Pau

Erro al crear miniatura:

Pau

Pau (Plantilla:AFI-fr; Plantilla:AFI-oc) és una ciutat i comuna francesa del suroest del país. És la capital del departament dels Pirineus Atlàntics, en la regió de Nova Aquitània. Està situada en el cor del Bearne, del que va ser capital des de 1464. Al sur de la comuna discorre el riu Gave de Pau. Alphonse de Lamartine va dir de la ciutat que «té la vista més bella del món de la terra, aixina com Nàpols té la més bella vista de la mar».

Història

Pau va ser fundada en l'Edat Mija per a controlar un pas del riu que hui es diu gave de Pau, el qual servia als pastors que practicaven la trashumancia entre els Pirineus i la planura. El nom de la ciutat apareix en el XII. Es dota d'una carta comunal en 1464 i en ella es desenrollen fires aixina com l'assamblea dels estats de Bearne. A conseqüència d'unions dinàstiques, el Bearne s'unix al regne de Navarra durant el XV. En 1512 Fernando el Catòlic, rei d'Aragó i regente de Castella, conquista la part de Navarra al sur dels Pirineus. El rei i la cort fugen de Pamplona i es refugien en Pau, que es convertix en la nova capital del regne. En 1520 s'instalen en Pau un Consell sobirà i una Cambra de contes. En 1560 la reina Juana III de Navarra (Jeanne d'Albret) es convertix al calvinisme, que es convertix en religió oficial del regne de Navarra. Açò farà que Pau i la seua regió siguen protagonistes de primera fila de les guerres de religió que enfronten en França durant les décades següents a catòlics i hugonotes (calvinistas).

Erro al crear miniatura:

Vista dels Pirineus en Pau.

Juana mor en 1572 i li succeïx el seu fill Enrique III, naixcut en Pau en 1553. El mateix any, Enrique es casa en Margarita, tercera filla de Catalina de Médicis. Frut d'esta boda i d'una série de decesos en cadena en la família real francesa, Enrique es convertix ell mateixa en rei de França en 1589, com Enrique IV de França. A partir de llavors, el govern del Bearne recau en Catalina de Borbón, la seua germana, que residix en Pau. En 1619, nou anys despuix de l'assessinat d'Enrique IV en París, Pau se subleva. Luis XIII, el nou rei, l'ocupa en el seu eixèrcit, transforma el Consell sobirà en mer Parlament i unix el regne de Navarra a la Corona de França. Pau erigix una nova muralla (1649), i despuix una universitat en 1722. El calvinisme va retrocedint, seguint els balancejos de la política francesa d'estos sigles. La ciutat, com tot Bearne, s'estanca i se sumix en el retart econòmic i cultural. Durant la revolució, Pau és declarada capital del nou departament de "Baixos Pirineus", el 14 d'octubre de 1790. Este departament (província francesa) hui es diu "Pirineus Atlàntics" i Pau ha segut la seua capital des de llavors salve per un breu periodo en 1795-1796. En 1808 l'emperador Napoleón pansa per Pau de tornada de Bayona, a on ha consumat l'instalació del seu germà José en el tro d'Espanya. Califica a la ciutat de "mediocre" i al castell de "llamentable" per trobar-se en ruïnes. Observant que lo millor de Pau és la vista sobre els Pirineus, dona orde d'estendre la Plau Bonaparte (actual Plau Royale) cap al sur, obrint-la cap a les montanyes. Esta intervenció serà clau en l'inici del embellecimiento de la ciutat. Pau prospera durant el XIX gràcies al turisme internacional, sobretot anglés, atret per les supostes propietats benèfiques del clima local. Es construïxen numerosos hotels de lux i del primer camp de gòlf del continent europeu, el Pau Gòlf Club en el poble propenc de Billière. El tren aplega a la ciutat en construir-se la llínea que du peregrins a la veïna Lourdes. En 1909 els germans Wright creen en Pau la primera escola d'aviació del món, més vesprada convertida en escola de pilots de l'Eixèrcit francés. No obstant, desprovista d'indústria i de poder polític, la ciutat seguix sent eminentment rural i va creixent molt llentament en tamany. En 1950 tot canvia en descobrir-se un gran jaciment de gas en la veïna comarca de Lacq. Numerosos obrers i ingeniers s'establixen en Pau, que passa a acollir la sèu de la petrolera Aquitaine, més tarde Elf. La ciutat s'enriquix i creix de forma ordenada. En 1971 és elegit per primera volta alcalde André Labarrère, que eixercix el càrrec ininterrompudament fins al seu decés en maig de 2006.

Geografia

La ciutat de Pau està situada en el suroest de França, a 50 quilómetros dels Pirineus i a 120 quilómetros del oceà Atlàntic (plages d'Ondres i Tarnos). El riu Gave de Pau la travessa. La seua altitut mija és de 178 metros. Pròxima tant a l'Atlàntic com a Espanya, esta posició li dona un panorama excepcional a través de la cordillera dels Pirineus, aixina com en les ales de Jurançon. El nom de Horizons Palois pretén protegir esta visió, en particular en el famós Boulevard dones Pyrénées, que s'estén durant 1,8 quilómetros des del castell de Pau fins al Parc Beaumont.

Clima

Pau té un clima oceànic (segons la classificació climàtica de Köppen Cfb) els hiverns són humits i suaus, i els estius són càlits i suaus que són més secs. La seua ubicació geogràfica, no llunt dels Pirineus, dona a la ciutat un contrast. Les temperatures varen aplegar a tindre més baixes a -10 °C (14.0 °F) que són rares i aquelles inferiors a -15 °C (5.0 °F) són excepcionals. cal senyalar, no obstant, que les temperatures varen alcançar els mínims de -15 °C en febrer de 1956 i -17,5 °C en giner de 1985. La neu cau al voltant de 15 dies per any (0,45 metros) En 1987, de novembre a abril. En estiu, les temperatures màximes són del 20 a 30 °C (68.0 a 86.0 °F), i les temperatures sobre els 35 °C (95.0 °F) s'alcancen molt rarament. Durant alguns dies d'hivern, el foehn, un vent càlit, pot elevar la temperatura a més de 20 °C (68.0 °F). Tan pronte com el vent es detinga, la neu pot caure. La precipitació és alta, de 1100 mm (43 pulg.) per any (front a 650 mm en París, 900 mm en Bordeus i 650 mm en Toulouse). Promedia al voltant de 1850 hores de sol a l'any, o una miqueta menys que el seu veí dels Hautes-Pyrénées, Tarbes, que promedia 1940. La boira és infreqüent i no persistix molt més allà del migdia. La falta de vent caracterisa especialment el clima de la regió de Pau. Els vents forts són molt rars, en general, els vents són molt baixos o zero. Este clima ha ajudat a Pau a convertir-se, a finals d'el XIX, en un lloc turístic d'hivern popular entre la burguesia anglesa, russa i brasilera. En 1842, un mege britànic, Alexander Taylor, va atribuir les virtuts curatives "sedantes" al clima de Pau. Este clima templat i prou humit, és també una millora dels jardins, parcs i espais públics de la ciutat, i per a les plantes de les regions més exòtiques com la palma del molí de vent chinenc (Trachycarpus fortunei), originària de les montanyes chinenques, secuoya (Sequoiadendron giganteum) i llorer magnolia (Magnolia grandiflora) d'orige americà.

Monuments i edificis significatius

Erro al crear miniatura:

Castell de Pau.

Erro al crear miniatura:

Casa típica.

Edat Mija

• Castell de Pau, iniciat per Gastón Febus en el XIV i en el que va nàixer Enrique IV de França i III de Navarra en 1553.
• Barri del Castell

XVI

• Torre de la Moneda
• Barri de la Moneda

XVIII

• Casa natal de Bernadotte, mariscal de França i rei de Suècia

XIX

• Iglésia de Sant Martín
• Boulevard dones Pyrénées, passejada en excelents vistes de la cordillera
• Palais Beaumont i Cassino, en el Parc Beaumont
• Funicular que unix l'estació de trens en la ciutat

XX

• Consell departamental de Pirineus Atlàntics
• Zénith, sala d'espectàculs
• Palau dels Deports, cancha de l'equip de bàsquet ÉB Pau-Orthez

Estan en Pau

• Prefectura del departament de Pirineros Atlàntics.
• En les instalacions del Aeroport de Pau-Pirineus es troba el Regiment d'Helicòpters de Combat n.º 5 i l'escola de les forces aerotransportades. L'aeroport de Pau registra un tràfic de 765 000 passagers per any.
• Campus de l'Universitat de Pau i Pays de l'Adour (UPPA), en 12 500 estudiants en total repartits entre Pau i les atres quatre sèus (Bayona, Tarbes, Anglet i Mont-de-Marsan).
• Escola Superior de Comerç de Pau (ESC-Pau).
• Escola Nacional Superior en Ingenieria de Tecnologies Industrials (ENSGTI).
• Centre científic i tècnic Jean Feger (CSJF), centre d'I+D de Total sobre l'exploració i producció de petròleu i gas.
• Hipòdrom.

Deportes

Equips principals:

• Bàsquet: l'Élan Béarnais, antigament cridat Pau Orthez, ha segut nou voltes campeó de França (1986, 1987, 1992, 1996, 1998, 1999, 2001, 2003 i 2004) i guanyador d'una Copa Korac (1984).
• Rugby: la Section Paloise, club fundat en 1902 i tres voltes campeó de França (1928, 1946 i 1964), que competix actualment en la Top 14 francesa.
• Fútbol: Pau FC és el club local que competix en la Lligue 2, la segona categoria del fútbol nacional. Juga en el Stade de Pau. Acontenyiments deportius:
• Gran Premi de Pau. És una carrera disputada en circuit de carreres urbà que se celebra cada any el dia de Pentecostés. Competixen numeroses categories reconegudes, entre elles la Fòrmula 3 Euroseries i el Campeonat Mundial de Turismes.
• Campeonat Europeu de Piragüisme en Eslon de 2019.

Gastronomia

Pau oferix totes les especialitats gastronòmiques del suroest de França:

• Foie gras, confit, magret i atres plats derivats de l'ànet i la oca.
• Poule au pot, guis de gallina.
• Garbure, sopa densa típica del Bearne.
• Vi de Jurançon, reputat vi blanc en dos varietats: sec i dolç.

Ciutats hermanades

Pau manté un agermanament de ciutats en:

Persones destacades

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pau.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pau.