Pederàstia en l'Antiga Grècia
Detall d'un ánfora ateniense pintada en figures negres de el V
El home en barba està representat en un tradicional gest de corteig pederasta, en una mà buscant acariciar al jove i l'atra tocant la seua barbeta mirant-ho als ulls.[1]
La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealizada pels grecs des de l'época arcaica, era una relació entre un jove menor d'edat (ἐρώμενος, erōmenys, 'amat') i un home adult que no pertanyia a la seua família pròxima (ἐραστής, erastēs, 'amant'). Va sorgir com una tradició aristocràtica educativa i de formació moral. Els grecs la consideraven per això un element essencial de la seua cultura ya des dels temps d'Homero.[2] És important senyalar que la diferència d'edat entre erōmenys i erastēs és paralela a la que es donava entre els contrayentes del matrimoni en l'antiga Grècia: un home en la trentena i una jovencita o jove d'entre quinze i díhuit anys.[3] També cal remarcar que el erómeno era un adolescent ya entrat en la pubertat i no un chiquet, com s'entén en el concepte actual de pederàstia.
El terme deriva de la combinació de dos vocablos grecs: παιδ- (raïl de παῖς, παιδός, 'chiquet' o 'chicon') i ἐραστής (erastēs, 'amant'; cf. erotisme). En un sentit més ampli, la paraula es referix a l'amor eròtic entre adolescents i hòmens adults. Els grecs consideraven normal que un home se sentira atret per la bellea d'un jove, tant o més que per la d'una dòna.[4] Només hi havia controvèrsia sobre la forma en que devia expressar-se este desig.
La pederàstia estava molt relacionada en la tradició atlètica i artística de la desnudez en la gimnàsia, en la costum de matrimonis tardans per als varons, en els convits i en el fet de que les dònes estigueren recloses en les seues llars.[5] També era alguna cosa fonamental per a l'entrenament militar grec i un factor important en la formació de les seues tropes.
Història
[editar | editar còdic]Possibles orígens
[editar | editar còdic]
Els grecs antics varen ser els primers en descriure, estudiar, sistematisar i establir la pederàstia com una institució. Múltiples teories intenten explicar l'orige d'esta tradició. Una escola de pensament, representada per Bernard Sergent, sosté que el model de la pederàstia grega va evolucionar a partir dels ritos de pas a l'edat adulta indoeuropeos, els quals a la seua volta tenien les seues raïls en les tradicions chamanísticas neolíticas.
Segons una atra explicació, exposta per acadèmics anglesos com William Percy, la pederàstia va sorgir en l'antiga Creta al voltant de l'any 630 a. C. com un mig de controlar la natalitat, retardant l'edat promig del matrimoni dels hòmens fins a la trentena.
Una atra teoria explica la pederàstia des del punt de vista que tenia l'aristocràcia masculina grega sobre els sexes: els grecs es consideraven com una raça ilustrada, pero no incloïen a les dònes en tal definició. Per lo tant, només podien establir una relació amorosa entre iguals en un atre home igualment ilustrat. Este concepte elitiste dels hòmens com l'únic sexe ilustrat es dona en atres cultures coetáneas (vegen-se cultura romana i semita com a eixemples), pero solament en Grècia se seguix d'ell la tolerància a la pederàstia.
Els primers texts lliteraris grecs, els poemes homéricos, no mencionen de forma explícita pràctiques pederastes. Numeroses teories intenten explicar este silenci. Una d'elles, àmpliament sostinguda, és el hipòtesis doria establida en primer lloc per K.O. Müller. Segons esta teoria, la pederàstia va ser introduïda per les tribus guerreres dorias que varen conquistar Grècia al voltant de 1200 a. C.[6] Estes es varen establir en la major part del Peloponeso, aixina com en les illes de Creta, Santorini i Rodas, expulsant als jonios, molts dels quals varen partir cap a Àsia Menor, encara que varen quedar enclavaments jonios en importants ciutats d'Ática i d'Eubea. Segons esta hipòtesis, sent Homero un poeta jonio, no és sorprenent que en la seua obra no aparega esta pràctica, d'orige dorio. Una atra hipòtesis és que l'estil épico va excloure alguns temes, entre ells les relaciones pederastes. No obstant, les obres de Homero aludixen indirectament a relacions homoeróticas, com quan es menciona el mit de Zeus i Ganímedes en la Ilíada i el Himne homérico a Afrodita. Per un atre costat, encara que la Ilíada no aclarix la naturalea exacta de la relació entre Aquiles i Patroclo, deixa oberta la possibilitat d'una llectura homoerótica.[7]
Variants
[editar | editar còdic]La pederàstia no es practicava de la mateixa manera en tota l'antiga Grècia, puix hi havia una gran diversitat de formes segons les regions i el periodo a on es portara a terme. En algunes zones, com en Beòcia, el home i el chicon s'unien formalment i vivien junts en parella. En unes atres, com en Elis i Atenes, es convencia en regals als jóvens per a que mantingueren una relació de festeig, i en unes poques, com Jonia,[8] estes relacions estaven completament prohibides. Per un atre costat, a pesar de tot lo dit sobre els espartanos, sembla ser que practicaven la pederàstia d'una forma casi casta.[9] Un home lliure podia enamorar-se d'un jove, proclamar-ho públicament i cortejar-ho fins que este lo acceptara com a companyer.
Totes les variants tenien, no obstant, característiques comunes: el erastés es convertia sempre en una espècie de tutor llegal, mentor i amic del chic. Diferien en els rituals, en la forma de convivència i el grau d'intimitat que alcançava la parella.
Alguns poetes, com Teognis i Anacreonte, es autodefinían com a pederastes. En presentar-se d'esta manera tractaven d'encarnar els seus propis ideals en la tradició. En el cas de Teognis, la pederàstia era política i pedagògica, una forma que l'èlit masculina tenia de traspassar el seu saber i valors als seus amats. En canvi, les idees de Anacreonte són hedonistes, tant eròtica com espiritualment; pero no per això resulten menys idealistes que les de Teognis, puix promulgava com a virtut la moderació dels amants.
Polèmica
[editar | editar còdic]Michel Foucault afirma que en la cultura grega la qüestió de la pederàstia es va debatre ya com un problema i va ser "objecte d'una especial i intensa preocupació moral", centrada principalment en la castitat o la moderació en la relació en el erōmenys. No obstant, segons Andrew Lear, estes conclusions solament podrien ser certes per lo que es referix als texts del periodo clàssic en Atenes, ya que en l'época arcaica, llunt de considerar-se un problema, la pederàstia s'associava de forma general als més alts ideals.[10]
Jeremy Bentham oferix un punt de vista distint en un ensaig escrit en 1785 i publicat póstumament en 1978. Segons Bentham, lo que condenaven els grecs no era la relació homosexual en sí, sino la falta de moderació que podia donar-se en ella, que també condenaven en la relació en les dònes: «Deurien avergonyir-se de lo que es considera un excés i una debilitat, avergonyir-se d'una costum que tendix a distraure als hòmens d'ocupacions més valioses i importants, deurien avergonyir-se dels seus excessos i la seua debilitat en les dònes.»[11]
Ademés, l'estudi de la pederàstia grega resulta complicat perque els documents que tracten sobre ella han segut objecte d'una destrucció sistemàtica des de l'antiguetat. De totes les obres gregues el tema principal de les quals era l'amor entre persones d'un mateix sexe, cap ha sobrevixcut. De fet, només un menut percentage de la lliteratura antiga ha aplegat fins als nostres dies. No obstant, hi ha algunes excepcions notables a este panorama general, com els texts d'Estratón de Sardes i els Amors de Luciano.
Evolució i extinció
[editar | editar còdic]La pederàstia grega va travessar una série de canvis a lo llarc del mileni en que va existir fins a desaparéixer com a institució oficial. En el cas d'Atenes, sembla que estes relacions varen devindre després d'un gran recato en l'época arcaica en una pràctica més carnal i sense restriccions en l'época clàssica, seguida d'una tornada a una forma més espiritual en les seues últimes etapes, que s'assemblava als seus començos. El seu fi com a pràctica oficial va aplegar en un decret de l'emperador Justiniano: el mateix que també va posar fi a atres institucions que sustentaven la cultura clàssica, com els Jocs Olímpics i l'Acadèmia de Platón.
Debats filosòfics
[editar | editar còdic]Sócrates, Platón i Jenofonte varen descriure els poders inspiradores de l'amor entre varons, encara que varen desdenyar la seua expressió física. Despuix de la mort de Platón, la direcció de l'Acadèmia va passar d'amant en amant. El tema de la pederàstia va ser objecte d'extensos anàlisis. Alguns dels principals dilemes discutits varen ser:
- ¿Cóm deu ser la pederàstia, casta o eròtica?
- ¿La pederàstia està ben o mal?
- ¿La pederàstia és millor o pijor que l'amor en dònes?
Sócrates, com ve reflectit en els escrits de Platón, sembla ser partidari de les relaciones pederastes castes, marcant un equilibri entre el desig i l'autocontrol. Deixant de costat la consumaació de la relació, Sócrates emfatisa l'amistat i l'amor entre companyers. Critica mordazment els encaprichamientos merament físics; per eixemple, es burla de l'atracció de Critias per Eutidemo, comparant-l'en el comportament d'un «cerdito que es rasca contra una roca».[12] No obstant, açò no va evitar que ell mateixa freqüentara els bordells de chics, a on va comprar, per a lliberar-ho, al seu futur amic i estudiant Fedón, ni va deixar per això de descriure la seua excitació sexual en entrevore el bell cos nuet de Cármides baix el seu corfoll obert.[13]
L'amor de Sócrates per Alcibíades, que va ser més que correspost, es pren com a eixemple de la pederàstia casta. Plutarco i Jenofonte en les seues descripcions de la pederàstia espartana afirmen que, a pesar de la bellea dels seus chics, les parelles pederastes es mantenien generalment castes (contràriament a les tradicions de Creta).
Les relacions masculines varen ser presentades de modo complex, unes voltes com a honorables i unes atres com deshonrosas. Pero per a l'immensa majoria dels historiadors antics, si un home no havia tingut un jove com a amant, això indicava un fallo de caràcter. Platón en les seues primeres obres (com el Simpòsium i Fedro) no qüestiona els principis de la pederàstia i afirma de les relacions en els de el mateix sexe:
- Per lo que sé, no hi ha major bendició per a un home jove que està escomençant a viure que un amant virtuós, o per a un amant que un jove amat. Per principi, dic que cap llaç, honor, riquea ni cap atra cosa és digne d'implantar-se com l'amor. ¿De qué estic parlant? Del sentit de honor i del deshonor, sense el qual cap estat o individu podria haver fet alguna llabor bona o gran... I si poguera inventar-se alguna cosa per a que un estat o un eixèrcit es componguera dels amants i els seus amats, serien els millors governants de les seues ciutats, corregint-se els seus defectes i emulant les seues virtuts, i és una exageració chicoteta dir que si lluitaren els uns junt als atres, encara que fora solament en les mans, conseguirien conquistar el món.[14]
No obstant, en la seua obra tardana Les lleis parla de la decadència en la que està sumergida la pederàstia ateniense tradicional, acusa a la pederàstia de promoure la disputa civil i estar tornant locos a molts, i recomana la prohibició dels intercanvis sexuals en chics, proponent que es busque una forma de donar-los fi.[15]
Atres escritors, a través de «debats» entre amants dels chics i amants de les dònes, han deixat constància d'atres arguments a favor i en contra de la pederàstia. Els detractors calificaven de «antinaturals» les relacions entre hòmens i chicons, argumentant que no es donen entre «els lleons i els orsos». Uns atres aduïen per a no practicar la pederàstia tradicional que estava ideada per a que el fort se satisfera a costa del dèbil. Al cap d'estes denúncies estava la castració de chics esclaus. Diu Lucio: «la desvergonzada i tirànica violència ha aplegat a mutilar la naturalea en un ferro sacrílego, que dilacera la masculinitat dels chicons per a prolongar l'us que es fa d'ells».[16]
Vore també
[editar | editar còdic]- Homosexualitat en l'antiga Grècia
- Homosexualitat en l'antiga Roma
- Prostitució masculina en l'antiga Grècia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ J.D. Beazley, "Algunes vasijas áticas en el museu de Chipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff
- ↑ Nick Fisher, Aeschines: Against Timarchos, "Introduction," p.27; Oxford University Press, 2001
- ↑ Sobre el particular, vore l'artícul de La dòna en l'Antiga Grècia.
- ↑ Nick Fisher, Aeschines: Against Timarchos, "Introduction," p.26; Oxford University Press, 2001
- ↑ William Armstrong Percy III, "Reconsiderations about Greek Homosexualities," in Same–Sex Desire and Love in Greco-Roman Antiquity and in the Classical Tradition of the West, Binghamton, 2005; pp47
- ↑ Michael Matthew Kaylor, Secreted Desires: The Major Uranians: Hopkins, Pater and Wilde p.303 N1. "Dorian paederasty was first dealt with in detail by Karl Otfried Müller in his Die Dorier: Geschichten hellnischer Stämme und Städte, which was translated into English by Henry Tufnell and George Cornewall Lewis as The History and Antiquities of the Doric Race, 2 vols (London: John Murray, 1830)."
- ↑ «Resenya en anglés de l'obra de James Davidson The Greeks and Greek Love: A Radical Reappraisal of Homosexuality in Ancient Greece per Eric C. Brook, en Bryn Mawr Classical Review 2008.07.20». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2009. Consultat el 22 de juliol de 2008.
- ↑ Platón, El convit, 182A
- ↑ Jenofonte, Constitució els Lacedemonios, II.12-14
- ↑ Andrew Lear, The Idealization of Pederasty in Archaic Greek Poetry and Vase-Painting, delivered at the 2005 American Philological Association Annual Meeting
- ↑ Jeremy Bentham, Offences Against One's Self in Journal of Homosexuality, v.3:4(1978), págs. 389-405; seguix en v.4:1(1978)[1].
- ↑ Jenofonte, Memorables I.2.29-30
- ↑ Platón, Cármides 155c-i
- ↑ Platón, Fedro en El convit.
- ↑ Platón, Lleis, 36D & 835E.
- ↑ (en anglés) Pseudo-Lucio,Erotes" text at Diotima [2] archivat en Wayback Machine.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- General
- Growing Up Sexually: A World Atles
- Studies in the Psychology of Sex, Vol. 2: Sexual Inversion, by Havelock Ellis
- Antiga Grècia
- Greek Homosexuality, by Kenneth J. Dover; Duckworth 1978 ISBN
- Percy, William A. Pederasty and Pedagogy in Archaic Greece, Urbana and Chicago: University of Illinois Press, 1996. ISBN 0-252-02209-2
- Die Griechische Knabenliebe [Greek Pederasty], by Herald Patzer; Wiesbaden: Franz Steiner Verlag, 1982. In: Sitzungsberichte der Wissenschaftlichen Gesellschaft an der Johann Wolfgang Goethe-Universität Frankfurt am Main, Vol. 19 No. 1.
- Homosexuality in Greek Myth, by Bernard Sergent; Beacon Press, 1986. ISBN
- Homosexualité et initiation chez els peuples indo-européens, by Bernard Sergent, Payot & Rivages, 1996, ISBN
- Lovers' Legends: The Gay Greek Myths, by Andrew Calimach; Haiduk Press, 2001. ISBN
- Lovers' Legends Unbound, by Andrew Calimach et al.; Haiduk Press, 2004. ISBN
- Homosexuality in Greece and Rome, by Thomas K. Hubbard; U. of Califòrnia Press, 2003. [3] ISBN
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pederastia en la Antigua Grecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.