Buit (sentiment)
El buit, com condició humana emocional, és el sentiment generalisat d'apatia, avorriment i alienació social, acompanyat freqüentment de distimia,[1] depressió, anhedonia,[2] desesperança, sentiment agut de soletat o desórdens emocionals relacionats.
El sentiment de buit forma també partix del procés natural de la pena, com a resultat de la desaparició d'un ser volgut o algun canvi significatiu. Ademés, el significat concret de buit varia molt en el context de les diferents tradicions culturals en que s'ubique.[3]
Antropologia i sentiment positiu en la cultura oriental
[editar | editar còdic]Mentres que per a la cultura occidental el sentiment de buit està lligat a emocions, tals com l'ansietat o la depressió; en algunes filosofia orientals com el budisme i el taoisme, el buit verdader que no està lligat a les emocions (conegut com Śūnyatā en el budisme), apareix com un estat superior de realisació el qual és un mig o camí que nos permet aplegar a alcançar l'allumenament espiritual.
En les religions i filosofia orientals, en ser un estat de buit verdader (al no estar lligat a les emocions), no té el mateix sentit que en la cultura occidental; ya que d'esta forma es tracta d'un estat superior del ser humà, i no d'un estat emocional que provoca malestar a través dels sentiments negatius.
Sociologia, filosofia i psicologia de la cultura occidental
[editar | editar còdic]En filosofia política, el buit s'associa en el nihilisme. El crític lliterari Georg Lukács per eixemple, argumenta contra el buit espiritual i la inadecuación moral del capitalisme.[4]
El concepte de buit va ser important en un cert tipo de filosofia existencialista i algunes formes del moviment Mort de Deu,[5] moviment filosòfic que dona veu al sentit d'alienació que prové del reconeiximent del ser humà de la seua soletat en un univers que li és indiferent.[6]
En cultures a on el sentit de buit es veu com alguna cosa negatiu s'associa en la depressió i es proponen tractaments relacionats en la psicoterapia, la teràpia de grup i les mascotes[7][8] i teràpies relacionades en animals. També poden ser d'utilitat atres métodos com l'espiritualitat, la meditació, el voluntariat i l'aproximació a la comunitat local per mig d'eixides, aficiones i contacte en la naturalea per a trobar diversos interessos en la vida.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Downs, A. The Half-Empty Heart: A supportive guide to breaking free from chronic discontent. (2004)
- ↑ «Buit Emocional I Anhedonia: El Abatimiento De la Vida» (en és). hugofilippe.com. Consultat el 2022-03-01.
- ↑ http://www.britannica.com/ebchecked/topic/186253/emptiness#tab=activechecked%2Citemschecked&title=emptiness%20--%20Britannica%20Online%20Encyclopedia
- ↑ We Didn't Start the Fire: Capitalism and Its Critics, Then and Now. By Sheri Berman, in Foreign Affairs. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2008. Consultat el 17 de setembre de 2008.
- ↑ http://www.mrjeffrey.com/english%20IV/Existentialism/A_Primer_of_Existentialism.doc.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2011. Consultat el 20 de febrer de 2010.
- ↑ Petnet - Responsible Ownership in Austràlia - And then there were two!
- ↑ «Mar. 27, 1997-Vol28n25: Research provides further evidence that pets, music effective at reducing stress». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2007. Consultat el 20 de febrer de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vacío (sentimiento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.