Escafisme
El escafismo o també conegut com a «método de tortura de l'artesa» o «de la barca»,[1] era un método d'eixecució tortuosa practicada supostament durant l'Imperi Persa cap a l'any 401 a. C., tal com ho descriuen els grecs, enemics seus (Cf. «Guerres mèdiques»). El nom prové del grec σκάφη skáphe ‘barca, artesa, banyera’.
El procediment consistia en introduir a la víctima en un caixó de fusta en cinc forats pels quals trea el cap, les mans i els peus. El verduc untava estes parts del cos en llet i mel per a atraure cap a elles mosques i atres insectes. Al condenat li el havia alimentat ya en estos productes, en ocasions en mal estat, per a provocar-li diarrees i atraure a molts insectes, que escomençaven a alimentar-se de les heces, per a després anar ingressant en l'ano d'este i, per tant, a deixar els seus ous dins d'ell, per lo que eixa persona es convertia en menjar per a insectes i moria a la veta d'uns dies.[2]
Plutarco comenta en la seua obra Vides Paraleles:
També s'eixecutava este suplici introduint a la víctima dins de la pancha d'un cavall o un atre animal corpulento i deixant fora les cinc parts del cos mencionades. D'esta manera, el reu quedava entregat als horrors d'una doble putrefacció.[2]
Esta pràctica és considerada una invenció de la lliteratura grega antiga i mai ha segut demostrada en l'Imperi persa (Dinastia aqueménida), la principal font és de Plutarco (Vida de Artaxerxes), a on ell atribuïx el història a Ctesias, el qual és una font prou dubtosa.[3][4][5]
Pràctiques similars
[editar | editar còdic]- Richard Sair es referix a un cas en la moderna China en el que un home va ser encadenat en l'exterior, a on varis mosquits li varen picar.[6]
- En l'obra de Shakespeare The Winter's Tale, el pícaro Autolycus li diu al pastor i al seu fill que degut a que Perdita s'ha enamorat del príncip, el seu pare adoptiu serà llapidat, mentres que el seu germà adoptiu serà somés al següent castic:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Durant, Will (1935): Our Oriental Heritage. New York: Simon and Schuster.
- ↑ 2,0 2,1 Ulloa, Augusto et. al. (1853): Diccionari Enciclopèdic Gaspar i Roig. Madrit: Imprenta i Llibreria de Gaspar i Roig, 2 vols.
- ↑ Burn, A. R. (Andrew Robert), 1902-1991. (1984). Pèrsia and the Greeks : the defence of the West, c.546-478 B.C., 2nd ed. edició, Duckworth. OCLC 10952511. ISBN 0-7156-1711-7.
- ↑ «A True Story». Digital Loeb Classical Library. Consultat el 8 de setembre de 2020.
- ↑ Electrum.2012(Volume 19)
- 9–40.ISSN 2084-3909.doi:10.4467/20843909EL.12.001.0742.Consultat el 8 de setembre de 2020.
- ↑ Sair, Richard (A voltes se li coneix com Hirsch, Arnold.) (1944): The Book of Torture and Executions. Toronto: Golden Books. També conegut com The Book of Torture and Flagellation.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escafismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.