Bou de Fálaris
El bou de Fálaris és un instrument de tortura el nom de la qual s'atribuïx a Fálaris, tirà d'Acragas, Sicília, que va morir en l'any 554 a. C. Els ajusticiados s'introduïen en l'interior d'una estàtua de coure hueca en forma de bou. L'estàtua es colocava damunt d'una foguera, en lo que la temperatura de l'interior aumentava com en un forn. Els alaridos i els crits de les víctimes eixien per la boca del bou, fent semblar que la figura mugía. La llegenda conta que el seu dissenyador, Perilo, va morir en ser introduït en la seua pròpia creació per orde de Fálaris quan li va presentar l'instrument. En realitat, ans que morira, Fálaris va ordenar traure a Perilo de l'interior del bou per a que no profanara la seua obra i va dispondre que morira en ser tirat per un precipici.
Alguns eruditsPlantilla:Quí de principis de el XX varen indicar una possible conexió entre el bou de Fálaris i les imàgens dels cults fenicios (vore el becerro d'or bíblic), i hipotetizaron una continuació de la pràctica dels sacrificis humans d'Orient. No obstant, esta idea després va perdre adeptes.
Història
[editar | editar còdic]El història del bou no pot ser descartada com a pura invenció. Píndaro, qui va viure menys d'un sigle més vesprada, va associar expressament a este instrument de tortura en el nom del tirà. Certament va existir un bou de Fálaris en Agrigent que va ser traslladat a Cartago pels mateixos cartagineses quan va tornar a ser presa per Escipión l'Africà, també conegut com Escipión el Major, i tornat a Agrigent (c. 200 a. C.). No obstant, és més provable que anara Publio Cornelio Escipión Emiliano, àlies Escipión el Menor, qui va retornar este bou i atres obres d'art furtades a les seues ciutats sicilianes originàries despuix de la destrucció total de Cartago (c. 146 a. C.) que va posar fi a la tercera guerra púnica.
El tormento de Fálaris és mencionat sense aportar detalls per Aristóteles en parlar d'accions depravadas.[1]
Persecució romana de cristians
[editar | editar còdic]Els romans tenien fama de haver usat este dispositiu de tortura per a matar a alguns cristians, especialment a sant Eustaquio, qui, segons la tradició cristiana, va ser torrat en un bou de coure en la seua esposa i fills pel emperador Adriano.[2] Lo mateix li va succeir a sant Antipas, bisbe de Pérgamo durant les persecucions de l'emperador Domiciano i el primer màrtir en Àsia Menor, qui va ser torrat fins a la mort en un bou de coure en l'any 92.[3] S'afirma que el dispositiu encara s'usava dos sigles despuix: una atra cristiana, Pelagia de Tarso, hauria segut cremada en un d'ells en 287 pel emperador Diocleciano.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ètica a Nicómaco, llibre VII, 5; 1148b25.
- ↑ Insights and Interpretations: Studies in Celebration of the Eighty-fifth Anniversary of the Index of Christian Art, Princeton University Press, p. 61. ISBN 9780691099910.
- ↑ «Hieromartyr Antipas, Bishop of Pergamum and Disciple of Saint John the Theologian». Orthodox Church in America.
- ↑ «Martyr Pelagia of Tarsus». Orthodox Church in America.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toro de Fálaris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.