Potro (instrument de tortura)

Potro (instrument de tortura)

Un potro de tortura en la Torre de Londres.

Erro al crear miniatura:

Gravat provablement del sigle XVI que mostra diversos procediments de tortura en un castell de l'actual Eslovàquia. A l'esquerra, el bou de Falaris; al fondo la garrucha (junt al torturat el tribunal i el escribano que anoten tot lo que diu); i en primer pla el potro, que el seu torne està sent accionat pel verduc (el home tombat en el potro està sent torturat també per mig del tormento de l'aigua).

El potro o ecúleo era un instrument i un método de tortura en el que l'acusat era nugat de peus i mans a una superfície conectada a un torne (el potro). En girar, el torne tirava de les extremitats en sentits diferents, usualment dislocant-les pero també podent aplegar a desmembrar.

No obstant, el método de tortura del potro usat per l'Inquisició Espanyola va ser diferent, ya que consistia, segons Henry Kamen, en nugar al presoner "fortament a un bastidor o banqueta en cuerdo passades entorn al cos i les extremitats, que eren controlades pel verduc, que les anava apretant per mig de regressos donats als seus extrems. En cada regrés les cordes mossegaven la carn travessant-la".

Actualment també es dona esta denominació a un moble usat per la subcultura BDSM en els seus jocs de rol dominant-sumiso/a.

Inquisició espanyola

El potro va ser un dels tres métodos de tortura més amprats per l'Inquisició espanyola junt en la «garrucha» i el «tormento de l'aigua». Segons Henry Kamen "va ser el procediment més corrent a partir del sigle XVI". Lo mateixa afirma Francisco Tomás i Valenta, que diu que va seguir usant-se fins a el XVIII, encara que este historiador del dret no crida a este procediment de tortura potro, sino "de cordeles o garrots": "es posaven en els braços i cuixes del reu, i s'anava donant tornades a les cordes a mida que el juge preguntava i el reu callava; a voltes, per a agravar el dolor, es rosaven d'aigua les cordes durant el suplici, i com eren d'esparto s'encollien i feyen més profundes les ferides".

El escribano que estava present en la sessió de tortura arreplegava tots els detalls i "anotava cada paraula i cada gest, donant-nos en això una impressionant i macabra prova dels sofriments de les víctimes de l'Inquisició". El següent és un eixemple d'estos documents. Es tracta d'una dòna judeoconversa acusada de seguir practicant la seua antiga religió per no menjar carn de porc ni canviar-se de roba els dissabtes (encara que ella, quan és posada en el potro, desconeix completament l'acusació i lo que han afirmat els testics de càrrec, puix esta era la forma d'actuar de l'Inquisició: que el reu confessara sense que se li diguera qué supost delicte havia comés):

Es va ordenar que fora posada en el potro, i ella va preguntar: "Senyors, ¿per qué no em diuen lo que tinc que dir? Senyor, posen-me en el sol, ¿no he dit ya que vaig fer tot això?". Li varen demanar [els inquisidores] que ho diguera. I ella va respondre: "No recort, lleven-me d'ací. Vaig fer lo que els testics han dit". Li varen demanar que explicara en detall qué és lo que havien dit els testics. I ella va replicar: "Senyor, com ya li he dit, no ho sé segur. Ya he dit que vaig fer tot lo que els testics diuen. Senyors, solten-me, per favor, perque no ho recorde". Li varen demanar que ho diguera. I ella va respondre: "Senyors, açò no em va a ajudar a dir lo que vaig fer i ya he admés tot lo que he fet i que m'ha dut a este sofriment. Senyor, vosté sap la veritat. Senyors, per amor de Deu, tinguen pietat de mi. ¡Oh, senyor! Lleve estes coses dels meus braços, senyor, solte'm, m'estan matant". Va ser nugada en el potro en les cordes, i amonestada a que diguera la veritat, es va ordenar que anaren apretats els garrots. Ella va dir: "Senyor, ¿no veu que estes persones m'estan matant? Ho vaig fer, per amor de Deu, deixen que em vaja".

Vore també

• BDSM

• Llegenda negra de l'Inquisició

Bibliografia

• Kamen, Henry (2011). L'Inquisició Espanyola. Una revisió històrica, 3ª edició, Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-198-4.
• Pérez (2012). Breu Història de l'Inquisició en Espanya, Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-08-00695-4.
• Tomás i Valent, Francisco (2000). La tortura judicial en Espanya, 2ª edició, Barcelona: Crítica. ISBN 84-8432-029-4.