Anar al contingut

Lírica grega

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Brygos painter 480 BC Sappho and Alkaios Staatliche Antikensammlungen Kat 98 0001.jpg
Alceo de Mitilene i Safo de Lesbos (Brygos Pintor, roig àtic kalathos, 470 a. C.)

La lírica grega és el cos de poesia lírica escrita en dialectes de grec antic. Està principalment associada en els sigles VII al V a. C., a voltes cridada la "Edat Lírica de Grècia", pero continuat la seua escritura durant els periodos helenístico i imperial.[1] Lírica és una de tres categories generals de la poesia de l'antiguetat clàssica, junt en el drama i l'èpica, segons l'esquema de les "formes naturals de la poesia" desenrollada per Goethe a principis de el XIX . (El drama està considerat una forma de poesia ací perque la tragèdia i la comèdia estaven escrites en vers en Grècia antiga).

Culturalment, la lírica grega és el producte del mig polític, social i intelectual de la polis ("ciutat-estatal").[2][3]

Molt de la lírica grega és poesia ocasional, composta per a representació pública o privada per a un soliste o cor per a marcar ocasions particulars. El simpòsium (convit) era un escenari en el que els poemes lírics eren actuats.[4] "Líric" indica que estos poemes varen estar concebuts com pertanyent a la tradició de la poesia cantada o acompanyada de la lira, també coneguda com a poesia melòdica (de melos, "cançó"). Investigacions modernes de "la lírica grega" a sovint inclouen poemes curts composts per a circumstàncies o propòsits similars que no foren estrictament "lletres de cançons" en el sentit modern, com elegies i yambo.[5] Pero, els propis grecs antics no incloïen les elegies ni els yambo en la poesia lírica, una volta que eren composts en diferents metros i diferien en els instruments musicals.[6][7] El Edinburgh Companion to Ancient Greece and Rome recorda que

[...] les diferents categories no són comparables ya que apunten a diferents aspectes de la poesia: 'mélico' és una definició musical, 'elegia' és una definició mètrica, mentres que 'yambo' es referix a un gènero i les seues característiques temàtiques. [...] El fet de que estes categories siguen artificials i potencialment enganyoses deuria impulsar-nos a acostar-nos a la poesia lírica grega en una ment oberta, sense preconcepciones sobre quin 'tipo' de poesia estem llegint.[8]


Els poemes lírics grecs celebren victòries atlètiques (epinikia), evoquen als morts, exhorten als soldats a tindre valor i oferixen devoció religiosa en les formes d'himnes, peanes i ditiram. Les Partheneia eren cantades per cors de jóvens dònes en els festivals.[9] Els poemes d'amor alaben a l'amat, expressen el desig incomplit, proferixen seduccions o culpen a l'amant anterior de la ruptura. En este últim to, la poesia amorosa podia convertir-se en invectiva, un atac poètic apuntat a insultar o avergonyir a un enemic personal, un art en el que Arquíloco, el més primerenc poeta líric grec conegut, va anar un mestre. Els temes de lírica grega inclouen "política, guerra, deports, beguda, diners, joventut, vellea, mort, el passat heròic, els deus", aixina com amor heterosexual i homosexual.[4]

En el III, el moviment enciclopèdic d'Aleixandria va instaurar el cànon d'els nou poetes lírics: Alceo de Mitilene, Alcmán, Anacreonte, Baquílides, Estesícoro, Íbico, Píndaro, Safo de Mitilene i Simónides de Ceos.[10] Solament una mostra chicoteta de poesia lírica de la Grècia Arcaica, el periodo quàn primer va florir, sobreviu. Per eixemple, els poemes de Safo de Mitilene conformaven nou rolls de papir en la Biblioteca d'Aleixandria, el primer dels quals contenia més d'1 300 versos. Pel contrari, en l'actualitat solament un dels poemes de Safo existix complet, i els fragments dels demés poemes conservats a dures penes completarien un fullet.[11]

Metros

[editar | editar còdic]

Els metros de la poesia grega estan basats en patrons de sílabes llargues i curtes i la poesia lírica està caracterisada per una gran varietat de formes mètriques.[4] Aparte del canvi entre sílabes llargues i curtes, la tensió té que ser considerada quàn es llig poesia grega. L'interacció entre els canvis "mètrics", les sílabes accentuades i les cesures és una part integral de la poesia. Això permet al poeta accentuar certes paraules i definir el significat del poema.

Hi ha dos grans divisions en els metros de la poesia grega antiga: els metros lírics i els metros no-lírics. Els lírics, o siga, destinats a cantar-se en la lira, són menys regulars que els no-lírics. Els versos estan fets de diferents tipos de peus i poden variar en tamany. Alguns s'usen per a monòdia (vora a soles), com els poemes de Safo i Anacreonte; uns atres s'usen per a càntics i danses corals, com els cors de la tragèdia o les odes de Píndaro.

Els tipos de metros lírics són el jónico, l'eòlic (basat en el coriambo, que pot originar variats versos com el glicónio o l'estrofa sáfica) i el dactilo-epitrito.[12] Les cançons corals dòriques eren compostes en formes triádicas complexes d'estrofa, antiestrofa i epodo, en les primeres dos parts de la tríade tenint el mateix patró mètric, i el epodo una forma diferent.[13]


En els metros no-lírics trobem al hexàmetro dactílico, al dístico elegíaco, als metros yámbicos i trocaicos, entre uns atres. El trímetro yámbico i el troqueo tetramétrico alterna sílabes curtes i llargues. Els metros yámbicos varen estar pensats per a reflectir més estretament els ritmes del grec parlat en la vida diària, i era aixina el metro utilisat per a diàlec en obres teatrals gregues de el V.[14] Abans, era normalment utilisat per a l'invectiva o la sàtira, com sugerix la paraula iambos, que significa paròdia, i el fet de ser trobat en Arquíloco i Hiponacte.[15] Semonides de Amorgos use trímetro yámbico tant per al seu "sàtira misógina de dònes" com para el seu poema sobre "la vanitat dels desijos humans."[15]

En el dístico elegíaco la primera llínea és un hexàmetro dactílico, la forma de vers utilisada per a la poesia èpica tant en la lliteratura grega com a llatina, la divisió entre elegia i èpica és permeable. Temes militars i didàctics poden ser tractats en dísticos elegíacos, a partir de convencions poètiques de l'èpica.[13]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Antologia de la poesia lírica grega. Carlos García Gual. Aliança Editorial. Madrit.
  • Lírics grecs. Joan Ferraté. Ed. El Penya-segat. Barcelona.
  • Antologia de la lírica grega arcaica. Emilio Suárez de la Torre. Ed. Càtedra. Madrit.
  • Els daus d'Eros. Antologia de poesia eròtica grega. Aurora Luque. Ed. Hiperión. Madrit.
  • Antologia temàtica de la poesia lírica grega. José Luis Navarro González. Madrit.
  • Yambógrafos grecs. E. Suárez de la Torre. Texts clàssics de Gredos. Madrit.
  • Lírica grega arcaica. Fco. Rodríguez Adrados. Texts clàssics de Gredos. Madrit.
  • Navarro, José Luis i Rodríguez, José Mª (ed.): Antologia Temàtica de la poesia lírica grega. Edicions AKAL, 1991.
  • Safo. Poemes i fragments. Traducció de Juan Manuel Rodríguez Tobal. (Madrit, Hiperión, 1990, 7ª ed. 2010).[16][17]
  • Safo. Poemes i testimonis. Aurora Luque. Ed. El Penya-segat. Madrit 2004.
  • Anacreonte. Poemes i fragments. Traducció de Juan Manuel Rodríguez Tobal. (Segòvia, Pavesas, Fulls de Poesia, 2000).
  • Anònim. Algunes cançons de la lírica popular i de convit de la Grècia arcaica. Traducció de Juan Manuel Rodríguez Tobal. (El Extramundi i els papers de Iria Flavia, 2004).
  • Antologia. L'ala i la cigarra. Fragments de la poesia arcaica grega no èpica. Traducció de Juan Manuel Rodríguez Tobal. (Madrit, Hiperión, 2005).[18][19]
  • Teognis. Elegies. Traducció de Juan Manuel Rodríguez Tobal. (Tarazona, Casa del Traductor, 2006).[20]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Andrew W. Miller, Greek Lyric: An Anthology in Translation (Hackett, 1996), p. xi.
  2. ↑ Budelmann (2009a, p. 3).
  3. ↑ Miller, Greek Lyric: An Anthology, p. xi.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Miller, Greek Lyric: An Anthology, p. xii.
  5. ↑ Miller, Greek Lyric: An Anthology, pp. xii–xiii.
  6. ↑ «Per a Conhecer a "Lírica" Grega Arcaica, Giuliana Ragusa (DLCV), Faculdade de Filosofia, Lletres i Ciências Humanes, Universidade de São Paulo».
  7. ↑ «[1]». Consultat el 26 de giner de 2018 (en en).
  8. ↑ Edward,, Bispham,; 1955-, Harrison, Thomas J.,; A.,, Sparkes, Brian (2006). The Edinburgh companion to ancient Greece and Rome, Edinburgh University Press. OCLC 430824814. ISBN 9780748627141.
  9. ↑ David E. Gerber, A Companion to the Greek Lyric Poets (Brill, 1997), pp. 161, 201, 217, 224, 230.
  10. ↑ Miller, Greek Lyric: An Anthology, p. xiii.
  11. ↑ Miller, Greek Lyric: An Anthology, p. xv.
  12. ↑ «Introduction to Greek Ficar».
  13. ↑ 13,0 13,1 Miller, Greek Lyric: An Anthology, pp. xiii–xiv.
  14. ↑ Aristotle, Poetics 4.18 (1459a).
  15. ↑ 15,0 15,1 Miller, Greek Lyric: An Anthology, p. xiv.
  16. ↑ Clara Janés. ABC. «Fragments».
  17. ↑ Llibres prohibits. «Maridaje poètic Safo + Huidobro».
  18. ↑ Jaime Siles. ABC Cultural. «Els inicis de la vora».
  19. ↑ Pedro Comte Parrado. «Elogie de la traducció».
  20. ↑ Jaime Siles. ABC Cultural. «Art i lliçó».


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lírica_grega&oldid=862054»