Cirene
Cirene va ser una antiga ciutat grega —situada en l'actual Líbia—, la més important de la Pentápolis, les cinc colónies gregues de la regió, a la que va donar el nom de Cirenaica, utilisat encara hui en dia.
S'ubica en la vall de Yebel Ajdar. Els restants arqueològics cobrixen vàries hectàrees i comprenen varis temples monumentals, estoas, teatres, banys, iglésies i residències palatines. La ciutat està rodejada per la necròpolis de Cirene. A uns 16 quilómetros al nort de la polis es trobava el port de la ciutat, Apolonia (Marsa Sousa).
En esta ciutat varen nàixer numerosos matemàtics, filòsofs i geógrafos, com Eratóstenes, polímata, matemàtic i astrònom; Aristipo, filòsof fundador de l'escola cirenaica; Carnéades, fundador de la Nova Acadèmia d'Atenes; el poeta Calímaco, supost descendent de la dinastia Batíada; Sinesio, que va ser bisbe de Apolonia; o Simón de Cirene, que presuntament va ajudar a Jesús a carregar la creu cap al Calvari; entre uns atres.
Les ruïnes de Cirene varen ser declarades Patrimoni Mundial per l'UNESCO en l'any 1982.
Història de Cirene en Líbia
[editar | editar còdic]Fundació
[editar | editar còdic]Cirene va ser fundada pels grecs vinguts de Tera, actual Santorini, seguint els consells del oràcul de Delfos, conduïts per Aristóteles de Tera (posteriorment Bat I) sobre el 632 a. C.[1]
Bat, despuix de fundar una colónia en un illot de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea, en el golf de Bomba), es va traslladar al districte de Azilirs, en terra ferma, a on els colon varen estar sis anys fins que varen trobar un emplaçament millor en la regió de Irasa, a on va fundar Cirene, més a l'interior (631 a. C.), i va iniciar la dinastia dels Batíadas que va tindre huit reis (i un usurpador). La ciutat va ser fundada en el territori de la tribu libia dels asbistes (o asbistis) i dominava les terres més fèrtils i en aigua. La fundació de la ciutat està explicada detalladament en el llibre IV de les Històries d'Heródoto.[2] L'informació de l'historiador d'Halicarnaso ha segut atestada per la troballa d'un text epigràfic de el IV, cridat Estela dels fundadors, que fa menció al nexe que unia Tera en Cirene.[3]
Cirene es va convertir pronte en la ciutat principal de la regió libia compresa entre Egipte i Cartago, aumentant les relacions comercials en totes les ciutats gregues. El decliu de la seua prosperitat es va deure a disputes entre els seus propis reis en el V
Reis Batíadas
[editar | editar còdic]La colaboració en els libios va ser intensa i va produir una mescla important. Heródoto diu que el nom de Bat era una paraula libia que volia dir "rei". Els libios estaven exclosos del poder polític. Els Batíadas varen fundar les colónies de Tauquira (actual Tocra), Hespérides i despuix la de Barca, que junt en la pròpia Cirene i el seu port, Apolonia, varen formar l'original Pentápolis Líbia.
Bat II va invitar a grecs a establir-se en la regió i els va donar terres que va arrebatar als libios. Açò va provocar el tumult dels libios, que varen demanar ajuda al rei d'Egipte, qui va enviar un eixèrcit, pero els egipcíacs varen ser rebujats en la regió de Irasa i derrotats completament (lo que va provocar indirectament el derrocament del faraó egipcíac Apries). Baixe el faraó Amasis, es va establir una aliança entre Cirene i Egipte i el rei es va casar en Laódice, princesa Batíada.
El fill de Bat II, Arcesilao II, va governar com un tirà i va provocar el tumult dels grecs —dirigits pels seus germans—, que es varen establir en la ciutat de Barca, i els libios es varen rebelar. Per a sofocar la rebelió varen morir sèt mil soldats. El seu germà Learco ho va matar i es va proclamar rei, pero Bat III va conseguir restaurar la llínea llegítima.
Els grecs de Cirene, baix instruccions de l'oràcul de Delfos, varen demanar ajuda a Démonax de Mantinea, que va aplegar a Cirene i va establir una nova constitució que va llevar el poder als reis, deixant-los com a figures representatives, en funcions religioses, pero conservant els seus dominis privats; el poder polític llimitat als descendents dels colon originals va ser ampliat al restant del poble grec, que va ser dividit en tres tribus: una d'elles estava formada pels tereos (en la classe baixa libia agregada); una atra, pels peloponesios i els cretenses; i la tercera, pels demés isleños.[4] Es va crear un senat, el president del qual era el rei; la constitució tenia similituts en la d'Esparta i existien uns éforos i una policia de 300 hòmens armats (similars als hippeis de Esparta).
A la mort de Bat, cap al 530 a. C., ho va succeir el seu fill Arcesilao III. Este rei va tindre bones relacions en la ciutat de Barca i es va casar en la filla del rei Alazir d'esta ciutat, pero junt en la seua mare Feretima (Pheretime), va intentar derogar la nova constitució i va fracassar, tenint que exiliar-se, pero va tornar al front d'un grup de mercenaris i emigrants procedents de Jonia i va entrar en Cirene eixercint una cruel venjança sobre els seus oponents; per a assegurar el seu poder va enviar una embaixada a Menfis i es va declarar vassall de Cambises II de Pèrsia, i es va comprometre a pagar-li un tribut anual i a fer-li un regal que consistia en una cuadriga i cinccents soldats armats; este regal va ser considerat insuficient pel rei persa i ho va despreciar. Arcesilao va considerar que havia trencat les instruccions de l'oràcul de Delfos, que li havien recomanat moderació en la victòria, i per a complir els desijos divins es va retirar a Barca, governada pel seu sogre Alazir, pero en esta ciutat uns exiliats de Cirene, ajudats per un partit local, varen matar a Arcesilao i a Alazir en la plaça del mercat. Feretima, la mare de Arcesilao, en venjança, va demanar ajuda a Ariandes, sátrapa persa d'Egipte nomenat per Cambises II i que va conservar el càrrec baix Darío I. L'sátrapa va reunir un fort eixèrcit i una flota i va enviar una embaixada a Barca preguntant quí o quí havien segut els assessins, pero la gent de Barca va assumir colectivament la responsabilitat. Ariandes va enviar llavors l'eixèrcit i va sitiar la ciutat durant nou mesos, i finalment els perses la varen ocupar per mig d'una estratagema (510 a. C.). Els ciutadans sospitosos de simpatizar en l'assessinat dels reis varen ser empalados i les muralles es varen omplir de gent empalada i entre ells els membres de la dinastia Batíada de Barca, d'els qui se sospitava que havien colaborat en Ariandes. Feretima, que havia acompanyat als perses fins a Barca, va tornar a Egipte en l'eixèrcit persa, pero va morir d'una malaltia infecciosa.
D'esta crisis va eixir la restauració dels Batíadas en Cirene, que va posar fi a la constitució de Démonax i a les seues institucions. Varen regnar llavors Bat IV el Bell, en un llarc regnat, i despuix Arcesilao IV, que la seua casta de cavalls libios era célebre i que tenia tendències tiràniques. Arcesilao va voler destruir a la noblea local i basar el seu respal en un eixèrcit mercenari. Quan va morir es va proclamar la república i el seu fill, Bat V, va fugir a Hespérides a on va ser assessinat i el seu cap tirat a la mar com a símbol de l'extinció de la dinastia (cap al 450 a. C.).
República de Cirene
[editar | editar còdic]Despuix del 460 a. C. es va convertir en República. Del periodo republicà se sap poc; es va incrementar el número de tribus i es varen donar noves terres als colon; el partit democràtic va ser hegemònic i va tindre lluites en rivals polítics, lo que va dur a l'eixercici de la tirania per alguns governants, com Aristón i Nicócrates.
En 331 a. C., Cirene va firmar un tractat en Alejandro Magne, pel que va anar una dependència autònoma de Macedònia i, a la mort del rei i despuix d'un breu govern de Tibrón, va passar al domini de Ptolomeo I Sóter d'Egipte.
Dinastia ptolemaica i dominació romana
[editar | editar còdic]Els ptolomeos varen favorir el port de Cirene, Apolonia, per damunt de la pròpia Cirene, que va entrar en decadència. Finalment la regió va ser una espècie de regne lágida separat i a la mort del rei en 95 a. C., va ser llegada per testament a Roma. Les cinc ciutats de la regió, i entre elles Cirene, varen continuar funcionant com a repúbliques independents, baix protectorat romà, pero va haver confrontacions en atres ciutats i finalment els romans anexionaron el territori en el 75 a. C., i ho varen convertir en província, junt en l'illa de Creta.
En l'any 20 a. C. es va convertir en una província senatorial, que contava en un consell especial, com la província d'Àfrica veïna per l'oest, i a diferència del propi Egipte, que estava directament subordinat a la corona imperial romana.
En temps del emperador romà Vespasiano (69-79 d. C.), Cirene va ser constituïda en colónia romana en el nom de Flavia Cirene.
En l'any 296 d. C. Cirene es va dividir en dos parts, Líbia principal i Baixa Líbia, les quals varen ser anexades a el “Patriarcat d'Egipte”. Sobre el territori de Tripolitania ( la província de Trípoli ), va ser anexat al Patriarcat d'Àfrica, en Cartago, i despuix del terremot de l'any 365 d. C., la capital regional va ser traslladada a l'antiga Ptolemaida (actual Tolmeita, Líbia).
Periodo bizantí
[editar | editar còdic]Quan va aplegar en poder Teodosio I el Gran (379-395 d. C.), Cirene va passar a formar part del Imperi romà d'Orient, llimitant a l'oest en Tripolitania ( la província de Trípoli ), que va ser anexada al regne vàndal, fins que va ser capturada pels bizantino despuix d'una guerra contra els vàndals en l'any 533 d. C.
L'imperi es va dividir en diferents mancomunidades, i Cirene es va convertir en la segona ciutat més poblada de la mancomunidad d'Egipte, per darrere d'Aleixandria.
Periodo àrap
[editar | editar còdic]Despuix de l'entrada dels àraps, en el VII, Cirene es va convertir en una parada per als eixèrcits i viagers islàmics en el seu camí cap al Magreb i Al-Ándalus. Al-Yaqubi menciona en el X l'assentament d'alguns membres de les tribus àraps al voltant de la ciutat de Cirene, en les dos montanyes que ho dominen des de l'est i l'oest, pero esta presència va tindre poc impacte social i polític. La veïna ciutat de Barca va permanéixer baix influència de la tribu bereber dels Luwata, fins a l'entrada de les tribus Banu Sulayman i Banu Hilal, al voltant de l'any 1051 d. C.. En eixe periodo, els Banu Heib i els seus aliats, Nasira, Amira, Rawaha i Fazara, es varen establir en Barca, mentres el restant de les tribus de Banu Sulayman, Banu Hilal i els seus aliats varen continuar el seu alvanç cap al Magreb.[5]
Segons Al-Idrisi, des de l'any 1154, i fins a cent anys despuix, la zona de Cirene va estar habitada per les tribus Nazaret i Amira, des de Qasr Al-Atash fins a Qafiz (entre Bengasi i Qamnis), mentres que els Rawahah varen ocupar des de Tolmitha fins a la terra de Burniq (l'àrea que hui rodeja Bengasi); les tribus Haib des de Tolmeita fins a (uns 100 km a l'est de Tobruk ); i els Wahib, des de Aqaba Al-Sughra fins a Sirte.
Sobre Cirene, els seus monuments varen ser destruïts, les seues ciutats arruïnades i el seu domini es va extinguir. Majalat va retornar als àraps despuix d'haver estat habitada pels Wata, Hawara i atres bereberes, i d'haver colonisat ciutats com Lebdah, Zuwailah, Barca, Qasr Hassan i unes atres, per lo que va retornar a Bava i Mafawz com si mai s'haguera anat. Ibn Jaldún [6]
Cirene va estar deshabitada durant sigles ya que havia quedat fòra de les rutes comercials del Mar Mediterrànea, per lo que va acabar desapareixent del mapa antic.
Les ruïnes de la ciutat són importants i permeten vore els restants de carrers, l'aqüeducte principal, temples, teatres i tombes, encara que queden també algunes escultures i pintures. La via que unia Cirene en la propenca ciutat d'Apolonia de Cirene encara es conserva.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]
D'entre els restants arqueològics de l'antiga Cirene, destaquen: l'antiga font, un lloc sagrat a on aplegava l'aigua procedent d'un manantial a través d'una canalisació de 300 m; el temple d'Apolo, construït en el periodo arcaic (sigles VII-VI) i posteriorment reemplaçat per un atre en el V; el gran altar d'Apolo, que es troba enfront del temple; el temple de Zeus; el temple d'Artemisa; el temple d'Hécate; l'àgora, a on es troba un monument de torre redona que es creïa que era la tomba de Bat, el fundador de la ciutat; el temple de Demetrio; el monument naval, que té forma de proa; el capitolio romà, un temple de Júpiter, Juno i Minerva; cases en mosaics; el fòrum de Próculo, de el I; la basílica; varis monuments en honor d'emperadors romans; els banys; el teatre; vàries necròpolis;[7] el santuari de Deméter i Coré.
Galeria
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Adolfo J. Domínguez Moneder, La polis i l'expansió colonial grega. Sigles VIII-VI, p.18, Madrit: Síntesis (1993), ISBN 84-7738-108-9.
- ↑ Heródoto, Història iv.150-168
- ↑ VV. AA., Els grans descobriments de l'arqueologia, Barcelona: Planeta-De Agostini, 1988, ISBN 978-84-395-0690-2, p. 132
- ↑ Heródoto IV,161.
- ↑ Al-Maqrif, Muhammad Youssef (2004). “Líbia entre el passat i el present: pàgines d'història política”, Oxford: Centre d'Estudis Libios, p. 17-18.
- ↑ Jaldún, Ibn (1997). Introducció a l'història universal, Fondo de Cultura Econòmica d'Espanya. ISBN 9789681626457.
- ↑ El patrimoni mundial, pp.450-451, UNESCO: editorial Incafo (1994), ISBN 84-8089-019-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cirene» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Antigues colónies gregues en Àfrica
- Història antiga de Líbia
- Estats de l'Antiguetat
- Patrimoni de la Humanitat en Líbia
- Jaciments arqueològics de Líbia
- Cirenaica
- Localitats del cult d'Apolo
- Localitats del cult de Zeus
- Localitats del cult de Artemisa
- Localitats del cult de Deméter
- Geografia històrica de Líbia
- Localitats establides en el sigle VII a. C.
- Patrimoni de l'Humanitat