Píndaro

Píndaro (en grec) és un dels més célebres poetes lírics de la Grècia clàssica. Es creu que va nàixer en Cinoscéfalas,^[1] Beòcia, cap al 518 a. C. Segons la tradició, pertanyia a una família aristocràtica.

Vida

Es té poques notícies fiables sobre la seua biografia, a pesar de les sis Vides que han llegat autors antics. Es creu que va nàixer en Cinoscéfalas, Beòcia, cap al 518 a. C. i que, segons la tradició, pertanyia a una família aristocràtica. De fet, en Píticas V ell mateixa sembla afirmar que procedix delinaje dels egeidas, per lo que a sovint manifestarà en les seues obres una especial simpatia per les institucions dorias. Passa la seua infància i primera joventut en Tebas i en Atenes, a on va ser discípul d'Agatocles. Molt jove encara, participa en un certamen de poesia en el que és vençut per la poetisa Corina de Tanagra. Va ser ella, i en esta ocasió, qui li va aconsellar «sembrar a mans plenes, no a sacs plens». La primera oda pindárica és la Pítica X i va ser composta quan l'autor a penes contava en vint anys d'edat. Pronte es convertix en un renombrado poeta. Com a tal, recorre les principals corts aristocràtiques de Grècia: Cirene, Siracusa, etc. Davant la invasió dels perses, va adoptar una actitut de transigencia en l'enemic que era l'interessada política de la seua pàtria tebana. En esta qüestió, Píndaro va chocar en un atre important poeta, Baquílides, que havia adoptat un punt de vista panhelénico i propugnava la resistència enconada davant els perses, que veu com una amenaça sobre el conjunt de tota la Hélade. Píndaro va morir en Argos en l'any 438 a. C.

Obra

Erro al crear miniatura:

Píndaro exalta a un guanyador dels Jocs Olímpics (1872). Giuseppe Sciuti

L'obra de Píndaro que es coneix s'ha conservat en papirs d'entre el sigle II a. C. i el sigle II d. C. i en alguns manuscrits medievals que procedixen d'una selecció efectuada en el sigle III. En total, han aplegat fins a nosatres quatre llibres d'epinicios que sumen 45 odes i alguns fragments solts. Els epinicios (ἐπίνικοι / epinikoi) són vores corals composts en honor dels vencedors en algun dels quatre certàmens deportius dels Jocs Panhelénicos que es cantaven al pas dels campeons. Les composicions de Píndaro solen utilisar la victòria deportiva com a simple punt de partida per a lloar el valor personal del atleta: el seu triumfo reflectix la victòria de lo Bell i lo Bo sobre la mediocritat. Ademés d'epinicios, Píndaro va compondre himnes, peanes, partenios, vores al vi, trenos, etc. L'estil de Píndaro és peculiar i difícil. Es caracterisa per procedir en la matèria poètica a bots, establint associacions brusques i imprevista entre diferents elements. Ellenguage, molt elevat, procedix d'una mescla artificiosa de diferents dialectes i se satura d'elements retòrics, en especial d'imàgens. La dificultat de l'obra pindárica és paradigmàtica. Si resultava ya obscura per a les seues coetáneos, en posterioritat autors que van d'Heródoto a Voltaire parlen de lo ininteligible de la seua poesia. No obstant, Goethe o Hölderlin ho varen erigir en símbol de la llibertat del geni creador.

Traduccions antigues

Oda I de les Olimpiacas de Píndaro, trad. en vers de Fra Luis de León en el Parnaso espanyol de López de Sedano, i també en el t IV. pág. 274 de les seues Obres (Madrit, Ibarra, 1816).
Obres de Píndaro, traduïdes del grec en vers castellà per José Canga Argüelles i Bautista Canga Argüelles. Madrit: Sancha, 1798.
Obres poètiques de Píndaro en metro castellà, en el text grec i notes crítiques, per D. Francisco Patricio de Berguizas. Madrit, Imprenta Real, 1798.
Traducció inèdita de Cándido María Trigueros Odes de Píndaro, Ms.
Laura Mestre Hevia ha traduït epinicios de Píndaro a l'espanyol.^[2]

Referències

↑ Patrick (2010). 501 Grans Escritors, pág. 12, Random House Mondadori. ISBN 978-84-253-4382-7.
↑ acul. ohc. cu/b7-9/b7-9-elina.pdf 140 anys del naiximent de Laura Mestre acul. ohc. cu/b7-9/b7-9-elina.pdf archivat en Wayback Machine.

Bibliografia

Píndaro: Epinicios, edició bilingüe, Promocions i Publicacions Universitàries (PPU), Barcelona, 1988. (Exemplaria Graeca, Colecció de texts clàssics grecs). Introducció, traducció i notes per Josep Alsina Clota. Conté les següents seccions: Olímpiques; Píticas; Nemeas; Ístmicas.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Píndaro.

PIERRON, Pierre Alexis: Història de la lliteratura grega (Histoire de la littérature grecque, 1850).
- Entrada de «Píndaro» (Pindare): org/bloodwolf/livres/pierron/chap3. htm#XIII text francés en el org/ lloc de Philippe Remacle. Ed. d'Hachette, 1875.
  - Philippe Remacle (1944 – 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.

PÍNDARO:
- dgb. uanl. mx/la/1080018724/1080018724. html Texts en espanyol, en índex electrònic, en el dgb. uanl. mx/ lloc de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic: trad. de 1833 d'Ignacio Montes d'Oca; facsímilés en PDF.
  - Olímpica primera.
    - wikisource. org/wiki/Obres_completes_d%27en_Joan_Maragall_-_Poesies_II/Ol%C3%ADmpica_primera_de_P%C3%ADndar Traducció catalana de Joan Maragall, en Wikisource.
    - wikisource. org/wiki/Ol%C3%ADmpica_I Còpia d'una ed. de 1910, també en Wikisource.
  - Pítica 8.ª.
    - harvard. edu/CHS/artícul/display/5307 Traducció i anotacions harvard. edu/CHS/artícul/display/5307 archivat en Wayback Machine. de Gregory Nagy de la pítica i de fragments de Píndaro i d'uns atres, en anglés, en el harvard. edu lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a la Universitat d'Harvard i dirigida pel propi G. Nagy.
- org/bloodwolf/poetes/pindare/table. htm Texts bilingües grec - francés, en introducció i anotacions en este idioma, en elloc de Ph. Remacle.
- Texts en grec en Wikisource.
- hs-augsburg. de/~harsch/graeca/Chronologia/S_ante05/Pindar/pin_intr. html Texts en grec en el hs-augsburg. de/~harsch/augustana. htmlloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).

FILÓSTRATO EL VELL: Quadros o Imàgens (Εικόνες); II, 12: Píndaro (Πίνδαρος).
- theoi. com/Text/PhilostratusElder2A. html#12 Traducció a l'anglés, en el theoi. com/ lloc Theoi; trad. de 1931 d'Arthur Fairbanks publicada en la Loeb Classicalibrary.
  - org/bloodwolf/erudits/philostrate/tableaux2. htm#XII Text bilingüe grec - francés, en elloc de Ph. Remacle.
    - wikisource. org/wiki/%CE%95%CE%B9%CE%BA%CF%8C%CE%BD%CE%B5%CF%82_%CE%91%CE%84/%CE%92%CE%B9%CE%B2%CE%BB%CE%AF%CE%BF%CE%BD_%CE%B2/%CE%B9%CE%B2 Text grec, en Wikisource.
      - Arthur Fairbanks (1864 - 1944): historiador nortamericà de l'art que va ser director del Museu de Belles arts de Boston des de 1908 fins a 1925.

NAGY, G.: Pindar's Homer: The Lyric Possession of an Epic Past (El Homero de Píndaro: la possessió de la lírica per un passat épico), 1990.
- press. jhu. edu/books/nagy/PH. html Text press. jhu. edu/books/nagy/PH. html archivat en Wayback Machine., en anglés, en varis formats; en elloc de la Johns Hopkins University Press.
- La mateixa obra: harvard. edu/CHS/artícul/display/5283 portada en directori electrònic en el costat esquerre harvard. edu/CHS/artícul/display/5283 archivat en Wayback Machine., en elloc del CHS.
  - Per a les cites: http://nrs. harvard. edu/urn-3:hul. ebook:CHS_Nagy. Pindars_Homer.1990

NAGY, G.: Genre and Occasion (El gènero i la funció), 1994.
- harvard. edu/CHS/artícul/display/4322 Text, en anglés harvard. edu/CHS/artícul/display/4322 archivat en Wayback Machine., en elloc del CHS.
  - Per a les cites: http://nrs. harvard. edu/urn-3:hlnc. essay:Nagy. Genre_and_Occasion.1994

NAGY, G.: “Dream of a Shade”: Refractions of Epic Vision in Pindar’s "Pythian" 8 and Aeschylus’ "Seven against Thebes" (El "somi d'una ombra": refracció de la visió èpica en la 8ª de les Píticas de Píndaro i en la tragèdia Els sèt contra Tebas, d'Esquilo), 2000.
- harvard. edu/CHS/artícul/display/4180 Text, en anglés harvard. edu/CHS/artícul/display/4180 archivat en Wayback Machine., en elloc del CHS.
  - Nagy explica el seu us de la paraula «refracció» en l'introducció del seu artícul del 2009 harvard. edu/CHS/artícul/display/3091 The Fragmentary Muse and the Poetics of Refraction in Sappho, Sophocles, Offenbach harvard. edu/CHS/artícul/display/3091 archivat en Wayback Machine. (La musa fragmentaria i la poètica de la refracció en obres de Safo, de Sófocles i d'Offenbach).
    - Per a les cites: http://nrs. harvard. edu/urn-3:hlnc. essay:Nagy. Dream_of_a_Shade_Refractions_of_Epic_Vision.2000

NAGY, G.: Reading Greek Poetry Aloud: Evidence from the Bacchylides Papyri (La llectura en veu alta de la poesia grega: indicis en els papirs de Baquílides.), 2000.
- harvard. edu/CHS/artícul/display/4903 Text, en anglés harvard. edu/CHS/artícul/display/4903 archivat en Wayback Machine., en elloc del CHS.
  - Per a les cites: http://nrs. harvard. edu/urn-3:hlnc. essay:Nagy. Reading_Greek_Poetry_Aloud.2000

WELLS, James Bradley: Pindar's Verbal Art: An Ethnographic Study of Epinician Style (L'art verbal de Píndaro: estudi etnogràfic del gènero del epinicio), 2010.
- ^{[enllaç trencat]}, en elloc del CHS.
  - Per a les cites: Wells, James Bradley. 2010. Pindar's Verbal Art: An Enthnographic Study of Epinician Style. Hellenic Studies Séries 40. Washington, DC: Center for Hellenic Studies.

NAGY, G.: Asopos and his multiple daughters: Traces of preclassical epic in the Aeginetan Odes of Pindar (Asopo i les seues moltes filles: vestigis de la èpica preclásica en les odas de Píndaro a Egina), 2011.
- harvard. edu/CHS/artícul/display/5098 Text, en anglés harvard. edu/CHS/artícul/display/5098 archivat en Wayback Machine., en elloc del CHS.
  - Per a les cites: http://nrs. harvard. edu/urn-3:hlnc. essay:Nagy. Asopos_and_His_Multiple_Daughters.2011

NAGY, G.: Achilles as lyric hero in the songs of Sappho and Pindar (Aquiles com a héroe líric en les vores de Safo i en els de Píndaro), en The Ancient Greek Hero in 24 Hours (Les 24 hores del héroe grec antic), Harvard University Press, 2013.
- harvard. edu/CHS/artícul/display/5946. part-i-hour-4-achilles-as-lyric-hero-in-the-songs-of-sappho-and-pindar Text, en anglés harvard. edu/CHS/artícul/display/5946. part-i-hour-4-achilles-as-lyric-hero-in-the-songs-of-sappho-and-pindar archivat en Wayback Machine., en elloc del CHS.
  - Per a les cites: Nagy, Gregory. 2013. The Ancient Greek Hero in 24 Hours. Cambridge, MA: Harvard University Press, 2013.

perseus. tufts. edu/hopper/searchresults? q=Pindar Píndaro en el Proyecte Perseus.
- Lexicón de Píndaro perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3atext%3a1999.04.0072 en anglés, en el Proyecte Perseus.

Este artícul conté una traducció derivada de «Píndaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Patrick (2010). 501 Grans Escritors, pág. 12, Random House Mondadori. ISBN 978-84-253-4382-7.

[a140-2] ul. ohc. cu/b7-9/b7-9-elina.pdf 140 anys del naiximent de Laura Mestre acul. ohc. cu/b7-9/b7-9-elina.pdf archivat en Wayback Machine.

[1]

[2]