sagnant com estiga, en el dia més calorós que anuncie l'almanac, se li colocarà contra una paret de rajoles, a on el sol li mirarà en el seu disc més meridional i a on li mirarà el sol mentres les mosques li picaran fins que seguixca la mort.