Anar al contingut

Tortura blanca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Detinguts a la seua arribada al Campament X-Ray en giner de 2002, en ulleres protectores, caraces, guants i orejeras.

La tortura blanca és un tipo de tortura sicològica[1][2] que inclou extrema privació sensorial i aïllament.[3][4] La realisació d'este tipo de tortura moderna fa que el detingut perga l'identitat personal a través de llarcs periodos d'aïllament.[5][6]

Història per país

[editar | editar còdic]

Alemània Oriental

[editar | editar còdic]

En Alemània, mentres el mur de Berlín seguia en peu, la República Democràtica Alemana va tindre 17 presons, entre estes va haver una en la localitat d'Alt Hohenshönhausen, en la ciutat de Berlín (actualment el memorial Berlín Hohenschönhausen) a on es varen realisar actes de tortura física i sicològica des de 1959 fins a 1989.

Estats Units

[editar | editar còdic]

Estats Units ha segut acusat per Amnistía Internacional i atres organisacions internacionals de drets humans d'utilisar "aïllament extrem i privació sensorial, detinguts confinats en celes sense finestres, dies sense vore la llum del dia" junt en atres tècniques de tortura, tot en l'aprovació de l'administració de George W. Bush[7][8] baix l'eufemisme "interrogatori millorat".[9] L'organisació European Democratic Lawyers (EDL) ha acusat explícitament a Estats Units de tortura blanca: "Els drets fonamentals són violats per part d'Estats Units. En Guantánamo, els presoners són reclosos baix privació sensorial, oïts i ulls coberts, mans i peus nugats, mans en guants grossos, retinguts en gàbies sense privacitat, sempre observats, llum de dia i de nit: açò es diu tortura blanca ".[10] Rainer Mausfeld ha criticat la pràctica.[11]

Iran

[editar | editar còdic]

En Iran, la tortura blanca (persa: شكنجه سفيد) s'ha practicat en presos polítics.[12] La majoria dels presos polítics que sofrixen este tipo de tortura són periodistes[13] retinguts en la presó de Evin.[14] "Amir Fakhravar, el presoner iraní de la sala blanca, va ser torturat [en la presó de Evin] durant 8 mesos en 2004. Encara té horrors sobre la seua época en la sala blanca".[15] Segons Hadi Ghaemi, tals tortures en Evin no estan necessàriament autorisades directament pel govern iraní.[16]

Pot incloure periodos prolongats de confinament solitari, l'us d'allumenament continu per a privar del somi (inclós en la Convenció de Ginebra sobre Drets Humans Bàsics, 1949) a sovint en centres de detenció fòra del control de les autoritats penitenciàries, inclosa la Secció 209 de la Presó de Evin.


Ahmed Shaheed, reporter especial de drets humans de l'ONU en Iran, va mencionar en una declaració que l'activiste de drets humans Vahid Asghari va ser torturat psicològicament per mig d'una detenció prolongada en confinament solitari i en amenaces d'arrestar, torturar o violar als seus familiars. Segons els informes, també va ser torturat en fortes tanes en la finalitat d'obtindre confessions.[17][18]

Un informe d'Amnistía Internacional en 2004[3] documenta evidència de "tortura blanca" a Amir Abbas Fakhravar, pels Guàrdies Revolucionaris. Segons l'informe, que va calificar el seu cas com el primer eixemple conegut de tortura blanca en Iran[19] va afirmar que "les seues celes no tenien finestres, i les parets i la seua roba eren blanques. Els seus menjars consistien en arròs blanc en plats blancs. Per a usar el bany, tenia que posar un paper blanc baix de la porta. Estava prohibit parlar, i els guàrdies supostament usaven sabates que amortiguaban el sò".[20][21][22] A la seua arribada als Estats Units, Fakhravar va confirmar este informe en una entrevista en Christian Broadcasting Network.[23]

En una cridada telefònica a Human Rights Watch en 2004, el periodiste iraní Ebrahim Nabavi va fer la següent denúncia sobre la tortura blanca:

“Des de que vaig deixar a Evin, no he pogut dormir sense pastilles per a dormir. És terrible. La soletat mai t'abandona, molt despuix de que estàs 'lliure'. Cada porta que se't tanca ... Per això ho cridem 'tortura blanca'. Obtenen lo que volen sense tindre que colpejar-te. Saben lo suficient sobre tu com per a controlar l'informació que reps: poden fer-te creure que el president ha dimitit, que tenen a la teua dòna, que algú en qui confies els ha dit mentires sobre tu. Escomences a quebrar-te. I una volta que et trenques, ells tenen el control. I després comences a confessar".[24]

Kianush Sanjari, un bloguero i activiste iraní que supostament havia experimentat este tipo de tortura en 2006 va afirmar:


"Assente que el confinament solitari, que fa la guerra a l'ànima i a la ment d'una persona, pot ser la forma més inhumana de tortura blanca per a persones com yo, que són arrestades únicament per (defendre) els drets dels ciutadans. Solament espere que aplegue el dia en que ningú siga posat en règim d'aïllament [com a castic] per l'expressió pacífica de les seues idees".[25]

El 20 de decembre de 2018, Human Rights Watch va instar al règim d'Iran a investigar i trobar una explicació a la mort de Vahid Sayadi Nasiri, que havia segut encarcerat per insultar al líder suprem Ali Khamenei. Segons la seua família, Nasiri havia estat en folga de fam pero se li va negar atenció mèdica abans de morir.[26]

Veneçola

[editar | editar còdic]

El 2 de març de 2015 la Comissió Interamericana de Drets Humans va dictar mides cautelars de protecció en la resolució 6/2015 a favor de Lorent Saleh i Gerardo Carrero com a resposta a la solicitut feta el 8 de juliol de 2013 per Tamara Sujú en nom del Fòrum Penal, en la que va demanar a l'organisme que requerixca al governe veneçolà la protecció de la vida i integritat personal de Saleh i, més alvance dins del procediment, també la protecció de Carrero per la presunta violació dels seus drets humans. El document de la CIDH resenya que Saleh i Guerrero “estarien ubicats en un sòtol (cinc pisos baix terra), conegut com ‘La Tomba’, de l'edifici que funciona com a sèu principal del Servici Bolivariano d'Inteligència Nacional (SEBIN)”, a on són somesos a un “aïllament prolongat sense contacte en atres persones, en un espai confinat de 2×3 metros, en càmares de vídeo i micròfons en cada una de les seues celes, sense accés a la llum del sol o a l'aire lliure”, i que els dos presos han denunciat que patixen “crisis nervioses, problemes estomacales, diarrea, bossades, espasmos, dolors en articulacions, maldecaps, dermatitis, atacs de pànic, trastorns musculars i desorientación temporal” sense “presuntament rebre atenció mèdica adequada”. La Comissió va considerar que els estudiants "es troben en una situació de gravetat i urgència, ya que les seues vides i integritat personal estarien en risc", i d'acort en l'artícul 25 de Reglament de la CIDH l'organisme li va demanar al governe veneçolà que adoptara les mides necessàries per a preservar la vida i l'integritat personal dels detinguts, particularment proporcionar l'atenció mèdica adequada d'acort en les condicions de les seues patologies, i que assegurara que les seues condicions de detenció s'adequaren a estàndarts internacionals, prenent en consideració el seu estat de salut actual.[27][28] El 20 d'abril Lorent va intentar suïcidar-se en la seua cela, fet que va ser evitat pels funcionaris de el SEBIN. El seu advocat va denunciar que para llavors no havia rebut resposta per part del Ministeri Públic sobre la solicitut de realisar-li evaluacions psiquiàtriques a Saleh i a Gabriel Entanques.[29]


Ademés de "La Tomba", diverses organisacions no governamentals han reportat l'aplicació de tortura blanca en atres instalacions estatals, com els sòtols de la Direcció general de Contrainteligencia Militar (DGCIM), coneguts com "La Cova".[30][31] En este recint es varen documentar casos de privació sensorial per mig de l'us de llums enceses de forma contínua i aïllament prolongat. Entre els primers casos registrats baix estes condicions en dites instalacions es troba el del primer tinent de la Guàrdia Nacional, Néstor Arturo Neve Moreno.[32]

El Panel d'Experts Internacionals Independents de l'Organisació dels Estats Americans (OEA) va senyalar estes pràctiques en el seu informe de l'any 2018. El document detalla l'aplicació de métodos compatibles en la tortura blanca i sicològica en "La Cova", documentant les condicions de reclusió de Neu Moreno en l'Incidència Nº 4 (pàgines 83 i 84), i concloent que existixen fonaments per a considerar la comissió de crims de lesa humanitat en el país.[33][34]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Informe del Panel d'Experts Internacionals Independents sobre la possible comissió de crims de lesa humanitat en Veneçola|data=29 de maig de 2018|editorial=Organisació dels Estats Americans (OEA)

  1. ↑ Ruxandra Cesereanu, «An Overview of Political Torture in the Twentieth Century». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 27 de novembre de 2019.
  2. ↑ «Educational Aids to Work with Survivors of Torture and Organized Violence». (704 KiB), Canadian Centre for Victims of Torture (CCVT), 2004, p. 50.
  3. ↑ 3,0 3,1 Helping to break the Silence: Urgent Actions on Iran [1] archivat en Wayback Machine., Amnesty International, April 1, 2004.
  4. ↑ Lionel Beehner, Iran's Waning Human Rights [2] archivat en Wayback Machine., Council on Foreign Relations (CFR), August 9, 2006.
  5. ↑ Call for Action Against Isolation and Torture, TML Daily, December 12, 2003.
  6. ↑ David Morgan, Violations of human...rights of the Kurds in Turkey, Kurdish Mija, March 22, 2005.
  7. ↑ Guantanemo conditions 'worsening' BBC News April 4, 2007
  8. ↑ US: Did President Bush Order Torture Human Rights Watch, Dec. 21, 2004
  9. ↑ Press, Associated. «These Llaure The 13 'Enhanced Interrogation Techniques' The CIA Used On Detainees». Business Insider. Consultat el 2019-08-21.
  10. ↑ European Democratic Lawyers (EDL) statement on Guantanamo Bay and other detention centres European Democratic Lawyers July, 2004
  11. ↑ Mausfeld, Rainer. “Psychologie, weißi Folter‘ und die Verantwortlichkeit von Wissenschaftlern” (alemà) (PDF). Psychologische Rundschau 60 (4): 229–240. Translated as “Psychology, 'White Torture' and the Responsibility of Scientists” (anglés) (PDF) .
  12. ↑ Karl Vick, Report Cites 'Climate of Fear' in Iran, The Washington Post, June 7, 2004.
  13. ↑ UN human rights commissió urged to sanction Iran, Reporters Without Borders, March 15, 2005.
  14. ↑ Amnesty International, Iran:... Kianoosh Sanjari [3] archivat en Wayback Machine., January 10, 2007.
  15. ↑ «A Psychological Torture Method Called "White Torture"» (en en-us).
  16. ↑ Doug Saunders, Few know who is held behind the tiled walls of Tehran's Evin prison, February 19, 2007
  17. ↑ «Vahid Asghari was beaten to make confess - "Human Rights Group in US"». Bcrgroup.us. Consultat el 2019-09-10.
  18. ↑ «United Nations Report -" IranHRDC"».
  19. ↑ Sarah Baxter. Fugitive pleads with US to 'liberate' Iran
  20. ↑ United States Department of State, Country Reports on Human Rights Practices - Iran in 2006, March 6, 2007.
  21. ↑ Cathy McCann [4] [5] archivat en Wayback Machine., NEAR International, March 17, 2004.
  22. ↑ Eli Lake, Iranian Dissident to Seek Support For Opposition, The New York Sun, May 9, 2006.
  23. ↑ Kenneth R. Timmerman, Sins of Omission, Sins of Commission, Frontpagemag, September 8, 2006.
  24. ↑ Like the Dead...Crushing of dissidents in Iran, Human Rights Watch, June 2004
  25. ↑ Golnaz Esfandiar, Iranian activist believes blog caused detention, International Relations and Security Network (ISN), January 12, 2007
  26. ↑ «Iran: Investigate Suspicious Deaths in Detention, Release Activists». Hrw.org. Consultat el 2019-09-10.
  27. ↑ «[6]». Consultat el 3 de giner de 2018.
  28. ↑ «[7]». Consultat el 3 de giner de 2018.
  29. ↑ «seua-cela-en-el-sebin.html ». Consultat el 3 de giner de 2018.
  30. ↑ «La Cova: l'arribada de la tortura blanca a Veneçola». Fòrum Penal. Consultat el 2024-05-18.
  31. ↑ «Helicoide ple, tomba freda i cova adins: lo que no es parla dels presos». L'Estímul / Clímax.
  32. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
  33. ↑ «Informe del Panel d'Experts Internacionals Independents sobre la possible comissió de crims de lesa humanitat en Veneçola». Organisació dels Estats Americans (OEA).
  34. ↑ «Panel d'Experts Internacionals Independents de la OEA conclou que existix fonament per a considerar que s'han comés crims de lesa humanitat en Veneçola». OEA.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tortura_blanca&oldid=982898»