Soledad
.jpg){kind=link}
La soletat (del llatí solĭtas, -ātis) és un estat d'aïllament en el qual un individu es troba solament, sense acompanyament d'una persona o animal de companyia. Pot tindre orige en diferents causes, com la pròpia elecció de l'individu, l'aïllament impost per un determinat sector de la societat, pèrdua de sers volguts, una malaltia contagiosa, trastorns mentals, trastorns neurològics o circumstàncies d'ocupació o situació. Pot també entendre's per privacitat o privació voluntària de la companyia.[1]
Soletat adequada i inadequada
[editar | editar còdic]La soletat durant periodos més llarcs pot afectar a l'individu i sol ser percebuda com a desagradable, causant depressió, aïllament i reclusió, donant com resultat una incapacitat d'establir relacions en els demés. Els síntomes d'una soletat imposta i prolongada inclouen ansietat, alucinacions, o inclús distorsió de la percepció i el temps. No obstant, si be per a molts sol ser causa de depressió, per a uns atres la soletat no és alguna cosa depriment.[2][3]
Els monges, per eixemple, la veuen com una forma d'allumenament espiritual. També hi ha filòsofs que, ademés de recomanar dur una vida tranquila i solitària, veuen la soletat com una forma d'alcançar l'excelència. Eixemple d'això és Arthur Schopenhauer, filòsof alemà que sostenia que «la soletat és la sòrt de tots els esperits excelents.»[4] També hi ha sicòlecs i psiquiatres que recomanen aprofitar i gojar dels temps de soletat, degut a que «nos permet descobrir-nos i donar-nos conte de quí som i qué volem»[5]
Un individu pot buscar la soletat física per a eliminar distraccions i concentrar-se o meditar més fàcilment.[6] Aixina i tot, no és el fi en sí mateixa, i una volta s'alcança suficient capacitat per a ignorar les distraccions, la gent es torna menys sensible a elles i pot mantindre la concentració. Hi ha gent altament entrenada (com els monges budistes) que poden alcançar nivells de concentració superiors a pesar de les circumstàncies externes. Dita gent no desija interacció en el món físic: la seua atenció és únicament el seu propi món.
Les noves tecnologies conecten i socialisen pero distrauen i impedixen la concentració i el descans mental que es requerix per a poder assimilar continguts, planificar, crear i inclús llegir en profunditat. En eixe sentit, la soletat també és necessària per a una série de processos mentals que propicien l'equilibri personal.[7]
Tipologia
[editar | editar còdic]Diferencies entre "sentir-se solament" i "aïllar-se socialment"
[editar | editar còdic]Existix una clara distinció entre abdós conceptes. Quan a una persona li afecta negativament la soletat (és dir, que se sent solament), li'l pensa per mig de la discrepància entre distints nivells d'interacció social necessaris i esperables, mentres que a una persona que li afecta positivament la soletat (és dir, que elegix aïllar-se socialment fent-se càrrec de la seua decisió) és simplement pensat com una falta de contacte en les persones.
Açò du a la premissa de que la soletat és, per lo tant, una experiència subjectiva; si una persona pensa que està sola, llavors està sola. Les persones poden sentir-se soles mentres estan en soletat o en mig d'una multitut. Lo que fa que una persona se senta sola és el fet de que necessiten més interacció social o un cert tipo d'interacció social que no està disponible actualment. Una persona pot estar en mig d'una festa i sentir-se sola per no parlar en suficients persones. A l'inversa, un pot estar sol i no sentir-se solament; encara que no hi ha ningú entorn, no està solament perque no hi ha desig d'interacció social. També s'ha sugerit que cada persona té el seu propi nivell òptim d'interacció social. Si una persona té molt poca o massa interacció social, açò podria dur a sentiments de soletat o sobreestimulaació.[8]
De la soletat transitòria a la soletat crònica
[editar | editar còdic]Una atra tipologia important de la soletat és aquella centrada en la perspectiva de temps.[9] En este sentit, la soletat pot vore's com a transitòria (com a part d'un estat d'ànim esperable) o crònica (com una traça de la personalitat).
La soletat transitòria (com a estat d'ànim) és de naturalea temporal, causada per alguna cosa en l'ambient i que s'alivia fàcilment. La soletat crònica (com a traça) és més permanent, causada per la persona i no s'alivia en facilitat.[10] Per eixemple, quan una persona està malalta i no pot socialisar en amics, seria un cas de soletat transitòria. Una volta que la persona millorara, seria fàcil per a ells aliviar la seua soletat. En canvi, aquella persona que se sent sola sense importar si està en una reunió familiar, en amics o sola; sense importar lo que ocórrega en l'entorn, l'experiència de la soletat sempre està ahí.
Vore també
[editar | editar còdic]- Aïllament social
- Buit (sentiment)
- Autoodio
- Ermitaño
- Hikikomori
- Individualisme
- Relació interpersonal
- Timidea
- Trastorn d'ansietat social
- Trastorn esquizoide de la personalitat
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Michael Harris. Solitud. Cap a una vida en sentit en un món frenètic. Paidós, 2018, ISBN 978-84-493-3421-4.
- Juan Díez Nicolas i María Morenos Páez. La soletat en Espanya [1] archivat en Wayback Machine., ONCE-AXA-ASEP, 2015, ISBN 978-84-88934-11-6.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Salinger, l'escritor solitari que va conquistar la lliteratura moderna. (2010). Chile, Llatinoamèrica.: Diari de Cooperativa. Consultat el 16 de maig de 2014, de http://www.cooperativa.cl/noticias/cultura/literatura/j-d-salinger/salinger-el-escritor-solitari-que-conquiste-la-lliteratura-moderna/2010-01-28/163536.html.
- ↑ Leslie Brokaw. (2012). The Power of Introverts, the Power of Quiet. Massachusetts Institute of Technology, EE. UU: Sloan Review. Consultat el 2 de maig de 2014, de http://sloanreview.mit.edu/article/the-power-of-introverts-the-power-of-quiet/.
- ↑ Sherrie Bourg Carter. (2012). 6 Reasons You Should Spend More Clave Alone. New York, NY.: Psychology Today. Informació consultada el 12 de decembre de 2013, de http://www.psychologytoday.com/blog/high-octane-women/201201/6-reasons-you-should-spend-more-clave-alone.
- ↑ Veja les paraules d'Arthur Schopenhauer, en: Lorraine C. Ladish. (2003). Deprendre a voler: en la confiança, l'igualtat i el respecte. Espanya, Unió Europea.: Edicions Piràmide, pág. 108.
- ↑ Segons un anàlisis realisat pel Dr. Rodrigo Còrdova, psiquiatra i president de l'Associació Colombiana de Societats Científiques. Veja lo dit en: La soletat no és tan mala com la pinten. (2014). Bogotà, Colòmbia.: Diari El Temps. Consultat el 9 de maig de 2014, de http://m.eltiempo.com/vida-de-hui/salut/la-soletat-no-és-tan-mala-com-la-pinten/9323584.
- ↑ Boullosa, N. (2012). La soletat, clau per a innovació i productivitat (estudi).Barcelona, Espanya: Faircompanies. Consultat el 8 de maig de 2014, de http://faircompanies.com/blogs/view/la-soletat-activa-la-productivitat-i-innovació-estudis/.
- ↑ (Març de 2018) Solitud. Cap a una vida en sentit en un món frenètic, Paidós, pp. 54-66. ISBN 978-84-493-3421-4.
- ↑ (1989) «Past the reflection and through the looking-glass: Extending loneliness research», Loneliness: Theory, research and applications, Newbury Park, Califòrnia: Sage Publications, pp. 51–6.
- ↑ (1982) «Types of loneliness», Loneliness: A sourcebook of current theory, research and therapy, New York: John Wiley and Sons, pp. 105–19. ISBN 978-0-471-08028-2.
- ↑ Duck, S. (1992). Human relations (2nd ed.). London: Sage Publications.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Soledad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.