Bearne
El Bearne (en francés: Béarn; Plantilla:Lang-oc AFI: [beˈar] o Biarn AFI: [bjar]) és una regió natural i històrica de França situada als peus dels Pirineus, en l'actual departament de Pirineus Atlàntics. Correspon en l'antic vizcondado i després principat sobirà en Francisco Febo, o Francisco I de Foix, rei de Navarra (1479-1483), comte de Foix, comte de Bigorra i vescomte de Bearne (1472-1483). Aixina mateix va ser una antiga província francesa sorgida despuix de l'unificació en la corona real en 1620.
L'història del Bearne esta unida a figures ilustres com Gastón Febus, Enrique II de Navarra i, per supost, el seu net Enrique III de Navarra i IV de França. Este chicotet estat va ser capaç de mantindre la seua independència durant sigles junt als seus poderosos veïns francesos i espanyols. Els furs de Bearne representen la més antiga llegislació escrita de França,[1] i es tractava tant d'una carta política com un còdic de justícia del que inclús el sobirà del Bearne no podia sostraure's.
Des de la Revolució francesa, el Bearne constituïx la part oriental del departament de Pirineus Atlàntics (64), del que ocupa tres quints del territori. Està travessat en diagonal pels gaves de Pau i d'Olorón, les valls paraleles de la qual són la part més viva del país. L'economia bearnés sempre ha depés en gran mida de l'activitat agrícola, pero encara manté una forta tradició en este camp. El Bearne també està orientat a les indústries d'alta tecnologia, com la aeronàutica i les geociencias (ajudat pel descobriment del jaciment de gas de Lacq en 1951). El Bearne tenia 365 650 habitants en 2012 i la seua capital és Pau des de 1464.
Geografia
[editar | editar còdic]Localisació
[editar | editar còdic]
El Bearne es troba en Europa occidental, en la vertent nort dels Pirineus. Bearne llimita a l'oest en Sola i Baja Navarra, al nort en Chalosse i Tursan, al noreste en Armañac, a l'est en Bigorra i al sur en Aragó i Espanya.
Al Bearne primitiu (vall del Gave de Pau, Soubestre i Vic-Bilh) es varen afegir successivament el vizcondado d'Oloron cap a 1050, després el vizcondado de Montaner cap a 1085 i el país d'Orthez en 1194, pres del vizcondado de Dax. Estos quatre territoris formen el Bearne històric que manté les seues fronteres, a voltes complexes, fins a la Revolució francesa.
Els llímits del Bearne varen canviar en 1790 en la creació del departament dels Pirineus Atlàntics (cridat Baixos Pirineus fins a 1969).
Una vintena de municipis gascons s'integren en el nou departament, ademés de les tres províncies vascófonas (Labort, Baja Navarra i Sola) i el Bearne.
En l'actualitat, tots estos municipis estan vinculats als cantones i intermunicipios bearnés, per lo que estan integrats en el Bearne modern.
Regions històriques
[editar | editar còdic]
El Bearne està format per un conjunt de regions històriques que tenen les seues raïls en una geografia particular, una història comuna, a voltes lligada a la organisació religiosa. Els llímits d'estes regions són tractats per Paul Raymond. El archivero va dividir el territori de Bearne segons la definició de la época romana, en civitas (ciutat) i pagus (camp). Les fronteres de les tres regions que gradualment varen passar a formar part del Bearne primitiu són prou clares. El vizcondado de Montaner (o Montanerés), el país d'Orthez i el vizcondado d'Oloron. Per a esta última, cal delimitar tres regions històriques, el país de Oloron (o pagus Oloronensis), el vall de Aspe (vath d'Aspa en bearnés o pagus d'Aspe) i el vall de Ossau (vath d'Aussau o pagus de Ossau).
El Bearne primitiu es va construir a partir de regions històriques en llímits més difusos. Algunes regions apareixen clarament, com el Vic-Bilh i la Vath-Vielha. El Vic-Bilh (o "país vell" en bearnés) ocupa la part noreste del Bearne primitiu en Lembeye com a capital. La Vath-Vielha o Batbielle (vall vella o "llogaret en la vall" en bearnés) es desenrolla aproximadament en la planura de Nay, en la vall formada pel Gave de Pau. Les fronteres de Soubestre (o pagus Silvestrensis) són més imprecises, i poden prendre els seus llímits del arcedianato de Soubestre –en Garos com a centre– o incloure també el vizcondado de Louvigny (pagus Lupiniacensis) –incloent Arzacq-Arraziguet–, aixina com el país d'Arthez-de-Bearne, comprenent aixina una àmplia zona d'ales i planures que rodegen el Luy de Bearne i el Luy de France. El Larbaig (o pagus Larvallensis) stricto sensu correspon a la vall del Laà, també pot designar el arcedianato que incloïa l'antic cantón de Monein, en Castetner com a ciutat principal. Per últim, el Pays Bearneais (o Pagus Benarnensis) correspon al cor del Bearne primitiu, en el seu centre religiós (Lescar) i la seua primera capital política (Morlaàs). Les seues fronteres són relativament borrosas, a les que cal afegir l'antic cantón de Lasseube.
Topografia
[editar | editar còdic]
El Bearne reunix tres zones del piedemonte pirenaic: la planura dels gaves de Pau i Oloron, les ales de les afores i les valls altopirenaicos d'Ossau, Aspe i Barétous. Estes tres valls superiors formen l'Alt Bearne (Haut-Bearne), travessat per gaves d'orientació nort-sur. El vall de Ossau es comunica en el sur pel port de Pourtalet (1794 m), la vall de Aspe pel port de Somport (1650 m) i la vall de Barétous s'obri a la vall navarresa de Roncal pel port de Pierre Saint-Martin (1760 m). Part de la vall de Ouzom forma part d'este Haut-Bearne, que conduïx a la Bigorra a través de Ferrières, Arbéost i el port de Soulor (1474 m). Esta zona montanyosa està dominada per varis picos, com el pic d'Anie (2504 m), el pico de Midi d'Ossau (2884 m) i el pico de Gabizos (2639 m). El pique Pala és el cim dels Pirineus de Bearne en 2974 m.
Les estribaciones del Bearne es caracterisen per l'alternança d'àmplies valls, ales disecadas i páramo molt plans. Entrant en Bearne pel nort (Vic-Bilh a l'est i Soubestre a l'oest), hi ha un renc de tossals front a Gasconya en varis afluents directes o indirectes del Adour (el Aygue longue, el Luy de Bearne, el Gabas, etc.). La vall del Gave de Pau ve a continuació en les ciutats d'Orthez, Pau i Nay. És la zona més poblada del Bearne. Esta vall està emmarcada per potents tossals a lo llarc d'uns 75 km des de Montaut, a l'est, fins a Orthez, a l'oest. En acostar-se a Pau des de l'est, la vall del Gave s'estretix gradualment entre Pont-Long i les ales de Jurançon. Entre el Gave de Pau i el Gave d'Oloron, més al sur, els tossals que formen el entre deux-gaves no superen els 400 metros d'altitut. Esta zona està formada per les ales de la vinya de Jurançon. L'orientació nort-sur ve imposta pels estrets i profundes valls dels distints afluents del Gave de Pau (el Souste, el Neez, el Hiès, el Juscle, etc.). Finalment, abans d'aplegar a les valls del Haut-Bearne, la vall del Gave d'Oloron es presenta en vàries localitats com Oloron-Sainte-Marie, Navarrenx o Salvatierra de Bearne.
- Paisages de Bearne
-
El vall de Ossau.
-
Entre deux gaves
Ocupa aproximadament 3/5 de la superfície del departament de Pirineus Atlàntics, que integra també els antics territoris històrics de Baja Navarra, Labort i Sola (que conformarien el País Vasc francés).
Llímits
[editar | editar còdic]Llimita a l'oest en els territoris del País Vasc Francés (Sola i Baja Navarra), al nort en el departament de Les Landes i en Armañac (en el departament de Gers), a l'est en Bigorra (Alts Pirineus) i al sur en Aragó i Navarra.
Comarques
[editar | editar còdic]De noreste a suroest es distinguixen:
- Una fila de tossals orientats de nort a sur.
- La vall del riu Gave de Pau, la zona més poblada en Orthez, Artix, Pau i Nay.
- Els tossals d'Entre-deux-Gaves (Jurançon).
- La vall del riu Gave d'Oloron (Oloron-Sainte-Marie, Navarrenx, Sauveterre-de-Bearne).
- Tres valls pirenaiques (també cridats Alt Bearne):
- El vall de Ossau (Pourtalet, 1794 m) dominat pel pico de Midi d'Ossau.
- El vall de Aspe (Somport, 1650 m) que dona accés al Alt Aragó.
- El vall de Barétous que dona al navarrés vall de Roncal.
Els Pirineus bearnés van, d'oest a est, des del Pic d'Anie (2504 m) al Pic de Pala (2974 m), cim del departament.
Història
[editar | editar còdic]
L'orige del vizcondado de Bearne es pert en la bruma de la Alta Edat Mija. El primer vescomte conegut va ser Céntulo I, que va morir en 866.
Si ben este territori va quedar dins de les fronteres del regne de França en el Tractat de Verdún de 843, durant molts sigles Bearne va oscilar entre l'independència i la sumissió no solament a França, sino a atres poderosos veïns com Aragó, Navarra o Anglaterra.
Un dels vescomtes més famosos va ser Gastón el Creuat (vescomte de 1090 a 1131), que en la Primera Creuada va tindre un paper protagoniste en la conquista de Jerusalem i, més vesprada, va participar també en la pren de Saragossa. En la seua época el vizcondado era teòricament vassall dels ducs d'Aquitània pero casi independent en la pràctica.
Mentres el veí regne d'Aragó va tindre un tamany comparable al de Bearne, abdós principats varen ser aliats. Pero en l'expansió aragonesa i la seua posterior fusió en el comtat de Barcelona, Bearne va quedar en clara inferioritat. Com a resultat, el comte de Barcelona Ramón Berenguer IV va rebre en 1154 la regència del vizcondado, que quedaria integrat en l'òrbita de la corona d'Aragó durant un sigle.
En el XIV Gastón Febus, comte de Foix i Vescomte de Bearne, va conseguir formar un cuasi Estat independent que incloïa gran part de la vertent nort dels Pirineus.
En el XV, la casa de Foix va aplegar al tro navarrés per una série d'enllaços dinàstics, en lo que els reis navarresos ostentaven també el títul de vescomtes de Bearne. En 1512 Fernando el Catòlic va invadir Navarra i els reis Juan III de Albret i Catalina de Foix i la seua cort es varen replegar als seus dominis de Bearne, des d'a on es varen realisar varis intents de recuperar el regne de Navarra. Mentres Fernando es anexionaba el regne de Navarra, Orthez es va convertir en la capital dels Albret, en els seus dominis navarresos reduïts a part de la Baja Navarra. Despuix d'una llarga guerra i ya regnant Carlos I d'Espanya, el qual despuix de conseguir el control de la Alta Navarra va decidir abandonar Sant Joan Peu de Port, la Baja Navarra es va mantindre com un regne independent baix Enrique de Albret, rei de Navarra en el títul d'Enrique II.
En 1560 la reina Juana de Albret es convertix al calvinismo, que es transforma en religió oficial dels seus dominis gascons i navarresos. En 1566 restringix les manifestacions públiques de la Iglésia catòlica, en la consegüent oposició dels bisbes de Lescar i Oloron. Açò farà que Bearne siga protagoniste de primera fila de les guerres de religió que enfronten en França durant les décades següents a catòlics i hugonotes (calvinistas).
Juana mor en 1572 i la succeïx el seu fill Enrique III, cap de files dels hugonotes. El mateix any, Enrique es casa en la catòlica Margarita, tercera filla de Catalina de Médici. Frut d'esta boda i d'una série de decesos en cadena en la família real francesa, Enrique es convertix en pretenent al tro de França. Despuix d'una llarga guerra contra els catòlics, Enrique conseguix en 1589 accedir al tro com Enrique IV. Baixe la pressió del Parlament de París, el nou rei unix a la corona de França els seus territoris de Foix, Bigorra, Quatre-Vallées i Nebouzan. Pero es nega categòricament a fer lo mateix en Navarra i Bearne, que es mantenen per tant al marge del patrimoni real. A partir de llavors, el govern de Bearne recau en Catalina de Borbón, la germana del rei, que residia en Pau.
En 1599 Enrique IV otorga a Bearne i Navarra el Edicte de Fontainebleu, que estipula la llibertat de religió en el país. És l'equivalent del Edicte de Nantes otorgat a França.
Luis XIII, fill d'Enrique IV, hereta els títuls de rei tant de França com de Navarra. En 1617 ordena la devolució a l'Iglésia catòlica bearnés la propietat dels seus bens. El Consell Sobirà de Bearne, de majoria calvinista, es nega a acatar l'edicte. En conseqüència, el rei decidix intervindre militarment. El 9 de setembre de 1620 part cap a Bearne al front d'un eixèrcit de 5.000 hòmens. Rebuja les tentatives de negociació dels emissaris del Consell de Bearne i, sense trobar resistència armada, entra en Pau el 15 d'octubre i el 17 en la fortalea de Navarrenx.
Luis XIII restablix immediatament el cult catòlic, publica un Edicte d'unió entre els estats de la Corona de Navarra i els de la Corona de França i ordena transformar el Consell sobirà en mer Parlament. D'esta forma, el regne de Navarra va quedar unit definitivament a França.
El bearnés va seguir sent parlat per la majoria de la població fins que, a finals de el XVIII, la Revolució va proclamar el francés única llengua oficial i va dissoldre tots els Parlaments i institucions provincials. Bearne va quedar aixina enquadrat en el departament de Baixos Pirineus, rebatejat més vesprada Pirineus Atlàntics.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5772863h/f20.image Histoire du Béarn en deux conférences, depuis els origines jusqu'à 1789, Émile Garet, 1911 pag. 8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bearne» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.